Torna

Qualitat dels Serveis

En aquesta pàgina web hem intentat agrupar els indicadors o les dades que estan relacionades amb la gestió econòmica-administrativa dels municipis de Balears. Els municipis millors gestionats podran atreure més activitat econòmica i més població. Per això us oferim informació sobre la renda dels municipis, la població i l'atur, i després una serie d'indicadors relacionats més amb la gestió administrativa. No hi ha cap indicador sintètic o directe de gestió, però la consulta dels exposats pot donar indicis sobre si hi ha preocupació en el municipi per oferir una bona gestió administrativa.

1) Renda mitjana per llar: l'INE té una estadística experimental que permet creuar les dades fiscals amb les del cens i crear un mapa interactiu que permet conèixer la informació per municipi i inclús per barri. Les dades són de 2019 (data darrera consulta: 24/10/2022).

RENTA_MEDIA_POR_HOGAR_2019_-_24102022.PNG

Complementària a la informació anterior es pot consultar la renda bruta mitjana (renda mijtana per declaració de l'IRPF, renda bruta total dividida pel nombre de declaracions) en el web del Diari Expansión. Es presenta la informació per rànquing, en mapa i detallada per municipi des de l'any 2013 indicant la posició nacional i dins la comunitat, la població i el partit polític governant. Un exemple de les primeres posicions i darreres segons renda bruta per al 2019 és el següent (data darrera consulta: 24/10/2022):

RENTA_BRUTA_2019_DIARIO_EXPANSION_-_24102022.PNG

2) Població: Per poder comparar els municipis s'ha de tenir en compte la població. En el següent mapa es pot veure la població per municipis del 2021 (data darrera consulta 25/10/2022).

POBLACION_2021_-_25102022.PNG

Una dada molt interessant és veure com ha evolucionat la població. Si un municipi ofereix feina, habitatge a bons preus, o bones condicions de vida, atraurà més gent. Es pot consultar un mapa creat pel diari El País en el qual es compara la població entre l'any 2009 i l'any 2019 (data darrera consulta: 28/09/2021).

canvi població el pais 2009-2019 09022021.png

3) Atur per municipis: per consultar l'atur per municipis, com l'EPA no es fa a escala municipal, el Diari Expansión fa una aplicació aplicant el percentatge de desocupats sobre la població activa del municipi. Per a setembre de 2022 es pot veure que els municipis amb més atur varen ser Lloseta (9,97%), Costitx (9,84%), Inca (9,65%), Campanet (8,77%) i Vilafranca (8,36%). Els que tenen menys són Escorca (0%), Formentera (2,37%), Es Migjorn Gran (2,43%), Fornalutx (2,76%) i Sant Joan de Labritja (2,88%). La informació detallada es pot obtenir clicant a cada municipi o fent una consulta del municipi on es pot veure l'històric anual (data darrera consulta: 25/10/2022).

PARO_POR_MUNICIPIOS_DIARIO_EXPANSION_SEPTIEMBRE_2021_-_25102022.PNG

També, es poden consultar altres fonts com l'Observatori del Treball de la Direcció general de Model Econòmic i Ocupació, que conté arxius per anys o una consulta per municipis.

4) Deute municipal per càpita: és un indicador de gestió financera. En el següent mapa del Ministeri d'Hisenda i Funció Pública es pot veure el nivell de deute municipal en relació amb la seva població per a l'any 2021. En aquest any els municipis més endeutats eren Escorca (1609,70), Montuïri (1167,02), Valldemossa (746,20) i Sant Llorenç (729,98). (Data darrera consulta: 26/10/2022).

DEUDA_MUNICIPAL_PER_CAPITA_2021_-_26102022.PNG

Es pot descarregar més informació en format Excel en el web del Ministeri d'Hisenda.

En el següent enllaç del diari Expansión, Deute municipal es poden consultar els municipis per comunitat autònoma. Si es fa així, dona un rànquing per tipus de municipi i, a més, presenta la informació per deute, població i partit polític. També permet consultar l'històric del municipi des de l'any 2008 i presenta la informació graficada (data darrera consulta: 27/10/2022).

DEUDA_MUNICIPAL_2021_DIARIO_EXPANSION_-_27102022.PNG

5) PMP dels ajuntaments: un indicador d'eficiència és el període mijtà en el qual els ajuntaments paguen als seus proveïdors. En aquest enllaç del Ministeri d’Hisenda, Pagament a proveïdors, es pot veure un mapa d’Espanya en el qual, si es passa el ratolí per un municipi es pot veure el període mitjà de pagament a proveïdors per ajuntaments. Trimestralment la informació es mostra per a tots els municipis, però la resta de mesos només es mostra la informació pels "Ayuntamientos de Cesión" (data darrera consulta: 27/10/2022).

PMP_PAGO_PROVEEDORES_AGOSTO_2022_-_27102022.PNG

6) Pressupost inicial:  encara en el Ministeri d’Hisenda, però en aquest altre enllaç, Pressupost inicial, es troba informació sobre el pressupost inicial dels ajuntaments per anys, actualitzat al 2022. El funcionament de la pàgina és igual al de Pagament a Proveïdors i al de Deute Públic ja vists anteriorment.

Els municipis amb major despesa pressupostada per habitant, en euros, són Escorca (8541), Deià (3218), Formentera (2889), Banyalbufar (2514) i Valldemossa (2319). Els que menys, Llubí (688), Vilafranca de Bonany (720), Binissalem (726), Algaida (733) i Petra (761). No hi ha dades de Sineu, Costitx, Sant Joan i Puigpunyent. (Data darrera consulta: 28/10/2022).

PRESSUPOST_INICIAL_AJUNTAMENTS_2022_-_28102022.PNG

Per completar aquesta informació es pot consultar Gobierto. Aquest web creat per Populate permet consultar la informació financera dels municipis. Detalla el tipus d'ingressos i el tipus de despesa i fa una presentació molt intuïtiva. També permet comparar tres municipis a la vegada i fer rànquings de la informació financera. Per exemple, per als municipis de les Illes Balears, el 2021 els vint primers municipis en despesa per habitant són (data darrera consulta: 04/11/2022):

GASTOS_MUNICIPIO_2021_GOBIERTO_-_04112022.PNG

7) Transparència: un bon indicador de bona gestió podrien ser aquells relacionats amb la transparència. Un ajuntament ben gestionat té interès a mostrar les seves dades i rendir comptes als ciutadans.

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) fa anualment una anàlisi sobre la transparència dels municipis. A l’avaluació 2021-22, aquesta anàlisi ha donat com a resultat que només 8 dels 67 municipis de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears aproven en transparència.

El model d’anàlisi ha estat dissenyat pel Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la Universitat Autónoma de Barcelona (LPCCP, UAB), actualment constituït com a grup d’investigació ComSET (Grup de Recerca en Comunicació Sonora, Estratègica i Transparència), fruit de la fusió dels grups LPCCP i PubliRàdio, de la UAB.

Aquest model integra 52 indicadors i té en compte dos grans variables: transparència de la Corporació i la informació per a la participació. Valora a més dos tipus de criteris de validació: que hi hagi informació actualitzada i que estigui correctament situada i fàcilment localitzable.

Els resultats d’aquesta anàlisi es publiquen en el Mapa Infoparticipa. Per aconseguir el Segell Infoparticipa, els ajuntaments han de complir amb entre el 75 i el 95% dels indicadors, segons el nombre d’habitants del municipi. Aquesta certificació és anual, ja que el compliment de la transparència ha de ser continu en el temps.

INFOPARTICIPA_2021-22_CATALA_-_07112022.PNG

En aquest Mapa Infoparticipa, Balears només té 8 dels seus 67 municipis aprovats (11,9%), la qual cosa suposa pitjors resultats que a l’anterior, quan els municipis balears que aprovaven eren 11 (16,4%). S’ha millorat, en canvi, els que havent aprovat podrien obtenir el segell Info Participa de la UAB. Front un municipi en l’anerior estudi, Santa Eulària (1,5%), ara són 5 (11,9%): Santa Eulària, Calvià, Marratxí, Inca i Felanitx. Els altres aprovats però sense opció per al segell són Palma, Maó i Eivissa. Els municipis que han passat d’aprovats en l’anterior estudi a suspendre en l’actual són tots de Menorca: Es Castell, Sant Lluís i Ciutadella. (Data darrera consulta: 07/11/2022)

Per altra banda, l'organització Dyntra ofereix un rànquing pels municipis amb població superior a 15.000 habitants. A dia 8 de novembre de 2022 la situació era la següent:

TRANSPARENCIA_DYNTRA_-_08112022.PNG

Un altre expemple, encara que només amb informació per a Palma i corresponent a l'any 2017 és l'Índex de Transparència dels Ajuntaments ITA.

8) Informació Sindicatura de Comptes: els ajuntaments tenen l'obligació de retre comptes o informació anual a la Sindicatura de Comptes. No obstant això, hi ha ajuntaments que no compleixen aquestes obligacions o ho fan amb retard. La Sindicatura de Comptes publica aquesta informació en dos pdfs que es poden consultar a la pàgina web Administració Local. (Data darrera consulta: 10/11/2022)

A data 30 de setembre de 2021 Formentera i Sencelles són els que duen més retard.

SINDICATURA COMPTES GENERALS - 07102021.PNG

A data de 30 de setembre de 2021 Sa Pobla, Sineu, Sencelles, Fornalutx i Puigpunyent eren els municipis que tenien pendent enviar informació sobre contractes i convenis.

SINDICATURA CONTRACTES Y CONVENIS - 07102021.PNG

    

9) Retribucions càrrecs electes. La responsabilitat i la bona gestió hauria d'anar lligada a la retribució. La següent pàgina, ISPA - Retribucions, pertany al Ministeri de Política Territorial i Funció Pública, i es refereix al Sistema d’Informació salarial Llocs de l’Administració (ISPA), gestionat per la Secretaria General de Funció Pública, i que és la plataforma que recull la informació sobre les percepcions tant dels càrrecs electes com de les retribucions de funcionaris d’Ajuntaments, Diputacions Forals i Provincials, Consells i Cabildos Insulars i Comunitats Autònomes. En el cas dels ajuntaments es poden trobar el llistat de les percepcions dels batles, el llistat de percepcions dels regidors, i la relació d’ajuntaments que no han remès la informació sobre percepcions de batles i regidors. Tots ells es poden descarregar en formats Pdf i Excel, i es troben agrupats per comunitats autònomes. Les dades es refereixen a l’exercici de 2021.

En el cas de les percepcions dels batles, apareixen 57 dels 67 municipis de Balears, i s’ha de tenir en compte que en les percepcions pot influir el règim de dedicació, que pot ser exclusiu, parcial o sense dedicació. En qualsevol cas, a escala global, els que majors percepcions tenen són els batles de Palma de Mallorca, Eivissa i Calvià. Aquí es poden veure els primers llocs (data darrera consulta: 10/11/2022):

PERCEPCIONES_ALCALDES_2021_-_10112022.PNG

En el cas dels regidors, els que més cobren es troben de forma majoritària en els ajuntaments de Palma, Pollença i Eivissa. Us mostram els que ocupen els primers llocs (data darrera consulta, 15/11/2022):

PERCEPCIONES_CONCEJALES_ISPA_2021_-_15112022.PNG

Per últim, onze municipis de Balears apareixen entre els que no han remès la informació (tres més que en l’any anterior): Inca, Sóller, Alaior, Binissalem, Sant Joan de Labritja, Maria de la Salut, Puigpunyent, Es Migjorn Gran, Búger, Fornalutx i Deià (en el cas de Binissalem ha remès la informació però falta la signatura). Respecte a l’any anterior repeteixen presència a la llista Binissalem, Sant Joan de Labritja, Maria de la Salut, Puigpunyent, Es Migjorn Gran, Búger, Fornalutx i Deià, i s’afegeixen al llistat Inca, Sóller i Alaior, a més de Binissalem. En canvi, surten de la llista Andratx, Ferreries i Sineu. (Data darrera consulta: 15/11/2022)

10) En el següent enllaç del Ministeri d’Hisenda, Informació impositiva municipal, es pot trobar informació impositiva dels municipis espanyols de forma individual (data darrera consulta: 16/11/2022).

    INFORMACION_IMPOSITIVA_MUNICIPAL_2022_-_16112022.PNG

A més, clicant sobre Municipis de la província seleccionada (Excel) es generarà un document en aquest format amb dades sobre tots els municipis de la dita província. No hem penjat cap imatge perquè hi ha molta informació però, si es vol comparar la taxa impositiva en un determinat impost de tots els municipis, és molt bona eina.

11) Contractes menors, contractes administratius i subvencions: hem intentat publciar la informació per a tots els municipis de les Illes Balears, de forma conjunta, sobre subvencions, contractes menors i contractes administratius dels darrers anys. No obstant això, les pàgines webs que faciliten aquesta informació només permeten fer consultes per un municipi en concret. Així que només us facilitarem els vincles perquè pugueu fer les consultes.

-Sistema nacional de publicitat de subvencions i ajudes (atorgades): quan es faci la consulta s'ha de tenir en compte que només es poden consultar els 2 anys anteriors per a persones físiques i 4 per a jurídiques (així si, per exemple, es fa una consulta a més de tres anys, només serà vàlida per a persones jurídiques). En entitats locals s'ha de posar l'entitat local en concret perquè sigui coherent la informació. Si només es marca entitats locals sense especificar el municipi treu informació general de municipis i consells insulars, però no és segur que estiguin totes les subvencions.

Per mostrar un exemple  del potencial de l'eina i de la informació que es pot consultar us presentam una consulta que hem fet. No hem fet cas de les nostres recomanacions i hem fet una consulta per a l'any 2020 marcant EELL i zona ES53 Illes Balears, i ens ha generat un Excel. Les subvencions que hem obtingut, s'han atorgat i les dades són correctes, però per la via de la consulta segur que ens falten subvencions (hem fet la comprovació comparant-la amb recerques específiques, i es troben més subvencions quan es fa la recerca per municipi concret).

Hem presentat la informació per tipus de persona jurídica i l'hem ordenada per l'import rebut. Així, les associacions i les congregacions religioses que vàrem rebre més import l'any 2020:

Consulta subvencions EELL de Balears 2020 associacions:

Captura de pantalla 2021-03-05 133007 eell 2020 associacions .png

Consulta subvencions EELL de Balears 2020 de congregacions religioses:

Captura de pantalla 2021-03-05 133214 eell 2020 consulta congregacions relig .png

Us deixam l'arxiu perquè pugueu fer més consultes o estudira possibles presentacions. Clica aquí:consulta entidades locales region nut es53 2020 consulta 05032021 versio web.xlsxconsulta entidades locales region nut es53 2020 consulta 05032021 versio web.xlsx.

-Contractes menors: s'ha de posar el municipi en la casella "Organización contratante".

-Contractes administratius: s'ha de triar l'òrgan de contractació en la casella "Nombre O. Contratación".