Programa de vigilància i control de la ràbia animal
 

El Real Decret 1940/2004, de27 de setembre, sobre la vigilància de les zoonosis i els agents zoonòtics estableix que el Ministeri de Sanitat és la autoritat competent en el control de la ràbia en persones així com en els animals sospitosos de ràbia. A la CAIB aquesta funció correspon al Servei de Salut Ambiental de la Direcció General de Salut Pública i Consum.

La ràbia és una zoonosis vírica que dona lloc a un quadre neurològic amb desenllaç fatal si no és realitza un tractament específic. Es transmet generalment per la mossegada d’un animal malalt. Malgrat tots els mamífers són susceptibles de patir-la, els animals amb importància epidemiològica són els carnívors, especialment els cans, i altres reservoris salvatges (guineu, os rentador, etc). Les rates-pinyades també són susceptibles i existeixen tota una sèrie de virus ràbics específics d’aquesta espècie.

Balears, a l’igual que a la resta de la Península Ibèrica i Europa Occidental, és territori lliure de ràbia terrestre però amb presència de ràbia en rates-pinyades.  Encara així és imprescindible mantenir la vigilància pels següents motius:

• L’entrada il•legal d’animals portadors provinents de zones endèmiques, especialment del Magreb i de països de l’Europa de l’Est.
• El desplaçament de persones a territoris amb presència de ràbia endèmica i que poden haver tingut contacte amb animals malalts.
• La presència de ràbia específica de rates-pinyades.

Objectius del programa

• Realitzar la vigilància epidemiològica de la ràbia animal a les Illes Balears mitjançant l’ avaluació de les agressions produïdes per animals.
• Obtenir informació epidemiològica sobre l’agressivitat animal a la CAIB amb l’ objecte d’establir accions preventives que contribueixin a disminuir-la.
• Realitzar el tractament antiràbic a les persones que hagin estat exposades a animals sospitosos.

Desenvolupament

1. Notificació dels casos d’agressions

Els centres sanitaris, tant del Servei Balear de Salut com els privats, notifiquen a la DG de Salut Pública els casos de pacients atesos a causa de mossegades d’animals.
També notifiquen ajuntament i policies locals, altres cossos de seguretat, veterinaris i particulars.

 Formulari de notificació de mossegada d'animals

2. Realització de l’enquesta epidemiològica

Una vegada rebuda la notificació es contacta amb els pacients per la realització d’un qüestionari específic amb l’objectiu de conèixer totes les circumstàncies de la mossegada i que permetin determinar les causes que l’han provocada. També, quan es pot localitzar, es contacta amb el propietari per conèixer les dades administratives i sanitàries de l’animal (identificació, estat de la vacunació antiràbica, estat general de salut, etc).
Si hi existeix denúncia o intervenció de policia local o d’altre cos de seguretat, es contacta amb ells per completar la informació.
Igualment en el cas de participació d’un veterinari o quan és necessari conèixer algun aspecte concret de l’estat sanitari d’un animal.

3. Diagnòstic de l’agressivitat

Amb la informació obtinguda es classifica l’agressivitat de l’animal: les degudes a problemes de comportament (més del 90%) i les que tenen un component orgànic.

4. Decisió i actuacions complementàries

Quan les mossegades són causades per problemes orgànics o no és possible establir un dictamen, i a més amés, l’animal no està vacunat contra la ràbia, es realitza l’observació sanitària de l’animal agressor durant un període de 14 dies per part d’un veterinari oficial.
Si l’animal agressor mor després de la mossegada i existeix simptomatologia compatible o elements que així ho aconsellen, es realitza la presa de mostres i enviament al laboratori de referència del Centre Nacional de Microbiologia per a la detecció d’antígens ràbics.
També es fa seguiment dels casos d’agressivitat greus on es determina la perillositat de l’animal. En aquest cas, es remet a l’ajuntament corresponent com a administració competent en aquesta matèria.

5. Tractaments post-exposició a persones mossegades

Quan de l’anàlisi de les circumstàncies de la mossegada es determini un risc per a la persona agredida, o quan el resultat de l’anàlisi sigui positiu, d’acord amb el Servei de Prevenció de la Malaltia de la DG de Salut Pública i Consum, es realitzarà el tractament postexposició del pacient.

6. El Servei de Salut Ambiental també realitza accions formatives per a professionals sanitaris, així com dirigides al públic en general (Portal salut/consells sanitaris/animals de companyia. www.caib.es

Altres accions

En el cas de diagnosticar-se ràbia a un mamífer terrestre a les Illes Balears s’activarà el Pla Nacional de Contingència Contra la Ràbia Animal, que contempla tota una sèrie de mesures i accions específiques sobre animals i persones per part de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, com organisme competent en Sanitat Animal, de la Conselleria de Salut i de les administracions locals, competents en gestió d’animals domèstics.
A les Illes Balears és obligatòria la vacunació antiràbica anual dels cans així com la seva identificació mitjançant microxip i inscripció al Registre d’Identificació d’Animals de Companyia de les Illes Balears (RIACIB).