LES ZONES ERÒGENES

En l’erotisme juga un paper important l’estimulació de certes zones corporals preparades per respondre amb facilitat a l’estimulació sexual. Aquestes zones es denominen zones erògenes. Podem diferenciar dos tipus de zones erògenes, pel que fa als estímuls que provenen de la pell i les mucoses:

• les primàries (genitals i perineu)
• les generals (resta del cos)

Tot el nostre cos és una gran zona erògena, tan gran com nosaltres vulguem deixar-la ser. Parlar d’estimulació sensorial i reduir-la a la pell i als genitals suposa una visió limitada de la nostra capacitat de gaudir del plaer sexual.

El cervell és un òrgan essencial si del que es tracta és d’erotitzar

Els estímuls, a través de tots els sentits, amb tota la seva gamma de possibilitats —imatges, olors, sabors, sons, tacte (moviments, carícies, calor, fred...)— tenen una gran capacitat d’erotitzar.

Cada persona té preferència per unes determinades zones erògenes

Cada persona sap el que més li agrada, les zones que per a ella són més erògenes, la seqüència de les carícies i el ritme en l’estimulació que la fan sentir més a gust, més relaxada i més receptiva a l’estimulació.

Per gaudir de qualsevol tipus d’estimulació ens hem de donar permís per sentir plaer i per gaudir del joc sexual. Ens hem de deixar dur

L’estimulació d’una zona considerada erògena té resultats diferents; això depèn de:

• les ganes i els gusts de la persona que és estimulada
• l’actitud i l’habilitat de la persona que estimula

LES ZONES ERÒGENES PRIMÀRIES FEMENINES: VULVA, VAGINA, CLÍTORIS I PITS

La vulva està constituïda per les parts de l’aparell genital femení que són visibles. S’hi concentren moltes terminacions nervioses i, per això, en ser acariciades adequadament, produeixen una sensació molt plaent. En la vulva (figura 1) es diferencien una sèrie d’estructures anatòmiques, totes implicades en el plaer sexual.

Figura 1: Vulva



La vagina és un conducte elàstic que s’estén des del vestíbul vaginal fins al coll de l’úter. La mida és de 8 a 11 centímetres i, quan es dilata, pot augmentar la longitud entre 3 i 4 centímetres. Està rodejada pels bulbs del vestíbul vaginal i per les arrels del clítoris (figura 2).

En la vagina es localitza el punt G. Aquest punt va ser descobert pel ginecòleg alemany Ernst Gräfenberg. És una petita zona erèctil, situada a la paret anterior de la vagina, a uns 3-5 centímetres de l’orifici vaginal. En aquesta zona es localitza la zona denominada pròstata femenina, formada per l’esponja uretral i les glàndules de Skene. Aquesta zona augmenta de mida amb l’excitació i és en aquest moment quan, en pressionar-la, pot produir plaer.

El clítoris és l’òrgan erèctil de la dona (es dilata durant l’excitació sexual). És l’únic òrgan del cos femení que no té altre propòsit que donar plaer. Té més terminacions nervioses que qualsevol zona del cos (inclosa la vagina). És una zona molt sensible, de gran importància en l’excitació i l’orgasme.

Figura 2: el clítoris


Contràriament al que se sol pensar, la mida total del clítoris no es limita únicament a la part visible (gland del clítoris) que té una mida d’1 a 3 cm. El clítoris abasta tot el perineu femení i la seva mida total és de 10-11 cm. Aquest òrgan forma part d’un sistema integrat per la uretra, la paret vaginal, els bulbs del vestíbul vaginal, les glàndules de Skene i de Bartolini i la xarxa de nervis i músculs involucrats en l’orgasme. Aquest sistema treballa, de forma coordinada, des de l’excitació fins a l’orgasme. Per això la resposta orgàstica es produeix sempre de la mateixa manera, encara que es puguin tenir sensacions diferents en tipus i intensitat, indistintament de quines siguin les zones erògenes estimulades (clítoris, vagina...).

El perineu és la zona situada entre el final dels llavis majors i l’anus. En aquesta zona es localitza el nervi púdic (que innerva el clítoris, els llavis i l’anus). Aquest nervi transmet les sensacions de plaer responsables de l’orgasme.

LES ZONES ERÒGENES PRIMÀRIES MASCULINES: EL PENIS, L’ESCROT I EL PERINEU (figures 3 i 4)

El penis està situat per davall del pubis i s’hi concentren grans quantitats de terminacions nervioses, sobretot en la zona superior. Està format per tres columnes de teixit erèctil: dos cossos cavernosos (a la part superior i un cos esponjós a la part inferior). A l’interior del penis hi ha la uretra, que és la via de sortida comuna de l’orina i el semen.

Acariciar el penis sol provocar una gran excitació. El final del penis es denomina gland o capoll i és una zona molt sensible. El prepuci és la pell fina que recobreix el gland. No és molt considerat a l’hora de mantenir una relació sexual, però estimular-lo amb delicadesa pot produir plaer.

Figura 3: el penis, l’escrot i el perineu


L’escrot és una bossa de pell rugosa i prima que cobreix i allotja els testicles. És també una zona erògena important.

El perineu és la zona que va des del final de l’escrot fins a l’anus. Hi tenen origen els cossos erèctils del penis. Com en el cas de la dona, aquesta zona és important perquè s’hi troba el nervi púdic, que també innerva el penis, l’escrot i l’anus, i és el que transmet les sensacions de plaer responsables de l’orgasme.

Figura 4: els genitals interns masculins


El punt P, o punt prostàtic, està localitzat  a la pròstata (figura 4) i contribueix, de manera clau, a l’orgasme masculí. La pròstata pot ser estimulada manualment, tant de forma interna (a través de l’anus) com externa (pressionant la zona del perineu).

LES ZONES ERÒGENES GENERALS

A més de les zones erògenes primàries, hi ha determinades parts del cos que responen fàcilment als estímuls eròtics.