LA SEXUALITAT EN LA VELLESA

La vellesa és l’etapa de la vida que comença a partir de l’edat de 65 anys. Les persones que estan en aquesta etapa de la vida mantenen la capacitat de sentir desig i de gaudir de la sexualitat. Com en totes les etapes, l’expressió de la sexualitat està condicionada per una sèrie de circumstàncies que es produeixen majorment en aquest moment vital:

• Les creences sobre el desig i la sexualitat.
• L’envelliment del cos.
• Els efectes de l’envelliment en l’autoestima i l’estat emocional.

Les creences sobre el desig i la sexualitat

Des de la infància, les creences que té cada persona sobre la sexualitat i la forma de viure-la són molt importants a l’hora d’expressar-se sexualment. Vivim en una societat que nega l’expressió de la sexualitat de la gent gran i això fa que algunes persones considerin que no tenen dret a gaudir de la sexualitat i neguin o amaguin els seus desitjos o no manifestin, de manera oberta, que segueixen sent éssers sexuats, amb desig i amb necessitat d’amor i de plaer. La majoria de les persones grans desitgen i tenen la capacitat de gaudir del plaer sexual, malgrat que puguin tenir certes limitacions pròpies de l’envelliment del cos.

L’envelliment del cos

A partir de l’edat de 30 anys el cos inicia el procés d’envelliment, que es fa més visible any rere any en l’aparença externa i més palès en el funcionament del cos. Aquest procés s’accelera a partir dels 50 anys. El procés d’envelliment, la menopausa en les dones i l’andropausa en els homes ocasionen una sèrie de canvis fisiològics que influeixen en la resposta sexual, però es conserva la capacitat de sentir plaer sexual, encara que hi pugui haver certes limitacions físiques a les quals adaptar-se.

Els canvis fisiològics més rellevants en la resposta sexual són els que es detallen en la taula següent:

Pel que fa als canvis fisiològics, el més important és l’actitud que adopti cada persona. Conèixer els canvis propis d’aquesta etapa, tant en la forma del cos com en el funcionament, i saber com actuar per reduir els efectes negatius en l’expressió de la sexualitat (fàrmacs, lubricants...) o per adaptar les pràctiques sexuals a les capacitats de cada persona (postures, ritme...) ajuda a evitar molts problemes i a gaudir de la sexualitat.

En el cas dels homes, la dificultat sexual més freqüent és la menor capacitat d’erecció

Quan es produeix una menor capacitat en l’erecció (aconseguir l’erecció o mantenir-la durant un temps satisfactori), el millor és consultar amb l’especialista corresponent per valorar les possibles causes (andropausa, fàrmacs, algun problema de salut, entre d’altres) i valorar les possibles alternatives de tractament (fàrmacs, psicoteràpia...). També és necessari afrontar el significat que, per a l’home, té l’erecció i la penetració, i reduir l’ansietat que aquesta situació li pot provocar. L’actitud de la persona que passa per aquesta situació i la de la seva parella sexual és molt important. Si viuen la disminució de l’erecció com un fracàs i es deixen dur per l’ansietat o la tristesa, poden donar per acabada la seva vida sexual quan encara conserven la capacitat de gaudir de pràctiques sexuals, no centrades únicament en la penetració.

La dificultat sexual més freqüent en les dones és la sequedat i disminució de l’elasticitat de la vagina

La sequedat i disminució de l’elasticitat vaginal ocasionen a la dona dolor en la penetració i l’evitació de relacions sexuals amb penetració, per por de sentir dolor. Els lubricants i l’estimulació de la vagina, sense forçar la penetració, ajuden a mantenir la vagina en condicions que afavoreixen la penetració. De la mateixa manera que els homes, l’actitud de la dona i de la seva parella sexual és molt important.

Hi ha la tendència a equiparar l’activitat sexual amb la coital, quan en realitat no és així. De fet, les necessitats emocionals, afectives i de plaer sexual es poden satisfer mitjançant pràctiques sexuals que no incloguin el coit.

L’estat emocional així com algunes malalties i medicaments poden influir en el desig i en la resposta sexual, tant dels homes com de les dones

Quan el desig espontani disminueix, hi ha formes d’estimular-lo. Un bon ambient, paraules i carícies agradables i excitants poden despertar el desig i facilitar la resposta als estímuls sexuals.

Els efectes de l’envelliment en l’autoestima i l’estat emocional

En l’expressió de la sexualitat són importants l’autoestima i l’estat emocional i, en aquesta etapa de la vida, algunes circumstàncies vitals poden influir de manera negativa:

• La jubilació.
• La mort de persones estimades.
• La pèrdua de la parella sexual.
• La falta d’intimitat en l’habitatge.

La jubilació suposa canvis en les relacions i l’estatus social, en la situació econòmica i, en el cas de la convivència en parella, també implica la necessitat de reorganitzar la relació per ajustar-la a una major disponibilitat de temps per compartir. Quan no es té parella, la jubilació pot ser motiu d’aïllament i es fa necessari trobar nous espais de relació.

La mort de persones estimades (familiars, amistats...) afecta de manera important l’estat emocional. La pèrdua de la parella sexual, per qualsevol motiu, a més de l’impacte emocional, pot reduir les possibilitats de gaudir de la sexualitat.

La falta d’intimitat en l’habitatge, en cas de convivència amb familiars, pot afectar les possibilitats de relacions afectives i sexuals, encara més quan existeix la creença que no són necessàries ni desitjades per la persona gran.

Però en la vellesa no tot són inconvenients:

• Es té més temps lliure.
• L’experiència de vida és major.
• Hi ha una oferta important d’activitats.

Durant la vellesa es té més temps lliure. Encara que moltes persones grans s’ocupen de cuidar els nets i les netes, disposen de temps per fer activitats i per descansar.

L’experiència de vida fa que les persones es coneguin millor i sàpiguen abordar les situacions de canvi o d’adversitat amb més calma, empatia i paciència. La vellesa és una etapa en la qual generalment es revisen els valors vitals i es dona més importància a la companyia, a l’amor calmat, a ser en lloc de tenir i a gaudir d’allò que vertaderament agrada i omple la vida. Tot això ajuda a valorar diferents formes de gaudir de la sexualitat, sense que quedi reduïda a la penetració (besades, carícies, abraçades...).

Actualment, hi ha una oferta important d’activitats que permeten la convivència de diferents generacions per gaudir de quelcom que els interessa (ball, excursions, activitats culturals, universitats, associacions...). La possibilitat de compartir experiències entre diferents generacions ajuda la gent gran a obrir els ulls i a considerar noves formes de viure la vida i la sexualitat, alhora que poden aportar la seva experiència de vida.

La sexualitat, en totes les etapes de la vida, és per viure-la amb plaer i satisfacció

Per gaudir de la sexualitat, poden ser útils les recomanacions següents:

• Revisar les creences que es tenen i que poden dificultar l’expressió del desig i la disposició a gaudir de la sexualitat, sia mitjançant l’autoerotisme o compartida.
• Mantenir la ment oberta i estar en disposició d’aprendre i de canviar, si es considera que el canvi pot fer bé. La sexualitat es construeix durant tota la vida.
• Cultivar l’erotisme i la sensualitat. Tenir disposició de jugar i divertir-se.
• Connectar amb allò que vertaderament agrada fer i dedicar temps a les diversions i a les altres activitats que donen plaer (lectura, ball, manualitats, estudis...).
• Cuidar la dieta (que sigui equilibrada i variada, enriquida amb vitamines i minerals) i mantenir el cos hidratat (amb aigua, infusions i sucs). Aquestes mesures ajuden a enfortir el nostre organisme i les seves defenses i a mantenir una bona energia.
• Dormir vuit hores diàries o les que siguin necessàries per sentir-nos descansats.
• Mantenir uns horaris fixos per anar a dormir i aixecar-se, i també per menjar.
• Evitar el tabac i no abusar de les begudes alcohòliques, del cafè i d’altres begudes excitants.
• Fer exercici. És suficient 30 minuts al dia d’exercici físic moderat. La realització d’exercici també pot ajudar a una major socialització (ball, marxa nòrdica, excursions, rutes saludables...).

Tenir més o menys pràctiques sexuals no és lo important. El que importa és sentir-se a gust amb la pròpia manera de gaudir de la sexualitat