1. La Constitució espanyola de 1978 garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que integren la Nació espanyola en: a) L’article 148. b) L’article 2. c) L’article 146. d) L’article 12. 2. D’acord amb la Constitució espanyola, poden accedir a l’autogovern i constituir-se en comunitat autònoma: a) Les províncies limítrofes amb característiques històriques, culturals i econòmiques comunes, els territoris insulars i les províncies amb entitat regional històrica. b) Les províncies amb característiques històriques comunes, els territoris insulars i les províncies amb entitat regional històrica, cultural o econòmica. c) Les províncies limítrofes amb característiques històriques, culturals o econòmiques comunes, els territoris insulars i les províncies amb entitat cultural històrica. d) Les províncies, els territoris insulars i les províncies amb característiques històriques, culturals i econòmiques comunes. 3. En quin títol de la Constitució es regula l’accés a l’autonomia de les províncies i regions d’Espanya i la distribució competencial entre l’Estat i les comunitats autònomes? a) En el títol VII. b) En el títol VI. c) En el títol VIII. d) En el títol III. 4. L’organització institucional de les comunitats autònomes constituïdes d’acord amb l’article 152 de la Constitució es basa en: a) Un parlament, un consell de govern, un president i un tribunal de justícia. b) Una assemblea legislativa, un consell de govern presidit per un president i un tribunal superior de justícia. c) Una assemblea legislativa, un consell de govern i un president. d) Un parlament, un consell de Govern i un president. 5. La Constitució espanyola de 1978, respecte de les comunitats autònomes, prohibeix: a) El desplegament de competències atribuïdes a l’Estat. b) La federació entre comunitats autònomes. c) La regulació de les institucions pròpies. d) Els convenis entre comunitats autònomes per a la gestió i la prestació de serveis propis. 6. Pel que fa als convenis entre comunitats autònomes, la Constitució estableix: a) Que és imprescindible l’autorització de les Corts Generals quan es tracti de convenis per a la gestió i prestació de serveis propis de les comunitats que duen a terme el conveni. b) Que només es comuniquen al Congrés dels Diputats si es tracta de convenis distints dels de gestió i prestació de serveis propis. c) Que els ha d’autoritzar el Congrés dels Diputats amb independència de l’objecte del conveni. d) Que s’han de comunicar a les Corts Generals quan es tracti de convenis per a la gestió i prestació de serveis propis de les comunitats que duen a terme el conveni. 7. La delimitació del territori de les comunitats autònomes es regula: a) En la Constitució espanyola de 1978. b) En una llei aprovada pel Senat. c) En una llei aprovada per l’assemblea legislativa corresponent. d) En l’Estatut d’autonomia. 8. La Constitució espanyola defineix els estatuts d’autonomia: a) Com la norma fundacional bàsica de cada comunitat autònoma. b) Com la norma orgànica bàsica de cada comunitat autònoma. c) Com la norma institucional bàsica de cada comunitat autònoma. d) Com la norma institucional bàsica de les regions i nacionalitats que han accedit a l’autonomia per la via de l’article 151 de la Constitució. 9. D’acord amb la Constitució espanyola de 1978, les competències que assumeix cada comunitat autònoma s’estableixen: a) En les lleis de transferències de competències. b) En les lleis de traspàs de competències. c) En els estatuts d’autonomia. d) En la Constitució espanyola. 10. La distribució de competències entre l’Estat i les comunitats autònomes s’estableix: a) En els articles 149 i 150 de la Constitució espanyola, respectivament. b) En els articles 148 i 149 de la Constitució espanyola, respectivament. c) En els articles 149 i 148 de la Constitució espanyola, respectivament. d) En els articles 150 i 149 de la Constitució espanyola, respectivament. 11. D’acord amb el sistema de distribució competencial entre l’Estat i les comunitats autònomes, podem distingir les matèries següents: a) Matèries que corresponen exclusivament a l’Estat; matèries en què l’Estat legisla i les comunitats autònomes executen aquesta legislació; i matèries que corresponen exclusivament a les comunitats autònomes. b) Matèries que corresponen exclusivament a l’Estat; matèries en què l’Estat legisla i les comunitats autònomes executen aquesta legislació; matèries en què l’Estat aprova la legislació bàsica, mentre que el desenvolupament legislatiu i l’execució correspon a les comunitats autònomes, i matèries que corresponen exclusivament a les comunitats autònomes. c) Hi ha matèries en què l’Estat i les comunitats autònomes tenen indistintament competències legislatives i executives. d) Les respostes b) i c) són correctes. 12. S’entén que una competència és concurrent: a) Quan l’Estat ostenta la facultat de dictar les bases sobre una matèria i la comunitat autònoma pot assumir la legislació de desenvolupament. b) Quan l’Estat i la comunitat autònoma tenen la possibilitat de concórrer amb idèntiques facultats en la regulació d’una matèria. c) Quan l’Estat ostenta totes les facultats sobre una matèria, excepte la d’execució, que correspon a les comunitats autònomes. d) Quan els estatuts d’autonomia els atribueix aquest caràcter. 13. Respecte de les competències exclusives de l’Estat que estableix l’article 149: a) Les comunitats autònomes no poden ostentar cap facultat. b) Les comunitats autònomes poden dictar normes legislatives, per a si mateixes, en el marc dels principis, bases i directrius fixades per una llei estatal, sempre que les Corts Generals els atribueixin aquesta facultat. c) Les comunitats autònomes tenen competències de desplegament normatiu, si la competència estatal exclusiva és sobre les bases. d) Els estatuts d’autonomia poden assumir-ne algunes en virtut del principi dispositiu. 14. Pel que fa al sistema de distribució de competències entre l’Estat i les comunitats autònomes trobam: a) Les competències exclusives de l’Estat, d’acord amb l’article 148 de la Constitució. b) Les competències que poden ser assumides per les comunitats autònomes, segons l’article 149 de la Constitució. c) La resta de competències, de les quals la facultat o la matèria no s’esmenta expressament com a exclusiva de l’Estat, que poden ser assumides per les comunitats autònomes, segons l’apartat 3 de l’article 149 de la Constitució. d) Totes les respostes són correctes. 15. Digues quina de les competències següents és concurrent entre l’Estat i les comunitats autònomes: a) Defensa. b) Medi ambient. c) Cultura. d) Legislació sobre productes farmacèutics. 16. En els Estatuts aprovats pel procediment de l'article 151, l'organització institucional autonòmica es basa, entre d’altres, en una assemblea legislativa elegida per sufragi: a) Universal, conformement a un sistema de representació proporcional que asseguri, a més, la representació de les diverses zones del territori. b) Universal, conformement a un sistema de representació proporcional que asseguri, a més, la representació de les diverses cultures del territori. c) Proporcional, conformement a un sistema de representació universal que asseguri, a més, la representació de les diverses zones del territori. d) Cap de les respostes anteriors és correcta. 17. Per què una comunitat autònoma pot tenir competència exclusiva en matèries que no estan incloses en la llista de l’article 148 de la Constitució espanyola? a) Les comunitats autònomes no poden tenir competència exclusiva en matèries que no estan incloses en l’article 148. b) Perquè el sistema de distribució de competències en la Constitució no és un sistema tancat, per la qual cosa les comunitats autònomes poden assumir competències en aquelles matèries no atribuïdes a l’Estat. c) Perquè la Constitució preveu que el Senat, per majoria absoluta, pugui atribuir a les comunitats autònomes competències no incloses en l’article 148. d) Perquè la Constitució preveu que el Congrés dels Diputats, en matèries de competència estatal, atribueixi a les Comunitats Autònomes la facultat de dictar, per a si mateixes, normes legislatives dins del marc dels principis, les bases i les directrius fixats per una llei estatal. 18. Son competències compartides: a) Aquelles en què les facultats d’Estat i comunitats autònomes són coincidents. b) Aquelles en què els estatuts d’autonomia els atribueixi aquest caràcter. c) Aquelles en què la Constitució atribueix a l’Estat la funció legislativa i a les comunitats autònomes únicament la funció executiva. d) Aquelles en què determinades facultats corresponen a l’Estat i d’altres corresponen a les comunitats autònomes. 19. Segons la doctrina, una competència és exclusiva: a) Quan un ens aglutina totes les facultats possibles sobre una matèria determinada. b) Quan un ens s’atribueix amb exclusivitat una facultat sobre una matèria. c) Quan un ens conserva totes les facultats de la mateixa qualitat sobre una matèria. d) Totes les respostes anteriors són correctes. 20. La tinença i l’ús d’armes i explosius: a) És competència exclusiva de les comunitats autònomes pel que fa al seu territori. b) Es tracta d’una competència compartida entre l’Estat i les comunitats autònomes. c) És competència de l’Administració local. d) És competència exclusiva de l’Estat. 21. Quina d’aquestes competències és exclusiva de l’Estat: a) L’assistència social. b) La determinació de les fonts del dret, amb respecte a les normes de dret foral o especial. c) La determinació de les fonts del dret, excepte les normes autonòmiques, cas en el qual la competència correspon a la comunitat autònoma. d) Els ports i aeroports esportius. 22. Quina de les següents competències correspon a l'Estat, segons la Constitució espanyola? a) Les alteracions dels termes municipals compresos en el territori de les comunitats autònomes. b) El foment i la coordinació general de la recerca científica i tècnica. c) L’ordenació del territori, l’urbanisme i l’habitatge. d) L'agricultura i la ramaderia, d'acord amb l'ordenació general de l'economia. 23. Quina de les següents competències poden assumir les comunitats autònomes: a) Les bases i la coordinació de la planificació general de l'activitat econòmica. b) La il·luminació de costes i senyals marítims. c) Les obres públiques d'interès general. d) Els aprofitaments forestals. 24. És possible que les comunitats autònomes legislin sobre les relacions laborals de treballadors i empresaris radicats en el territori respectiu? a) Sí, perquè es tracta d’una competència compartida entre l’Estat i les comunitats autònomes. b) Sí, perquè les comunitats autònomes tenen competències de desenvolupament en matèria laboral. c) No, es tracta d’una competència exclusiva de l’Estat; les comunitats autònomes només tenen competències d’execució. d) No, llevat que ho hagin assumit en els estatuts d’autonomia corresponents. 25. A qui correspon la competència en matèria de legislació processal? a) A l'Estat, com a competència exclusiva, inclosa l’execució en el territori de les comunitats autònomes. b) A l'Estat, com a competència exclusiva. c) A les comunitats autònomes en cas d'haver-se recollit en els respectius estatuts d'autonomia. d) A les comunitats autònomes pel que fa a la normativa de desenvolupament. 26. Mitjançant quin instrument de l’Estat pot una comunitat autònoma assumir competències en matèria de justícia? a) Mitjançant una llei marc. b) Mitjançant una llei ordinària. c) Mitjançant una llei d’harmonització. d) Mitjançant una llei orgànica. 27. En el cas que una comunitat autònoma no compleixi les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposen, o bé actuï de forma que atempti greument contra l’interès general d’Espanya: a) El Govern, amb un requeriment previ al president de la comunitat autònoma, pot adoptar les mesures necessàries per obligar-la al compliment forçós de dites obligacions o per a la protecció de l’interès general esmentat. b) El Govern, amb un requeriment previ al president de l’assemblea legislativa de la comunitat autònoma, amb la majoria absoluta del Senat, pot adoptar les mesures necessàries per obligar la comunitat autònoma al compliment de les dites obligacions o per a la protecció de l’interès general esmentat. c) El Govern, amb un requeriment previ al president de la comunitat autònoma i, en el cas de no ser atès, amb l’aprovació per majoria absoluta del Senat, pot adoptar les mesures necessàries per obligar-la al compliment forçós de dites obligacions o per a la protecció de l’esmentat interès general. d) El Govern, amb un requeriment previ al president de la comunitat autònoma i, en el cas de no ser atès, amb l’aprovació per majoria absoluta del Congrés dels Diputats, pot adoptar les mesures necessàries per obligar-la al compliment forçós de dites obligacions o per a la protecció de l’esmentat interès general. 28. Senyalau la resposta correcta: a) Les comunitats autònomes poden convocar referèndums en el seu territori. b) Les comunitats autònomes poden convocar referèndums sempre que la consulta no afecti les institucions d’autogovern. c) La competència per autoritzar convocatòries de consultes populars per via d’un referèndum correspon sempre a l’Estat. d) La Constitució no preveu aquesta competència en el títol VIII. 29. D’acord amb l’article 155 de la Constitució, quan el Govern adopti les mesures que correspongui: a) Pot donar instruccions exclusivament a l’administració de la comunitat autònoma afectada. b) Pot donar instruccions exclusivament al personal de la Delegació del Govern a la comunitat autònoma afectada. c) Només pot donar instruccions al govern de la comunitat autònoma afectada. d) Pot donar instruccions a totes les autoritats de la comunitat autònoma afectada. 30. La finalitat del Fons de Compensació que preveu el títol VIII de la Constitució és: a) Garantir un nivell mínim en la prestació de serveis públics. b) Compensar serveis estatals assumits per les comunitats autònomes. c) Corregir desequilibris econòmics interterritorials i fer efectiu el principi de solidaritat. d) Cap de les respostes és correcta. 31. Quina llei regula el Fons de Compensació que preveu l’article 158 de la Constitució? a) La Llei 22/2003, de 26 de desembre, reguladora dels Fons de Compensació Interterritorial. b) La Llei 21/2004, de 27 de desembre, reguladora dels Fons de Compensació Constitucional. c) La Llei 22/2001, de 27 de desembre, reguladora dels Fons de Compensació Interterritorial. d) No hi ha cap llei que reguli el Fons de Compensació previst en la Constitució. 32. L'article 147 de la Constitució indica que els estatuts d'autonomia hauran de contenir: a) La denominació de la comunitat que acordin les entitats que hagin iniciat el procediment d'autonomia. b) La denominació de la comunitat que millor correspongui a la seva identitat històrica. c) La denominació, organització i seu de les institucions estatals en el seu territori. d) Les competències assumides i assumibles dins del marc establert en la Constitució. 33. Indicau quina de les respostes següents no forma part del contingut que l’article 147 de la Constitució estableix per als estatuts d’autonomia? a) Les competències assumides dins del marc que estableix la Constitució. b) Les competències assumides per l'Estat dins del marc que estableix la Constitució. c) Les bases per al traspàs dels serveis corresponents a aquestes competències. d) La delimitació del territori de la comunitat autònoma. 34. D'acord amb la Constitució espanyola, els recursos de les comunitats autònomes estan constituïts: a) Pels seus propis impostos, taxes i contribucions especials. b) Per les transferències d'un fons de compensació interterritorial i altres assignacions amb càrrec als Pressupostos Generals de l'Estat. c) El producte de les operacions de crèdit. d) Totes són correctes. 35. Amb la finalitat de corregir desequilibris econòmics interterritorials i fer efectiu el principi de solidaritat, la Constitució preveu un Fons de Compensació amb destinació a despeses d'inversió, els recursos del qual seran distribuïts: a) Per les Corts Generals entre les comunitats autònomes i províncies, en el seu cas. b) Pel Govern entre les comunitats autònomes. c) Pel Govern entre les comunitats autònomes i províncies, en el seu cas. d) Per les Corts Generals entre les comunitats autònomes. 36. D’acord amb la Constitució, l'Estat pot dictar lleis que estableixin els principis necessaris per a harmonitzar les disposicions normatives de les comunitats autònomes: a) En matèries atribuïdes a la competència de l'Estat, quan així ho exigeixi l'interès general. b) Fins i tot en el cas de matèries atribuïdes a la competència de les comunitats autònomes, quan així ho exigeixi l'interès general. c) En matèries atribuïdes a la competència de l'Estat, quan així ho exigeixi la seguretat de l'Estat. d) Fins i tot en el cas de matèries atribuïdes a la competència de les comunitats autònomes, quan així ho exigeixi la seguretat de l'Estat. 37. L’article 150 de la Constitució disposa que l’Estat pot dictar lleis que estableixin els principis necessaris per harmonitzar les disposicions normatives de les comunitats autònomes quan així ho exigeixi l’interès general. A qui correspon apreciar aquesta necessitat? a) Al Congrés dels Diputats, per majoria absoluta. b) A les Corts Generals, per majoria absoluta de cada Cambra. c) A les Corts Generals, per majoria de dos terços dels membres de cada Cambra. d) Al Congrés dels Diputats, per majoria de dos terços dels seus membres. 38. Senyalau la resposta incorrecta: a) Les diferències entre els estatuts de les diferents comunitats autònomes no poden implicar privilegis econòmics o socials. b) Tots els espanyols tenen els mateixos drets i obligacions en qualsevol part del territori de l'Estat. c) Cap autoritat, excepte el Govern de la nació, pot adoptar mesures que directament o indirectament obstaculitzin la llibertat de circulació i l’establiment de les persones i la lliure circulació de béns en tot el territori espanyol. d) Els municipis gaudeixen d'autonomia per gestionar els seus respectius interessos. 39. D’acord amb la Constitució espanyola, qui pot adoptar mesures que obstaculitzin la llibertat de circulació i d’establiment de les persones i la lliure circulació de béns en tot el territori nacional? a) Les Corts Generals, en qualsevol cas. b) El Govern, mitjançant la corresponent delegació legislativa. c) Cap autoritat pot adoptar mesures que directament o indirectament ho obstaculitzin. d) Les assemblees legislatives o òrgans col·legiats superiors de les diferents comunitats autònomes. 40. Quina de les següents competències correspon a l'Estat, segons la Constitució espanyola? a) Les alteracions dels termes municipals compresos en el territori de les comunitats autònomes. b) El foment i la coordinació general de la recerca científica i tècnica. c) L’ordenació del territori, l’urbanisme i l’habitatge. d) L'agricultura i la ramaderia, d'acord amb l'ordenació general de l'economia. 41. La Constitució atribueix a l’Estat la competència exclusiva sobre contractes. Això implica: a) Que les comunitats autònomes no poden regular la contractació pública que duguin a terme les seves institucions. b) Que les comunitats autònomes hauran de regular mitjançant un reglament aquells aspectes no considerats bàsics per la normativa estatal. c) Que les comunitats autònomes poden regular mitjançant una llei aquells aspectes no considerats bàsics per la normativa estatal. d) Cap de les respostes és correcta. 42. Quina de les següents competències poden assumir les comunitats autònomes? a) Bases i coordinació de la planificació general de l'activitat econòmica. b) Il·luminació de costes i senyals marítims. c) Obres públiques d'interès general. d) Sanitat i higiene. 43. Una de les següents fonts no constitueix un recurs econòmic de les comunitats autònomes: a) Els ingressos de dret privat. b) Els rendiments procedents del seu patrimoni. c) El producte de les operacions borsàries. d) El producte de les operacions de crèdit. 44. Indicau quina de les següents competències no és exclusiva de l’Estat: a) La legislació laboral, en totes les seves manifestacions, fins i tot les d'execució. b) Les bases i la coordinació de la planificació general de l'activitat econòmica. c) La defensa i les forces armades. d) La hisenda general i el deute de l'Estat. 45. Com denomina la Constitució l'òrgan de govern de la comunitat autònoma? a) Consell col·legiat. b) Consell. c) Consell executiu. d) Consell de govern. 46. D’acord amb la Constitució, els Estatuts poden establir circumscripcions territorials pròpies: a) Mitjançant l'agrupació de municipis encara que no siguin limítrofs. b) Sense personalitat jurídica pròpia. c) Mitjançant l'agrupació de municipis limítrofs. d) En cap cas. 47. Segons la Constitució espanyola, les comunitats autònomes no poden en cap cas adoptar mesures tributàries: a) Sobre béns situats a l'interior del seu territori de propietat privada. b) Sobre béns situats fora del seu territori, o que suposin un obstacle per a la lliure circulació de mercaderies i serveis. c) Que suposin un obstacle per a la competència regulada. d) Que impedeixin la creació de multinacionals. 48. Quines facultats poden assumir les comunitats autònomes en matèria de dret d’asil? a) Cap. b) Legislació de desenvolupament. c) D’execució. d) Cap de les respostes és correcta. 49. L'organització judicial en l'àmbit de les comunitats autònomes la culminen: a) Les audiències provincials corresponents, sense perjudici de la jurisdicció que correspon al Tribunal Suprem. b) Un Tribunal Superior de Justícia, sense perjudici de la jurisdicció que correspon al Tribunal Suprem. c) Un Tribunal Superior de Justícia, que assumirà en l'àmbit territorial de la Comunitat Autònoma la jurisdicció que sobre aquest mateix tribunal exercia el Tribunal Suprem. d) Per una audiència territorial, sense perjudici de la jurisdicció que correspon al Tribunal Suprem. 50. Quina de les matèries següents no poden assumir inicialment les comunitats autònomes? a) L’artesania. b) L’administració de justícia. c) L’ordenament del territori, l’urbanisme i l’habitatge. d) L’organització de les institucions bàsiques d'autogovern de les comunitats autònomes. 51. Les comunitats autònomes, respecte dels recursos tributaris de l'Estat: a) No poden assumir-ne cap mena de competències. b) Poden actuar com a delegats de l'Estat pel que fa a la recaptació i la gestió, però no la liquidació. c) Poden actuar com a delegats o col·laboradors de l'Estat pel que fa a la recaptació, la gestió i la liquidació. d) Poden actuar com a delegats o col·laboradors de l'Estat exclusivament per a la recaptació. 52. Per a garantir, entre d’altres, un nivell mínim en la prestació de serveis públics fonamentals en tot el territori espanyol: a) L'Estat i les comunitats autònomes poden establir tributs especials. b) Una llei orgànica establirà el nivell mínim i la forma de finançament per aconseguir-lo. c) Es pot establir una assignació a les comunitats autònomes en els pressuposts generals de l'Estat. d) L'Estat pot assumir directament l'exercici de competències autonòmiques. 53. Quant a l’organització territorial del poder judicial, les comunitats autònomes: a) Poden participar en l'organització de les demarcacions judicials del seu territori al marge del que disposa la Llei orgànica del poder judicial, en aquelles instàncies processals que s'esgotin en l'àmbit territorial de les comunitats autònomes. b) No poden proposar al Govern la fixació dels partits judicials del seu àmbit territorial, d'acord amb la independència del poder judicial. c) No poden participar en l'organització de les demarcacions judicials del seu territori perquè és una competència reservada a l'Estat. d) Poden participar en l'organització de les demarcacions judicials del seu territori, d’acord amb els supòsits i amb les formes que indiquen en els seus estatuts. 54. En matèria de propietat intel·lectual i industrial correspon a les comunitats autònomes: a) El desenvolupament legislatiu i l’execució. b) La legislació i l’execució. c) L’execució. d) Les bases. 55. Les lleis marc que atribueixen a les comunitats autònomes la facultat de dictar, per a si mateixes, normes legislatives en matèries de competència estatal: a) Estableixen la modalitat de control que els tribunals han d’exercir sobre les normes que dictin les comunitats. b) Estableixen la modalitat de control que les Corts Generals han d’exercir sobre les normes que dictin les comunitats autònomes, sens perjudici de la competència dels tribunals. c) Fixen els principis, les bases i les directrius als quals s’han de sotmetre les normes que dictin les comunitats autònomes. d) Les respostes b) i c) són correctes. 56. Les comunitats autònomes gaudiran d'autonomia financera per al desenvolupament i l’execució de les seves competències d’acord amb els principis de: a) Solidaritat entre totes les comunitats autònomes. b) Progressivitat, repartiment equitatiu de la riquesa i justícia distributiva. c) Coordinació amb les hisendes locals. d) Coordinació amb la hisenda estatal i solidaritat entre tots els espanyols. 57. L’harmonització de les disposicions normatives de les comunitats autònomes: a) S'efectuarà només en el cas de matèries atribuïdes a l'Estat que hagin estat transferides o delegades a les comunitats autònomes. b) Aquesta harmonització no afectarà les normes dictades per al desenvolupament de les matèries atribuïdes a la competència de les comunitats autònomes. c) Correspondrà a l'Estat, que dictarà lleis en les quals s'establiran els principis necessaris per a aconseguir aquesta harmonia. d) L'harmonització s'efectuarà quan així ho exigeixi l'interès de la seguretat nacional. 58. D’acord amb l’article 149.1.27 de la Constitució, l’Estat té competència exclusiva sobre normes bàsiques del règim de premsa, ràdio i televisió. Això implica: a) Que correspon a l’Estat l’establiment dels criteris generals de regulació d’aquesta matèria, que han de ser comuns a tot l’Estat. b) Un límit dins el qual s’han de moure els òrgans de les comunitats autònomes en l’exercici de les seves competències. c) La possibilitat que l’Estat atribueixi aquesta competència a la comunitat autònoma mitjançant una llei de transferència. d) Les respostes a) i b) són correctes. 60. És possible que l’Estat transfereixi o delegui en les comunitats autònomes funcions corresponents a matèries de titularitat estatal? a) Sí, mitjançant un reial decret llei, l’Estat pot transferir matèries de la seva competència. b) No; si una matèria és competència de l’Estat, aquest n’exerceix totes les funcions. c) No; la Constitució ho prohibeix. d) Sí, però només en aquelles matèries la naturalesa de les quals les faci susceptibles de transferència o delegació. 61. Què ocorre amb les matèries no atribuïdes expressament a l’Estat per la Constitució espanyola? a) Corresponen en tot cas a les comunitats autònomes. b) Corresponen en tot cas a l’Estat. c) Podran correspondre a les comunitats autònomes en virtut dels estatuts respectius. d) Correspondran a l’Estat o a les comunitats autònomes segons que la matèria tengui interès general o no. 62. A qui correspon la competència sobre les matèries que no hagin assumit els estatuts d’autonomia? a) Correspon a l'Estat o a les comunitats autònomes segons si la matèria té interès general o no. b) Correspon a l'Estat. c) Correspon a les comunitats autònomes en cas de tractar-se de matèries d'àmbit autonòmic. d) Cap de les respostes anteriors és correcta. 63. La clàusula residual que estableix l’article 149.3 de la Constitució: a) Opera a favor de les comunitats autònomes només en el cas que l’Estat no assumeixi expressament les competències. b) Opera a favor de l’Estat només en el cas de que les comunitats autònomes no assumeixin expressament les competències. c) Atribueix a les comunitats autònomes les funcions legislatives i executives. d) Atribueix a l’Estat únicament la funció legislativa. 64. En cas de conflicte entre les normes estatals i les de les comunitats autònomes, l’article 149.3 de la Constitució estableix que: a) Les normes estatals prevalen sobre les de les comunitats autònomes. b) Les normes estatals prevalen sobre les de les comunitats autònomes sempre que no es tracti de competències atribuïdes en exclusiva a les comunitats autònomes. c) És una manifestació de la supremacia del dret estatal sobre l’autonòmic. d) S’ha d’atendre al sistema competencial. 65. La clàusula de supletorietat que estableix l’article 149.3 de la Constitució disposa expressament que: a) En qualsevol cas, el dret estatal serà supletori del dret de les comunitats autònomes. b) El dret estatal serà supletori del dret de les comunitats autònomes només en les matèries que aquestes no hagin regulat. c) Les respostes a) i b) són correctes. d) Cap de les respostes és correcta. 66. El principi de prevalença que estableix l’article 149.3 de la Constitució espanyola: a) No atribueix superioritat natural del dret estatal sobre el de les comunitats autònomes. b) No suposa que, en tots els conflictes entre una norma estatal i una norma autonòmica s’hagi d’aplicar sempre el dret estatal per ser prevalent. c) Opera juntament al principi de competència tot respectant-lo. d) Totes les respostes són correctes. 67. Pot una comunitat autònoma atribuir-se funcions legislatives sobre les institucions de crèdit cooperatiu públic i territorial: a) No, perquè es tracta d’una competència exclusiva de l’Estat, d’acord amb l’article 149 de la Constitució. b) No, només pot tenir competències d’execució. c) Sí, perquè l’exclusivitat de l’Estat només està referida a les bases de l’ordenació del crèdit. d) Sí; és una matèria sobre la qual la Constitució no atribueix cap competència a l’Estat. 68.ELIMINADA 69. L’Estat i les comunitats autònomes poden compartir funcions legislatives sobre una determinada matèria de la competència exclusiva de l’Estat? a) No, es tracta d’una competència exclusiva; si la té l’Estat, ja no poden tenir-la les comunitats autònomes. b) Sí, quan les comunitats autònomes tenen competències de desenvolupament en el marc de la legislació bàsica de l’Estat. c) No, quan l’Estat té la competència legislativa, les comunitats autònomes només poden tenir la potestat reglamentària. d) No, aquesta possibilitat resultaria contradictòria. 70. En el cas que una comunitat autònoma no hagi assumit com a pròpia la competència sobre una de les matèries que preveu l’article 148 de la Constitució: a) L’assumpció de les competències de l’article 148 per part de les comunitats autònomes és obligatòria. b) No té competència sobre la matèria de què es tracti, atès que regeix el principi dispositiu. c) La competència correspondrà a l’Estat. d) Les respostes b) i c) són correctes. 71. Indicau quina de les respostes és la correcta amb relació a la clàusula de supletorietat: a) La clàusula de supletorietat permet a l’Estat dictar normes sobre matèries competència de les comunitats autònomes a l’efecte de ser aplicades per aquelles comunitats que no hagin regulat la matèria de la seva competència o estiguin pendents de regular-la. b) La supletorietat només és predicable de les normes dictades per l’Estat en matèries de la seva competència. c) La supletorietat permet al legislador estatal, en matèries en les quals té atribuïdes competències sobre allò bàsic, elaborar ex profeso una regulació sobre el desenvolupament que, si s’escau, pugui completar supletòriament les llacunes provocades per una inactivitat autonòmica en l’exercici d’aquestes competències. d) Cap de les respostes és correcta. 72. L’Estat pot transferir o delegar en les comunitats autònomes, mitjançant una llei orgànica, facultats corresponents a matèries de titularitat estatal que per la seva pròpia naturalesa siguin susceptibles de transferència o delegació. En aquest cas: a) La llei preveurà en cada cas la corresponent transferència de mitjans financers i de personal, així com les formes de control que reservi als tribunals. b) La llei preveurà en cada cas la corresponent transferència de mitjans financers, així com les formes de control que es reservi l'Estat. c) L'Estat no podrà reservar-se mesures de control, i haurà de preveure en cada cas la corresponent transferència de mitjans financers i de personal. d) L'Estat haurà de dictar les lleis que estableixin els principis necessaris per harmonitzar les disposicions normatives de les comunitats autònomes amb les estatals. 73. Indicau la resposta incorrecta: a) Les comunitats autònomes tenen funcions legislatives en aquelles matèries en què l’article 149 de la Constitució atribueix la competència exclusiva a l’Estat. b) Les comunitats autònomes tenen funcions legislatives si la competència exclusiva de l’Estat és sobre les bases d’una matèria determinada. c) Les comunitats autònomes no poden dictar lleis orgàniques. d) La competència exclusiva de l’Estat sobre el procediment administratiu comú permet a les comunitats autònomes legislar sobre les especialitats derivades de l’organització pròpia. 74. Senyalau la resposta incorrecta. El control de l’activitat dels òrgans de les comunitats autònomes l’exerceix: a) El Tribunal Constitucional. b) El Govern de la nació. c) La jurisdicció contenciosa administrativa. d) Les Corts Generals. 75. Quin òrgan és el competent per conèixer els conflictes de competències entre l’Estat i les comunitats autònomes: a) El Tribunal Suprem. b) El Consell d’Estat. c) El Tribunal Constitucional, d) La Comissió Constitucional.