1. La delegació legislativa, quan el seu objecte sigui la formació de texts articulats:
a) Ha d’atorgar-se mitjançant una llei de bases.
b) Ha d’atorgar-se mitjançant una llei marc.
c) Ha d’atorgar-se mitjançant una llei de delegació.
d) Totes les respostes anteriors són correctes.

2. La delegació legislativa, quan el seu objecte sigui refondre diversos texts legals en un de sol:
a) Ha d’atorgar-se mitjançant una llei de bases.
b) Ha d’atorgar-se mitjançant una llei marc.
c) Ha d’atorgar-se mitjançant una llei ordinària.
d) Totes les respostes anteriors són correctes.

3. La delegació legislativa ha d’atorgar-se al Govern:
a) De forma expressa i per a matèria concreta.
b) De forma expressa i per a matèria determinada o determinable.
c) De forma expressa i per a matèria concreta, amb fixació del procediment que s’ha de seguir.
d) De forma expressa i per a matèria concreta, amb fixació del termini per al seu exercici.

4. La delegació legislativa:
a) No s’esgota per l’ús que en faci el Govern si la matèria encara no ha estat totalment reglamentada.
b) Sí que s’esgota per l’ús que en faci el Govern mitjançant la publicació de la norma corresponent.
c) Sí que s’esgota per l’ús que en faci el Govern mitjançant la publicació de la norma corresponent, tret que la matèria no s’hagués reglamentat completament.
d) Sí que s’esgota per l’ús que en faci el Govern mitjançant la publicació de la norma corresponent, tret que la matèria no s’hagués reglamentat completament o, fins i tot en aquest cas, restàs temps del termini fixat per les Corts per a l’exercici d’aquesta delegació.

5. La delegació legislativa:
a) Pot concedir-se de forma implícita.
b) S’ha de concedir amb fixació de termini per al seu exercici.
c) Pot concedir-se per temps indeterminat.
d) Cap de les respostes anteriors és correcta.

6. La delegació legislativa es pot dur a terme:
a) Al Govern.
b) Al Govern o al seu president.
c) Al Govern, al seu president i als ministres.
d) Al Govern i als ministres, en assumptes propis del seu ministeri.

7. En supòsits de delegació legislativa:
a) Es possible la subdelegació.
b) No és possible cap subdelegació.
c) És possible la subdelegació només si ho preveu expressament la llei de delegació.
d) És possible la subdelegació només si ho preveu, expressament o implícitament, la llei de delegació.

8. Les lleis de bases:
a) Delimitaran amb precisió l’objecte i l’abast de la delegació legislativa.
b) Delimitaran amb precisió l’objecte i l’abast de la delegació legislativa, amb previsió genèrica dels principis i els criteris que han de seguir-se en el seu exercici.
c) Delimitaran amb precisió l’objecte i l’abast de la delegació legislativa i els principis i criteris que han de seguir-se en el seu exercici.
d) Delimitaran amb precisió l’objecte i abast de la delegació legislativa, amb la possibilitat de preveure els principis i els criteris que han de seguir-se en el seu exercici.

9. L’exercici de la delegació normativa la controlen:
a) Els tribunals.
b) Els sistemes de control que preveu la mateixa llei de delegació.
c) Els sistemes de control que preveu la mateixa llei de delegació i, si no n’hi ha, els tribunals.
d) Els tribunals i els sistemes de control que prevegin la mateixa llei de delegació.

10. L’autorització per refondre texts legals:
a) Determinarà l’àmbit normatiu al qual es refereix el contingut de la delegació.
b) Determinarà l’àmbit normatiu al qual es refereix el contingut de la delegació, i haurà d’especificar si se circumscriu a la mera formulació d’un text únic o si inclou l’autorització per aclarir els texts legals que han de ser refosos.
c) Determinarà l’àmbit normatiu al qual es refereix el contingut de la delegació, i haurà d’especificar si se circumscriu a la mera formulació d’un text únic o si inclou l’autorització per regularitzar, aclarir i harmonitzar els texts legals que han de ser refosos.
d) Determinarà l’àmbit normatiu al fet qual es refereix el contingut de la delegació, i haurà d’especificar quines normes concretes seran refoses i si l’autorització se circumscriu a la mera formulació d’un text únic o si s’inclou l’autorització per regularitzar, aclarir i harmonitzar els texts legals que han de ser refosos.

11. Segons el que disposa la Constitució espanyola, són lleis orgàniques:
a) Les relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i de les llibertats públiques.
b) Les que aprovin estatuts d’autonomia.
c) Les respostes a) i b) són correctes.
d) Cap de les respostes anteriors és correcta.

12. La Constitució espanyola disposa també que tenen el caràcter de llei orgànica:
a) Les que aprovin el règim electoral general.
b) Les que aprovin el règim electoral general i les altres que preveu la Constitució.
c) Les que aprovin el règim electoral general, les altres que preveu la Constitució i les que prevegin altres lleis orgàniques.
d) Les que aprovin el règim electoral general, les altres que preveu la Constitució, expressament o implícitament, i les que prevegin altres lleis orgàniques.

13. L’aprovació de les lleis orgàniques exigeix:
a) Majoria absoluta del Congrés i del Senat, en una votació final sobre el conjunt del projecte.
b) Majoria absoluta del Congrés, en una votació final sobre el conjunt del projecte.
c) Majoria absoluta del Congrés i del Senat, en una votació final comuna sobre el conjunt del projecte.
d) Majoria absoluta del Congrés i del Senat, en una votació final comuna després de sessió compartida sobre el conjunt del projecte.

14. La modificació de les lleis orgàniques exigeix:
a) Majoria absoluta del Congrés i del Senat, en una votació final sobre el conjunt del projecte.
b) Majoria absoluta del Congrés, en una votació final sobre el conjunt del projecte.
c) Majoria absoluta del Congrés i del Senat, en una votació final comuna sobre el conjunt del projecte.
d) Majoria absoluta del Congrés i del Senat, en una votació final comuna després de sessió compartida sobre el conjunt del projecte.

15. La derogació de les lleis orgàniques exigeix:
a) Majoria simple del Congrés.
b) Majoria absoluta del Congrés, en una votació final sobre el conjunt del projecte.
c) Majoria absoluta del Congrés i del Senat, en una votació final comuna després de sessió compartida sobre el conjunt del projecte.
d) Cap de les respostes anteriors és correcta.

16. Indicau quina de les següents afirmacions és certa:
a) Les Corts Generals podran delegar en el Govern la potestat de dictar normes amb rang de llei.
b) Les Corts Generals podran delegar en el Govern la potestat de dictar normes amb rang de llei sobre matèries no incloses en l’article 83 de la Constitució espanyola.
c) Les Corts Generals podran delegar en el Govern la potestat de dictar normes amb rang de llei sobre matèries determinades no incloses en l’article 81 de la Constitució espanyola.
d) Les Corts Generals podran delegar al Govern la potestat de dictar normes amb rang de llei sobre matèries determinades que relaciona la pròpia Constitució.

17. Indicau quina de les següents afirmacions és certa:
a) Les Corts Generals, mitjançant una llei orgànica, poden, per motius d’interès local, autoritzar o acordar, si escau, un Estatut d’autonomia per a territoris que no estiguin integrats en l’organització provincial.
b) En cap cas s’admet la federació de comunitats autònomes.
c) Les Corts Generals, mitjançant una llei ordinària, poden substituir la iniciativa de les corporacions locals al fet que es refereix l’apartat 2 de l’article 143 de la Constitució espanyola.
d) Totes les respostes anteriors són correctes.

18. La reforma dels estatuts, segons el que disposa la Constitució espanyola:
a) S’ha d’ajustar al procediment que aquests estableixen.
b) S’ha d’ajustar al procediment que aquests estableixen i requereix, en tot cas, l’aprovació per les Corts Generals mitjançant una llei orgànica.
c) S’ha d’ajustar al procediment que aquests estableixen i, si no n’hi ha, al que preveu mateixa Constitució, i requereix, en tot cas, l’aprovació per les Corts Generals mitjançant una llei orgànica.
d) Totes les respostes anteriors són incorrectes.

19. Els estatuts d’autonomia són, segons el que disposa la Constitució espanyola:
a) La norma institucional bàsica de cada comunitat autònoma.
b) La norma institucional bàsica de cada comunitat autònoma, i l’Estat els reconeix com a part integrant del seu ordenament jurídic.
c) La norma institucional bàsica de cada comunitat autònoma, i l’Estat els reconeix i els empara com a part integrant del seu ordenament jurídic.
d) La norma institucional bàsica de cada comunitat autònoma, i l’Estat els empara en la mesura en què són part integrant del seu ordenament jurídic.

20. Els estatuts d’autonomia han de contenir:
a) Les competències assumides dins del marc que estableix la Constitució.
b) La delimitació del territori de la comunitat autònoma.
c) La denominació de la comunitat que millor correspongui a la seva identitat històrica.
d) Totes les respostes anteriors són correctes.

21. L’Estat, segons el que disposa la Constitució, pot transferir o delegar a les comunitats autònomes facultats corresponents:
a) A qualsevol matèria de titularitat estatal.
b) A matèries de titularitat estatal que no siguin de la competència exclusiva de l’Estat.
c) A matèries de titularitat estatal que per la seva pròpia naturalesa siguin susceptibles de transferència o delegació.
d) A matèries de titularitat estatal quan així ho exigeixi l’interès públic.

22. Seran nul·les de ple dret les disposicions administratives:
a) Que vulnerin la Constitució.
b) Que vulnerin la Constitució o les lleis.
c) Que vulnerin la Constitució, les lleis o altres disposicions administratives de rang superior.
d) Que vulnerin la Constitució, les lleis o altres disposicions administratives de rang igual o superior.

23. Seran nul·les de ple dret les disposicions administratives:
a) Que regulin matèries reservades a la llei.
b) Que estableixin la retroactivitat de disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets.
c) Les respostes a) i b) són correctes.
d) Les respostes a) i b) són incorrectes.

24. Indicau quina de les afirmacions següents és certa:
a) Las lleis de bases no poden facultar per dictar normes amb caràcter retroactiu en cap cas.
b) Las lleis de bases poden facultar per dictar normes amb caràcter retroactiu.
c) Las lleis de bases poden facultar per dictar normes amb caràcter retroactiu, si aquest caràcter no perjudica a drets o interessos de tercers.
d) Las lleis de bases poden facultar per dictar normes amb caràcter retroactiu, si aquest caràcter no perjudica interessos de tercers o són limitatives de drets.

25. Reben el nom de decret legislatiu:
a) Les lleis que deleguen la potestat de dictar normes amb rang de llei.
b) Les disposicions del Govern que contenen legislació delegada en virtut d’una llei de bases.
c) Les disposicions del Govern que contenen legislació delegada i consisteixin a refondre textos.
d) Les disposicions del Govern que contenen legislació delegada.

26. Els decrets llei:
a) Únicament poden ser dictats en casos extraordinaris.
b) Únicament poden ser dictats en casos de necessitat.
c) Únicament poden ser dictats en supòsits d’urgència.
d) Únicament poden ser dictats en casos d’extraordinària i urgent necessitat.

27. És una característica dels decrets llei:
a) Que es tracta de disposicions legislatives provisionals.
b) Que es tracta de disposicions governatives provisionals.
c) Que es tracta de disposicions legislatives la vigència de les quals decau en el termini màxim d’un mes.
d) Que es tracta de disposicions governatives la vigència de les quals decau en el termini màxim d’un mes.

28. Els decrets llei:
a) No poden afectar l’ordenament de les institucions bàsiques de l’Estat.
b) No poden afectar el règim de les comunitats autònomes.
c) Les respostes a) i b) són correctes.
d) Cap de les respostes anteriors és correcta.

29. Els decrets llei:
a) No poden afectar el dret electoral general.
b) No poden afectar el règim dels municipis.
c) Les respostes a) i b) són correctes.
d) Cap de les respostes anteriors és correcta.

30. Els decrets llei:
a) No poden afectar els drets, els deures i les llibertats que regula la secció primera del capítol I del títol I de la Constitució espanyola.
b) No poden afectar els drets, els deures i les llibertats que regula el capítol I del títol I de la Constitució.
c) No poden afectar els drets, els deures i les llibertats que regula el títol I de la Constitució.
d) Cap de les respostes anteriors és correcta.

31. Els decrets llei han de ser immediatament sotmesos a debat i votació de totalitat:
a) Al Congrés.
b) Al Senat.
c) A les Corts.
d) Al Congrés i el Senat reunits a aquest efecte.

32. El debat i la votació dels decrets llei han de produir-se en el termini:
a) Dels deu dies següents a la seva promulgació.
b) Dels vint dies següents a la seva promulgació.
c) Dels trenta dies següents a la seva promulgació.
d) Dels dos mesos següents a la seva promulgació.

33. Segons la Constitució espanyola:
a) Les assemblees de les comunitats autònomes poden sol·licitar del Govern l’adopció d’un projecte de llei.
b) Les assemblees de les comunitats autònomes poden remetre a la Mesa del Congrés una proposició de llei.
c) Les assemblees de les comunitats autònomes poden remetre a la Mesa del Congrés o del Senat una proposició de llei.
d) Les respostes a) i b) són correctes.

34. Remesa una proposició de llei per part de les comunitats autònomes:
a) S’han de delegar davant l’òrgan corresponent un màxim de cinc membres de l’assemblea encarregats de la seva defensa.
b) S’han de delegar davant l’òrgan corresponent un màxim de set membres de l’assemblea encarregats de la seva defensa.
c) S’han de delegar davant l’òrgan corresponent un màxim de nou membres de l’assemblea encarregats de la seva defensa.
d) S’han de delegar davant l’òrgan corresponent un màxim de tres membres de l’assemblea encarregats de la seva defensa.

35. S’han de regular mitjançant una llei orgànica:
a) Els requisits de la iniciativa popular per a la presentació de proposicions de llei.
b) Les formes d’exercici de la iniciativa popular per a la presentació de proposicions de llei.
c) Les respostes a) i b) són correctes.
d) Cap de les respostes anteriors és correcta.

36. Segons el que disposa la Constitució espanyola, en relació amb la iniciativa legislativa popular:
a) Com a regla, s’exigeixen més de 500.000 signatures acreditades.
b) En tot cas, s’exigeixen més de 500.000 signatures acreditades.
c) Com a regla, s’exigeixen no menys de 500.000 signatures acreditades.
d) En tot cas, s’exigeixen no menys de 500.000 signatures acreditades.

37. La iniciativa legislativa popular no és procedent:
a) En matèries pròpies de llei orgànica.
b) En matèries tributàries.
c) Les respostes a) i b) són correctes.
d) Cap de les respostes anteriors és correcta.

38. La iniciativa legislativa popular no és procedent:
a) En matèries civils.
b) En matèries de caràcter internacional.
c) Les respostes a) i b) són correctes.
d) Cap de les respostes anteriors és correcta.

39. La iniciativa legislativa popular no és procedent:
a) Respecte a la prerrogativa de gràcia.
b) En matèries de competència exclusiva de les comunitats autònomes.
c) Les respostes a) i b) són correctes.
d) Cap de les respostes anteriors és correcta.

40. El Consell de Ministres aprova:
a) Els projectes de llei.
b) Les proposicions de llei presentades pels grups parlamentaris que donen suport al Govern.
c) Les respostes a) i b) són correctes.
d) Cap de les respostes anteriors és correcta.

41. Les lleis aprovades per les Corts Generals han de ser sancionades en el termini:
a) De cinc dies des de la seva aprovació.
b) De tres dies des de la seva aprovació.
c) De quinze dies des de la seva aprovació.
d) De trenta dies des de la seva aprovació.

42. Una vegada sancionades les lleis:
a) El rei les promulgarà.
b) Les Corts les promulgaran.
c) El rei n’ordenarà la promulgació.
d) Cap de les respostes anteriors és correcta.

43. Un cop aprovat un projecte de llei orgànica pel Congrés, el Senat pot oposar-hi el seu veto o introduir-hi esmenes. En cas de veto, una vegada transcorregut un mes des de la seva interposició, el projecte pot ser sotmès al rei per a sanció si el Congrés ratifica el text inicial:
a) Per majoria simple.
b) Per majoria de dues terceres parts dels seus membres.
c) Per majoria de tres cinquenes parts dels seus membres.
d) Per majoria absoluta.

44. A través d’una llei marc:
a) S’establirà la modalitat de control sobre les normes legislatives de les comunitats autònomes.
b) S’establirà la modalitat de control sobre les normes de les comunitats autònomes.
c) S’establirà la modalitat de control sobre les normes no legislatives de les comunitats autònomes.
d) S’establirà la modalitat de control sobre les normes administratives de les comunitats autònomes.

45. El control exercit a través d’una llei marc correspon, segons la Constitució espanyola:
a) Al Congrés.
b) Al Senat.
c) A les Corts Generals.
d) Al Govern.

46. La institució encarregada d'atribuir a totes o a alguna de les comunitats autònomes facultats legislatives mitjançant una llei marc es:
a) El Congrés.
b) El Senat.
c) Les Corts Generals.
d) El Govern.

47. En els supòsits de transferència de facultats per part de l’Estat a les comunitats autònomes:
a) Ha de preveure’s en cada cas la corresponent transferència de mitjans financers.
b) Ha de preveure's les formes de control de l’Estat.
c) Les respostes a) i b) són correctes.
d) Totes les respostes anteriors són incorrectes.

48. Un cop aprovat un projecte de llei ordinària o orgànica pel Congrés dels Diputats, el Senat pot interposar el seu veto o introduir-hi esmenes:
a) En el termini de dos mesos.
b) En el termini de tres mesos.
c) En el termini d’un mes.
d) En el termini de quatre mesos.

49. La iniciativa legislativa, segons la Constitució espanyola, correspon:
a) Al Govern, al Congrés i al Senat.
b) Al Govern.
c) Al Congrés i al Senat.
d) Al Govern i al Congrés.

50. Una vegada promulgada una llei, el rei:
a) N’ordenarà la publicació.
b) N’ordenarà la immediata publicació.
c) N’ordenarà la ràpida publicació.
d) N’ordenarà la urgent publicació.

51. Un cop aprovat un projecte de llei ordinària pel Congrés, el seu president:
a) En donarà compte al president del Senat.
b) En donarà compte en un breu termini de temps al president del Senat.
c) En donarà compte immediat al president del Senat.
d) En donarà compte al president del Senat en el termini de tres dies.

52. El termini perquè el Senat pugui oposar-hi el seu veto o introduir-hi esmenes a un projecte de llei comença:
a) A partir de l’endemà al de la recepció del text.
b) A partir del dia de la recepció del text.
c) A partir del primer dia hàbil següent al de la recepció del text.
d) La Constitució no diu res sobre aquest aspecte.

53. Per interposar un veto a un projecte de llei per part del Senat:
a) Serà necessari missatge motivat.
b) Serà aconsellable missatge motivat.
c) El Senat podrà decidir motivar-lo mitjançant missatge.
d) Cap de les respostes anteriors és correcta.

54. El senat podrà introduir esmenes al text recepcionat d’un projecte de llei. Per a això, disposarà d’un termini:
a) De cinc dies.
b) De deu dies.
c) D’un mes.
d) De dos mesos.

55. El veto del Senat a un projecte de llei remès pel Congrés haurà de ser aprovat, si escau:
a) Per majoria.
b) Per majoria de dues terceres parts dels membres del Senat.
c) Per majoria de tres cinquenes parts dels membres del Senat.
d) Per majoria absoluta.

56. En cas de veto del Senat a un projecte de llei, no es podrà sotmetre al rei per a sanció sense que el Congrés en ratifiqui el text inicial:
a) Per majoria simple.
b) Per majoria de dues terceres parts dels seus membres.
c) Per majoria de tres cinquenes parts dels seus membres.
d) Per majoria absoluta.

57. Senyalau la resposta correcta. En relació amb les fonts del dret administratiu:
a) La jurisprudència és una font indirecta del dret administratiu.
b) Les normes jurídiques contingudes en els tractats internacionals sempre seran d’aplicació directa a Espanya.
c) Els principis generals del dret no són font del dret.
d) El costum només regirà a falta de principis generals del dret, sempre que no sigui contrari a la moral o a l’ordre públic i que resulti provat.

58. El dret administratiu:
a) És un dret públic.
b) És un dret comú.
c) És un dret limitatiu.
d) Totes les respostes anteriors són correctes.

59. D’acord amb el que preveu el Codi civil, les normes jurídiques contingudes en els tractats internacionals:
a) No tenen aplicació directa a Espanya.
b) Encara que no poden arribar a tenir aplicació directa a Espanya, tindran caràcter informador de l’ordenament jurídic intern.
c) Seran d’aplicació directa a Espanya des de la signatura del tractat internacional corresponent.
d) No seran d’aplicació directa a Espanya fins que no hagin passat a formar part de l’ordenament intern mitjançant la seva publicació íntegra en el Butlletí Oficial de l’Estat.

60. Quan s’aplica el costum com a font del dret?
a) A falta de llei aplicable, sempre que no sigui contrària a la moral o a l’ordre públic, i que resulti provada.
b) Quan resulti d’aplicació per raó de la matèria.
c) En qualsevol cas encara que hi hagi llei aplicable.
d) Quan no hi hagi principis generals del dret aplicables al cas.

61. Quin article del Codi civil estableix les fonts del dret?
a) Cap.
b) L’article 1.
c) L’article 18.
d) L’article 35.

62. El principi de legalitat ve establert en la Constitució:
a) En l’article 1.
b) En l’article 9.
c) En l’article 103.
d) Les respostes a) i b) són correctes.

63. El principi de jerarquia de les fonts del dret administratiu:
a) Determina la invalidesa de la norma inferior que contradigui el que  disposa la superior.
b) Es regula en l’article 9.3 de la Constitució.
c) No s’aplica en les relacions entre les lleis ordinàries i les orgàniques.
d) Totes les respostes anteriors són correctes.

64. Els principis generals del dret:
a) Són font indirecta.
b) Tenen un valor normatiu superior al costum.
c) Són font d’aplicació a falta de llei i costum, sense perjudici del seu caràcter informador de l’ordenament jurídic.
d) Tenen un valor normatiu superior al costum, sense perjudici del seu caràcter informador de l’ordenament jurídic.

65. El principi de reserva de llei significa:
a) Que la llei se situa en la posició més elevada de la piràmide normativa.
b) Que no és possible negar-se a l’aplicació o el compliment de la llei.
c) Que l’enjudiciament de la llei competeix en exclusiva o està reservat als tribunals.
d) Que determinades matèries que estableix la Constitució només les pot regular una norma amb rang legal.

66. D’acord amb el Codi civil, en relació a les fonts del dret:
a) El costum només regirà a falta de llei aplicable, sempre que no sigui contrari  a la moral o a l’interès social i que resulti provat.
b) La jurisprudència complementarà l’ordenament jurídic amb la doctrina que, de manera reiterada, estableixi el Tribunal Suprem en interpretar i aplicar la llei i el costum.
c) Els principis generals del dret s’apliquen a falta de llei, sense perjudici del seu caràcter informador de l’ordenament jurídic.
d) La jurisprudència complementarà l’ordenament jurídic amb la doctrina que, de manera reiterada, estableixi el Tribunal Suprem en interpretar i aplicar la llei, el costum i els principis generals del dret.

67. Quin altre principi, a més del de jerarquia normativa, s’ha de tenir en compte per explicar la relació entre les diferents fonts de l’ordenament jurídic?
a) El principi de cooperació.
b) El principi de col·laboració.
c) El principi de coordinació.
d) El principi de competència.