1. L’Estatut bàsic de l’empleat públic reflecteix els fonaments d’actuació següents:
a) Servei als ciutadans i als seus interessos.
b) Igualtat, mèrit i comoditat en l’accés i en la promoció professional.
c) Sotmetiment ple a la llei i al reglament.
d) Cooperació entre les administracions públiques en la regulació i la gestió de l’ocupació pública.

2. L’Estatut bàsic de l’empleat públic no s’aplica al personal funcionari:
a) De les universitats públiques i els centres d’ensenyament sostinguts totalment o parcialment amb fons públics.
b) De les administracions de les entitats locals.
c) Dels organismes públics, les agències i altres entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, vinculades o dependents de qualsevol de les administracions públiques.
d) Dels cossos de policia local.

3. Al personal del Centre Nacional d’Intel·ligència li són d’aplicació directa les disposicions de l’Estatut bàsic de l’empleat públic:
a) Mai.
b) Sempre, perquè forma part de la seva legislació específica pròpia.
c) Quan així ho disposi la seva legislació específica.
d) El Centre Nacional d’Intel·ligència no existeix a Espanya; rep el nom de Centre de Recerques Sociològiques.

4. El personal laboral al servei de les administracions públiques es regeix:
a) Les respostes b), c) i d) són correctes.
b) Per la legislació laboral.
c) Pels preceptes de l’Estatut bàsic de l’empleat públic que així ho disposin.
d) En matèria de permisos de naixement, adopció, del progenitor diferent de la mare biològica i lactància, es regeix pel que preveu l’Estatut bàsic de l’empleat públic.

5. Els qui, al servei dels interessos generals, exerceixen funcions retribuïdes en les administracions públiques, són:
a) Els alts càrrecs de l’Administració.
b) El personal retribuït per aranzel.
c) Els empleats públics.
d) Els interessos generals no tenen serveis.

6. Els empleats públics es classifiquen:
a) En personal laboral, funcionaris interins, personal eventual i funcionaris de carrera.
b) En funcionaris de carrera.
c) En funcionaris interins i funcionaris de carrera.
d) En personal eventual, funcionaris de carrera i funcionaris interins.

7. Els qui, en virtut d’un nomenament legal, estan vinculats a una administració pública per una relació estatutària regulada pel dret administratiu per a l’acompliment de serveis professionals retribuïts de caràcter permanent, són:
a) Personal eventual.
b) Funcionaris de carrera.
c) Funcionaris interins.
d) Personal laboral fix.

8. Són funcionaris interins:
a) Els qui, per raons expressament justificades de necessitat i urgència, són nomenats com a tals amb caràcter temporal.
b) Els qui, per raons expressament justificades de necessitat, són nomenats com a tals amb caràcter temporal.
c) Els qui, per raons de necessitat i urgència, són nomenats com a tals amb caràcter temporal.
d) Els qui, per raons expressament justificades de necessitat i urgència, són nomenats com a tals amb caràcter permanent.

9. És personal laboral el que en virtut de contracte de treball presta serveis per a l’acompliment de llocs de feina:
a) Les funcions dels quals impliquen la participació directa o indirecta en l’exercici de les potestats públiques o en la salvaguarda dels interessos generals.
b) Les funcions dels quals impliquen la participació indirecta en l’exercici de les potestats públiques o en la salvaguarda dels interessos generals.
c) Les funcions dels quals no impliquen la participació directa o indirecta en l’exercici de les potestats públiques o en la salvaguarda dels interessos generals.
d) Les funcions dels quals impliquen la participació directa en l’exercici de les potestats públiques o en la salvaguarda dels interessos generals.

10. Qui, en virtut de nomenament i amb caràcter no permanent, només du a terme funcions expressament qualificades de confiança o d’assessorament especial:
a) El nomenament i el cessament han de tenir lloc quan així ho sol·licitin.
b) La seva condició no pot constituir mèrit per a l’accés a la funció pública o per a la promoció interna.
c) Li és aplicable el règim general dels funcionaris interins.
d) Li és aplicable el règim del personal laboral temporal.

11. Qui desenvolupa funcions directives professionals i ha estat designat atenent a principis de mèrit i capacitat i a criteris d’idoneïtat:
a) Ocupa places el sistema de provisió de les quals és la lliure designació.
b) És un alt càrrec de l’Administració.
c) Està subjecte a avaluació de conformitat amb els criteris d’eficàcia i eficiència, responsabilitat per la seva gestió i control de resultats en relació amb els objectius que li hagin estat fixats.
d) La determinació de les seves condicions d’ocupació té la consideració de matèria objecte de negociació col·lectiva.

12. Per als empleats públics, la formació contínua i l’actualització permanent dels seus coneixements i capacitats professionals és:
a) Una obligació.
b) Un dret individual.
c) Un dret i una obligació.
d) Un dret.

13. Quin d’aquests no és un dret individual dels empleats públics?
a) L’acompliment efectiu de les funcions o tasques pròpies de la seva condició professional i d’acord amb la progressió aconseguida en la seva carrera professional.
b) L’exercici de la vaga, amb la garantia del manteniment dels serveis essencials de la comunitat.
c) La defensa jurídica i protecció de l’Administració pública en els procediments que se segueixin davant qualsevol ordre jurisdiccional a conseqüència de l’exercici legítim de les seves funcions o càrrecs públics.
d) L’adopció de mesures que afavoreixin la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.

14. Els empleats públics tenen els següents drets individuals, que s’exerceixen de manera col·lectiva. Senyalau quin dels següents no ho és:
a) Dret a la llibertat sindical.
b) Dret de reunió, en els termes que estableix l’article 46 de l’Estatut bàsic de l’empleat públic.
c) Dret a la lliure associació professional.
d) Dret a l’exercici de la vaga, amb la garantia del manteniment dels serveis essencials de la comunitat.

15. L’ascens des d’un cos o escala d’un subgrup, o grup de classificació professional en el cas que aquest no tengui subgrup, a un altre de superior, és la definició:
a) De la carrera horitzontal.
b) De la promoció interna horitzontal.
c) De la carrera vertical.
d) Cap resposta és correcta.

16. Les lleis de funció pública poden regular la carrera horitzontal dels funcionaris de carrera, i, entre d’altres, s’han de valorar:
a) La trajectòria i l’actuació professional.
b) La quantitat de treballs realitzats.
c) Els coneixements individuals de l’empleat públic.
d) El resultat de l’examen de l’acompliment.

17. a promoció interna s’ha de dur a terme mitjançant processos selectius que garanteixin el compliment dels principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat, d’acord amb el que preveu el Text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic; així, els funcionaris:
a) Han de posseir els requisits exigits per a l’ingrés, tret que algun decret llei els eximeixi del seu compliment.
b) Han de tenir una antiguitat de, almenys, dos anys de servei actiu, o equivalent, en l’anterior subgrup, o grup de classificació professional, en el cas que aquest no tengui subgrup.
c) Han de superar les corresponents proves selectives.
d) Complir més de cinc anys en comissió de serveis en el mateix lloc implica la promoció interna per concurs sense cap prova.

18. La carrera professional i la promoció del personal laboral s’han de fer efectives a través dels procediments que es prevegin:
a) En l’Estatut bàsic de l’empleat públic.
b) En els convenis col·lectius segons els acords adoptats.
c) S’han de dur a terme segons el que prevegi la normativa de selecció del Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB).
d) En l’Estatut dels treballadors o en els convenis col·lectius sempre que siguin públics, i s’han de regir en tot cas pels principis d’igualtat, mèrit i capacitat.

19. El procediment mitjançant el qual es mesura i valora la conducta professional i el rendiment o l’assoliment de resultats dels empleats públics:
a) És l’avaluació segons la Llei orgànica de modificació de la Llei orgànica d’educació (LOMLOE).
b) És l’examen o la prova de selecció per a l’accés a una ocupació pública.
c) És l’avaluació de l’acompliment.
d) És la prova o l’examen de l’acompliment.

20. Els sistemes d’avaluació de l’acompliment s’han d’adequar, en tot cas:
a) A criteris de transparència, objectivitat, imparcialitat i no discriminació, i s’han d’aplicar sense menyscabament dels drets dels empleats públics.
b) A criteris de transparència, carrera, imparcialitat i no discriminació, i s’han d’aplicar sense menyscabament dels drets dels empleats públics.
c) A criteris de transparència, objectivitat, discrecionalitat i no discriminació, i s’han d’aplicar sense menyscabament dels drets dels empleats públics.
d) A criteris de transparència, objectivitat, imparcialitat i no discriminació, i s’han d’aplicar sense menyspreu dels drets dels empleats públics.

21. La continuïtat en un lloc de treball obtingut per concurs queda vinculada a l’avaluació de l’acompliment d’acord amb els sistemes d’avaluació que cada administració pública determini, donant audiència a l’interessat, i per la corresponent resolució motivada:
a) És fals, els funcionaris són inamovibles del seu lloc de treball excepte per expedient disciplinari o sentència judicial ferma.
b) És fals, solament afecta la continuïtat en un lloc de treball obtingut per lliure designació.
c) És cert, però requereix l’aprovació prèvia d’un sistema objectiu que permeti avaluar l’acompliment.
d) És parcialment cert, ja que també afecta la continuïtat en un lloc obtingut per lliure designació.

22. Les quanties de les retribucions bàsiques i l’increment de les quanties globals de les retribucions complementàries dels funcionaris, així com l’increment de la massa salarial del personal laboral:
a) Han de reflectir-se per a cada exercici pressupostari en la corresponent llei de pressuposts, i no poden acordar-se increments retributius que globalment suposin un increment de la massa salarial superior als límits fixats anualment en la llei de pressuposts generals de la comunitat autònoma respectiva.
b) Han de reflectir-se per a cada exercici pressupostari en la corresponent llei de pressuposts, i no poden acordar-se increments retributius que suposin un increment de la massa salarial superior als límits fixats anualment en la llei de pressuposts generals de l’Estat per al personal.
c) Han de reflectir-se per a cada exercici pressupostari en la corresponent llei de pressuposts, i no poden acordar-se increments retributius que globalment suposin un increment de la massa salarial superior als límits fixats anualment en la Llei de pressuposts generals de l’Estat per al personal laboral.
d) Han de reflectir-se per a cada exercici pressupostari en la corresponent llei de pressuposts i no poden acordar-se increments retributius que globalment suposin un increment de la massa salarial superior als límits fixats anualment en la llei de pressuposts generals de l’Estat per al personal.

23. Les retribucions dels funcionaris de carrera es classifiquen en bàsiques i complementàries:
a) Fals; es classifiquen en bàsiques, complementàries i residència.
b) Cert, però les dels funcionaris interins també.
c) Fals; es classifiquen en bàsiques, pagues extraordinàries i complementàries.
d) Fals; es classifiquen en bàsiques i complements.

24. Són retribucions bàsiques:
a) Les que retribueixen el funcionari segons l’adscripció del seu cos o escala a un determinat subgrup o grup de classificació professional, en el cas que aquest no tengui subgrup, i per la seva antiguitat en aquest.
b) Els components de sou, triennis, complement de destí i complement específic de les pagues extraordinàries.
c) Els components de sou, triennis i complement de destí de les pagues extraordinàries.
d) Els components de sou, triennis i complement específic de les pagues extraordinàries.

25. La quantia i l’estructura de les retribucions complementàries dels funcionaris les han d’establir les corresponents lleis de cada Administració pública atenent, entre d’altres, els factors següents:
a) El tipus d’interès, la iniciativa o l’esforç amb què el funcionari exerceix el seu treball i el rendiment o resultats obtinguts.
b) Els serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball.
c) L’especial dificultat tècnica, responsabilitat, dedicació exclusiva, incompatibilitat exigible per a l’acompliment de determinats llocs de treball o les condicions en què es desenvolupa el treball.
d) La progressió aconseguida pel funcionari dins del sistema de carrera administrativa vertical.

26. Les retribucions que, com a mínim, es corresponen a les del sou del subgrup o grup, en el cas que aquest grup no tengui subgrup, en què s’aspiri a ingressar:
a) Són les retribucions del personal laboral en pràctiques.
b) Són les retribucions dels anomenats -IR o personal resident en la formació sanitària especialitzada.
c) Són les retribucions dels funcionaris en pràctiques.
d) Són les retribucions dels funcionaris interins.

27. Les retribucions del personal laboral s’han de determinar d’acord amb la legislació laboral, el conveni col·lectiu que sigui aplicable i el contracte de treball:
a) Cert; respectant en tot cas l’increment de la massa salarial reflectit per a cada exercici pressupostari en la corresponent llei de pressuposts.
b) Parcialment cert; solament s’han de determinar d’acord amb la legislació laboral i el conveni col·lectiu que sigui aplicable.
c) Fals. Les retribucions del personal laboral s’han de determinar d’acord amb la llei de pressuposts generals de l’Estat.
d) Les respostes a) i b) són correctes.

28. Són objecte de negociació col·lectiva, en el seu àmbit respectiu i en relació amb les competències de cada Administració pública, i amb l’abast que legalment sigui procedent en cada cas, les matèries següents:
a) Els poders de direcció i control propis de la relació jeràrquica.
b) Els plans de previsió social complementària.
c) La regulació de l’exercici dels drets dels usuaris dels serveis públics.
d) Les decisions de les administracions públiques que afectin les seves potestats d’organització excepte les que afectin la posada en funcionament del transport per tramvia, que s’ha de fer d’acord amb el que disposi el comitè d’empresa de l’empresa pública corresponent.

29. Queden excloses de l’obligatorietat de la negociació col·lectiva les matèries següents:
a) Els criteris generals per a la determinació de prestacions socials i pensions de classes passives.
b) La determinació i l’aplicació de les retribucions complementàries dels funcionaris.
c) La regulació i la determinació concreta, en cada cas, dels sistemes, els criteris, òrgans i procediments d’accés a l’ocupació pública i la promoció professional.
d) L’aplicació de l’increment de les retribucions del personal al servei de les administracions públiques que s’estableixi en la llei de pressuposts generals de l’Estat.

30. Les juntes de personal i els delegats de personal, si escau, tenen les funcions següents, en els seus àmbits respectius:
a) De vigilància en el compliment de les normes vigents en matèria laboral, de seguretat social i d’ocupació, i formular, si escau, les accions legals oportunes davant l’empresari i els organismes o tribunals competents.
b) Vigilar el compliment de les normes vigents en matèria de condicions de treball, prevenció de riscs laborals, Seguretat Social i ocupació i exercir, si escau, les accions legals oportunes davant els organismes competents.
c) De vigilància en el compliment de les normes vigents en matèria laboral, excepte en els supòsits de frau de llei en la contractació, de seguretat social i d’ocupació i formular, si escau, les accions legals oportunes davant l’empresari i els organismes o tribunals competents.
d) Vigilar el compliment de les normes vigents en matèria de condicions de treball, excepte l’abús de temporalitat, prevenció de riscs laborals, Seguretat Social i ocupació i exercir, si escau, les accions legals oportunes davant els organismes competents.

31. Els membres de les juntes de personal i els delegats de personal, si escau, representants legals dels funcionaris, han de disposar, en l’exercici de la seva funció representativa, de les garanties i els drets següents:
a) No ser traslladats ni sancionats per causes relacionades amb l’exercici del seu mandat representatiu, ni durant la vigència d’aquest, ni l’any següent a la seva extinció, exceptuant l’extinció que tengui lloc per revocació o dimissió.
b) Un crèdit d’hores mensuals dins de la jornada de treball i retribuïdes com de treball efectiu, d’acord amb l’escala següent:
c) Totes les respostes anteriors són correctes.

32. Les lleis de funció pública:
a) Han d’establir el màxim de dies addicionals de vacances en funció del temps de serveis prestats pels funcionaris públics.
b) Han d’establir fins a dos dies addicionals de permís per assumptes particulars en complir el sisè trienni.
c) Han d’elaborar i aplicar un pla d’igualtat que s’ha de desenvolupar en el conveni col·lectiu o acord de condicions de treball del personal funcionari al qual sigui aplicable, en els termes que aquest prevegi.
d) Totes les respostes anteriors són correctes.

33. El desenvolupament de l’Estatut bàsic de l’empleat públic és competència:
a) De les Corts Generals.
b) De les assemblees legislatives de les comunitats autònomes en l’àmbit de les seves competències.
c) De les Corts Generals i les assemblees legislatives de les comunitats autònomes, en l’àmbit de les seves competències.
d) De les Corts Generals i les assemblees legislatives de les comunitats autònomes, i dels òrgans de govern de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, en l’àmbit de les seves competències.

34. Quina de les següents no és una competència de les comunitats autònomes en el desenvolupament de l’Estatut bàsic de l’empleat públic?
a) Ampliar fins a dotze mesos la durada dels programes de caràcter temporal executats per funcionaris interins.
b) Prèvia negociació en la taula corresponent, determinar el nombre màxim de personal eventual.
c) Establir els criteris per a la determinació dels llocs de treball que pot exercir el personal laboral.
d) Determinar els òrgans de govern de les administracions autonòmiques que poden disposar de personal eventual.

35. Són competències de l’Estat, en el desenvolupament de l’Estatut bàsic de l’empleat públic:
a) Regular la carrera professional aplicable en cada àmbit.
b) Regular la carrera horitzontal dels funcionaris de carrera.
c) Articular els sistemes per dur a terme la promoció interna, així com determinar els cossos i escales als quals poden accedir els funcionaris de carrera pertanyents a uns altres cossos i escales del seu mateix subgrup.
d) Totes les respostes anteriors són incorrectes.

36. Determinar els cossos i escales als quals poden accedir els funcionaris de carrera pertanyents a uns altres cossos i escales del seu mateix subgrup:
a) És una competència de les comunitats autònomes que ha de desenvolupar-se aprovant la corresponent llei de funció pública en desenvolupament de l’Estatut bàsic de l’empleat públic.
b) És una competència exclusiva d’aquelles comunitats autònomes constituïdes d’acord amb l’article 143 de la Constitució espanyola.
c) És una competència compartida d’aquelles comunitats autònomes constituïdes d’acord amb l’article 144 de la Constitució espanyola.
d) Cap resposta de les anteriors és incorrecta.

37. Les lleis de funció pública aprovades per les assemblees legislatives de les comunitats autònomes, en desenvolupament de l’Estatut bàsic de l’empleat públic:
a) Han d’adoptar mesures que incentivin la gestió del seu personal en els processos selectius de promoció interna i per a la progressió en la carrera professional.
b) Poden prolongar la permanència en el servei actiu com a màxim fins que es compleixin setanta anys d’edat.
c) No poden establir altres procediments de provisió en els supòsits de mobilitat a què es refereix l’article 81.2, permutes entre llocs de treball, mobilitat per motius de salut o rehabilitació del funcionari, reingrés al servei actiu, cessament o remoció en els llocs de treball i supressió d’aquests.
d) Han d’establir els criteris per determinar els llocs que per la seva especial responsabilitat i confiança puguin cobrir-se pel procediment de lliure configuració amb convocatòria pública.

38. Queden reservades a l’Estat, en desenvolupament de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, les competències següents:
a) Establir el termini mínim d’ocupació dels llocs obtinguts per concurs per poder participar en altres concursos de provisió de llocs de treball.
b) Establir els criteris per determinar els llocs que per la seva especial responsabilitat i confiança puguin cobrir-se pel procediment de lliure designació amb convocatòria pública.
c) Determinar els supòsits per a la declaració de la situació de serveis especials.
d) Totes les anteriors són competències de les comunitats autònomes i es poden reflectir en els supòsits que es determinin en les lleis de funció pública que es dictin en desenvolupament de l’Estatut bàsic de l’empleat públic.

39. Les lleis de funció pública que es dictin en desenvolupament de l’Estatut bàsic de l’empleat públic han de determinar:
a) Els principis de la potestat disciplinària.
b) Les faltes molt greus.
c) Les faltes greus.
d) L’abast de les sancions per la comissió d’una falta greu o molt greu.

40. El permís per defunció, accident o malaltia greus, hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització que necessiti repòs domiciliari, d’un familiar, serà:
a) Si el familiar és de primer grau de consanguinitat o afinitat, tres dies hàbils quan el succés es produeixi en la mateixa localitat, i sis dies hàbils quan sigui en diferent localitat.
b) Si el familiar és de primer grau de consanguinitat o afinitat, tres dies hàbils quan el succés es produeixi en la mateixa localitat, i cinc dies hàbils quan sigui en diferent localitat.
c) Si el familiar és de primer o segon grau de consanguinitat o afinitat, tres dies hàbils quan el succés es produeixi en la mateixa localitat, i cinc dies hàbils quan sigui en diferent localitat.
d) Si el familiar és de primer o segon grau de consanguinitat o afinitat, dos dies hàbils quan es produeixi en la mateixa localitat i de quatre dies hàbils quan sigui en diferent localitat.

41. Les administracions públiques poden establir fins a dos dies addicionals de permís per a assumptes particulars:
a) En complir el sisè trienni, i incrementar-los, com a màxim, en un dia addicional per cada trienni complert a partir del vuitè.
b) En complir el sisè trienni, i incrementar-los, com a màxim, en un dia addicional per cada trienni complert a partir del setè.
c) Els dies addicionals de permís per assumptes particulars els estableix l’Estat.
d) En el moment de complir el trienni que considerin oportú, i incrementar-los, com a màxim, en un dia addicional per cada trienni complert a partir del vuitè.

42. Els funcionaris de carrera no poden estar en la situació administrativa:
a) De servei actiu.
b) De serveis especials.
c) De servei en altres administracions públiques.
d) D’excedència forçosa.

43. Estan en situació de servei actiu:
a) Els qui prestin serveis ocupant un lloc de treball en comissió de serveis.
b) Els qui siguin activats com a reservistes voluntaris per prestar serveis en les forces armades.
c) Els qui siguin autoritzats per dur a terme una missió per període determinat superior a sis mesos en organismes internacionals, governs o entitats públiques estrangeres o en programes de cooperació internacional.
d) Els qui hagin estat declarats en suspensió de funcions amb caràcter provisional.

44. Els qui estiguin en situació d’excedència per interès particular:
a) Poden romandre en aquesta situació un màxim de quinze anys.
b) Els és computable el temps que romanguin en tal situació a l’efecte d’ascensos.
c) No meriten retribucions.
d) Segueixen en situació d’alta en el règim de Seguretat Social que els sigui aplicable.

45. Els funcionaris de carrera tenen dret a un període d’excedència de durada no superior a tres anys:
a) Per atendre la cura d’un familiar que estigui a càrrec seu, fins al segon grau inclusivament de consanguinitat o afinitat que per raons de voluntat, accident, malaltia o discapacitat no pugui valer-se per si mateix i no exerceixi cap activitat retribuïda.
b) Per atendre la cura de cada fill, tant quan ho sigui per naturalesa com per adopció o menor en acolliment permanent.
c) Per agrupació familiar sense el requisit d’haver prestat serveis efectius en qualsevol de les administracions públiques durant el període establert als funcionaris el cònjuge dels quals resideixi en una altra localitat per haver obtingut i estar exercint un lloc de treball de caràcter definitiu com a funcionari de carrera o com a laboral fix en qualsevol de les administracions públiques.
d) Cap de les respostes anteriors és incorrecta.

46. Poden participar en els cursos de formació que convoqui l’Administració els funcionaris en situació administrativa:
a) D’excedència forçosa.
b) D’excedència per cura de familiars.
c) De serveis especials.
d) De comissió de serveis.

47. Els funcionaris de carrera són declarats en situació d’excedència forçosa:
a) Quan són designats membres del Govern o dels òrgans de govern de les comunitats autònomes.
b) Quan accedeixen a la condició de diputat o senador de les Corts Generals o membres de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes si perceben retribucions periòdiques per dur a terme aquesta funció.
c) Quan són designats com a personal eventual per ocupar llocs de treball amb funcions expressament qualificades com de confiança o assessorament polític i no optin per romandre en la situació de servei actiu.
d) En cap cas.

48. Quins funcionaris de carrera són declarats en situació de servei en altres administracions públiques?
a) Els que en virtut dels processos de transferències obtenguin destinació en una administració pública diferent.
b) Els que per comissió de serveis obtenguin destinació en una administració pública diferent.
c) Els que adquireixin la condició de funcionaris al servei d’organitzacions internacionals.
d) Cap de les respostes anteriors és incorrecta.

49. Les situacions del personal laboral:
a) No n’hi ha.
b) Són les mateixes que les dels funcionaris.
c) Són les que estableixen l’Estatut dels treballadors i els convenis col·lectius que els siguin aplicable.
d) Els convenis col·lectius determinen l’aplicació del capítol de situacions administratives dels funcionaris al personal inclòs en el seu àmbit d’aplicació en el que resulti compatible amb l’Estatut dels treballadors.

50. El règim disciplinari del personal laboral:
a) Es regeix per l’Estatut dels treballadors i pels convenis col·lectius que els siguin aplicables i en el que no es prevegi s’ha de regir pel règim disciplinari dels funcionaris.
b) Es regeix pel que preveu el títol del règim disciplinari dels funcionaris públics, i en el que es prevegi en aquest títol s’ha de regir per la legislació laboral.
c) El Codi penal espanyol únicament preveu delictes comesos per funcionaris públics, no pel personal laboral.
d) Cada administració ha de determinar quin règim disciplinari s’aplica al personal laboral.

51. Són faltes molt greus:
a) L’abandonament del servei durant un mínim de dos dies.
b) No fer-se càrrec de les tasques o les funcions que tenen encomanades.
c) La publicació o utilització indeguda de la documentació o informació a què tenguin o hagin tingut accés per raó del seu càrrec o funció.
d) La prevalença de la condició d’empleat públic per obtenir un benefici degut per a si mateix o per a un altre.

52. Per la comissió de faltes greus poden imposar-se les sancions següents:
a) Separació del servei dels funcionaris.
b) Acomiadament disciplinari del personal laboral.
c) Suspensió ferma de funcions, o de feina i sou en el cas del personal laboral, amb una durada màxima de sis anys.
d) Suspensió ferma de funcions, o de feina i sou en el cas del personal laboral, amb una durada màxima de sis mesos.

53. La Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, consta:
a) D’un títol preliminar i 145 articles organitzats en deu títols.
b) D’un preàmbul i 145 articles organitzats en deu títols.
c) D’un títol preliminar i 145 articles organitzats en onze títols.
d) D’un preàmbul i 145 articles organitzats en onze títols.

54. La Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, consta:
a) De 19 disposicions addicionals i 8 disposicions transitòries, de les quals n’hi ha 2 setenes.
b) De 18 disposicions addicionals i 9 disposicions transitòries, de les quals n’hi ha 2 setenes.
c) De 19 disposicions addicionals i 9 disposicions transitòries, de les quals n’hi ha 2 setenes.
d) De 18 disposicions addicionals i 8 disposicions transitòries.

55. El capítol I del títol II de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, regula:
a) Els ens competents en matèria de funció pública.
b) Els òrgans competents en matèria de funció pública.
c) L’Escola Balear d’Administració Pública.
d) Els òrgans i els ens competents en matèria de funció pública.

56. Queda exclòs de l’aplicació de la llei de funció pública de la Comunitat Autònoma dels Illes Balears el personal següent:
a) El personal del Consell Consultiu i del Consell Econòmic i Social.
b) El personal de la Sindicatura de Greuges i de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears.
c) El personal de les universitats públiques radicades en la Comunitat Autònoma de les Illes Balears que no formi part dels cossos docents i investigadors.
d) El personal de l’Agència Tributària de les Illes Balears.

57. El títol III de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, regula:
a) El personal funcionari de carrera i funcionari interí.
b) El personal laboral fix i temporal.
c) El personal eventual.
d) Totes les respostes anteriors són correctes.

58. El títol IX de la la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears:
a) Està dividit en tres capítols: el primer regula els deures del personal funcionari; el segon, el seu règim retributiu i de la Seguretat Social, i el tercer, el règim d’incompatibilitats.
b) Està dividit en tres capítols: el primer regula els drets del personal funcionari; el segon, el seu règim retributiu i de la Seguretat Social, i el tercer, els seus deures i el règim d’incompatibilitats.
c) Està dividit en quatre capítols: el primer regula els drets del personal funcionari; el segon, el seu règim retributiu i de la Seguretat Social, el tercer, els seus deures, i el quart, el règim d’incompatibilitats.
d) Està dividit en quatre capítols: el primer regula els drets del personal funcionari; el segon, el seu règim retributiu, el tercer, el règim de la Seguretat Social, i el quart, els seus deures i el règim d’incompatibilitats.

59. La Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, disposa d’una vacatio legis:
a) De tres mesos després de la seva publicació íntegra en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.
b) De dos mesos després de la seva publicació íntegra en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.
c) D’un mes després de la seva publicació íntegra en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.
d) La general per a tota llei, vint dies després de la seva publicació íntegra en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

60. L’objecte, els principis i l’àmbit d’aplicació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, es recullen:
a) En el títol IV.
b) En el títol II.
c) En el títol I.
d) En el títol III.

61. D’acord amb el que preveu l’Estatut bàsic de l’empleat públic, per poder participar en els processos selectius és necessari reunir els requisits següents:
a) Posseir la titulació estudiada.
b) Altres requisits específics que guardin relació objectiva i proporcionada amb les funcions assumides i les tasques a exercir. En tot cas, han d’establir-se de manera abstracta i general.
c) Tenir la nacionalitat espanyola en tot cas.
d) Tenir complerts divuit anys i no excedir, en el seu cas, de l’edat màxima de jubilació forçosa.

62. La jubilació forçosa dels funcionaris es declara:
a) D’ofici en complir el funcionari els seixanta-cinc anys d’edat.
b) A petició de l’interessat en complir l’edat que prevegin les normes reguladores del règim de Seguretat Social per a l’accés a la pensió de jubilació en la seva modalitat contributiva.
c) Per la declaració d’invalidesa per a l’exercici de les funcions pròpies del seu cos o escala, o pel reconeixement d’una pensió d’incapacitat permanent absoluta o incapacitat permanent total en relació amb l’exercici de les funcions del seu cos o escala.
d) Com que la jubilació és un dret de la persona treballadora, la jubilació és sempre a instàncies de part.

63. En cas d’extinció de la relació de serveis a conseqüència de pèrdua de la nacionalitat o jubilació per incapacitat permanent per al servei, l’interessat, una vegada desapareguda la causa objectiva que la va motivar, pot sol·licitar la rehabilitació de la seva condició de funcionari:
a) Que li ha de ser concedida si hi ha vacant.
b) Que li ha de ser concedida en tot cas.
c) Que pot ser concedida amb caràcter excepcional.
d) Si transcorregut el termini per dictar la resolució, no s’ha produït de manera expressa, s’ha d’entendre desestimada la sol·licitud.

64. Són causes de pèrdua de la condició de funcionari de carrera, d’acord amb el que preveu l’Estatut bàsic de l’empleat públic:
a) La denúncia a la condició de funcionari.
b) La pèrdua de la nacionalitat.
c) La sanció disciplinària de suspensió del servei que tengui caràcter ferm.
d) La jubilació parcial del funcionari.

65. És requisit indispensable per adquirir la condició de funcionari:
a) Superar el procés selectiu.
b) Dur més de tres anys com a funcionari interí.
c) La presa de possessió de manera immediata posterior al nomenament.
d) L’acte voluntari d’acatament de la Constitució i, si escau, de l’estatut d’autonomia corresponent i de la resta de l’ordenament jurídic.

66. Els sistemes selectius de funcionaris de carrera són:
a) S´on l’oposició i el concurs oposició, que han d’incloure, en tot cas, una o diverses proves per determinar la capacitat dels aspirants i establir-ne l’ordre de prelació.
b) En determinades places, amb caràcter general, ha de ser el concurs.
c) És la lliure designació.
d) És el que s’estableixi en cada oferta d’ocupació pública.

67. Els processos selectius que incloguin, a més de les preceptives proves de capacitat, la valoració de mèrits dels aspirants:
a) Poden atorgar a aquesta valoració una puntuació proporcionada que pot determinar el resultat del procés selectiu.
b) Només poden atorgar a aquesta valoració una puntuació proporcionada que no ha de determinar, en cap cas, per si mateixa, el resultat del procés selectiu.
c) La valoració dels mèrits és a l’efecte d’establir l’ordre de prelació, en cap cas pot determinar superar el procés selectiu.
d) La valoració de mèrits dels aspirants és per al concurs de provisió de llocs de treball, no per a l’ingrés.