El nematode de la fusta del pi

PLA D’ACCIÓ AUTONÒMIC PER AL CONTROL DEL NEMÀTODE DE LA FUSTA DEL PI "Bursaphelenchus xylophilus"

Què és?

El nematode de la fusta del pi, Bursaphelenchus xylophilus (Steiner et Buhrer) Nickle et al., és l'agent causant del Pine wilt disease (decaïment sobtat del pi). Pertany a la família Aphelenchoididae.

Es tracta d'una plaga de quarantena de la Unió Europea que es troba regulada en la part B del annex II, de les plagues la presència de les quals sí es té constància en la Unió, del Reglament (UE) 2019/2072 de Condicions Uniformes. 

Des del 1992 la EPPO el considera un organisme de quarantena degut al potencial dany en cas d'introducció en el territori europeu, i el va incloure dins el llistat A1. 

nematode

Foto: University of Vermont

A quines espècies afecta?

Afecta a diferents espècies de coníferes. Concretament, la Decisió 133/2006/CE de la Comissió, de 13 de febrer de 2006, defineix com a material sensible la fusta i escorça aïllades de coníferes (excepte Thuja sp.) i com a plantes sensibles (se n'exclouen fruits i llavors) les dels gèneres Abies, Cedrus, Larix, Picea, Pinus, Pseudotsuga i Tsuga.

 

Com es transmet?

Té dues vies principals de propagació. La primera es podria anomenar natural, i és a través del banyarriquer del pi (Monochamus galloprovincialis), un cerambícid que actua de vector del nematode. Aquest cerambícid pot recórrer fins a 7 km quan és adult. La segona és antròpica, través del transport comercial de fusta afectada. Aquesta segona via de propagació és la que permet una dispersió del nematode a grans distàncies, per tant és necessari establir protocols de control i seguiment.

- Estudi sobre el comportament i la distància de vol del Monochamus galloprovincialis.

- Anàlisi de la capacitat de vol a llarga distància del Monochamus. 

Símptomes

Els símptomes visibles apareixen els 30-40 dies de la infecció (de juliol a octubre). 

Els primers símptomes no són en general visibles a simple vista: disminueix l'emissió de reïna i es redueix la transpiració. Al cap de varies setmanes ja podríem observar agulles amb totalitats grogoses, dessecació de branques del terç superior, decaïment posterior i fins i tot la mort total de l'arbre. 

Alguns arbres poden viure més d'1 any, però la majoria moriran durant la primavera següent a la infestació. 

Legislació i mesures fitosanitàries

L' any 2012 la Comissió Europea va publicar la Decisió d'Execució 2012/535/UE, de 26 de setembre de 2012, relativa a les mesures d'emergència per evitar la propagació en la Unió de Bursaphelenchus xylophilus (Steiner et Buhrer) Nickle et al). Aquesta decisió ha estat modificada en diverses ocasions per adaptar-la  a la situació dels nous brots a la UE i als coneixements adquirits sobre la plaga i els seus vectors. 

La decisió 2012/535 obliga als Estats Membres a realitzar prospeccions en el territori i ha aplicar mesures de eradicació. Bàsicament es tracta de delimitar un àrea demarcada (zona infectada + zona tampó), realitzar prospeccions sobre les masses d'espècies sensibles i control del vector de transmissió, i controlar el moviment de plantes sensibles, fusta i escorça. 

- Decisió d'Execució 2012/535, de 26 de setembre de 2012, relativa a les mesures d'emergència per evitar la propagació en la Unió de Bursaphelenchus xylophilus.(la darrera modificació: Dec. Ex. (UE) 2018_618 de la Comissió de 19 d'abril de 2018).

A on s'ha detectat? Quines mesures s'han establert per evitar-ne la propagació?

És originària d'Amèrica del Nord. A Europa es detectà per primera vegada l'any 1999 a Portugal. A partir d'aleshores, Espanya ha anat realitzant controls segons el que estableix la decisió citada abans.

Donada la proximitat de Portugal, i l'intensa relació comercial d'aquest país amb Espanya pel que fa a productes de fusta de conífera o d'altres productes que puguin anar embalats o transportats sobre fusta d'aquestes espècies, Espanya hagué d'intensificar les mesures de control. L'any 2008 es redactà el Plan Nacional de Contingencia, modificat en diverses ocasions per actualitzarlo a la nova situació i a la normativa.

El mateix any 2008 es detectà un focus puntual, en un únic pi, a la Sierra de Dios Padre (Cáceres), motiu pel qual el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí  elaborà, el juliol de 2009, un pla específic d'eradicació del focus. L'any 2010 es detectà un nou focus, al municipi As Neves (Pontevedra). 

Actualment les zones demarcades a Espanya es troben a Salamanca, Cáceres i Pontevedra. 

- Pla Nacional de Contingència per fer front al nematode de la fusta del pi (actualització març 2020)

control control port

A la nostra comunitat es duen a terme actuacions tals com, com ara inspeccions visuals i presa de mostres de pinars en base a dues malles sistemàtiques de 8x8 km i 16x16 km, inspeccions i presa de mostres a zones d'alt risc, inspeccions de vivers i serradores, i controls de mercaderies provinents de Portugal als principals ports de les illes. Aquestes actuacions són fruit de la col·laboració entre el Servei de Sanitat Forestal, la Secció de Sanitat Vegetal de la Conselleria de Presidència i la Guàrdia Civil.

A més, cada any el Servei de Sanitat Forestal realitza mostrejos a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera per fer un seguiment de l'evolució de les poblacions del vector del nematode, el banyarriquer del pi.

En els següents links hi trobareu més informació:

 

En cas de detectar irregularitats documentals o d'observar símptomes d'emblaviment fúngic, orificis d'insectes o deteriorament de la fusta, avisau als organisme següents:

Servei de Sanitat Forestal

Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat

Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca

Govern de les Illes Balears

Tel.: 971 17 66 66

   

Secció de Sanitat Vegetal

Direcció General d'Agricultura i Ramaderia

Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca

Govern de les Illes Balears

Tel.: 971 17 66 66

Per a més informació, consultau aquí: http://www.magrama.gob.es/es/agricultura/temas/sanidad-vegetal/nematodo-de-la-madera-del-pino/

 

Servei de Sanitat Forestal - Capçalera Baixa 03.