5. Comunicat OBACOM de 19 d’agost de 2014: Estrangers amb certificat de registre o targeta de residència en vigor a 31 de desembre de 2013
Dimarts 19 d' agost de 2014
Segons les dades publicades pel Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social en el seu informe "Estrangers Residents a Espanya - Principals Resultats a 31 de desembre de 2013", a Espanya resideixen amb certificat de registre o targeta de residència en vigor 4.943.627 estrangers.
Aquestes dades, elaborades per l’Observatori Permanent de la Immigració, s’obtenen a través de l’explotació del Registre Central d’Estrangers, que és gestionat per la Direcció general de la Policia.
Respecte a la comparativa trimestral aquesta xifra ha suposat una disminució de 24.489 persones i respecte a la interanual una disminució de 27.443.
En les Illes Balears resideixen 220.866 ciutadans estrangers amb certificat de registre o targeta de residència en vigor, d’aquests, 142.134 pertanyen al règim comunitari (que s’aplica als nacionals de països de la UE i dels països de l’AELC, així com als seus familiars i els familiars d’espanyols que siguin nacionals de tercers països), el nombre dels quals ha augmentat en 1.034 persones en la comparativa trimestral. 78.732 pertanyen al règim general (d’aplicació als nacionals de tercers països, tret que per raó de parentiu els sigui aplicable el Règim Comunitari), que ha experimentat una disminució d’1.645 persones en el mateix període.
Comparant aquestes dades amb les xifres dels padrons municipals publicades per l’INE, que estableixen a través de l’Estadística del Padró Continu la població estrangera en 202.123 persones en les Illes Balears, el resultat llança una diferència de 18.743 persones a favor de les dades del MEYSS.
Les variables que poden influir en aquesta diferència s’enumeren a continuació de manera sintètica:
1) Els ciutadans extracomunitaris que no són titulars d’una autorització de residència de llarga durada tenen l’obligació de renovar la seva inscripció en el padró municipal cada dos anys.
2) Els extracomunitaris titulars d’autoritzacions de llarga durada (prop del 70%) i aquells que estan pendents de renovació, no tenen l’obligació de romandre al territori de la comunitat autònoma ni tenen limitada la seva capacitat per treballar en diferents sectors laborals. Per tant, en nombrosos casos és possible que l’autorització de l’estranger figuri com concedida en les Illes Balears però estigui treballant en una altra comunitat autònoma o hagi tornat al seu país d’origen.
3) Arran de l’obligatorietat de la presentació del certificat de resident per accedir a les bonificacions en matèria de transport, molts estrangers nacionalitzats espanyols han modificat les seves dades en el padró municipal. Per tant, atès que tots dos registres no estan sincronitzats, consta com a titular d’autorització l’estranger que ja figura com a espanyol en el registre municipal. Respecte a l’anàlisi de l’evolució de la concessió de nacionalitats, aquesta informació està disponible en el Butlletí 1/2013.
4) Respecte als ciutadans comunitaris, és possible que hagin obtingut el certificat de resident ciutadans que romanen en la nostra comunitat autònoma tres o quatre mesos (la normativa estableix que el període mínim exigit per obtenir-ho és de tres mesos) i que no s’hagin inscrit en el padró, possiblement per raons de caràcter fiscal.
5) D’acord amb la normativa en vigor, els residents de llarga durada poden estar fins a un any fora del territori Schengen sense que alteri la seva condició de resident a Espanya (i a l’efecte del registre, en les Illes Balears).
6. Comunicat OBACOM de 14 de juliol de 2014: Dades sobre concessions de nacionalitat de l’any 2013
Dilluns 18 d'agost de 2014
D’acord amb les dades publicades per la Secretària General d’Immigració i Emigració el passat dia 6 d’agost de 2014, a Espanya durant l’any 2013 a 261.295 ciutadans estrangers se’ls va concedir la nacionalitat espanyola per residència.
Aquesta xifra suposa més del doble de les nacionalitats concedides durant l’any 2012, que varen ser 115.557. Aquest augment de concessions és conseqüència del Pla Intensiu de Nacionalitat impulsat pel Ministeri de Justícia.
En les Illes Balears es van concedir en el 2013 un total de 7.883 nacionalitats espanyoles, un 49,4% més que les concedides l’any anterior, que varen ser 3.900.
Seguint amb la nostra comunitat autònoma, a 1.240 colombians, 1.158 equatorians, 1.115 marroquins, 762 argentins i 684 bolivians se’ls va concedir la nacionalitat espanyola. Aquestes cinc nacionalitats suposen el 50,5% del total de les concessions.
7. Comunicat OBACOM d’1 de juliol de 2014: Xifres de Població a 1 de gener de 2014
Dimarts 1 de juliol de 2014
D’acord amb les dades publicades ahir per l’INE sobre les Xifres de Població a 1 de gener de 2014, la població espanyola va disminuir en 220.130 persones durant 2013 i es va situar en 46.507.760 habitants.
El nombre d’estrangers va disminuir un 7,8% a causa de l’emigració i a l’adquisició de nacionalitat espanyola, fins a situar-se en 4.676.022.
Durant 2013 Espanya va registrar un saldo migratori negatiu de 256.849 persones. Aquest saldo, un 80,2% major que en 2012, va estar provocat per un descens del 4,3% de la immigració i un augment del 22,7% de l’emigració.
Respecte a les Illes Balears, són, juntament amb la Comunitat Autònoma de Canàries, les úniques que van créixer en el període que va de l’1 de gener de 2013 a la mateixa data de 2014. Concretament, les Balears van augmentar la seva població en 5.259 persones.
Segons aquestes últimes dades, el total de població de la nostra comunitat autònoma ascendeix a 1.115.374 habitants, dels quals 214.684 tenen nacionalitat estrangera.
Per illes, la població es distribueix de la següent manera:
Mallorca: 868.570 habitants, 162.611 de nacionalitat estrangera.
Menorca: 93.650 habitants, 12.598 de nacionalitat estrangera.
Eivissa: 141.174 habitants, 35.506 de nacionalitat estrangera.
Formentera: 11.981 habitants, 3.970 de nacionalitat estrangera.
* Nota: l’INE utilitza una metodologia diferent a l’empleada per a l’elaboració de les dades de l’Estadística del Padró Continu (obtingudes a partir de les inscripcions en els padrons municipals) a l’hora d’elaborar les Xifres de Població (obtingudes a partir del Cens i les Estimacions Intercensales de Població), que són les contingudes en aquest comunicat. Per això, els resultats entre unes xifres i unes altres difereixen.
Font: INE
8. Comunicat OBACOM de 24 d’abril de 2014: en 2013, el nombre d’estrangers inscrits baixa en 545.980 i el nombre d’espanyols augmenta en 141.135
Dilluns 28 d'abril de 2014
El total de persones inscrites en el Padró Continu a Espanya a 1 de gener de 2014 és de 46.725.164 habitants, segons l’Avanç de l’Estadística del Padró Continu, la qual cosa suposa una disminució de 404.619 persones respecte a les dades a 1 de gener de 2013.
D’aquest total, 41.724.906 tenen nacionalitat espanyola i 5.000.258 són estrangers, la qual cosa representa el 10,7% del total d’inscrits.
Durant l’any 2013, el nombre net d’espanyols inscrits experimenta un augment de 141.361 persones (0,3%), mentre que el d’estrangers descendeix en 545.980 (?9,8%). Entre aquests últims, els pertanyents a la UE-28 disminueixen en 313.446 (fins a un total de 2.047.532 persones), mentre que els no comunitaris es redueixen en 232.534 persones (situant-se en 2.952.726).
En la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, el total d’estrangers inscrits és de 202.123 persones (el 18,3% sobre el total de la població), per la qual cosa descendeix en 22.283 respecte a les dades de l’any anterior.
D’aquests 202.123, el 50,8% tenen nacionalitat d’un dels països de la UE-28 i el 49,2% extracomunitària.
Destaquen els descensos de població, en la comparativa entre aquestes últimes dades publicades i els immediatament anteriors, de les següents nacionalitats per la seva importància quantitativa:
La població alemanya descendeix en 6.538 habitants.
La francesa, en 1.151.
La italiana, en 1.116.
La britànica, en 3.702.
La colombiana, en 1.045.
L’equatoriana, en 1.292.
D’acord amb aquestes dades, la població marroquina és la població estrangera més nombrosa, amb un total de 24.060 inscrits, superant per primera vegada els habitants alemanys, amb 23.511.
Nota: Aquestes xifres són un avanç provisional. Les xifres definitives, una vegada finalitzi el procediment per a la seva obtenció, i després de l’informe favorable del Consell d’Empadronament, s’elevaran al Govern de la Nació abans de finalització d’any, per a la seva aprovació mitjançant Reial decret, que serà publicat en el Butlletí Oficial de l’Estat.
Font: INE
9. Comunicat OBACOM de 20 de març de 2014: La població espanyola resident a l’estranger augmenta un 6,6% durant 2013 i supera els dos milions de persones
Dilluns 28 d'abril de 2014
D’acord amb l’estadística del Padró d’Espanyols Residents a l’Estranger a 1 de gener de 2014, el nombre de persones amb nacionalitat espanyola que resideixen a l’estranger aconsegueix els 2.058.048 a 1 de gener de 2014. Aquesta xifra suposa un increment del 6,6% (126.800 persones) respecte a les dades a 1 de gener de 2013.
Per continent, el 63,3% de les persones inscrites té fixada la seva residència a Amèrica, el 33,6% a Europa i el 3,1% en la resta del món. Els majors increments d’inscrits respecte a les dades a 1 de gener de 2013 es registren a Amèrica (87.611 inscrits més) i Europa (34.752). En termes relatius els majors increments es produeixen a Àsia (12,26%) i Amèrica (7,2%).
Respecte a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, el nombre de persones amb nacionalitat espanyola que resideixen a l’estranger i anteriorment estaven empadronades en aquest territori aconsegueix els 24.620, la qual cosa suposa un augment de 2.564 persones respecte a l’any anterior, un 10,4%, gairebé quatre punts per sobre de la mitjana estatal.
D’aquestes 24.620 persones, 5.901 van néixer en les Illes Balears, 1.560 a una altra província i 17.100 a l’estranger.
Seguint amb la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, per continents el 65,2% de les persones inscrites té fixada la seva residència a Amèrica, el 29,3% a Europa i el 5,5% en la resta del món.
Font: INE
10. Comunicat OBACOM de 7 de febrer de 2014: Expedients de nacionalitat PIN tramitats i resolts a data 1 de febrer de 2014
Divendres 7 de febrer de 2014
A 31 de desembre de 2012 existien més de 465.000 expedients de nacionalitat per residència pendents de tramitació, equivalents a uns dos anys i mig de retard.
El 25 de juny de 2012, en el marc del Conveni "Registre Civil en línia", subscrit entre el Ministeri de Justícia i l’entitat pública empresarial red.es, el Ministre de Justícia i el Degà del Col·legi de Registradors de la Propietat, Mercantils i Béns Immobles, van signar l’encomana per la qual els registradors d’Espanya es comprometien a posar tots els seus recursos humans i tècnics al servei d’aquesta encomana amb l’objectiu de posar fi a aquest retard administratiu en el termini d’un any.
Per tot això, es va engegar el Pla Intensiu de Tramitació d’Expedients de Nacionalitat, per atallar definitivament aquesta situació i les seves negatives conseqüències per a les persones que es troben darrere de cadascuna d’aquestes sol·licituds.
De la mateixa manera, el 2 d’abril de 2013 es va signar per part del Ministre de Justícia i el president del Consell General del Notariat un acord d’encomana pel qual els notaris col·laboraran en la realització de les Jures o Promeses de fidelitat al Rei i d’obediència a la Constitució i les Lleis, tràmit imprescindible per a l’adquisició de la nacionalitat espanyola per residència.
Les xifres d’aquest pla, executat al llarg de tot l’any 2013, són les que segueixen:
612.030 expedients digitalitzats.
128.729 expedients complementaris digitalitzats.
455.722 expedients tramitats pels Registres.
428.028 expedients informats pels Registres.
409.591 expedients resolts pel Ministeri de Justícia.
37.779.343 pàgines digitalitzades.
Font: Ministeri de Justícia
11. Comunicat OBACOM de 17 de gener de 2014: dades definitives de població a 1 de gener de 2013
Divendres 17 de gener de 2014
D’acord amb les dades publicades aquest matí per l’INE, el total de residents en les Illes Balears a 1 de gener de 2013 és de 1.111.674 habitants segons les dades definitives de l’estadística del padró continu, la qual cosa suposa una disminució de 7.765 persones pel que fa a les dades a 1 de gener de 2012.
D’aquest total, 887.268 tenen nacionalitat espanyola i 224.406 estrangera, el 20,2% dels inscrits.
Aquest 20,2% de ciutadans estrangers inscrits es distribueix de la següent manera: el 53% té nacionalitat comunitària i el 47% extracomunitària. Les nacionalitats estrangeres més nombroses són les següents:
1) Alemana, amb 30.049 inscrits.
2) Marroquí, 24.696 inscrits.
3) Britànica, amb 21.934 inscrits.
4) Italiana, amb 17.458 inscrits.
5) Romanesa, amb 13.704 inscrits.
Illes Balears segueix sent la comunitat autònoma amb major proporció de ciutadans estrangers, seguida de la Comunitat valenciana (16,8%) i la Regió de Múrcia (15,7%).
D’altra banda, sobre el total de població en les Illes Balears, 606.324 han nascut en aquesta comunitat autònoma, el 54,5%. La resta queda dividit així: 259.917 han nascut a l’estranger i 245.433 en una altra comunitat autònoma.
Respecte als residents nascuts en una altra comunitat autònoma, destaquen quantitativament les següents dades:
1) 83.753 nascuts a Andalusia.
2) 35.049 nascuts a Catalunya.
3) 20.284 nascuts a Madrid.
4) 19.778 nascuts a Castella-la Manxa.
5) 18.702 nascuts a la Comunitat Valenciana.
Font: INE