1. Per conèixer amb precisió les fonts del dret espanyol, s’ha de consultar el text legal següent:
a) El Codi de comerç.
b) El Codi civil.
c) La Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
d) La Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

2. Les fonts del dret són les següents:
a) La llei, el costum i els principis generals del dret.
b) La Constitució.
c) La llei, la jurisprudència del Tribunal Suprem, el costum i els principis generals del dret.
d) Les mateixes que se citen com a fonts materials, és a dir, el Parlament i el Govern, entre d’altres.

3. La llei, com a font del dret, es caracteritza per ser:
a) Una font de naturalesa escrita.
b) Una font subsidiària.
c) D’aplicació preferent al costum.
d) Les respostes a) i c) són correctes.

4. Si no hi ha costum, s’ha d’aplicar:
a) La llei.
b) Els principis generals del dret.
c) La jurisprudència.
d) Totes les respostes són incorrectes.

5. És o són fonts indirectes:
a) El costum i els principis generals del dret.
b) Els tractats internacionals publicats oficialment en el Butlletí Oficial de l’Estat, d’acord amb l’article 96 de la Constitució.
c) La doctrina científica.
d) La jurisprudència i els principis generals del dret.

6. La supletorietat és un principi jurídic que s’aplica respecte de les fonts següents:
a) La llei respecte del costum, ja que la llei s’aplica si no hi ha costum.
b) La llei respecte dels principis generals del dret.
c) La llei respecte de la jurisprudència.
d) Totes les respostes són incorrectes.

7. D’acord amb el que disposa l’article 1 del Codi civil, les normes establertes en els tractats internacionals no són d’aplicació a l’Estat:
a) Fins que són aprovades en el Congrés.
b) Fins que són aprovades en el Senat.
c) Fins que es publiquen en el Butlletí Oficial de l’Estat.
d) Fins que s’elaboren com a llei.

8. Senyalau quina resposta recull totes les matèries excloses de la iniciativa legislativa popular:
a) Les pròpies d’una llei orgànica, les de naturalesa tributària i les referides a la prerrogativa de gràcia i al règim de les comunitats autònomes.
b) Les pròpies d’una llei orgànica, les que afecten l’ordenament de les institucions bàsiques de l’Estat, les de caràcter internacional, les de naturalesa tributària i les referides a la prerrogativa de gràcia.
c) Les pròpies d’una llei orgànica, les de caràcter internacional, les referides a la prerrogativa de gràcia, la reforma constitucional, els pressuposts generals de l’Estat i les de naturalesa tributària.
d) Les pròpies d’una llei orgànica, les de caràcter internacional, les de naturalesa tributària i les referides a la prerrogativa de gràcia.

9. Les lleis de bases no poden autoritzar:
a) La modificació de la llei de bases mateixa.
b) La modificació d’altres lleis del mateix rang.
c) L’efecte irretroactiu de les disposicions del Govern.
d) Les respostes a) i c) són correctes.

10. Un cop convalidat un decret llei, es pot tramitar amb posterioritat:
a) Com a projecte de llei per la via d’urgència.
b) Com a proposició de llei per la via d’urgència.
c) Com a llei orgànica.
d) Com a projecte de llei.

11. De conformitat amb la Constitució, les Corts Generals aproven lleis ordinàries:
a) Sempre que les cambres es troben reunides en la forma establerta reglamentàriament, amb l’assistència de la majoria dels seus membres i mitjançant el vot favorable de la majoria absoluta d’aquests.
b) Sempre que les cambres es troben reunides en la forma establerta reglamentàriament, amb l’assistència d’una majoria relativa i amb el vot favorable d’aquesta majoria.
c) Sempre que es trobin reunides reglamentàriament, les cambres poden aprovar-les per majoria simple, sense necessitat d’un quòrum d’assistència.
d) Sempre que les cambres es troben reunides en la forma establerta reglamentàriament, amb l’assistència de la majoria dels seus membres i amb el vot favorable de la majoria dels membres presents.

12. Una llei de bases (senyalau la resposta correcta):
a) Pot facultar l’aprovació de normes de caràcter retroactiu.
b) Pot autoritzar l’aprovació de normes de caràcter irretroactiu.
c) Pot autoritzar la modificació de la llei de bases.
d) Pot facultar i autoritzar la modificació de la llei de bases mateixa i dictar normes de caràcter retroactiu.

13. La legislació autonòmica està subjecta a una sèrie de limitacions (senyalau la resposta incorrecta):
a) A la reserva constitucional en favor de les Corts Generals, només en matèries reservades a lleis orgàniques.
b) Als seus límits territorials, llevat dels supòsits de convenis i acords de col·laboració amb altres comunitats autònomes que preveu l’article 145.2 de la Constitució.
c) A les relacions internacionals, per ser matèria reservada a l’Estat i perquè els tractats internacionals són de jerarquia superior que els estatuts d’autonomia.
d) A l’interès general, d’acord amb el que preveu l’article 150.3 de la Constitució.

14. Quina de les diferències entre el reglament i els actes administratius no s’ajusta a la realitat? (senyalau la resposta correcta):
a) El Reglament vincula com a font del dret a l’Administració, però no els actes administratius, encara que siguin generals.
b) La sanció d’il·legalitat d’un acte administratiu és sempre l’anul·labilitat, mentre que la d’un Reglament és, en general, la nul·litat.
c) La potestat de dictar actes administratius correspon a tots els òrgans de l’Administració, però no la potestat reglamentària, que correspon només als òrgans que la tenen atribuïda expressament.
d) El reglament s’impugna normalment per uns procediments processals diferents que els de l’acte administratiu.

15. Per a la denúncia d’un tractat internacional, se segueix un procediment determinat? (senyalau la resposta correcta):
a) El mateix procediment que el que s’ha seguit per a l’aprovació.
b) És suficient la denúncia del Govern.
c) La denúncia del Govern amb l’autorització prèvia del Senat.
d) La denúncia de les Corts Generals en qualsevol cas.

16. No requereixen autorització prèvia de les Corts Generals:
a) Els tractats de caràcter polític.
b) Els tractats de caràcter militar.
c) Els tractats que impliquin obligacions financeres per a la hisenda pública.
d) Els tractats de col·laboració social.

17. Els reglaments que es dirigeixen a persones vinculades a l’Administració en virtut d’un títol específic, com puguin ser els funcionaris o els concessionaris de serveis públics, es denominen:
a) Reglaments d’organització.
b) Reglaments de necessitat.
c) Reglaments de relació.
d) Reglaments funcionarials o de concessió, segons les persones als quals es dirigeixen.

18. En relació amb la delegació per dictar normes amb rang de llei que duen a terme les Corts Generals (senyalau la resposta correcta):
a) És possible la subdelegació, si les Corts Generals ho autoritzen.
b) No es poden delegar matèries reservades a una llei orgànica.
c) Es poden delegar matèries reservades a una llei orgànica.
d) La delegació acaba amb l’aprovació de la disposició corresponent.

19. Els decrets legislatius són impugnables:
a) Davant el Tribunal Constitucional.
b) Davant la jurisdicció contenciosa administrativa, si excedeixen els límits de la llei de delegació.
c) Davant el Tribunal Constitucional i davant la jurisdicció contenciosa administrativa, si excedeixen els límits de la llei de delegació.
d) Davant el Defensor del Poble.

20. El Consell d’Estat ha d’informar de manera preceptiva:
a) Sobre els projectes de llei del Govern.
b) Sobre els avantprojectes de qualsevol llei.
c) Sobre els avantprojectes de qualsevol decret.
d) Sobre els avantprojectes de decret legislatiu.

21. Les lleis d’harmonització venen precedides:
a) Per una votació prèvia de les Corts Generals, per determinar si hi concorre l’exigència de l’interès general.
b) Per una votació prèvia de les Corts Generals, per determinar si hi concorre l’exigència de l’interès general, i és necessari el vot de la majoria simple de cada cambra per apreciar aquesta necessitat.
c) Per una votació prèvia de les Corts Generals, per determinar si hi concorre l’exigència de l’interès general, i és necessari el vot de la majoria absoluta de cada cambra per apreciar aquesta necessitat.
d) No hi ha cap requisit previ per aprovar una llei d’harmonització.

22. Les esmenes parlamentàries al projecte de llei de Pressuposts generals de l’Estat que suposin minoració d’ingressos:
a) Requereixen la conformitat del Senat per tramitar-lo.
b) Requereixen la conformitat del Tribunal Constitucional per tramitar-lo.
c) Requereixen la conformitat del Govern per tramitar-lo.
d) Requereixen la conformitat del Consell d’Estat per tramitar-lo.

23. En relació amb l’elaboració dels reglaments, la secretaria general tècnica d’un departament ministerial té la funció següent:
a) Elaborar l’esborrany inicial del reglament.
b) Emetre un informe preceptiu sobre l’esborrany del reglament.
c) Elaborar la memòria econòmica del projecte de reglament.
d) Totes les respostes són correctes.

24. Les lleis orgàniques:
a) Versen sobre qualsevol conjunt de matèries.
b) Són normes emanades només del Congrés.
c) Exigeixen majoria simple dels membres del Congrés per ser aprovades.
d) Totes les respostes són incorrectes.

25. Si una llei de les Corts Generals legisla sobre matèries que són competència de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes:
a) Té superioritat jeràrquica la llei de les Corts Generals.
b) Tenen validesa ambdues lleis.
c) La llei de les Corts Generals es declara inconstitucional.
d) La llei de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes es declara inconstitucional.

26. En el supòsit de l’aprovació de la llei de pressuposts generals de l’Estat, la iniciativa legislativa pot ser exercida per les institucions següents:
a) El Congrés, el Senat o el Govern.
b) El poble, mitjançant 500.000 signatures acreditades.
c) Les assemblees legislatives de les comunitats autònomes.
d) El Govern, exclusivament.

27. Les normes que contenen els tractats internacionals, són jeràrquicament superiors a les nostres lleis internes?
a) Sí, en tots els supòsits.
b) Sí, menys a la Constitució.
c) Sí, menys a la Constitució i a les lleis orgàniques.
d) No, en cap cas.

28. La tesi que el costum és font del dret administratiu ha estat corroborada qualque vegada:
a) Pel Tribunal Constitucional.
b) Pel Tribunal Suprem.
c) Pel Defensor del Poble.
d) Pel fiscal general de l’Estat.

29. En relació amb la diferència entre reserva formal i reserva material de lleis, senyalau la resposta correcta:
a) La reserva material no es pot eliminar, mentre que la reserva formal es pot eliminar mitjançant una llei de deslegalització.
b) La reserva formal impedeix regular una matèria per llei.
c) La reserva material impedeix el desenvolupament reglamentari.
d) No hi ha cap diferència entre reserva formal i reserva material.

30. Un projecte de disposició reglamentària que afecti els drets i els interessos legítims dels ciutadans:
a) S’ha de sotmetre necessàriament a informació pública.
b) S’ha de sotmetre a tràmit d’audiència, llevat del supòsit de disposicions que regulin òrgans de l’Administració general de l’Estat.
c) S’ha de sotmetre a tràmit d’audiència.
d) S’ha de sotmetre a informació pública, llevat del supòsit de disposicions que regulin òrgans de l’Administració general de l’Estat.

31. D’acord amb la Constitució, són impugnables davant el Tribunal Constitucional per motiu d’inconstitucionalitat:
a) Les disposicions legals emanades de les Corts Generals, exclusivament.
b) Les disposicions sense rang o força de llei.
c) Les disposicions amb rang i força de llei, en general.
d) Les disposicions reglamentàries del Govern.

32. Quin és el nombre mínim de diputats per presentar una proposició de llei?
a) Dotze en qualsevol cas.
b) Catorze.
c) Quinze o un grup parlamentari.
d) Un grup parlamentari en qualsevol cas.

33. Quin és el nombre mínim de senadors per presentar una proposició de llei?
a) Dotze o un grup parlamentari.
b) Vint-i-cinc o un grup parlamentari.
c) Quinze o un grup parlamentari.
d) Un grup parlamentari en qualsevol cas.

34. Per dictar un reglament general en execució d’una llei, és necessari:
a) El dictamen favorable del Consell d’Estat.
b) L’informe previ del Consell d’Estat.
c) El dictamen favorable del Tribunal Constitucional.
d) El dictamen favorable del Ministeri de la Presidència.

35. La delegació autonòmica encarregada de defensar una proposició de llei autonòmica es compon de:
a) Dos membres.
b) Tres membres.
c) Quatre membres.
d) Cinc membres.

36. Les disposicions que contradiguin el que s’estableix en una norma de caràcter superior:
a) Són nul·les de ple dret.
b) Han de ser adaptades.
c) S’han de recórrer davant el Tribunal Suprem.
d) Són anul·lades per les Corts Generals.

37. Per exercir la iniciativa popular, es necessiten necessàriament:
a) No menys de 500.000 signatures.
b) 500.000 signatures.
c) 600.000 signatures.
d) Més de 600.000 signatures.

38. A partir de ser promulgat, el termini per convalidar o derogar un decret llei és:
a) D’un mes
b) De quinze dies.
c) De vint dies.
d) De trenta dies.

39. La convalidació o derogació d’un decret llei és duita a terme:
a) Per les Corts Generals.
b) Pel Congrés dels Diputats.
c) Pel Senat.
d) Per la Comissió Especial del Congrés dels Diputats.

40. Les lleis aprovades per les assemblees legislatives de les comunitats autònomes:
a) Tenen el mateix rang jeràrquic que les aprovades per les Corts Generals.
b) Tenen rang jeràrquic superior que les aprovades per les Corts Generals.
c) Tenen rang jeràrquic inferior que les aprovades per les Corts Generals.
d) Tenen el mateix rang jeràrquic si les aprovades per les Corts Generals són anteriors.

41. La relació entre les lleis emanades de les Corts Generals i les de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes s’articulen en virtut del principi:
a) De jerarquia.
b) D’unitat.
c) De competència.
d) De territorialitat.

42. En l’aprovació d’un decret llei, la intervenció de la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats és preceptiva en els supòsits següents:
a) Quan les Cambres s’hagin dissolt.
b) Quan les Cambres es trobin reunides per aprovar la llei de pressuposts generals de l’Estat.
c) Quan ho sol·liciti el Defensor del Poble.
d) Quan ho sol·liciti el Govern.

43. Les lleis orgàniques s’aproven:
a) Per majoria simple del Congrés sobre cada un dels articles.
b) Per majoria absoluta del Congrés sobre cada un dels articles.
c) Per majoria simple del Congrés sobre el conjunt de l’articulat.
d) Per majoria absoluta del Congrés sobre el conjunt de l’articulat.

44. Si es dicta una llei de bases, el decret legislatiu de desenvolupament és:
a) Una llei ordinària.
b) Un text articulat.
c) Un text refós.
d) Un text delegat.

45. Si la delegació es du a terme mitjançant una llei ordinària, el decret legislatiu de desenvolupament és:
a) Una llei ordinària.
b) Un text articulat.
c) Un text refós.
d) Un text delegat

46. En les matèries en les quals hi ha reserva de llei:
a) No hi pot haver intervenció normativa del reglament.
b) Hi pot haver la figura del reglament independent.
c) Hi pot haver la figura del reglament executiu.
d) Hi pot haver qualsevol intervenció del reglament que reguli aquesta matèria.

47. El reglament entra en vigor:
a) En la data que aquest indiqui i, si no, als vint dies d’haver-se publicat completament en el Diari Oficial de la Unió Europea.
b) En la data que aquest indiqui i, si no, als vint dies d’haver-se publicat completament en el Butlletí Oficial de l’Estat, exclusivament.
c) En la data que aquest indiqui i, si no, als vint dies d’haver-se publicat completament en el butlletí oficial corresponent.
d) Totes les respostes són incorrectes.

48. Els reglaments tenen les característiques següents (senyalau la resposta incorrecta):
a) Són disposicions de naturalesa normativa.
b) Emanen i procedeixen del poder legislatiu.
c) Generalment, complementen la llei.
d) Totes les respostes són incorrectes.

49. Un decret llei no pot regular:
a) El dret electoral general.
b) L’ordenament de les institucions bàsiques de l’Estat.
c) Els drets, els deures i les llibertats dels ciutadans que regula el títol I de la Constitució.
d) Totes les respostes són correctes.

50. En cap cas, hi ha:
a) Ordres de les Comissions delegades del Govern.
b) Reials decrets ministerials.
c) Ordres ministerials.
d) Reials decrets del Consell de Ministres.

51. Els reglaments:
a) No poden tipificar delictes ni infraccions administratives.
b) No poden establir penes o sancions.
c) No poden establir tributs, cànons o càrregues.
d) Totes les respostes són correctes.

52. Si un Reglament ha estat aprovat sense l’informe preceptiu de la secretaria general tècnica d’un departament ministerial:
a) És anul·lable.
b) És nul.
c) És irregular.
d) Totes les respostes són incorrectes.

53. En relació amb les lleis marc (senyalau la resposta correcta):
a) Atribueixen a les comunitats autònomes facultats de desenvolupament legislatiu en matèries de competència estatal.
b) Es dicten per equiparar competencialment totes les comunitats autònomes, ja que impliquen transferència de facultats de titularitat estatal.
c) Tenen per objecte la regulació uniforme de matèries de competència autonòmica, a proposta del Senat.
d) Totes les respostes són incorrectes.

54. La regulació del dret a la llibertat d’empresa requereix:
a) Una llei orgànica.
b) Una llei ordinària.
c) No està reservat a llei, sinó que pot ser objecte de regulació mitjançant un reglament administratiu.
d) Totes les respostes són incorrectes.

55. Senyalau en quina classe de font, de les directes o indirectes, s’inclouen els tractats internacionals:
a) En les indirectes, sense cap excepció.
b) En les directes, en qualsevol cas.
c) No són font del dret, llevat que estiguin publicats oficialment a Espanya.
d) Són fonts directes i indirectes al mateix temps.

56. Els reglaments que es dicten per desenvolupar i executar el contingut, total o parcial, d’una llei s’anomenen:
a) Autònoms.
b) Independents.
c) Executius.
d) De necessitat.