LA SEXUALITAT INFANTIL

La infància és l’etapa de la vida que es caracteritza per la curiositat, l’exploració, l’observació i el descobriment. Els infants, jugant i experimentant, es van coneixent ells mateixos i el món que els envolta. Per això, el comportament sexual de l’infant li permet desenvolupar-se i adaptar-se al seu entorn mitjançant:

  • El coneixement del seu cos i el de les altres persones.
  • La repetició de conductes que li produeixen sensacions de plaer i benestar.
  • La imitació del comportament d’altres infants i de les persones adultes que els envolten.
  • L’assignació d’un significat a les seves vivències (experiències, sentiments i sensacions).

Els infants descobreixen les similituds i les diferències entre els cossos, i que tocar i acariciar el seu cos els produeix plaer. Prenen consciència de la pertinença a un determinat sexe, van incorporant rols i comportaments relacionats amb el gènere i imiten els comportaments de les persones que els envolten.

Les motivacions de la sexualitat infantil no tenen res a veure amb la sexualitat que es comença a manifestar en la pubertat i l’adolescència, ni amb la sexualitat adulta

La sexualitat, com totes les capacitats humanes, es desenvolupa al llarg del temps, tira a tira, i requereix un entorn d’afecte i de respecte que faciliti la maduració i l’aprenentatge, i ajudi l’infant a conèixer i valorar el seu cos, la intimitat, l’afecte i el respecte.

Les actituds de retrets o els càstigs, quan l’infant manifesta curiositat o ganes de reproduir sensacions de plaer, pot tenir una influència negativa en el desenvolupament psicosexual


Els infants, a causa del seu nivell de maduració i coneixements, no tenen la capacitat de dur a terme pràctiques sexuals que requereixen un enteniment adult. De fet, si un infant té aquest tipus de conductes seductores, el que sol passar és que imita el comportament de persones adultes (del seu entorn o que ha vist en els mitjans de comunicació). També pot succeir que pateixi algun tipus d’abús sexual.

Durant la infància és molt important aprendre a reconèixer les conductes d’abús i violència


L’infant ha de poder identificar correctament les situacions que li provoquen malestar (dolor, vergonya, culpa...). Si qualcú es comporta de forma que envaeix la seva intimitat o atempta contra la seva integritat (física o emocional) i pot associar les seves emocions desagradables a que la situació és perjudicial i a que es troba en perill, podrà demanar l’ajuda d’una persona de confiança.

Els comportaments sexuals propis del desenvolupament sexual en la infància solen ocórrer:

  • Entre infants que es coneixen.
  • De la mateixa edat i alçada.
  • Amb poca freqüència.
  • De forma voluntària.

Aquests comportaments són fàcils de redirigir.

Els comportaments que ens han d’alertar són:

  • Masturbació compulsiva.
  • Conductes de seducció.
  • Conductes pròpies de la sexualitat adulta.
  • Interès sexual per nins o nines més petits.
  • Interès excessiu per la pornografia.
  • Coneixements sobre sexualitat impropis de l’edat.
  • Llenguatge sexual explícit propi de persones adultes.

Podeu trobar més informació en el document de la CEAPA “Construyendo sexualidades”, o “Cómo educar la sexualidad de las hijas y los hijos”. També en el vídeo de Nayara Malnero, “Cómo hablar con tus hijos sobre sexualidad”.

TRETS MÉS RELLEVANTS DEL DESENVOLUPAMENT PSICOSEXUAL INFANTIL

De 0 a 3 anys

  • L’anatomia i la fisiologia sexual estan definides (nin, nina o intersexual).
  • La fisiologia del plaer sexual està desenvolupada. Alguns infants descobreixen aquestes capacitats i s’autoestimulen.
  • S’inicia el descobriment del propi cos i de l’entorn a través dels sentits. Les sensacions es reconeixen com agradables o desagradables i es relacionen amb sentiments de seguretat o d’inseguretat.

de 3 a 6 anys

  • Es demostra interès pel propi cos i pel dels altres. Solen exhibir obertament el seu cos (es lleven la roba o volen anar despullats), volen mirar el cos de les altres persones
  • Descobreixen el cos com a font de plaer. La masturbació és una conducta exploratòria natural, (tocar-se, fregar-se amb objectes...), que produeix plaer. Juguen a tocar-se i a explorar el cos d’altres (toquen els pits de sa mare o d’altres dones...)
  • Es duen a terme conductes sexuals d’imitació. Solen imitar el que observen: conducta dels adults, de familiars, d’animals...
  • Apareix la gelosia, tant cap a les figures materna i paterna com d’altres familiars.
  • La curiositat i el desig de conèixer i d’interpretar augmenten. Formulen moltes preguntes (diferències anatòmiques, origen dels infants, formes de vestir, significat de les conductes sexuals que observen) i elaboren teories pròpies.
  • Es consolida la identitat sexual i de gènere.

De 6 a 10 anys

  • Continuen demostrant interès pel propi cos i pel cos dels altres com a font de plaer. Tracten de mirar quan una persona està despullada i exploren els genitals jugant amb infants de la mateixa edat (a ser nuvis, a mares i pares, a metges, a jo et mostr i tu em mostres, a fer-se pessigolles, a lluites). Es masturben (tocant-se, fregant-se amb objectes...), generalment en privat.
  • Continuen amb la curiositat i el desig de conèixer i d’interpretar. Si s’ha percebut que la sexualitat és un tema tabú, s’oculten les expressions de sexualitat i disminueixen les preguntes (o no en fan). S’interessen pel material de contingut sexual, a través dels mitjans de comunicació.
  • Xerren sobre els genitals i altres parts del cos que es consideren privades. Diuen i repeteixen paraules relacionades amb les parts íntimes i les associen a rialletes, perquè han començat a aprendre que formen part d’un llenguatge “prohibit”.
  • S’agrupen en funció del sexe (nins i nines), comencen a sentir atracció i sorgeixen els primers “enamoraments”. Poden experimentar amb carícies i tocaments.
  • Imiten el que observen en les persones adultes (besades, donar-se la mà...).