1. D’acord amb l’article 7 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, en matèria de permisos de naixement, adopció, del progenitor diferent de la mare biològica i lactància, el personal laboral al servei de les administracions públiques es regeix: a) Per les previsions del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic. b) Per les previsions del Text refós de l’Estatut dels treballadors. c) Per les previsions del conveni col·lectiu que li sigui aplicable. d) Per les previsions del conveni col·lectiu que li sigui aplicable i, si no n’hi ha, per les del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic. 2. D’acord amb l’article 9 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, l’exercici de funcions que impliquin la participació directa o indirecta en l’exercici de les potestats públiques o en la salvaguarda dels interessos generals corresponen exclusivament: a) Als funcionaris de carrera. b) Als funcionaris de carrera, als funcionaris interins i al personal eventual. c) Als funcionaris públics. d) Als funcionaris de carrera, als funcionaris interins i al personal directiu. 3. D’acord amb l’article 10 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, els procediments de selecció del personal funcionari interí han de regir-se pels principis: a) De mèrit, capacitat, igualtat, publicitat i celeritat. b) De mèrit i capacitat, tal com disposa l’article 103 de la Constitució espanyola. c) D’igualtat, mèrit i capacitat. d) D’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat. 4. Indicau quina resposta és falsa. D’acord amb l’article 10 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, la relació del funcionari interí pot finalitzar per alguna de les causes següents: a) Per la finalització de la causa que va donar lloc al seu nomenament. b) Per la pena principal o accessòria d’inhabilitació absoluta o especial per a càrrec públic. c) Per la jubilació total del funcionari. d) Per raons organitzatives que donin lloc a la supressió o a l’amortització dels llocs assignats. 5. Indicau quina afirmació és falsa en relació amb la finalització de la relació d’interinitat que preveu l’article 10 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic: a) Correspon a l’Administració formalitzar d’ofici la finalització de la relació d’interinitat. b) A la finalització de la relació d’interinitat per qualsevol de les causes que preveuen els articles 10 i 63 del Text refós de l’Estatut bàsic, el personal funcionari interí no té dret a una compensació econòmica. c) En cas de renúncia voluntària a la condició de funcionari interí, l’Administració ha d’acceptar-la forçosament. d) La finalització de la relació d’interinitat pot produir-se, entre d’altres, per la renúncia a la condició de funcionari o funcionària i la pèrdua de la nacionalitat. 6. Indicau quina afirmació és correcta en relació amb la figura del personal funcionari interí regulada en l’article 10 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic: a) El nomenament d’aquest personal no es duu a terme per motius expressament justificats i necessitat d’urgència. b) Estan vinculats a l’Administració pública per una relació estatutària regulada pel dret administratiu. c) No exerceixen funcions pròpies de funcionaris de carrera. d) El nomenament derivat d’un procediment de selecció de personal funcionari interí pot donar lloc al reconeixement de la condició de personal funcionari de carrera. 7. D’acord amb l’article 10 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, el nomenament de personal funcionari interí per excés o acumulació de tasques és per un termini màxim: a) De dotze mesos dins un període de divuit mesos. b) De nou mesos. c) De sis mesos dins un període de dotze mesos. d) De nou mesos dins un període de divuit mesos. 8. D’acord amb l’article 10 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, el nomenament d’un funcionari interí per executar programes de caràcter temporal ha de tenir una durada màxima: a) De tres anys, ampliables fins a dotze mesos per acumulació de tasques. b) De tres anys, ampliables fins a dotze mesos per les lleis de funció pública que es dictin en desplegament de Text refós de l’Estatut bàsic. c) De tres anys, ampliables fins a dotze mesos per necessitats d’execució del programa. d) De tres anys. 9. Indicau quina afirmació és falsa en relació amb la figura del personal laboral prevista en l’article 11 del Text refós l’Estatut bàsic de l’empleat públic: a) Aquest personal podrà ocupar llocs de treball que impliquin la participació en l’exercici de potestats públiques. b) En funció de la durada del contracte de treball, aquest personal podrà ser fix, per temps indefinit o temporal. c) L’Administració podrà contractar aquest personal per qualsevol de les modalitats previstes en la legislació laboral. d) Els procediments de selecció de personal laboral temporal han de ser públics i s’han de regir pels principis d’igualtat, mèrit, capacitat i celeritat. 10. Indicau quina afirmació és correcta en relació amb la figura del personal laboral que preveu l’article 11 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic: a) Els llocs de treball que ocupi el personal laboral no poden implicar de cap manera l’exercici de funcions que impliquin la participació directa o indirecta en l’exercici de potestats públiques. b) No es podrà contractar aquest personal per prestar serveis mitjançant contracte de relleu. c) El contracte de treball del personal laboral es podrà formalitzar per escrit o de paraula. d) Els criteris per a la determinació dels llocs de treball que pot acomplir el personal laboral s’han d’establir mitjançant una llei bàsica estatal. 11. Indicau quina afirmació és correcta en relació amb la figura del personal eventual que regula l’article 11 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic: a) En aquest personal no és aplicable ni totalment ni parcialment el règim general dels funcionaris de carrera. b) La condició de personal eventual pot constituir mèrit per a l’accés a la funció pública. c) El nomenament d’aquest personal serà per les mateixes causes que les previstes per al personal funcionari interí. d) El cessament d’aquest personal ha de tenir lloc, en tot cas, quan es produeixi el de l’autoritat a la qual es presti la funció de confiança o assessorament. 12. Indicau quina afirmació és falsa en relació amb el personal directiu que preveu l’article 13 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic: a) En la designació d’aquest personal s’han d’atendre els principis de mèrit i capacitat i criteris d’idoneïtat, i s’ha de portar a terme mitjançant procediments que garanteixin la publicitat i la concurrència. b) En desplegament del Text refós de l’Estatut bàsic, els òrgans de govern de les comunitats autònomes poden establir el règim jurídic específic del personal directiu. c) La determinació de les condicions de treball d’aquest personal és objecte de negociació col·lectiva. d) Quan el personal directiu compleixi la condició de personal laboral, està sotmès a la relació laboral de caràcter especial d’alta direcció. 13. D’acord amb l’article 15 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, dels que s’enumeren a continuació, quins són els drets individuals dels empleats públics que poden exercir-se de forma col·lectiva? a) Els de llibertat sindical, negociació col·lectiva i reunió. b) Els de negociació col·lectiva, exercici de vaga i lliure associació professional. c) Els de llibertat sindical, lliure associació professional i plantejament de conflictes col·lectius de treball. d) Els de negociació col·lectiva, llibertat d’expressió i reunió. 14. Indicau quina afirmació és falsa. D’acord amb l’article 16 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic: a) Constitueixen modalitats de carrera professional: la carrera horitzontal, la carrera vertical, la promoció interna vertical i la promoció interna horitzontal. b) Els funcionaris de carrera podran progressar simultàniament en les modalitats de carrera horitzontal i vertical quan l’Administració corresponent les hagi implantat en un mateix àmbit. c) Els funcionaris podran progressar en la carrera vertical sense necessitat de canviar de lloc de treball. d) Les lleis de funció pública de les comunitats autònomes que es dictin en desplegament del Text refós de l’Estatut bàsic podran regular tant la promoció interna vertical com la promoció interna horitzontal. 15. D’acord amb l’article 17 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, les lleis de funció pública que es dictin en desplegament d’aquest Estatut per regular la carrera horitzontal no podran aplicar la regla següent: a) Articular un sistema de graus, categories o esglaons d’ascens fonamentats en la provisió de llocs de treball a través dels procediments de concurs o lliure designació. b) Valorar els coneixements adquirits. c) Valorar el resultat de l’avaluació de l’acompliment. d) Fixar una remuneració en cadascun dels graus, les categories o els esglaons en què s’ha d’articular la carrera horitzontal. 16. D’acord amb l’article 20 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, els sistemes d’avaluació de l’acompliment s’han d’adequar en tot cas a criteris: a) De transparència, mèrit, objectivitat i imparcialitat. b) De transparència, publicitat, mèrit i objectivitat. c) De mèrit, capacitat, no-discriminació i objectivitat. d) De transparència, objectivitat, imparcialitat i no-discriminació. 17. Indicau quina afirmació és correcta. D’acord amb l’article 20 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic: a) Les administracions públiques poden aplicar la carrera professional horitzontal sense haver d’establir prèviament un sistema que permeti l’avaluació de l’acompliment dels seus empleats. b) Les administracions públiques han d’establir sistemes que permetin l’avaluació en l’acompliment, entre d’altres, dels seus funcionaris interins. c) L’avaluació en l’acompliment és el procediment amb el qual es mesura i es valora exclusivament el rendiment o l’assoliment de resultats. d) Els efectes de l’avaluació en l’acompliment en la carrera professional horitzontal del personal al servei de les administracions de les comunitats autònomes s’han de determinar per una llei estatal. 18. D’acord amb l’article 29 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, tenen la consideració de retribució diferida: a) Les quantitats destinades per l’Administració a finançar aportacions a plans de pensions d’ocupació del personal funcionari. b) Les quantitats abonades per l’Administració al personal funcionari pels serveis prestats per aquests fora de la jornada normal de treball. c) Les quantitats destinades per l’Administració a finançar les aportacions a un contracte d’assegurança destinat a cobrir les prestacions d’assistència sanitària del personal funcionari. d) Les bestretes de retribucions que puguin concedir les administracions al seu personal funcionari. 19. D’acord amb l’article 33 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, la negociació col·lectiva de les condicions de treball dels funcionaris públics està subjecta als principis: a) De legalitat, igualtat, cobertura pressupostària i bona fe negocial. b) De legalitat, cobertura pressupostària, obligatorietat, bona fe negocial, publicitat i transparència. c) De legalitat, igualtat, lleialtat institucional, bona fe negocial, publicitat i transparència. d) De legalitat, cobertura pressupostària, igualtat, bona fe negocial i lleialtat institucional. 20. Indicau quina és l’afirmació correcta en relació amb les meses sectorials que preveu l’article 34 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic: a) La competència d’aquestes meses s’ha d’estendre als temes comuns dels empleats públics del sector que no hagin estat objecte de decisió per part de la mesa general respectiva o als que aquesta explícitament els reenviï o delegui. b) Un motiu pel qual poden constituir-se aquestes meses és en consideració a les peculiaritats de sectors concrets d’empleats públics i al seu nombre. c) Les meses sectorials són unitats de negociació que no depenen de les meses generals. d) Un motiu pel qual poden constituir-se aquestes meses és en consideració a les condicions específiques de treball de les organitzacions administratives afectades. 21. Indicau la resposta correcta. La Mesa General de Negociació de les Administracions Públiques prevista en l’article 36 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, té específicament per objecte negociar: a) L’increment global de les retribucions del personal al servei de les administracions públiques que correspongui incloure en el projecte de llei de pressupostos generals de l’estat de cada any. b) L’increment global de les retribucions del personal funcionari al servei de les administracions públiques que correspongui incloure en el projecte de llei de pressupostos generals de l’estat de cada any. c) L’increment global de les retribucions del personal funcionari i eventual al servei de les administracions públiques que correspongui incloure en el projecte de llei de pressupostos generals de l’estat de cada any. d) L’increment global de les retribucions del personal funcionari al servei de les administracions públiques que han d’aprovar cada una de les comunitats autònomes en les seves lleis de pressupostos anuals. 22. Indicau quina afirmació és correcta en relació amb la Mesa General de Negociació per a cada Administració pública que preveu l’article 36 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic: a) Aquesta Mesa s’ha de constituir a l’Administració General de l’Estat, en cadascuna de les comunitats autònomes, ciutats de Ceuta i Melilla i entitats locals, per negociar totes les matèries i condicions de treball comunes al personal funcionari, estatutari i laboral de cada Administració pública. b) Aquesta Mesa s’ha de constituir a l’Administració General de l’Estat i en cadascuna de les comunitats autònomes i entitats locals, per negociar totes les matèries i condicions de treball comunes al personal funcionari i estatutari de cada Administració pública. c) Aquesta Mesa, en funció del seu àmbit de competència territorial, s’ha de constituir en cadascuna de les administracions de les comunitats autònomes amb participació dels representants de les entitats locals afectades, per negociar totes les matèries i condicions de treball comunes al personal funcionari i estatutari. d) Aquesta Mesa, en funció del seu àmbit de competència territorial, s’ha de constituir en cadascuna de les administracions de les comunitats autònomes amb participació dels representants de les entitats locals afectades, per negociar totes les matèries i condicions de treball comunes al personal funcionari, estatutari i laboral. 23. D’acord amb l’article 37 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, no poden ser objecte de negociació col·lectiva dels empleats públics: a) Els criteris generals sobre ofertes d’ocupació pública. b) La determinació de condicions de treball del personal directiu. c) La determinació i l’aplicació de les retribucions complementàries dels funcionaris. d) Les que afectin les condicions de treball i les retribucions dels funcionaris, la regulació de les quals exigeixi una norma amb rang de llei. 24. Indicau quina afirmació és falsa. D’acord amb l’article 37 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, queden excloses de l’obligatorietat de la negociació col·lectiva dels empleats públics les matèries següents: a) Els poders de direcció i control propis de la relació jeràrquica. b) La regulació de l’exercici dels drets dels ciutadans i dels usuaris dels serveis públics. c) Les decisions de les administracions públiques que afectin les seves potestats d’organització, tot i que aquestes decisions puguin tenir repercussió sobre condicions de treball dels funcionaris públics. d) La regulació i determinació concreta, en cada cas, dels sistemes, criteris, òrgans i procediments d’accés a l’ocupació pública i la promoció professional. 25. Indicau quina afirmació és falsa en relació amb els acords que regula l’article 38 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic: a) Els acords han de versar sobre matèries competència dels òrgans de govern de les administracions públiques. b) Tots els acords ratificats manquen d’eficàcia directa fins que no s’hagin publicat en el diari oficial corresponent. c) Els acords han de determinar les parts que els concerten, l’àmbit personal, funcional, territorial i temporal, així com la forma, el termini de preavís i les condicions de denúncia d’aquests. d) Poden ratificar-se acords que tractin sobre matèries sotmeses a reserva de llei. 26. D’acord amb l’article 39 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, la representació ha de correspondre als delegats de personal en les unitats electorals en les quals el nombre de funcionaris: a) Sigui igual o superior a 10 i inferior a 30. b) Sigui igual o superior a 6 i inferior a 30. c) Sigui igual o superior a 6 i inferior a 50. d) Sigui igual o superior a 10 i inferior a 50. 27. D’acord amb l’article 39 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, en una unitat electoral en la qual el nombre de funcionaris sigui de 32, s’ha d’elegir: a) 1 delegat de personal. b) 3 delegats de personal. c) 2 delegats de personal. d) 4 delegats de personal. 28. D’acord amb l’article 39 del Text refós l’Estatut bàsic de l’empleat públic, les juntes de personal s’han de constituir en unitats electorals amb un cens mínim: a) De 49 funcionaris. b) De 55 funcionaris. c) De 50 funcionaris. d) De 75 funcionaris. 29. D’acord amb l’article 39 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, el nombre màxim de representants que poden integrar una junta de personal és: a) De 75. b) De 30. c) De 10. d) De 25. 30. Indicau quina és l’afirmació falsa. L’article 40 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic atribueix a les juntes de personal i els delegats de personal, entre d’altres, les funcions següents: a) Vigilar el compliment de les normes vigents en matèria de condicions de treball, prevenció de riscos laborals, Seguretat Social i ocupació, i exercir, si s’escau, les accions legals oportunes davant els organismes competents. b) Col·laborar amb l’Administració corresponent per aconseguir l’establiment de totes les mesures que procurin el manteniment i l’increment de la productivitat. c) Ser informats de totes les sancions imposades per la comissió de faltes. d) Tenir coneixement i ser escoltats sobre l’establiment de la jornada laboral i l’horari de treball, així com sobre el règim de vacances i permisos. 31. D’acord amb l’article 41 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, els membres de les juntes de personal i els delegats de personal disposen d’un crèdit d’hores dins de la jornada de treball i retribuïdes com de treball efectiu: a) Que no pot sobrepassar com a màxim les 40 hores mensuals. b) Que no pot sobrepassar com a màxim les 40 hores setmanals. c) Que no pot sobrepassar com a màxim les 35 hores mensuals. d) Que no pot sobrepassar com a màxim les 35 hores setmanals. 32. Indicau quina afirmació és falsa en relació amb la garantia d’accés i lliure circulació dels representants del personal funcionari per les dependències de la seva unitat electoral que preveu l’article 41 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic: a) L’accés i la lliure circulació dels representants dels funcionaris per les dependències no pot entorpir el funcionament normal de les corresponents unitats administratives. b) S’ha de garantir l’accés i la lliure circulació dels representants dels funcionaris per les dependències quan aquests actuïn en l’exercici de la seves funcions representatives. c) L’accés i lliure circulació dels representants dels funcionaris per les dependències és absoluta, sense que puguin establir-se excepcions a aquesta regla. d) L’accés i lliure circulació dels representants dels funcionaris per les dependències és una garantia aplicable als membres de les juntes de personal i els delegats de personal. 33. Indicau quina afirmació és correcta en relació amb la durada del mandat dels representants de personal que regula l’article 42 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic: a) El mandat dels representats és de quatre anys, transcorregut el qual es podrà prorrogar per acord unànime adoptat per aquests. b) Els representants no poden ser reelegits un cop finalitzar el mandat representatiu. c) El mandat s’entén prorrogat si, en finalitzar, ja s’han promogut noves eleccions, però encara es desconeixen els resultats electorals. d) Els representants amb mandat prorrogat no es poden comptabilitzar als efectes de determinar la capacitat representativa dels sindicats. 34. Indicau quina afirmació és correcta. D’acord amb l’article 44 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, el procediment per a l’elecció de les juntes de personal i dels delegats de personal s’ha de determinar reglamentàriament d’acord amb els criteris generals següents: a) L’elecció s’ha de dur a terme mitjançant sufragi personal, directe, lliure i secret, que s’ha d’emetre de forma presencial. b) Són electors i elegibles els funcionaris que estiguin en servei actiu i en la situació de suspensió de funcions. c) Les juntes de personal s’han d’elegir mitjançant llistes tancades a través d’un sistema majoritari. d) Els delegats de personal s’han d’elegir mitjançant llistes obertes i sistema majoritari. 35. D’acord amb l’article 46 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, no estan legitimats per convocar una reunió: a) Les organitzacions sindicals directament o a través dels delegats sindicals. b) Els comitès d’empresa. c) Els funcionaris públics de les administracions respectives en un nombre no inferior al 40 per 100 del col·lectiu convocat. d) Les juntes de personal. 36. L’article 48 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic no preveu el permís: a) Per a la realització d’exàmens prenatals i tècniques de preparació al part de les funcionàries embarassades. b) Per tractament de fecundació assistida. c) Per naixement de fills prematurs o per qualsevol altra causa s’hagin de quedar hospitalitzats a continuació del part. d) Per atendre un familiar de primer grau per malaltia molt greu, amb reducció de jornada retribuïda fins al 50 per cent. 37. Indicau quina afirmació és correcta en relació amb els permisos que regulen els articles 48 i 49 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic: a) El règim jurídic dels permisos que regula l’article 48 pot ser millorat per les lleis de funció pública de les comunitats autònomes que es dictin en desplegament de l’Estatut bàsic de l’empleat públic. b) El règim jurídic dels permisos que regula l’article 49 pot ser millorat per les lleis de funció pública de les comunitats autònomes que es dictin en desplegament de l’Estatut bàsic de l’empleat públic. c) El règim jurídic dels permisos que regula l’article 48 pot ser empitjorat per les lleis de funció pública de les comunitats autònomes que es dictin en desplegament de l’Estatut bàsic de l’empleat públic. d) El règim jurídic dels permisos que regula l’article 49 pot ser empitjorat per les lleis de funció pública de les comunitats autònomes que es dictin en desplegament de l’Estatut bàsic de l’empleat públic. 38. Indicau quina resposta és falsa en relació amb els principis ètics dels empleats públics que preveu l’article 53 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic: a) Els empleats públics en cap cas han d’influir en l’agilitació o la resolució de tràmit o procediment administratiu. b) Els empleats públics no han d’acceptar cap tracte de favor o situació que impliqui privilegi o avantatge injustificat, per part de persones físiques o entitats privades. c) Els empleats públics han d’actuar d’acord amb els principis d’eficàcia, economia i eficiència, i han de vigilar la consecució de l’interès general i el compliment dels objectius de l’organització. d) Els empleats públics han de respectar la Constitució i la resta de normes que integren l’ordenament jurídic. 39. En relació amb el deure dels empleats públics d’obeir les instruccions i ordres professionals dels superiors, l’article 54 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic disposa el següent: a) Ha de complir-lo i posteriorment denunciar aquest fet davant el superior jeràrquic. b) Únicament no ha de complir-lo quan les instruccions i les ordres són constitutives de delicte, cas en què les han de posar immediatament en coneixement dels òrgans d’inspecció que siguin procedents. c) Únicament no ha de complir-les quan les instruccions i les ordres constitueixen una infracció manifesta de l’ordenament jurídic, cas en què les han de posar immediatament en coneixement del òrgans d’inspecció que siguin procedents. d) Únicament no ha de complir-les quan les instruccions i ordres són constitutives de delicte, cas en què les han de posar immediatament en coneixement del superior jeràrquic. 40. En relació amb les llengües oficials de cada territori, l’article 54 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic preveu que és un deure dels empleats públics: a) Conèixer les llengües oficials al nivell que es determini reglamentàriament. b) Promoure l’ús de la llengua oficial de l’Estat espanyol. c) Promoure l’ús de les diverses llengües cooficials en la respectiva comunitat autònoma. d) Garantir l’atenció al ciutadà en la llengua que ho sol·liciti sempre que sigui oficial en el territori. 41. D’acord amb l’article 54 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, no constitueix un deure dels empleats públics: a) Mantenir actualitzada la seva formació i qualificació. b) Observar les normes sobre seguretat i salut laboral. c) Rebre protecció eficaç en matèria de seguretat i salut laboral. d) L’acompliment de les tasques corresponents al seu lloc de treball, que s’ha de fer de manera diligent, complint la jornada i l’horari establerts. 42. Indicau quina afirmació és correcta. Les lleis de funció pública de les comunitats autònomes que es dictin en desplegament del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic: a) No podran regular situacions administratives dels funcionaris de carrera distintes de les previstes en l’article 85 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic. b) Tenen llibertat per regular noves situacions administratives dels funcionaris de carrera sense cap limitació. c) Podran regular situacions administratives dels funcionaris de carrera distintes de les previstes en l’article 85 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, sota les condicions establertes en el mateix precepte. d) Només podran modificar el règim jurídic de les situacions administratives regulades en l’article 85 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic. 43. D’acord amb l’article 87 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, són declarats en situació de serveis especials els funcionaris de carrera: a) Quan són autoritzats per dur a terme una missió per un període determinat inferior a sis mesos en organismes internacionals, governs o entitats públiques estrangeres o en programes de cooperació internacional. b) Quan accedeixen a la condició de membres de les assembles legislatives de les comunitats autònomes i perceben dietes, indemnitzacions o assistències pel desenvolupament de la funció. c) Quan són activats com a reservistes voluntaris per prestar serveis a les forces armades. d) Quan hagin obtingut un lloc de treball en una altra Administració pública mitjançant el sistema de lliure designació. 44. D’acord amb l’article 87 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, no passen a la situació de serveis especials: a) Els qui accedeixen a la condició de membres de les assembles legislatives de les comunitats autònomes i percebin dietes, indemnitzacions o assistències per la realització de les seves funcions. b) Els qui són designats per formar part del Consell General del Poder Judicial. c) Els qui són designats assessors dels grups parlamentaris de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes. d) Els qui adquireixen la condició de funcionaris al servei d’organitzacions internacionals. 45. D’acord amb l’article 87 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, els funcionaris de carrera, el temps que es mantenguin en la situació de serveis especials se’ls ha de computar als efectes: a) De reconeixement de triennis, consolidació del grau personal i drets en el règim de la Seguretat Social que els sigui aplicable. b) D’ascensos, reconeixement de triennis, promoció interna i drets en el règim de la Seguretat Social que els sigui aplicable. c) D’ascensos, consolidació del grau personal i reconeixement de triennis. d) De carrera, promoció interna i drets en el règim de la Seguretat Social que els sigui aplicable. 46. D’acord amb l’article 87 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, els funcionaris de carrera que estiguin en situació de serveis especials tenen dret, almenys, a reingressar al servei actiu: a) En la mateixa província o illa, en les condicions i amb les retribucions corresponents a la categoria, nivell o esglaó de la carrera consolidats, d’acord amb el sistema de carrera administrativa vigent a l’Administració pública a la qual pertanyin. b) En el mateix lloc de treball que ocupava abans d’iniciar els serveis especials. c) En la mateixa localitat, en les condicions i amb les retribucions corresponents a la categoria, nivell o esglaó de la carrera consolidats, d’acord amb el sistema de carrera administrativa vigent a l’Administració pública a la qual pertanyin. d) En el mateix lloc de treball que ocupava abans d’iniciar els serveis especials, i si no fos possible, en la mateixa localitat, en les condicions i amb les retribucions corresponents a la categoria, nivell o esglaó de la carrera consolidats. 47. Indicau quina afirmació és falsa. D’acord amb l’article 88 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, el funcionari de carrera: a) Que en virtut d’un procés de transferències obtengui destinació en una administració pública diferent ha de ser declarat en situació de servei en altres administracions públiques. b) Que pel procediment de concurs obtengui destinació en una administració pública diferent ha de ser declarat en situació de servei en altres administracions. públiques. c) Que pel procediment de lliure designació obtengui destinació en una administració pública diferent, ha de ser declarat en situació de servei en altres administracions públiques. d) Que pel procediment de comissió de serveis voluntària passi a ocupar un lloc de treball en una administració pública diferent, ha de ser declarat en situació de servei en altres administracions públiques. 48. Indicau quina afirmació és falsa. D’acord amb els articles 84 i 88 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, els funcionaris de carrera que estiguin en situació de serveis en altres administracions públiques per haver obtingut un lloc de treball en una altra Administració mitjançant el procediment de lliure designació: a) Es regeixen per la legislació de l’Administració en la qual estiguin destinats de manera efectiva; en aquest cas, en la que ocupen el lloc de treball mitjançant lliure designació. b) Conserven la condició de funcionari de l’Administració d’origen. c) Tenen dret a participar en les convocatòries per a la provisió de llocs de treball que convoqui l’Administració d’origen. d) Tenen dret a participar en les convocatòries per a la provisió de llocs de treball que convoqui l’Administració en la qual estiguin destinats de manera efectiva; en aquest cas, en la que ocupen el lloc de treball mitjançant lliure designació. 49. Indicau quina modalitat d’excedència no està prevista en l’article 89 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic: a) Excedència voluntària per interès particular. b) Excedència voluntària per prestació de serveis en el sector públic. c) Excedència voluntària per agrupació familiar. d) Excedència per raó de violència de gènere. 50. Indicau quina afirmació és correcta en relació amb la situació d’excedència voluntària per interès particular que regula l’article 89 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic: a) Poden accedir a aquesta excedència els funcionaris de carrera i interins que compleixin els requisits que exigeix l’article abans esmentat. b) Als efectes d’acreditar el període de carència exigit per obtenir aquesta excedència, es poden computar els períodes de temps que en els cinc anys immediatament anteriors a la sol·licitud d’excedència, el funcionari hagi romàs en serveis especials. c) Les lleis de funció pública que es dictin en desplegament del Text refós de l’Estatut bàsic poden establir un període superior al de cinc anys per obtenir aquesta modalitat d’excedència. d) El funcionari que després de finalitzar una situació de serveis especials no sol·liciti el reingrés al servei actiu dins els terminis establerts per la normativa aplicable passarà a la situació d’excedència voluntària per interès particular. 51. Indicau quina afirmació és falsa en relació amb la situació d’excedència voluntària per agrupació familiar regulada en l’article 89 del Text refós l’Estatut bàsic de l’empleat públic: a) Poden accedir a aquesta excedència els funcionaris de carrera i interins que compleixen els requisits que exigeix l’article esmentat en l'encapçalament. b) Aquesta modalitat d’excedència es podrà concedir als funcionaris el cònjuge dels quals resideixi en una altra localitat per haver obtingut i estar acomplint, entre d’altres, un lloc de treball de caràcter definitiu com a laboral fix en una administració pública. c) Per accedir a aquesta modalitat d’excedència s’exigeix haver prestat un període mínim de serveis efectius en qualsevol de les administracions públiques. d) Els qui estan d’excedència voluntària per agrupació familiar no el és computable els temps que estiguin en aquesta situació als efectes d’ascensos i triennis. 52. Indicau quina afirmació és falsa en relació amb la situació d’excedència voluntària per interès particular regulada en l’article 89 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic: a) No es pot concedir aquesta modalitat d’excedència al funcionari o funcionària a qui se li instrueixi un expedient disciplinari. b) Els qui estan en aquesta modalitat d’excedència no meriten retribucions. c) Als qui estan en aquesta modalitat d’excedència els és computable el temps que estiguin en aquesta situació als efectes de triennis. d) La concessió d’aquesta modalitat d’excedència queda subordinada a les necessitats del servei degudament motivades. 53. D’acord amb l’article 89 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, el personal funcionari en excedència per cura de fills o filles: a) Té dret a la reserva del lloc de treball que ocupava, almenys durant un any, i un cop transcorregut aquest període, la reserva ho és a un lloc a la mateixa localitat i de la mateixa retribució. b) Té dret a la reserva del lloc de treball que ocupava, almenys durant dos anys, i un cop transcorregut aquest període, la reserva ho és a un lloc en la mateixa localitat i amb la mateixa retribució. c) Té dret a la reserva del lloc de treball que ocupava, com a màxim durant tres anys. d) No té dret a la reserva del lloc de treball que ocupava, però sí a la d’un lloc en la mateixa localitat i amb la mateixa retribució del que ocupava abans d’iniciar aquesta excedència. 54. D’acord amb l’article 89 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, el temps de permanència en la situació d’excedència per cura de fills o filles és computable als efectes: a) D’ascensos, triennis, carrera i drets en el règim de Seguretat Social que sigui aplicable. b) De promoció interna, triennis i drets en el règim de Seguretat Social que sigui aplicable. c) De triennis, carrera i drets en el règim de Seguretat Social que sigui aplicable. d) D’ascensos, promoció interna i triennis. 55. Indicau quina afirmació és falsa en relació amb la situació d’excedència per cura de fills o filles regulada en l’article 89 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic: a) La duració d’aquesta modalitat d’excedència no pot superar els tres anys. b) Els funcionaris en aquesta situació poden participar en els cursos de formació que convoqui l’Administració. c) Poden accedir a aquesta excedència els funcionaris de carrera que compleixen els requisits que exigeix l’article esmentat en l’encapçalament. d) En el cas que dos funcionaris generin el dret a gaudir pel mateix subjecte causant, l’Administració no pot limitar l’exercici simultani d’aquest dret. 56. D’acord amb l’article 89 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, les funcionàries víctimes de violència de gènere tenen dret a la reserva del lloc de treball que acomplien fins a un màxim: a) De divuit mesos. b) De sis mesos. c) De nou mesos. d) De dotze mesos. 57. Indicau quina afirmació és falsa en relació amb l’excedència per raó de violència de gènere que regula l’article 89 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic: a) Per accedir a aquesta modalitat d’excedència no s’exigeix haver prestat un temps mínim de serveis previs. b) No poden accedir a aquesta modalitat d’excedència les funcionàries interines. c) La concessió d’aquesta excedència no està supeditada a les necessitats del servei. d) A les funcionàries que estiguin en situació d’excedència per raó de violència de gènere no els és exigible cap termini màxim de permanència en aquesta situació. 58. Indicau quina afirmació és correcta en relació amb la suspensió de funcions que regula l’article 90 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic: a) La suspensió de funcions no pot determinar de cap manera la pèrdua del lloc de treball del funcionari. b) Els funcionaris interins no poden ser declarats en situació de suspensió de funcions. c) La suspensió ferma només pot imposar-se per sanció disciplinària. d) La suspensió ferma per sanció disciplinària no pot excedir els sis anys. 59. D’acord amb l’article 90 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, es pot acordar la suspensió de funcions amb caràcter provisional: a) En ocasió de sentència condemnatòria o de sanció disciplinària. b) En ocasió de sanció disciplinària, o d’expedient disciplinari. c) En ocasió de tramitació d’un procediment judicial o de sentència condemnatòria. d) En ocasió de tramitació d’un procediment judicial o d’expedient disciplinari. 60. En relació amb el personal laboral al servei de les administracions públiques, els articles 27, 51 i 92 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic estableixen el següent: a) Les retribucions d’aquest personal s’han de determinar d’acord amb el conveni col·lectiu que els sigui aplicable i el contracte de treball. b) Per al règim de vacances d’aquest personal cal atenir-se només a la legislació laboral. c) En matèria de situacions administratives, el personal laboral es regeix per l’Estatut dels treballadors i pels convenis col·lectius que li siguin aplicables. d) Es poden acordar increments retributius per al personal laboral que globalment representin un increment de la massa salarial superior als límits que fixa anualment la Llei de pressuposts generals de l’Estat.