Torna

Qualitat dels Serveis

En aquest apartat s’exposen alguns dels indicadors més importants sobre l'activitat econòmica. Com en els altres apartats, s’intentarà exposar les dades per Comunitats Autònomes i per anys perquè es puguin comparar les dades territorialment i es pugui veure la tendència al llarg del temps. Principalment, s’ha fet la comparació amb les comunitats autònomes d’Andalusia, Aragó, Cantàbria, Catalunya, València, Madrid i Múrcia. Es poden consultar altres indicadors econòmics en webs com la de l'INE, l'Eurostat i l'IBESTAT. En el cas de l'INE i de l'Eurostat, es vincula a les webs territorials.


1. PIB per càpita: és un bon indicador econòmic que mesura el nivell de renda en relació amb la població.

PIB PER CÀPITA 2019.PNG

En el web del Ministeri d'Hisenda (darrera consulta 16/07/2021) es pot consultar aquest mapa i en la part superior, en l'icona "menú" es poden personalitzar les dades o veure-les en format taula. Com es pot observar, per al 2019 les Illes Balears varen tenir un PIB per càpita similar a La Rioja i Aragó, per darrera de Madrid, País Basc, Catalunya i Navarra. Les dades també es poden consultar als webs de l'INE i de l'Eurostat.

2. IPC: és un indicador per poder seguir la variació dels preus. Com es pot veure en la següent gràfica (INE, darrera consulta 02/08/2021), als darrers anys la variació ha sigut petita, inclús en alguns anys negativa, derivada de l'excés de capacitat productiva que es va donar després de la crisi econòmica de l'any 2009 i, en el darrer any, a causa de la crisi de la Còvid 19. El sentit de la variació ha sigut igual a totes les comunitats autònomes.

IPC 2013 A 2021 VARIACIÓ ANUAL.PNG

3. Index Preu de Vivenda: un dels problemes de l’IPC és que no recogeix la variació dels preus de la compra d'habitatges nous i de segona mà. No obtant això, la despesa en la compra d'habitatges té un pes molt gran en el pressupost de les famílies. Per això, l'INE (darrera consulta 04/08/2021) publica un índex per seguir la variació dels preus dels habitatges. En el gràfic següent es pot veure com al sortir de la crisi els preus dels habitatges varen caure molt fortament a totes les comunitats i com després ha hagut un fort augment a Balears, Madrid i Catalunya, encara que la variació en els darrers anys s'ha suavitzat, i encara més en el darrer any, degut a la crisi causada per la Còvid 19.

IPV 2014 A 2020.PNG

El gràfic anterior mostra la variació, però si es vol veure la diferència en el nivell de preus entre comunitats, és millor veure la informació de la següent gràfica. Aquí, es pot veure que els forts augments han fixat un preu de l'habitatge molt més alt en Balears, Catalunya i Madrid.

IPV 2014 - 2020 ÍNDEX.PNG

4. Taxa d'atur: és el nombre de persones que poden i volen treballar, però que no troben feina. En el cas de Balears, la taxa s'havia anat reduint des de la crisi iniciada el 2008, arribant a ser una de les comunitats autònomes comparades amb la taxa més baixa l’any 2019. No obstant, la crisi de la Còvid va provocar una forta pujada el 2020, tornant a nivells de l’any 2015, mentres que ha baixat lleugerament en el que duim de l’any 2021 (INE, darrera consulta 04/08/21).

ATUR 2014-2021.PNG

5. Renda mitjana per llar: es correspon a la renda anual neta declarada per entrevista, llevats els impostos i les cotitzacions de la seguretat social, i incloent els rendiments del treball, del capital, les prestacions socials i pensions de jubilació rebudes en efectiu, i els plans de pensions privats (INE, darrera consulta 05/08/2021). En la gràfica es pot veure que les comunitats s'han anat recuperant de la crisi econòmica del 2008, i que en el cas de les Illes Balears l'augment ha sigut significant, amb un màxim l'any 2018, essent només superada per Catalunya i Madrid de totes les comunitats comparades (INE, darrera consulta 05/08/2021).

 

RENTA MEDIA POR HOGAR 2014-2020.PNG

6. Taxa de risc de pobresa: el llindar de pobresa és el 60% dels ingressos anuals per unitat de consum. Si es consulten les dades del gràfic, en el cas de les Illes Balears el nivell de pobresa és el més baix de totes les comunitats comparades, la qual cosa estaria relacionada amb el fort augment de la renda disponible (INE, darrera consulta 05/08/2021).

ECV 2014 A 2020.PNG

7. Indicador de confiança empresarial: aquest indicador mostra la visió que tenen els responsables dels establiments sobre la situació i les expectatives del seu negoci. Després de la crisi econòmica del 2008 la confiança va pujar per baixar lleugerament posteriorment. La crisi de la Còvid 19 ha causat una fortíssima baixada en el darrer any. (INE, darrera consulta 05/08/2021).

ÍNDICE CONFIANZA EMPRESARIAL 2014-2021.PNG

8. Estadística del procediment concursal: un indicador que pot donar també un indici sobre l'estat de l'economia és el nombre de procediments concursals. És una mesura absoluta, per tant en les comunitats autònomes grosses hi ha moltes més empreses, i per tant més processos relacionats amb aquestes, com és la declaració de concurs, però la tendència mostra que l'economia s'ha anat recuperant en totes les comunitats, arribant en els darrers anys a una certa estabilització en el nombre de procediments. (INE, darrera consulta 06/08/2021).

PROCEDIMIENTOS CONCURSALES 2013-2020 - 06082021.PNG

9. Index Producció Industrial: 

és un bon indicador d'activitat, mostra la part del PIB que té el seu origen en la indústria. En el cas de Balears també mostra el poc pes que té el sector industrial i es pot veure la seva baixada, molt acusada en els darrers anys, en especial en el darrer any disponible. En les altres comunitats es pot veure una millora després la crisi econòmica del 2008 seguida d’una petita caiguda, una nova millora i altre caiguda en el darrer any disponible, encara que no tan acusada com en el cas de Balears, excepte Cantàbria, on l’índex ha pujat significativament.. (INE, darrera consulta 09/08/2021).

ÍNDICE PRODUCCIÓN INDUSTRIAL 2013-2021 (09082021).PNG