1  D’acord amb la Constitució espanyola, correspon exercir la funció executiva a:

    a) Al Govern.
    b) A les Corts Generals.
    c) Al Poder Judicial.
    d) Al Rei.

2 Segons la Constitució espanyola, el Govern es compon dels membres següents:

    a) El president, tres vicepresidents, els ministres i els altres membres que estableixi la llei.
    b) El president, els vicepresidents en tot cas i els ministres.
    c) El president, els ministres i els altres membres que estableixi la llei.
    d) El president, els vicepresidents en el seu cas, els ministres i els altres membres que estableixi la llei.

3 D’acord amb la Constitució espanyola, qui dirigeix l’acció del Govern?

    a) El ministre de Presidència.
    b) El Consell de Ministres.
    c) El president del Govern.
    d) El membre del Govern que estableixi la llei.

4 Després de cada renovació del Congrés dels Diputats, i en els altres supòsits previstos per la Constitució en què sigui procedent, qui proposa el candidat a la Presidència del Govern?

    a) El Rei, prèvia consulta amb els representants designats pels grups polítics amb representació parlamentària, i a través del president del Congrés.
    b) El president del Congrés, prèvia consulta amb els representants designats pels grups polítics amb representació parlamentària.
    c) El president del Congrés, prèvia consulta amb el Rei.
    d) El president del Senat, prèvia consulta amb el Rei.

5 Quina majoria del Congrés dels Diputats és necessària en primera votació per atorgar la confiança al candidat a la Presidència del Govern?

    a) La majoria simple dels diputats.
    b) La majoria absoluta dels diputats.
    c) La majoria de dues terceres parts dels diputats.
    d) La majoria de tres quartes parts dels diputats.
       
6 En cas que el candidat a la Presidència del Govern obtingui la confiança del Congrés dels Diputats mitjançant el vot de la majoria requerida dels diputats, qui el nomena president?

    a) El president de les Corts Generals.
    b) El president del Congrés dels Diputats.
    c) El president del Senat.
    d) El Rei.

7 Quan cap candidat a la Presidència del Govern obté la confiança del Congrés dels Diputats després d’haver transcorregut el termini de dos mesos a partir de la primera votació d’investidura, qui dissol les Corts Generals i convoca noves eleccions? 

    a) El Rei amb el referendament del president del Congrés dels Diputats.
    b) El president del Congrés dels Diputats.
    c) El Rei amb el referendament del president del Senat.
    d) El president del Senat.

8 Qui nomena els ministres?

    a) El Rei a proposta del president del Congrés dels Diputats.
    b) El president del Govern.
    c) El Rei a proposta del president del Govern.
    d) El president del Govern, prèvia consulta amb el Rei.

9 D’acord amb la Constitució espanyola, la responsabilitat criminal del president és exigible, en el seu cas, davant:

    a) La Sala Penal de l’Audiència Nacional.
    b) La Sala Penal del Tribunal Suprem.
    c) El Jutjat Central Penal.
    d) Cap de les respostes és correcta.

10 D’acord amb la Constitució espanyola, l’Administració pública:

    a) Serveix amb objectivitat els interessos generals i actua d’acord amb els principis d’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb submissió plena a la Llei i al Dret.
    b) Serveix amb objectivitat els interessos generals i actua d’acord amb els principis d’eficàcia, jerarquia, publicitat, descentralització, desconcentració i coordinació, amb submissió plena a la Llei i al Dret.
    c) Serveix amb objectivitat els interessos generals i actua d’acord amb els principis d’eficàcia, jerarquia, centralització i coordinació, amb submissió plena a la Llei i al Dret.
    d) Serveix amb subjectivitat els interessos generals i actua d’acord amb els principis d’eficàcia, jerarquia i coordinació, amb submissió plena a la Llei i al Dret.

11 Segons la Constitució espanyola, correspon controlar la potestat reglamentària a:

    a) A les Corts Generals.
    b) Al Consell General del Poder Judicial.
    c) Al Tribunal Constitucional.
    d) Als Tribunals.

12 L’òrgan consultiu suprem del Govern de l’Estat és:

    a) El Consell d’Estat.
    b) El Consell General del Poder Judicial.
    c) La Comissió General de Secretaris d’Estat i Subsecretaris.
    d) El Tribunal Constitucional.

13 Segons la Constitució espanyola, el Govern respon solidàriament de la seva gestió política davant:

    a) El Senat.
    b) El Congrés dels Diputats.
    c) El Tribunal Suprem.
    d) El Consell General del Poder Judicial.

14 En la qüestió de confiança que planteja el president del Govern davant el Congrés dels Diputats, quina majoria es requereix per atorgar la confiança?

    a) La majoria de dos terços dels diputats.
    b) La majoria absoluta dels diputats.
    c) La majoria simple dels diputats.
    d) La majoria de tres quartes parts dels diputats.

15 D’acord amb la Constitució espanyola, si el Congrés dels Diputats nega la confiança al Govern:

    a) El Govern presentarà la dimissió al Rei i, a continuació, s’haurà de procedir a la designació de president del Govern segons el que disposa l’article 99 de la Constitució.
    b) El Govern presentarà la dimissió al Rei i s’entendrà que resta investit de la confiança de la Cambra el candidat proposat dins la moció, que serà nomenat president del Govern pel Rei.
    c) El Govern presentarà la dimissió al Rei i aquest convocarà directament noves eleccions.
    d) Cap de les respostes és correcta.


16 Segons la Constitució espanyola, l’adopció d’una moció de censura requereix:

    a) La majoria de tres quartes parts dels diputats.
    b) La majoria simple dels diputats.
    c) La majoria de dos terços dels diputats.
    d) La majoria absoluta dels diputats.

17 Quin nombre mínim de diputats es requereix per proposar una moció de censura?

    a) Una vintena part dels diputats.
    b) No es requereix cap nombre mínim de diputats.
    c) Una desena part dels diputats.
    d) Una trentena part dels diputats.

18 Si el Congrés dels Diputats adopta una moció de censura:

    a) El Govern presentarà la dimissió al Rei i s’entendrà que resta investit de la confiança de la Cambra el candidat proposat dins la moció. El Rei el nomenarà president del Govern.
    b) El Govern presentarà la dimissió al Rei i, a continuació, s’haurà de procedir a la designació de president del Govern segons el que disposa l’article 99 de la Constitució.
    c) El Govern presentarà la dimissió al Rei, el qual convocarà noves eleccions. 
    d) Cap de les respostes és correcta.
       
19 La dissolució del Congrés dels Diputats, del Senat o de les Corts Generals:

    a) Es proposa pel president del Govern, prèvia deliberació del Consell de Ministres, i sota la seva exclusiva responsabilitat, i és decretada pel Rei. 
    b) Es proposa pel president del Govern, prèvia deliberació del Consell de Ministres, i sota la seva exclusiva responsabilitat, i és decretada pel president del Congrés dels Diputats. 
    c) Es proposa pel Consell de Ministres i és decretada pel Rei. 
    d) Es proposa pel president del Govern, sense deliberació del Consell de Ministres, i és decretada pel Rei. 

20 A qui correspon declarar l’estat alarma?

    a) Al Congrés dels Diputats per majoria absoluta, a proposta exclusiva del Govern.
    b) Al Govern mitjançant un decret acordat en un Consell de Ministres, prèvia autorització de les Corts Generals.
    c) Al Govern mitjançant un decret acordat en un Consell de Ministres, prèvia autorització del Congrés dels Diputats.
    d) Al Govern mitjançant un decret acordat en un Consell de Ministres, i haurà de donar-ne compte al Congrés dels Diputats.

21 D’acord amb la Constitució espanyola, per quin termini màxim es pot declarar l’estat d’excepció?

    a) Un termini màxim de quinze dies.
    b) Un termini màxim de quaranta dies.
    c) Un termini màxim de trenta dies.
    d) Un termini màxim de vint dies.

22 Correspon declarar l’estat d’excepció a:

    a) Al Govern mitjançant un decret acordat en un Consell de Ministres, prèvia autorització del Congrés dels Diputats. 
    b) Al Govern mitjançant un decret acordat en un Consell de Ministres, prèvia autorització del Senat.
    c) Al Govern mitjançant un decret acordat en un Consell de Ministres, i haurà de donar-ne compte al Senat.
    d) Al Congrés dels Diputats per majoria absoluta, a proposta exclusiva del Govern.

23 En cas que el Congrés dels Diputats no es trobés en període de sessions quan es produís alguna de les situacions que donen lloc a qualsevol dels estats de l’article 116 de la Constitució espanyola:

    a) El president del Congrés exerceix les competències pròpies del Congrés.
    b) El Congrés dels Diputats queda convocat automàticament.
    c) El Congrés dels Diputats s’ha de convocar en el termini màxim de deu dies.
    d) La Diputació Permanent del Congrés exerceix les competències del Congrés.

24 Correspon declarar l’estat de setge a:

    a) Al Congrés dels Diputats per majoria absoluta, a proposta exclusiva del Govern.
    b) Al Senat per majoria absoluta, a proposta exclusiva del Govern.
    c) Al Govern mitjançant un decret acordat en un Consell de Ministres, prèvia autorització de les Corts Generals.
    d) Al Govern mitjançant un decret acordat en un Consell de Ministres, prèvia autorització del Congrés dels Diputats.
       
25 Si, havent estat dissolt el Congrés dels Diputats, es produís alguna de les situacions que donen lloc a qualsevol dels estats de l’article 116 de la Constitució espanyola:

    a) Les competències del Congrés seran assumides pel president del Congrés.
    b) Les competències del Congrés seran assumides per la seva Diputació Permanent.
    c) Les competències del Congrés seran assumides per la Diputació Permanent del Senat.
    d) Les competències del Congrés seran assumides per una comissió de composició paritària de diputats i senadors.

26 D’acord amb la Constitució espanyola, la coordinació de les funcions dels membres del Govern correspon a:

    a) Al Ministeri de Presidència.
    b) Al vicepresident del Govern.
    c) A les Comissions Delegades del Govern.
    d) Al president del Govern.

27 D’acord amb la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, l’Administració General de l’Estat actua i s’organitza d’acord amb els principis següents:

    a) Els principis que estableix l’article 3 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, així com els de descentralització funcional i desconcentració funcional i territorial.
    b) Els principis que estableix l’article 3 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, així com els de descentralització territorial i desconcentració funcional.
    c) Els principis que estableix l’article 103 de la Constitució espanyola, així com els de descentralització territorial i desconcentració funcional i territorial.
    d) Els principis d’eficàcia, jerarquia, descentralització territorial, desconcentració funcional i coordinació.

28 L’Administració General de l’Estat comprèn:

    a) L’organització central, que integra els ministeris i els serveis comuns, l’organització territorial i l’Administració General de l’Estat a l’exterior.
    b) L’organització central, que integra els ministeris i els serveis comuns, i l’organització territorial.
    c) Els ministeris, els serveis comuns i l’Administració General de l’Estat a l’exterior.
    d) Els ministeris, els serveis comuns i l’organització territorial.

29 En l’organització central de l’Administració General de l’Estat són òrgans superiors:

    a) Els ministres únicament.
    b) Els ministres i els secretaris d’Estat.
    c) Els ministres, els secretaris d’Estat i els secretaris generals.
    d) Els ministres, els secretaris d’Estat, els subsecretaris i els secretaris generals.

30 En l’organització territorial de l’Administració General de l’Estat són òrgans directius: 

    a) Els delegats del Govern a les Comunitats Autònomes i els subdelegats del Govern a les províncies.
    b) Els delegats del Govern a les Comunitats Autònomes i els subdelegats del Govern als municipis.
    c) Els delegats del Govern a les Comunitats Autònomes, els subdelegats del Govern a les províncies i els ambaixadors.
    d) Els delegats del Govern a les províncies i els subdelegats del Govern als municipis.

31 En l’Administració General de l’Estat els elements organitzatius bàsics de les estructures orgàniques són:

    a) Les secretaries d’Estat.
    b) Els ministeris.
    c) Les unitats administratives.
    d) Les secretaries generals.

32 En l’Administració General de l’Estat les unitats administratives:

    a) S’estableixen mitjançant les relacions de llocs de treball, que s’han d’aprovar d’acord amb la seva regulació específica, i s’integren en un òrgan determinat.
    b) Comprenen llocs de treball o dotacions de plantilla vinculats funcionalment per raó de les seves comeses i orgànicament per una prefectura comuna.
    c) Poden ser complexes, quan agrupen dues o més unitats menors.
    d) Totes les respostes són correctes.

33 La determinació del nombre, la denominació i l’àmbit de competència respectiu dels ministeris i les secretaries d’Estat s’estableixen mitjançant:

    a) Una llei aprovada per les Corts Generals.
    b) Una ordre del president del Govern. 
    c) Un reial decret del president del Govern.
    d) Un decret llei del Consell de Ministres.

34 En l’organització interna els ministeris han de disposar, en tot cas, de:

    a) Una subsecretaria, i dependent d’aquesta una secretaria general tècnica, per a la gestió dels serveis comuns.
    b) Una secretaria d’Estat, i dependent d’aquesta una secretaria general tècnica, per a la gestió dels serveis comuns.
    c) Una secretaria general, i dependent d’aquesta una secretaria general tècnica, per a la gestió dels serveis comuns.
    d) Una secretaria d’Estat i secretaries generals.

35 Els secretaris generals tècnics de l’Administració General de l’Estat tenen la categoria de:

    a) Subsecretari.
    b) Director general.
    c) Subdirector general.
    d) Secretari d’Estat.
       
36 L’exercici de la potestat reglamentària en les matèries pròpies d’un departament ministerial correspon a:

    a) Al ministre.
    b) Al secretari d’Estat.
    c) Al president del Govern.
    d) Al secretari general tècnic.

37 Dirigir l’actuació dels titulars dels òrgans superiors i directius d’un ministeri correspon a:

    a) Al secretari general.
    b) Al subsecretari.
    c) Al secretari d’Estat.
    d) Al ministre.

38 Nomenar i separar els subdirectors generals de la Secretaria d’Estat correspon a:

    a) Al ministre.
    b) Al secretari d’Estat.
    c) Al subsecretari.
    d) Al president del Govern.

39 La representació ordinària d’un ministeri i la direcció dels serveis comuns d’aquest correspon a:

    a) Al ministre.
    b) Al secretari d’Estat.
    c) Al subsecretari.
    d) Al secretari general tècnic.

40 Exercir la direcció superior de tot el personal del departament ministerial correspon a:

    a) Al secretari general.
    b) Al secretari d’Estat.
    c) Al secretari general tècnic.
    d) Al subsecretari.

41 El nomenament i la separació dels subsecretaris es fa mitjançant:

    a) Un reial decret del Consell de Ministres a proposta del titular del ministeri.
    b) Un reial decret del Consell de Ministres a proposta del secretari d’Estat del ministeri.
    c) Un reial decret del Consell de Ministres a proposta del secretari general del ministeri.
    d) Una ordre del titular del ministeri.

42 Els secretaris generals de l’Administració General de l’Estat tenen la categoria de:

    a) Subdirector general.
    b) Director general.
    c) Subsecretari.
    d) Secretari d’Estat.
       
43 Les competències relatives a producció normativa, assistència jurídica i publicacions dins de cada ministeri s’atribueixen a:

    a) Al secretari general.
    b) Al secretari general tècnic.
    c) Al subsecretari.
    d) Al secretari d’Estat.

44 La competència d’assistir al ministre en el control d’eficàcia del ministeri i els seus organismes públics correspon a:

    a) Al secretari d’Estat.
    b) Al secretari general.
    c) Al subsecretari.
    d) Al secretari general tècnic.

44 Les delegacions del Govern tenen la seva seu: 

    a) A la localitat on radiqui el consell de govern de la comunitat autònoma, sense excepció.
    b) A la capital de la comunitat autònoma o a la localitat on radiqui el consell de govern de la comunitat autònoma.
    c) A la capital de la comunitat autònoma, llevat que el Consell de Ministres acordi ubicar-la en una altra localitat diferent i sense perjudici del que disposi expressament la Constitució espanyola.
    d) A la localitat on radiqui el consell de govern de la comunitat autònoma, llevat que el Consell de Ministres acordi ubicar-la en una altra de diferent i sense perjudici del que disposi expressament l’Estatut d’autonomia.

46 Les subdelegacions del Govern:

    a) Són obligatòries en les comunitats autònomes uniprovincials.
    b) Són facultatives en les comunitats autònomes uniprovincials.
    c) Són facultatives a cadascuna de les províncies de les comunitats autònomes pluriprovincials.
    d) Són obligatòries en cada província de totes les comunitats autònomes.
       
47 La representació del Govern de la nació al territori de cada comunitat autònoma correspon a:

    a) Al subdelegat del Govern, sense perjudici de la representació ordinària de l’Estat a les comunitats autònomes a través dels seus delegats respectius.
    b) Al president de l’assemblea legislativa autonòmica. 
    c) Al ministre de Presidència.
    d) Al delegat del Govern, sense perjudici de la representació ordinària de l’Estat a les comunitats autònomes a través dels seus presidents respectius.

48 Els delegats del Govern a les comunitats autònomes tenen rang de:

    a) Secretari d’Estat.
    b) Subsecretari.
    c) Secretari general.
    d) Director general.

49 Els delegats del Govern a les comunitats autònomes depenen de:

    a) Orgànicament del Consell de Ministres i funcionalment del ministeri competent per raó de la matèria.
    b) Orgànicament del president del Govern i funcionalment del ministre de Presidència.
    c) Orgànicament del president del Govern i funcionalment del ministeri competent per raó de la matèria.
    d) Orgànicament del ministeri competent per raó de la matèria i funcionalment del president del Govern.

50 El nomenament i la separació dels delegats del Govern a les comunitats autònomes es fa mitjançant:

    a) Un reial decret del Consell de Ministres, a proposta del president del Govern.
    b) Un reial decret del Consell de Ministres, a proposta del ministre de Presidència.
    c) Un reial decret del president del Govern, a proposta del ministre de Presidència.
    d) Una ordre del ministre de Presidència.

51 La competència de coordinar la informació sobre els programes i activitats del Govern i l’Administració General de l’Estat i els seus organismes públics a la comunitat autònoma correspon a:

    a) Al subsecretari de cada ministeri.
    b) Al delegat del Govern a la comunitat autònoma.
    c) Al director insular de l’Administració General de l’Estat.
    d) Al secretari d’Estat de cada ministeri.

52 L’òrgan col·legiat de coordinació de l’Administració perifèrica de l’Estat amb els diferents departaments ministerials s’anomena:

    a) La Comissió ministerial de coordinació de l’Administració General de l’Estat.
    b) La Comissió territorial de coordinació de l’Administració General de l’Estat.
    c) La Comissió d’assistència al delegat del Govern.
    d) La Comissió interministerial de coordinació de l’Administració perifèrica de l’Estat.

53 El nomenament dels subdelegats del Govern a les províncies correspon a:

    a) Al Consell de Ministres, a proposta del president del Govern.
    b) Al delegat del Govern a la comunitat autònoma.
    c) Al ministre de Presidència.
    d) Al president del Govern, a proposta del ministre de Presidència.

54 En matèria de protecció civil, el subdelegat del Govern a la província:

    a) Dirigeix i coordina la protecció civil en l’àmbit de la província.
    b) Dirigeix la protecció civil en l’àmbit de la comunitat autònoma.
    c) No té cap competència.
    d) Coordina només la utilització dels mitjans materials de la protecció civil en l’àmbit de la província.

55 L’estructura de les subdelegacions del Govern a les províncies s’ha de fixar mitjançant:

    a) Una ordre del ministre de Presidència.
    b) Un decret del president del Govern de la comunitat autònoma.
    c) Un reial decret del Consell de Ministres.
    d) Una ordre del delegat del Govern a la comunitat autònoma.