Torna

Qualitat dels Serveis

En aquesta tercera pàgina web mostram una sèrie d'indicadors sobre eficiència i eficàcia relacionats amb la gestió sanitària. Les dades només fan referència al Sistema Nacional de Salut, és a dir hospitals públics, xarxa d'ús públic, i hospitals amb concerts substitutoris. 

Les dades estan extretes i graficades des del web "Indicadores Clave Sistema Nacional de Salud". Aquesta es carrega amb un parell d'anys de retard, per això la informació que es presenta no està afectada per l'actual pandèmia de la Covid-19.

Les abreviatures dels gràfics són: AN (Andalusia), AR (Aragó), IB (Illes Balears), CN (Canàries), CB (Cantabria), CT (Catalunya), VC (Comunitat Valenciana), MD (Madrid), MC (Regió de Múrcia).

1. Estança mitjana ajustada per la casuística (SNS):

El següent gràfic fa referència a l'estança mitjana ajustada per la casuística, que es fa servir per saber si l'estança mitjana pròpia d'un hospital ha estat major (pitjor) o menor (millor) que la d'altres hospitals si s'hagués atès el mateix nombre de pacients que ells. Les Illes Balears han tingut una tendència a l’alta els darrers anys, i de les comunitats comparades només obté millors resultats que Andalusia, Aragó i Canàries. (Data darrera consulta: 17/10/2022)

ESTANCIA_MEDIA_AJUSTADA_2013-2020-17102022.PNG

2. Percentatge de reingressos (SNS):

Respecte al percentatge de reingressos, les Illes Balears es troben en la mediana de les comunitats comparades en el gràfic, amb una tendència irregular que és comú a totes les comunitats comparades. No obstant, des de l’any 2018 la mediana de les Illes Balears va baixant lleugerament cada any. (Data darrera consulta: 17/10/2022).

PORCENTAJE_GLOBAL_REINGRESOS_2013-2020_-_17102022.PNG

3. Percentatge de reingressos urgents després d'una cirurgia programada (SNS):

El percentatge de reingressos urgents després d'una cirurgia programada, que mesura la proporció de casos en els quals, després de l'alta, el pacient torna a ser ingressat en el mateix hospital. Les Illes Balears tenen un percentatge alt, que supera el 3,4%, però que ha baixat en el darrer any del que es tenen dades, 2020, respecte a l’any anterior, tornant als nivells de l’any 2016. En tot cas, les Illes Balears es troben just enmig de totes les comunitats comparades en el gràfic (data darrera consulta: 18/10/2022).

PORCENTAJE_REINGRESOS_TRAS_CIRUGIA_2013-2020_-_18102022.PNG

4. La taxa d'infecció hospitalària (SNS):

La taxa d’infecció hospitalària (IH) o nosocomial fa referència a la qual s’adquireix a l’hospital o altre servei de salut. La taxa de les Illes Balears és la més alta de les diferents comunitats comparades, molt similar a la Madrid. Encara així, l’any 2020 es va produïr una baixada significativa de la taxa respecte als anys anterior, en línea amb totes les altres comunitats. Fer notar que de l'any 2016 no hi ha dades per a les Illes Balears. (Data darrera consulta: 19/10/2022)

TASA_INFECCION_HOSPITALARIA_2013-2020_-_19102022.PNG

5. Taxa de fractures de maluc en pacients ingressats (SNS):

En el cas de la taxa de fractures de maluc en pacients ingressats, les Illes Balears tenen uns valors dins la mediana. Després d'una pujada l'any 2017 que la va posar per damunt de la majoria de comunitats comparades, l'any 2018 va baixar lleugerament, mantenint el mateix valor l'any 2019, i accelerant la baixada en 2020, darrer any del que es tenen dades (data darrera consulta: 19/10/2022).

TASA_FRACTURAS_CADERA_PACIENTES_INGRESOS_2013-2020_-_19102022.PNG

6. Mortalitat intrahospitalària després intervenció quirúrgica per cada 100 altes quirúrgiques:

En referència a la mortalitat intrahospitalària després la intervenció quirúrgica, l’any 2020 va superar ampliament les taxes de l’any anterior en totes les comunitats comparades. Les Illes Balears tenen una de les taxes més baixes, només superada per Cantàbria, i similar a la de Múrcia. (Data darrera consulta: 20/10/2022)

MORTALIDAD_INTRAHOSPITALARIA_TRAS_INTERVENCION_QUIRURGICA_2013-2020_-_201022.PNG

7. Grau de satisfacció dels ciutadans amb el funcionament del sistema sanitari públic:

Respecte al grau de satisfacció dels ciutadans amb el funcionament del sistema sanitari públic, les Illes Balears tenen un bon percentatge, lleugerament per damunt de la mediana, molt similar a la Comunitat Valencia, però per davall de Cantàbria, Aragó i Madrid. (Data darrera consulta: 21/10/2022)

GRADO_SATISFACCION_FUNCIONAMIENTO_SISTEMA_SANITARIO_2012-2019_-_21102022.PNG

8. Temps mitjà d'espera (en dies) per a una intervenció quirúrgica no urgent:

Pel que fa al temps mitjà d'espera (en dies) per a una intervenció quirúrgica no urgent, a les Illes Balears ha oscil·lat en els darrers anys entorn els 70-80 dies. Això no obstant, l'any 2020, a causa de la crisi de la COVID 19, el temps d'espera es va disparar a totes les comunitats. A les Balears arribaren als cent trenta-cinc dies, baixant lleugerament el 2021 fins als cent vint-i-cinc dies, però lluny encara dels setanta-tres dies que es va assolir l'any 2019, el millor de tot el període analitzat. Les dades balears de l'any 2021 són pràcticament exactes a Canàries i Cantàbria.

TIEMPO MEDIO ESPERA INTERVENCIÓN NO URGENTE 2013-2021 - 31012022.PNG

9. Temps mitjà d'espera per a una primera consulta d'atenció especialitzada:

El darrer gràfic fa referència al temps mitjà d'espera per a una primera consulta d'atenció especialitzada, i en aquest cas les Illes Balears tenen una bona dada, ja que és la primera empatada amb la Comunitat de Madrid, amb molta diferència amb la resta. Són les dues úniques comunitats que es troben per davall dels quaranta dies. La pujada de l'any 2020 respecte a anys anteriors, comú a totes les comunitats, és conseqüència de la crisi de la COVID 19, però durant el 2021 la dada va baixar també a totes les comunitats comparades.

TIEMPO MEDIO ESPERA PRIMERA CONSULTA ATENCIÓN ESPECIALIZADA 2013-2021 - 31012022.PNG