Coses que podem fer per afavorir les converses en català
Document elaborat a partir de la conferència «Les persones i les llengües», de Joan Melià (text inèdit)
1. Quan començam una relació que esdevindrà quotidiana amb una persona que no parla el català
Sovint feim coneixença de persones amb qui, a partir d’aquell moment, tendrem interrelacions freqüents (nous companys de feina, veïns, familiars, incorporacions al grup d’amics, nous dependents d’establiments dels quals som clients habituals, etc.). Si veim que aquestes persones no parlen català, pot crear-nos un cert malestar adreçar-nos-hi, en català, alhora que consideram que és convenient fer-ho.
En aquests casos pot ser oportú explicar-los per què ho feim, sobretot si és gent que hi està poc acostumada. La raó principal és perquè ens hi sentim més còmodes, parlant en català, som més naturals i volem tractar-los amb naturalitat, sense que la llengua sigui una barrera, sinó un pont. D’altra banda, però, també hi ha altres avantatges. Si el nou interlocutor és una persona que no sap català o que en sap poc, amb nosaltres podrà entrar en contacte regular amb la llengua en un entorn cordial i estratègicament favorable, la podrà aprendre o millorar-ne el coneixement passiu i/o actiu, tendrà en nosaltres uns aliats, els problemes de comprensió no esdevindran obstacles, sinó que entre tots dos els superarem.
Normalment aquesta proposta d’interacció serà acceptada, sobretot si va acompanyada d’un reforç positiu d’acollida, que no sigui exclusivament lingüística. No fer-la, en segons quines circumstàncies pot ser mal interpretat, perquè no és habitual, perquè estan acostumats que els canviïn de llengua i ho entenen com a normal.
2. Quan hem d’entrar en contacte amb desconeguts
Si hem d’establir una conversa amb persones desconegudes de qui desconeixem les característiques lingüístiques (una persona pel carrer, un dependent, un recepcionista...), podem procurar ser els primers a intervenir i fer-ho en català.
Si el nostre interlocutor sap parlar en català, normalment hi contestarà. Hi ha una norma general de comportament que du els interlocutors a convergir, si en són capaços, cap a la llengua de l’altre. Si esperam que sigui l’altre que enceti la conversa, tenim moltes possibilitats que —sobretot en determinats contextos— ho faci en castellà i serem nosaltres, si volem parlar en català, que haurem de trencar la norma. Si som nosaltres els qui iniciam la conversa, els passam a ells el compromís del trencament. Si és una persona que està poc acostumada que li parlin en català (per exemple, a causa de l’aspecte físic o la professió) i el sap parlar o l’entén, la reacció que experimenten positivament supera qualsevol resposta en sentit contrari que puguem témer.
Si contesta en una altra llengua a la qüestió, sabrem que l’entén i que podem continuar parlant en català. De vegades, al cap de dos o tres intercanvis bilingües, si insistim en l’ús del català, l’interlocutor acaba parlant en català.
Si diu que no ens entén (no que no el parli; no fa falta que el parli) i ho diu amb educació, podem decidir què fer; coneixem millor les circumstàncies.
Si ens vol obligar a canviar de llengua (de mala manera), podem deixar-lo anar (si no ens suposa una cosa inevitable) i cercar la solució en altres indrets.
En uns estudis fets en diferents àmbits socials (restaurants, autoescoles, agències de viatges, immobiliàries, a peu de carrer...), els casos en què es va produir una resposta desagradable per part de l’interlocutor no van suposar ni el 4 % en cap àmbit.
3. Quan sabem que el nostre interlocutor no entén el català o l’entén amb dificultats
En les comunicacions presencials, el que s’anomena competència estratègica pot ser essencial per poder mantenir el català encara que el nostre interlocutor no entengui el català o l’entengui poc. Es tracta de recórrer a recursos no específicament lingüístics (assenyalar el que volem o allò a què ens referim, fer gestos descriptius...) o triar formes lingüístiques fàcilment comprensibles, estructures senzilles, etc.
4. Els efectes multiplicadors d’un comportament coherent
De vegades, podem actuar per afavorir l’ús del català en converses en les quals no intervenim. Per exemple, en una coa podem veure que la persona que és atesa i el qui l’atén no parlen en català i, sovint, en arribar-nos el torn, si parlam en català i l’acte comunicatiu es desenvolupa amb normalitat, podem fer canviar la llengua d’intercomunicació dels qui ens segueixen a la coa. Per tant, aquesta intervenció no només fa possible la nostra conversa en català, sinó que té efectes multiplicadors sobre els qui segueixen.
En anar a un lloc, saludar els qui estan a la porta, adreçar-nos a informació encara que no ens calgui, etc., fa que el català sigui més present en l’entorn i que tercers que ho presenciïn vegin que en aquelles situacions poden utilitzar el català sense que els suposi cap problema.