El que cal saber sobre el VIH/SIDA
La paraula Sida correspon a les inicials Síndrome d’Immunodeficiència Adquirida. La Sida és un estat avançat de la infecció causada pel Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH).
El VIH és un virus que ataca preferentment el sistema de defenses de l’organisme, alterant i destruint lentament aquest sistema immunitari i, especialment, els anomenats limfòcits T4 o limfòcits CD4.
A les poques setmanes de l’entrada del virus a l’organisme, es comencen a fabricar anticossos, que es detecten uns tres mesos després de produir-se la infecció. Hi sol haver un període d’alguns anys sense símptomes on el virus segueix multiplicant-se infectant altres cèl•lules. En aquesta fase, les persones infectades s’anomenen "portadores" o "seropositives".
Si no s’accedeix al tractament, el sistema immunitari es debilita i no pot resistir a diversos gèrmens ni a altres tipus de càncers, apareixen signes i símptomes propis de la malaltia que defineixen la Sida.
Entre la transmissió del VIH i el desenvolupament de la SIDA poden transcórrer molts anys.
Hi ha 4 fluids corporals que poden ser infectants:
- La sang.
- El semen.
- Els fluids vaginals.
- La llet materna.
Existeixen 3 vies de transmissió del VIH:
- Via sexual: relacions sexuals amb penetració vaginal, anal o bucal sense preservatiu o barrera de protecció.
- Via sanguínia: accés de sang infectada al torrent sanguini (contacte entre sang infectada amb sang no infectada).
- De mare a fill/a: transmissió vertical (durant l’embaràs i/o el part) i a través de la lactància materna.
Actualment és la principal via de transmissió del VIH.
La penetració anal i vaginal són les pràctiques de més riscs de transmissió de la infecció, seguides, a distància, pel sexe oral.
El risc d’infecció pel VIH s’incrementa si es mantenen relacions sexuals de risc mentre es pateix alguna altra infecció de transmissió sexual (ITS), ja que poden aparèixer ferides o úlceres genitals que faciliten l’entrada del virus.
Cal evitar les relacions sexuals amb penetració en els casos següents:
- Si s’ha begut alcohol o s’han provat drogues, ja que hi ha més risc de mantenir relacions sexuals sense protecció.
- No s’ha planificat la trobada sexual i no es tenen preservatius.
- La parella sexual no vol usar el preservatiu.
- Compartint xeringues o agulles, mitjançant petites quantitats de sang que queden a l’agulla o a la xeringa usada.
- Compartint els utensilis de cuinar droga o els cotons que s’usen per preparar les drogues abans d’injectar-les. Si es netegen les agulles i les xeringues, amb aigua i cloro, es redueix el risc de transmissió.
- Mitjançant instruments que no s’hagin esterilitzat bé quant a la realització de pírcings i tatuatges.
- Compartint els raspallets de les dents, la fulla d’afaitar o altres estris punxants o tallants.
- De mare infectada a fill o filla durant l’embaràs, el part o la lactància materna.
Es recomana que les dones, en estat de gestació o que vulguin tenir una criatura, es facin la prova del VIH.
Si durant l’embaràs es pren tractament antiretroviral es redueix el risc de transmissió quasi al 0%.
És important que les mares seropositives no alletin el seu bebè.
Perquè hi hagi transmissió ha d’haver contacte directe entre el fluid infectat i una porta d’entrada al cos, a través de les mucoses (revestiment interior de la boca, vagina, gland i anus) o alguna ferida oberta i profunda.
- Per saliva, suor, llàgrimes, tos o esternuts, orina.
- Donant la mà, besant, abraçant, masturbació mútua o donant-se massatges.
- Compartint coberts, tassons, roba, telèfons o WC…
- Per contacte en la vida quotidiana a casa, centres educatius, carrer, instal•lacions esportives, bars, piscines, transports, llocs de feina, jocs escolars.
- Picadures de moscards, altres insectes o animals.
- Donant sang.
En les activitats quotidianes no hi ha cap risc de transmissió del VIH.
Mesures de prevenció enfront del VIH
Cada via de transmissió té la seva corresponent mesura de prevenció:
- Via sexual: S’ha d’utilitzar el preservatiu sempre que es tenguin relacions sexuals amb penetració (anal, vaginal o oral) i es desconegui l’estat serològic de l’altra persona.
- Sang infectada: No s’han de compartir utensilis o instruments que hagin estat en contacte amb sang i no hagin estat ben esterilitzats, sobretot les xeringues (en cas d’ús de drogues per via intravenosa), agulles de tatuar, d’acupuntura o “pírcings”, fulles d’afaitar, etc.
- Via mare-fill/a: Es recomana a tota dona embarassada o que vulgui estar-ho fer-se la prova del VIH i a les dones infectades que no alletin el seu bebè.
La infecció es detecta mitjançant la prova del VIH, una anàlisi específica de sang, que permet detectar els anticossos que el sistema immunitari produeix com a resposta al VIH.
Perquè la prova sigui fiable s’ha de fer una vegada transcorreguts un mínim de tres mesos des de l’última pràctica de risc, ja que aquests anticossos es produeixen entre la 2ª i la 12ª setmana després de la infecció, és l’anomenat “període finestra”, encara que en algunes persones poden tardar 6 mesos.
Qüestions que cal saber sobre la prova:
Es recomana fer-se la prova quan hagin transcorreguts 3 mesos des de la pràctica de risc, tot i que personal especialitzat en VIH pot valorar la conveniència de realitzar-se la prova sense que hagin transcorreguts els tres mesos.
El diagnòstic precoç permet beneficiar-se de:
- Un seguiment mèdic adequat.
- Accés a un tractament eficaç que millori la qualitat de vida i augmenti la supervivència.
- Adoptar un estil de vida més saludable.
- Prendre les mesures necessàries per evitar la transmissió de la infecció a altres persones.
- Contactar amb altres persones seropositives que poden orientar des de la seva experiència.
Les tècniques que s’utilitzen per detectar la infecció pel VIH són:
- En la majoria dels casos s’usen tècniques immunoenzimàtiques (EIA, ELISA) en una mostra de sang. En cas que el resultat sigui positiu, es realitza una tècnica més específica per confirmar el resultat, sent el Western Blot el mètode més emprat.
- El VIH també pot determinar-se per mètodes directes que inclouen el cultiu víric, la determinació de l’antigen p24 en plasma o sèrum i la demostració de genoma víric mitjançant tècniques de biologia molecular (PCR). Aquests mètodes es reserven per a situacions especials (estudis de variabilitat genètica, diagnòstic de nounats, screening de donants, seguiment de pacients VIH positius, etc).
- Les proves ràpides detecten anticossos enfront del VIH a través d’aglutinació, membranes de fluix, immunocromatografia. Tot resultat positiu necessita confirmació mitjançant proves convencionals. El resultat s’obté en uns 20 minuts.
Un resultat positiu de la prova de VIH significa que té anticossos enfront del VIH, i que la persona s’ha infectat amb el virus. No totes les persones infectades pel VIH desenvolupen la sida. És important que acudiu com més aviat al metge o a la metgessa perquè us informi dels passos que heu de seguir. El tractament antiretroviral millora la qualitat de vida i retarda la progressió de la malaltia.
Un resultat negatiu de la prova de VIH, sempre que no s’hagi exposat de nou al VIH i que hagi transcorregut el període finestra, significa que la persona no està infectada. Això no significa que no es pugui infectar si té pràctiques de risc.
Qui s’ha de fer la prova del VIH?
S’ha de fer la prova la persona que:
- Tengui una parella estable i vulguin deixar d’utilitzar el preservatiu.
- Hagi tengut alguna pràctica de risc:
- Relacions sexuals amb penetració sense preservatiu amb alguna persona amb VIH o que no sàpiga si està infectada.
- Si s’han compartit utensilis o instruments que hagin estat en contacte amb sang, i no hagin estat ben esterilitzats, sobretot les xeringues (en cas d’ús de drogues per via intravenosa), agulles de tatuar, d’acupuntura o “pírcings”, fulles d’afaitar, etc.
- Hagi patit alguna malaltia de transmissió sexual (tuberculosi, hepatitis, sífilis, gonorrea...).
- Les dones embarassades o les que vulguin estar-ho.
On es pot realitzar la prova del VIH?
La prova del VIH es pot realitzar de forma gratuïta i confidencial en:
Els centres de salut de la xarxa pública
Si es desitja, de forma totalment anònima i sense presentar cap tipus de documentació, es pot realitzar a:
- ALAS (Associació de Lluita Antisida de Balears) sol•licitau cita prèvia:
- ALAS Mallorca: Carrer Volta de la Mercè, 3, Entlo A, Palma 07002 Tel. 680 730 303
- CAITS (Centre de Diagnòstic, Tractament i Prevenció d’Infeccions de Transmissió Sexual)
- CAITS Mallorca: Ambulatori del Carme, carrer del Carme 18, Palma 07003. Horari: de dilluns a divendres, de 14:30 a 20:00 hores. Sol·licitar cita prèvia al telèfon 871 20 57 19
- CAITS Eivissa: Hospital Can Misses, consultes B 131 i B 132, carrer Corona s/n, Eivissa 07800. Horari: divendres, de 8:00 a 13:30 hores
Farmàcies
La prova del VIH es pot realitzar de forma anònima i confidencial, amb un cost de 5 € en les oficines de farmàcia següents:
Mallorca
- Farmàcia Besalduch-Besalduch
Plaça del Tren, 7
07420 Sa Pobla - Farmàcia Vicens-Caldentey
C/ dels Reis Catòlics, 60
07007 Palma - Farmàcia Gisbert-Planas-Planas
C/ de Mancor, 60-62
07300 Inca - Farmàcia Frau-Frau
C/ Cerdà, 1
07013 Palma - Farmàcia Alcober Casasnovas
Av. Joan Miró, 186
07015 Palma - Farmàcia Sureda-Pedrals
Av. Salvador Juan, 6
07500 Manacor - Farmàcia Aguiló Soler
C/ Josep Darder Metge, 24
07008 - Palma
Menorca
- Farmàcia Grandío García
Av. Vives Llull, 16
07703 Maó
Eivissa
- Farmàcia Josefa Torres Torres
Av. Isidoro Macabich, 56
07800 Eivissa
La prova també es pot realitzar als laboratoris privats d’anàlisis clíniques
Tractament de la Sida
Actualment no existeix ni tractament curatiu ni vacuna, tot i que s’han produït enormes avanços científics en els tractaments antiretrovirals de la infecció pel VIH. Amb la medicació actual, seguint rigorosament el tractament i portant una vida saludable, es pot millorar significativament la qualitat i l’expectativa de vida de les persones infectades.
La Profilaxi postexposició (PPE)
La PPE és l’administració de fàrmacs antiretrovirals després d’una exposició accidental al VIH per disminuir el risc d’infecció (no hi ha la certesa que la seva eficàcia sigui del 100%). Aquest tractament dura 28 dies i requereix un acompliment estricte perquè sigui eficaç. S’ha d’iniciar a les 72 hores posteriors a l’exposició, preferentment en les 6 primeres hores.
La PPE s’utilitza en exposicions esporàdiques i excepcionals, no quan es tenen repetides pràctiques de risc. No és, en cap cas, un substitut del preservatiu.
Aquesta profilaxi es facilita en els serveis d’urgències dels hospitals.
La Profilaxi preexposició (PrEP)
La Profilaxi preexposició (PrEP) és una estratègia de prevenció que consisteix en que persones no infectades pel VIH i que tenen risc de infectar-se, a través de relacions sexuals o amb l’ús de drogues injectades, prenen fàrmacs antiretroviral, abans de tenir les pràctiques de risc, per evitar la infecció. Aquest medicament és efectiu sempre que se segueixin les indicacions terapèutiques, i que vagi acompanyat d’altres estratègies preventives com l’ús del preservatiu o de quadrants de làtex.
Més informació: https://www.mscbs.gob.es/ciudadanos/enfLesiones/enfTransmisibles/sida/PrEP.htm
Regles bàsiques per a la prevenció del VIH
- Utilitzau sempre el preservatiu en les relacions sexuals coitals quan es desconegui l’estat serològic de l’altra persona.
- No utilitzeu instruments no esterilitzats que hagin estat en contacte amb sang.
- No compartiu mai xeringues ni altres materials utilitzats per preparar la injecció.
- Adoptau mesures preventives en les dones embarassades i en cas de ser seropositiva no alleteu.