LA SEXUALITAT EN LA JOVENTUT I LA MADURESA

La joventut és l’etapa posterior a l’adolescència que, segons l’Organització Mundial de la Salut, comprèn el rang d’edat entre 20 i 25 anys. Després de l’edat de 25 anys s’inicia la maduresa, que dura fins a l’edat de 65 anys, edat en què comença la vellesa.

Tant la joventut com la maduresa són etapes en les quals si la persona ha assolit un bon nivell de maduració psicosexual i té els coneixements i les habilitats necessaris, la sexualitat es manifesta en tota la seva plenitud.

En aquestes etapes, la vida sexual és un element més de l’estil de vida, en evolució constant, marcada per les circumstàncies següents:

• Tenir parella sexual o no tenir-ne.
• Viure una situació de parella estable.
• La maternitat i la paternitat.
• La menopausa i l’andropausa.

Tenir parella sexual o no tenir-ne

Les bones relacions sexuals provoquen l’alliberació d’hormones que produeixen un estat de benestar (dopamina, oxitocina i serotonina), que alegra la vida i ajuda a mantenir un bon nivell d’autoestima.

Generalment, s’ha considerat que tenir una parella estable¹ és la situació idònia per a una bona relació sexual, però això no és la condició indispensable. El que és important no és tenir parella, sigui o no estable, sinó:

• Donar-se permís per gaudir del plaer, compartint-lo o no.
• Triar bé amb qui es vol tenir una relació sexual.
• Utilitzar l’assertivitat sexual per evitar relacions sexuals o pràctiques sexuals no desitjades.
• Utilitzar correctament els mètodes anticonceptius i de prevenció d’infeccions de transmissió sexual.

Es pot gaudir en qualsevol moment de l'autoerotisme, tant si no es té parella com si no es té.

Elegir bé amb qui es vol tenir una relació sexual també és molt important

En una relació sexual s’implica tota la nostra persona i és una relació d’intimitat que implica respecte cap a la pròpia persona i cap a l’altra. Quan es comparteix una relació sexual estan implicats:

• El cos.
• Els pensaments.
• Els sentiments i les sensacions.
• La forma com hem après a comunicar-nos.
• La nostra salut.

Per això, és important triar bé la persona amb qui volem compartir una relació sexual, perquè és imprescindible que aquesta persona es comporti de forma respectuosa, ens faci sentir bé i no posi en perill la nostra salut.

L’assertivitat sexual és imprescindible

Saber comunicar el que ens agrada i el que no, el que volem fer i allò que no volem fer i posar límits o deixar de tenir una relació sexual quan no ens sentim a gust, és imprescindible. Això és l’assertivitat sexual, que ens ajuda a evitar relacions sexuals o pràctiques sexuals no desitjades i situacions de frustració i allunyament, així com situacions d’abús i violència.

Viure una situació de parella estable

La relació de parella implica compartir temps i energia, així com la necessitat d’adaptar-se a les noves situacions que la relació comporta:

• Organitzar el temps de forma que cada persona pugui dedicar l’atenció necessària a la parella i gaudir d’un espai propi (activitats lúdiques, d’estudi, de feina i relacions familiars i amb amistats...).
• Triar el moment idoni per iniciar la convivència i decidir el tipus de convivència que considerin millor en la seva circumstància (la mateixa llar o no...).
• Decidir sobre la forma d’organitzar l’economia i les aportacions econòmiques de cada membre de la parella.
• Considerar la forma com s’establirà la relació amb les famílies d’origen (festivitats, rituals, visites...).
• Triar, en cas que es vulgui tenir infants, el millor moment per a la maternitat i paternitat i elegir el mètode anticonceptiu més adequat en cada situació.
• Afrontar adequadament els problemes amb les filles i els fills.
• Evitar caure en la rutina per no debilitar la relació.

Les situacions de tensió per manca d’acord (relació amb les famílies d’origen, distribució de tasques domèstiques i qüestions econòmiques, entre d’altres) poden ocasionar falta de desig i insatisfacció en les relacions sexuals. Si aquestes situacions no es resolen bé i a temps, poden posar en perill la relació. No hi ha receptes màgiques que assegurin que una parella pugui superar els obstacles propis d’aquest tipus de relació però, sens dubte, alguns suggeriments que poden ajudar són:

• Evitar la rutina.
• Mantenir una bona comunicació i complicitat.
• Tolerar les diferències.
• Mantenir espais propis.
• Evitar renúncies que puguin provocar ressentiment.
• Compartir temps i responsabilitats.
• Valorar la parella (les seves qualitats, la seva professió...).

La maternitat i la paternitat

Adaptar-se a les noves situacions que suposa la maternitat i la paternitat és un dels majors reptes als quals s’enfronta una persona pel que fa a la seva sexualitat. Aquestes situacions, que poden enterbolir la il·lusió que suposa esperar o tenir un infant, són:

• L’embaràs.
• El puerperi.
• La criança.

Durant l’embaràs el cos canvia i poden sorgir dubtes sobre si es poden tenir relacions sexuals o no i la forma de tenir-les. També és un moment en el qual es comença a assumir, de forma anticipada, el rol de mare o de pare.

Després del part o d’una cesària, la dona necessita un temps per recuperar-se de l'esforç físic i tant la mare com el pare han de dedicar temps a la cura del nadó. El desig sexual pot disminuir a causa de l’estat físic de la mare i pel que comporta l'adaptació a la nova situació familiar.

La criança dels infants suposa la necessitat de fer noves tasques i pot ocasionar disminució en la qualitat i quantitat del temps de descans i de son. Això pot influir en el desig sexual ja que suposa una sobrecàrrega de tasques i desgast físic. En aquesta situació cal fer una reorganització del temps i de les rutines familiars, que requereix d’una bona disposició per a la comunicació i l’enteniment de les persones implicades en la criança.

La menopausa i l’andropausa

La menopausa és un procés fisiològic natural que s’esdevé en la vida de les dones entre l’edat de 45 i 55 anys, aproximadament, si es presenta abans dels 40 anys s’anomena menopausa prematura i si es dona a partir dels 55, menopausa tardana. Es caracteritza per la disminució de producció d’estrògens i progesterona per part dels ovaris. Té com a conseqüència el cessament de la menstruació i de l’ovulació. Es diu que la menopausa s’ha produït de forma completa quan ha passat un any des de la darrera menstruació. El descens hormonal pot produir canvis psicoemocionals i físics com sequedat vaginal, picor o dolor durant la penetració, així com les molestes calrades. Alguns canvis en l'estil de vid poden ajudar a fer front a la nova etapa.

L’andropausa és un procés fisiològic natural que es produeix en la vida dels homes, aproximadament a partir de l’edat dels 40 anys, per la disminució, lenta i progressiva, de la producció de testosterona. Aquest fet pot dificultar l’erecció (aconseguir-la i mantenir-la), ocasionar que l’ejaculació es produeixi amb menys força i disminuir la quantitat del semen i provocar problemes d’infertilitat. Seguir de manera constant hàbits saludables pot ajudar a millorar la qualitat de vida.  

No vol dir que el desig sexual hagi de disminuir en la menopausa i en l’andropausa. Encara que es produeixen una sèrie de canvis físics i de funcionament del cos, comuns a la majoria dels homes i de les dones, aquests canvis no influeixen en el desig sexual. Si el desig disminueix, probablement la causa és com la persona viu aquesta etapa de la vida. Això depèn de la seva personalitat i autoestima, el seu entorn social i els coneixements que té sobre el seu cos i la forma de cuidar-lo.