1. D’acord amb la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la gestió del pressupost de despeses comprèn: a) Les fases d’autorització i disposició de la despesa. b) Les fases d’autorització, disposició de la despesa i ordenació del pagament. c) Les fases d’autorització i reconeixement de l’obligació. d) Les fases d’autorització de la despesa, disposició de la despesa, reconeixement de l’obligació i ordenació del pagament. 2. Senyalau la resposta incorrecta. Les fases d’execució del pressupost de despesa són: a) Autorització de la despesa (document comptable A). b) Disposició de la despesa (document comptable D). c) Disposició de la despesa i ordenació del pagament (document comptable DO). d) Reconeixement de l’obligació i ordenació del pagament (document comptable OP). 3. D’acord amb la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, l’autorització de la despesa és: a) L’acte pel qual s’acorda efectuar una despesa amb càrrec a un crèdit pressupostari determinat sense superar-ne l’import disponible, calculat de manera certa o aproximada per excés. b) L’acte pel qual s’acorda efectuar una despesa amb càrrec a un ingrés determinat sense superar-ne l’import disponible. c) L’acte pel qual s’acorda una despesa amb càrrec a un crèdit pressupostari indeterminat. d) L’acte pel qual s’acorda efectuar una despesa amb càrrec a un ingrés determinat encara que superi l’import disponible, calculat de manera certa o aproximada per excés. 4. D’acord amb la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la disposició o el compromís de la despesa és: a) L’acte pel qual s’acorda, una vegada complerts els tràmits legals que siguin procedents, efectuar una despesa a favor d’un col·lectiu per un import indeterminat. b) L’acte pel qual s’acorda, una vegada complerts els tràmits legals que siguin procedents, efectuar una transferència a favor de tercers per unes condicions indeterminades. c) L’acte pel qual s’acorda, una vegada complerts els tràmits legals que siguin procedents, efectuar una despesa a favor d’un tercer i per un import i unes condicions exactament determinats o determinables. d) L’acte pel qual s’acorda executar l’ordre de pagament. 5. D’acord amb la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, el reconeixement o la liquidació de l’obligació és: a) L’acte pel qual s’acorda executar, en relació amb una o diverses obligacions, l’ordre del pagament contra la Tresoreria de la Comunitat Autònoma. b) L’acte pel qual es declara que hi ha un crèdit exigible contra la Comunitat Autònoma o l’entitat corresponent, resultant d’una despesa autoritzada i compromesa. c) L’acte pel qual s’acorda efectuar una despesa amb càrrec a un crèdit pressupostari determinat sense superar-ne l’import disponible. d) L’acte pel qual s’acorda, una vegada complerts els tràmits legals que siguin procedents, efectuar una despesa a favor d’un tercer i per un import i unes condicions exactament determinats o determinables. 6. De conformitat amb la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i d’acord amb la naturalesa de les despeses i segons criteris d’economia i agilitat administrativa: a) Es poden acumular en un sol acte únicament les fases d’autorització i ordenació del pagament del pressupost de despeses. b) Es poden acumular en un sol acte únicament les fases d’autorització i disposició del pressupost de despeses. c) Es poden acumular en un sol acte diverses fases de l’execució del pressupost de despeses. d) Es poden acumular en un sol acte únicament les fases de reconeixement de l’obligació i ordenació del pagament del pressupost de despeses. 7. D’acord amb la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears: a) La Intervenció General i la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Autònoma han de vetlar pel funcionament correcte del procediment de l’execució del pressupost de despeses. b) La Intervenció General de la Comunitat Autònoma ha de vetlar pel funcionament correcte del procediment de l’execució del pressupost de despeses. c) La Intervenció General i la Tresoreria General de la Comunitat Autònoma han de vetlar pel funcionament correcte del procediment de l’execució del pressupost de despeses. d) La Sindicatura de Comptes de la Comunitat Autònoma ha de vetlar pel funcionament correcte del procediment de l’execució del pressupost de despeses. 8. Senyalau la resposta incorrecta respecte de la tramitació anticipada d’expedients de despesa: a) Són els expedients de despesa que hagin de generar obligacions econòmiques per a la hisenda de la Comunitat Autònoma i que es poden tramitar en l’exercici pressupostari immediatament posterior en què s’hagi d’iniciar l’activitat o la prestació l’execució de la qual hagi de donar lloc al reconeixement de l’obligació. b) La tramitació anticipada d’expedients de despesa pot comprendre les fases corresponents a l’autorització de la despesa i a la disposició o al compromís de la despesa, de caràcter anual o pluriennal. c) Són els expedients de despesa que hagin de generar obligacions econòmiques per a la hisenda de la Comunitat Autònoma i que es poden tramitar en l’exercici pressupostari immediatament anterior en què s’hagi d’iniciar l’activitat o la prestació l’execució de la qual hagi de donar lloc al reconeixement de l’obligació. d) La tramitació anticipada d’expedients de despesa ha de quedar condicionada al crèdit que, per a l’exercici pressupostari següent i, si s’escau, per als exercicis pressupostaris següents, autoritzi la Llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma. 9. De conformitat amb la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, dins els límits fixats anualment per la Llei de pressuposts generals, l’autorització i la disposició de les despeses, el reconeixement de l’obligació i la proposta d’ordenació del pagament corresponen, amb caràcter general: a) A la Mesa del Parlament de les Illes Balears, amb relació a la secció pressupostària corresponent al Parlament de les Illes Balears. b) Al ple del Consell Consultiu de les Illes Balears i al ple del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, amb relació a les seccions pressupostàries respectives. c) Al Síndic menor, amb relació a la secció corresponent a la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears. d) Al Consell Rector de l’Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears, amb relació a la secció corresponent a aquesta Oficina. 10. Corresponen al director general competent en matèria de tresoreria: a) Les funcions d’ordenador general de pagaments de l’Administració de la Comunitat Autònoma i dels organismes autònoms i la resta d’entitats integrants de la hisenda pública autonòmica. b) La funció d’ordenador general de pagaments dels consorcis sense pressupost propi. c) La funció d’ordenador general de pagaments dels consorcis amb pressupost propi que deleguin aquesta funció en l’Administració de la Comunitat Autònoma. d) Totes les respostes són correctes. 11. D’acord amb la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, excepcionalment, l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears pot formalitzar, amb càrrec als crèdits d’inversions corresponents, nomenaments de personal funcionari interí de programa o contractacions de personal laboral de caràcter temporal per desenvolupar programes temporals vinculats a l’execució d’obres o la realització de serveis d’acord amb els requisits específics següents: a) Sempre que es justifiqui una necessitat urgent i inajornable. b) Que les obres o els serveis consisteixin en dur a terme activitats estructurals ordinàriament habituals de l’Administració de la Comunitat Autònoma o de les seves entitats instrumentals. c) Que les obres o els serveis no puguin ser executats amb el personal de la plantilla encara que hi hagi disponibilitat suficient en el crèdit pressupostari destinat al nomenament o a la contractació de personal. d) Que el nomenament o la contractació tenguin com a objecte l’execució d’obres o la realització de serveis que no tenguin la naturalesa d’inversions. 12. Les providències i les diligències d’embargament dictats per òrgans judicials o administratius en relació amb drets de cobrament que els particulars tenguin davant l’Administració de la Comunitat Autònoma o els seus organismes autònoms, i el pagament dels quals s’hagi de fer amb càrrec a la Tresoreria de la Comunitat Autònoma, s’han de comunicar: a) A la direcció general competent en matèria de pressuposts. b) A la direcció general competent en matèria de tresoreria. c) A la conselleria competent en matèria d’hisenda i pressuposts. d) Al Consell de Govern. 13. Les ordres de pagament que en el moment de ser expedides no es puguin acompanyar dels documents justificatius que acreditin el dret del creditor tenen el caràcter: a) De pagaments indeguts. b) De pagaments a percebre. c) De pagaments per justificar. d) De pagaments anticipats. 14. Amb caràcter general, els perceptors de les ordres de pagaments per justificar són obligats a justificar l’aplicació de les quanties rebudes: a) En el termini màxim de tres mesos. b) En el termini màxim d’un mes. c) En el termini màxim de dos mesos. d) En el termini màxim de sis mesos. 15. Senyalau la resposta incorrecta. En relació amb els pagaments indeguts: a) El pagament indegut és aquell que es fa per error material, aritmètic o de fet a favor d’una persona que no té cap dret de cobrament davant l’Administració respecte a aquest pagament o en una quantia que excedeixi la que consti en l’acte que hagi reconegut el dret del creditor. b) El perceptor d’un pagament indegut total o parcial no està obligat a restituir-lo. c) L’òrgan que ha comès l’error que ha originat el pagament indegut ha de disposar immediatament, d’ofici, la restitució de les quanties pagades indegudament. d) Els pagaments indeguts els regula l’article 77 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. 16. Respecte dels pagament indeguts, l’òrgan competent per proposar els pagaments corresponents pot descomptar, en els pagaments posteriors que s’hagin de fer a la mateixa persona o entitat, la quantia corresponent al pagament previ indegut, sense necessitat de tramitar cap procediment, en els casos següents: a) En les relacions jurídiques de tracte successiu amb tercers, amb el consentiment de la persona o entitat interessada. b) En la confecció de les nòmines dels empleats públics i de la resta d’empleats de l’Administració de la Comunitat Autònoma i de les entitats instrumentals integrants del sector públic autonòmic. c) En les relacions jurídiques internes entre l’Administració de la Comunitat Autònoma i les entitats instrumentals integrants del sector públic autonòmic. d) Totes les respostes anteriors són correctes. 17. Senyalau la resposta incorrecta: a) El pressupost de cada exercici s’ha de tancar, quant al reconeixement de drets i d’obligacions, dia 31 de desembre de cada exercici, sempre que es corresponguin amb ingressos liquidats i amb despeses efectuades fins al dia 31 de desembre del mateix exercici. b) Les operacions de tancament de l’exercici pressupostari i els estats comptables relatius a la liquidació s’han de regular per mitjà d’una ordre del Consell de Govern. c) La liquidació del pressupost determina el resultat pressupostari de l’exercici, constituït per la diferència entre l’import dels drets reconeguts en l’exercici i l’import de les obligacions reconegudes en el mateix exercici. d) El romanent de tresoreria afectat i el romanent de tresoreria no afectat, quan són positius, constitueixen fonts de finançament d’incorporacions de crèdit i d’ampliacions de crèdit. 18. De conformitat amb l’article 81 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, l’Administració de la Comunitat Autònoma ha de dur a terme un seguiment de les dades d’execució del pressupost i, si s’escau: a) Ha d’ajustar la despesa pública per garantir que en acabar l’exercici no s’incompliran els objectius d’equilibri financer. b) Ha d’ajustar la despesa pública per garantir que en acabar l’exercici no s’incompliran els objectius d’estabilitat pressupostària i de deute, ni s’excedirà, pel que fa a la variació de despesa computable, la regla de despesa. c) Ha d’ajustar la despesa i garantir que en acabar l’exercici com a màxim només s’haurà incomplit l’objectiu de deute però no el d’estabilitat pressupostària. d) Ha d’ajustar la despesa i garantir que s’excedeixi la regla de despesa. 19. En cas d’incompliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària, de l’objectiu de deute públic o de la regla de despesa, l’Administració de la Comunitat Autònoma: a) Ha de formular un pla economicofinancer que permeti aconseguir aquests objectius o la regla de despesa, amb el contingut i amb l’abast que estableix la normativa bàsica estatal. L’aprovació d’aquest pla correspon al conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts, a proposta del Consell de Govern. b) Ha de formular un pla economicofinancer que permeti aconseguir aquests objectius o la regla de despesa, amb el contingut i amb l’abast que estableix la normativa bàsica estatal. L’aprovació del pla economicofinancer correspon al Consell de Govern, a proposta del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts. c) Ha de formular un pla economicofinancer que permeti aconseguir aquests objectius o la regla de despesa, amb el contingut i amb l’abast que estableix la normativa bàsica estatal. L’aprovació del pla economicofinancer correspon al conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts, a proposta del director general competent en matèria de pressuposts. d) No hi ha cap resposta correcta. 20. Els plans economicofinancers i els plans de reequilibri s’han d’elaborar en els terminis que preveu la normativa bàsica estatal i, una vegada aprovats, s’han de trametre: a) Al Consell de Política Fiscal i Financera perquè comprovi la idoneïtat de les mesures que s’hi inclouen i l’adequació de les previsions als objectius que s’hi fixen. b) A la Sindicatura de Comptes perquè comprovi la idoneïtat de les mesures que s’hi inclouen i l’adequació de les previsions als objectius que s’hi fixen. c) A la Intervenció general perquè comprovi la idoneïtat de les mesures que s’hi inclouen i l’adequació de les previsions als objectius que s’hi fixen. d) Al Tribunal de Comptes perquè comprovi la idoneïtat de les mesures que s’hi inclouen i l’adequació de les previsions als objectius que s’hi fixen. 21. De conformitat amb la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, constitueixen la Tresoreria de la Comunitat Autònoma: a) Els recursos financers en doblers de titularitat de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. b) Els recursos financers en valors o crèdits per operacions pressupostàries de titularitat de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o dels seus organismes autònoms i de la resta d’entitats instrumentals que integren la hisenda pública. c) Tots els recursos financers, siguin doblers, valors o crèdits, tant per operacions pressupostàries com no pressupostàries, de titularitat de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o dels seus organismes autònoms i de la resta d’entitats instrumentals que integren la hisenda pública. d) Els recursos financers en valors o crèdits per operacions pressupostàries de titularitat de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. 22. Són funcions de la Tresoreria General: a) Servir al principi d’unitat de caixa, mitjançant la centralització de tots els fons i els valors generats per operacions pressupostàries i extrapressupostàries. b) Gestionar el deute públic i, en general, executar les operacions financeres inherents a l’endeutament de la Comunitat Autònoma. c) Ingressar els drets de la Comunitat Autònoma, pagar-ne les obligacions i custodiar-ne els fons. d) Totes les respostes anteriors són correctes. 23. En relació amb el pla de tresoreria anual: a) Ha d’incloure les previsions mensuals dels cobraments i dels pagaments que s’hagin de fer. b) Ha d’incloure l’estimació de les necessitats d’ingressos. c) Correspon la seva elaboració a la direcció general competent en matèria de tresoreria. d) Les respostes a) i c) són correctes. 24. Senyalau la resposta incorrecta. En tot cas, el pla de tresoreria ha de recollir la prioritat absoluta en el pagament dels interessos i del capital del deute públic, i també, posteriorment, ha de recollir: a) La prioritat de les nòmines del personal i de les càrregues de la Seguretat Social. b) La prioritat dels deutes tributaris i dels deutes que resultin de resolucions judicials encara que no siguin fermes. c) La prioritat de les obligacions de naturalesa financera distintes del deute públic. d) La prioritat dels deutes per operacions comercials i de les obligacions derivades de la prestació de serveis públics essencials. 25. D’acord amb el que estableixi la normativa estatal, i amb la periodicitat que pertoqui: a) S’ha de publicar a la pàgina web de la conselleria competent en matèria d’hisenda i pressuposts la informació sobre el compliment dels terminis de pagament als creditors per operacions comercials. b) S’ha de publicar a la pàgina web de la conselleria competent en matèria d’hisenda i pressuposts la informació sobre el període mitjà de pagament als proveïdors regulat en les normatives estatal i europea aplicables en matèria de morositat comercial i en matèria de sostenibilitat financera. c) La publicació i la tramesa de la informació que, si s’escau, s’hagi d’efectuar a l’Administració de l’Estat s’han de fer per mitjà de la Intervenció General de la Comunitat Autònoma. d) Totes les respostes anteriors són correctes. 26. D’acord amb la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, són inembargables: a) Els fons corresponents a la Tresoreria de l’Administració de la Comunitat Autònoma. b) Els fons corresponents als organismes autònoms de la Comunitat Autònoma. c) Els fons de la resta d’entitats instrumentals que integren el sector públic administratiu. d) Totes les respostes anteriors són correctes. 27. Senyalau la resposta incorrecta. Amb caràcter excepcional, el Consell de Govern, a proposta del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts, pot acordar concedir bestretes de tresoreria per atendre despeses que no es puguin ajornar: a) Quan, una vegada iniciada la tramitació d’una llei de crèdit extraordinari o de suplement de crèdit, la conselleria competent en matèria d’hisenda i pressuposts n’hagi emès un informe favorable. b) Quan de la promulgació d’una llei es dedueixin obligacions el compliment de les quals exigeixi la concessió d’un crèdit extraordinari o d’un suplement de crèdit. c) Quan, una vegada iniciada la tramitació d’una llei de crèdit extraordinari o de suplement de crèdit, el director general competent en matèria de tresoreria n’hagi emès un informe favorable. d) L’import de la bestreta no pot excedir, en cada exercici, el límit del 2 % dels crèdits per a despeses autoritzades per la Llei de pressuposts generals o, en el cas d’operacions d’endeutament, l’import de les obligacions corresponents. 28. Senyalau la resposta incorrecta. Només es poden autoritzar i comprometre despeses de caràcter pluriennal en els casos en què l’objectiu sigui finançar les activitats o les actuacions inherents a les despeses següents i sempre que l’execució d’aquestes activitats o actuacions s’iniciï dins l’exercici pressupostari en què les despeses siguin autoritzades: a) Inversions reals, i transferències i subvencions corrents i de capital. b) Despeses derivades de contractes subjectes a la legislació de contractes del sector públic, sempre que el termini d’un any no es pugui estipular o resulti antieconòmic per a la Comunitat Autònoma. c) Arrendament de béns mobles. d) Càrregues financeres derivades de l’endeutament. 29. L’acte pel qual s’acorda la realització d’una despesa a càrrec d’un crèdit pressupostari determinat sense superar-ne l’import disponible calculat de manera certa o aproximada per excés, reservant a aquest efecte la totalitat o una part del crèdit pressupostari disponible esmentat es denomina: a) Reserva de crèdit. b) Autorització de la despesa. c) Reconeixement de l’obligació. d) Disposició de la despesa. 30. D’acord amb la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, el nombre d’exercicis a què es poden aplicar les despeses pluriennals: a) No pot ser superior a sis, corresponents a l’exercici corrent i a cinc exercicis futurs més. b) No pot ser superior a cinc, corresponents a l’exercici corrent i a quatre exercicis futurs més. c) No pot ser superior a quatre, corresponents a l’exercici corrent i a tres exercicis futurs més. d) No pot ser superior a tres, corresponents a l’exercici corrent i a dos exercicis futurs més. 31. D’acord amb la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears,la despesa acumulada imputada a cada un dels exercicis futurs, inclosa la despesa no subjecta a limitacions o per a la qual s’hagi exceptuat l’aplicació d’aquestes limitacions no pot excedir de la quantia que resulti d’aplicar els percentatges següents sobre el crèdit definitiu del capítol del pressupost corrent corresponent a la secció pressupostària de què es tracti: a) En l’exercici immediat següent, el 85 %; en el segon exercici, el 75 %; en el tercer i el quart exercici, el 65%. b) En l’exercici immediat següent, el 85 %; en el segon exercici, el 75 %; en el tercer i el quart exercici, el 65%; i en el cinquè, el 55 %. c) En l’exercici immediat següent, el 85 %; en el segon exercici, el 75 %; i en el tercer exercici, el 55%. d) En l’exercici immediat següent, el 85 %; i en el segon exercici, el 65 %. 32. En el cas d’adquisicions directes de béns immobles per un import superior a 500.000 euros, el desemborsament inicial en formalitzar el contracte no pot ser: a) Inferior al 25 % del preu, i la resta del preu es pot distribuir en els quatre exercicis següents, dins les limitacions percentuals que estableix l’apartat 1 de l’article 65 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. b) Superior al 25 % del preu, i la resta del preu es pot distribuir en els quatre exercicis següents, dins les limitacions percentuals que estableix l’apartat 1 de l’article 65 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. c) Superior al 25 % del preu, i la resta del preu es pot distribuir en els tres exercicis següents, dins les limitacions percentuals que estableix l’apartat 1 de l’article 65 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. d) Inferior al 25 % del preu, i la resta del preu es pot distribuir en els tres exercicis següents, dins les limitacions percentuals que estableix l’apartat 1 de l’article 65 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. 33. D’acord amb la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, correspon en tot cas al Consell de Govern exceptuar l’aplicació dels límits que preveu l’apartat 1 de l’article 65 d’aquesta Llei: a) Quan es tracti d’expedients relatius a concerts educatius. b) Quan es tracti d’expedients de transferències a entitats instrumentals integrants del sector públic autonòmic. c) Quan es tracti d’expedients que es tramitin amb càrrec a seccions pressupostàries de serveis comuns. d) Totes les respostes anteriors són correctes. 34. Senyalau la resposta incorrecta. En relació amb les despeses estructurals: a) Es consideren despeses estructurals les corresponents a inversions noves o a altres actuacions que no siguin de mera reposició imputables al capítol econòmic d’inversions reals dels pressuposts de les entitats del sector públic administratiu o a les variacions d’actius no financers del pressupost de capital de les entitats del sector públic empresarial i fundacional que, una vegada implantades, generen altres despeses recurrents en exercicis futurs a l’exercici d’implantació associades directament amb l’actiu o l’activitat corresponent. b) Les despeses estructurals que, amb independència del seu import, puguin generar noves despeses recurrents —o un increment d’aquestes— de quantia superior a 100.000 euros anuals, prèviament a l’acte d’autorització de la despesa que correspongui a la inversió o l’actuació inicial, han de ser autoritzades pel conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts. c) Per a l’autorització s’ha de tenir en compte l’impacte econòmic, en termes de sostenibilitat financera, de les despeses recurrents futures i el seu encaix en el pla pressupostari pluriennal de la secció pressupostària corresponent, d’acord amb la sol·licitud valorada i motivada de la persona titular de la secció pressupostària corresponent i amb l’informe preceptiu de la direcció general competent en matèria de pressuposts. d) Per a l’autorització s’ha de tenir en compte l’impacte econòmic, en termes de sostenibilitat financera, de les despeses recurrents futures i el seu encaix en el pla pressupostari pluriennal de la secció pressupostària corresponent, d’acord amb la sol·licitud valorada i motivada de la persona titular de la secció pressupostària corresponent i amb l’informe preceptiu de la direcció general competent en matèria de tresoreria. 35. D’acord amb l’article 29 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears: a) Si la Comunitat Autònoma no paga el creditor en els dos mesos següents al dia que s’hagi notificat la resolució judicial o que s’hagi reconegut l’obligació, ha d’abonar-li, a més, l’interès legal del diner, des que el creditor, una vegada transcorregut el termini, reclami per escrit el compliment de l’obligació. b) Si la Comunitat Autònoma no paga el creditor en els tres mesos següents al dia que s’hagi notificat la resolució judicial o que s’hagi reconegut l’obligació, ha d’abonar-li, a més, l’interès legal del diner, des que el creditor, una vegada transcorregut el termini, reclami per escrit el compliment de l’obligació. c) Si la Comunitat Autònoma no paga el creditor dintre del mes següent al dia que s’hagi notificat la resolució judicial o que s’hagi reconegut l’obligació, ha d’abonar-li, a més, l’interès legal del diner, des que el creditor, una vegada transcorregut el termini, reclami per escrit el compliment de l’obligació. d) Si la Comunitat Autònoma no paga el creditor en els tres mesos següents al dia que s’hagi notificat la resolució judicial o que s’hagi reconegut l’obligació, ha d’abonar-li, a més, l’interès legal del diner, des de que s’hagi notificat la resolució judicial o que s’hagi reconegut l’obligació. 36. Senyalau la resposta incorrecta. D’acord amb la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears: a) Les garanties constituïdes per l’Administració de la Comunitat Autònoma han de revestir necessàriament la forma d’aval de la Tresoreria General. b) Les lleis anuals de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma han de fixar l’import total dels avals que pot concedir l’Administració de la Comunitat Autònoma i el límit màxim que, respecte de l’import total autoritzat, pugui assolir individualment cada aval. c) En el marc de les previsions de la Llei anual de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma, correspon al Consell de Govern fixar, si s’escau, mecanismes per limitar el risc d’execució dels avals que es concedeixin. d) La Llei de finances fixa l’import total dels avals que pot concedir l’Administració de la Comunitat Autònoma i el límit màxim que, respecte de l’import total autoritzat, pugui assolir individualment cada aval. 37. El control intern del pressupost: a) Es realitza a través d’auditories practicades per la Intervenció General de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o per empreses privades d’auditoria segons el tipus d’ens públic. b) Es realitza per la Intervenció General de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en col·laboració amb empreses privades d’auditoria que practiquen controls financers o auditories segons els casos. c) La Intervenció General de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears exerceix el control intern de la gestió economicofinancera del sector públic mitjançant l’exercici de la funció interventora i del control financer. d) No hi ha cap resposta correcta. 38. Quin és el decret de desplegament de determinats aspectes de la Llei de finances i de les lleis de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears: a) El Decret 85/2004, de 27 d’agost. b) El Decret 75/2004, de 27 d’agost. c) El Decret 75/2004, de 26 d’agost. d) El Decret 85/2004, de 26 d’agost. 39. D’acord amb la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, el control financer es pot exercir en dues modalitats, que són: a) Control financer permanent o control financer temporal. b) Control financer permanent o auditoria pública. c) Auditoria pública i control financer temporal. d) Auditoria pública i auditoria privada. 40. Quin és l’òrgan a què correspon la fiscalització externa de l’activitat econòmica, financera i comptable del sector públic de les Illes Balears? a) La Intervenció General de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. b) La Sindicatura de Comptes de les Illes Balears. c) El Parlament de les Illes Balears. d) El Tribunal de Comptes Europeu. 41. De qui depèn orgànicament la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears? a) Del Govern de les Illes Balears. b) De la Intervenció General de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. c) La Sindicatura de Comptes exerceix les seves funcions amb independència i no depèn de cap òrgan. d) Del Parlament de les Illes Balears. 42. El control financer, és un control posterior, que exerceix la Intervenció General de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears: a) Sobre les entitats autònomes i les empreses públiques. b) Sobre els consorcis i les fundacions del sector públic autonòmic. c) Sobre l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. d) Totes les respostes anteriors són correctes. 43. Quina modalitat de control financer suposa el control posterior i sistemàtic de l’activitat econòmica financera del sector públic? a) L’auditoria pública. b) El control posterior permanent. c) L’auditoria privada. d) La funció interventora. 44. Les funcions que té encomanades la Intervenció General de les Illes Balears són: a) El control intern de la gestió economicofinancera del sector públic de la Comunitat Autònoma. b) La direcció i gestió de la comptabilitat pública de la Comunitat Autònoma. c) El control extern de la gestió economicofinancera del sector públic de la Comunitat Autònoma. d) Les respostes a) i b) són correctes. 45. Senyalau la resposta incorrecta. Atès que la funció interventora té per objectiu controlar abans de la seva aprovació tots els actes que puguin donar lloc al reconeixement de drets o obligacions de contingut econòmic: a) La funció interventora comprèn la fiscalització prèvia dels expedients de modificació de crèdit. b) La funció interventora compren la fiscalització prèvia de tots els actes i documents susceptibles de produir obligacions de contingut econòmic, en les fases de reserva, d’autorització de la despesa, de disposició, de reconeixement de l’obligació i de proposta de pagament. c) La funció interventora comprèn la comprovació dels efectius de personal i de les existències de metàl·lic, valors i altres béns. d) La funció interventora comprèn la fiscalització prèvia dels moviments de fons i de valors. 46. Senyalau la resposta correcta. Respecte a la fiscalització prèvia dels expedients de modificació de crèdit: a) Queden sotmesos a fiscalització prèvia els expedients de modificació de crèdits de l’Administració de la Comunitat Autònoma i dels organismes autònoms que en depenen, amb independència del tipus de modificació i de la quantia, llevat dels expedients de quantia inferior a 500.000 euros. No obstant això, els expedients de modificació de crèdits que hagin de ser elevats a Consell de Govern, bé per autoritzar-ne la tramitació o bé per aprovar-los, estaran sotmesos a fiscalització prèvia amb independència de la quantia. b) Queden sotmesos a fiscalització prèvia els expedients de modificació de crèdits de l’Administració de la Comunitat Autònoma i dels organismes autònoms que en depenen, amb independència del tipus de modificació i de la quantia. No obstant això, els expedients de modificació de crèdits que hagin de ser elevats a Consell de Govern, bé per autoritzar-ne la tramitació o bé per aprovar-los, estaran sotmesos a fiscalització prèvia, llevat dels expedients de quantia inferior a 500.000 euros. c) Queden sotmesos a fiscalització prèvia els expedients de modificació de crèdits de l’Administració de la Comunitat Autònoma i dels organismes autònoms que en depenen, amb independència del tipus de modificació i de la quantia, llevat dels expedients de quantia inferior a 500.000 euros. No obstant això, els expedients de modificació de crèdits que hagin de ser elevats a Consell de Govern, o bé per autoritzar-ne la tramitació o bé o per aprovar-los, no estaran sotmesos a fiscalització prèvia. d) Queden sotmesos a fiscalització prèvia els expedients de modificació de crèdits de l’Administració de la Comunitat Autònoma i dels organismes autònoms que en depenen, amb independència del tipus de modificació i de la quantia, llevat dels expedients de quantia inferior a 500.000 euros. No obstant això, els expedients de modificació de crèdits que hagin de ser elevats a Consell de Govern, o bé per autoritzar-ne la tramitació o bé o per aprovar-los, estaran sotmesos a fiscalització prèvia, llevat dels expedients de quantia inferior a 500.000 euros. 47. Estan sotmesos a fiscalització prèvia els actes dels òrgans de l’Administració de la Comunitat Autònoma i dels seus organismes autònoms pels quals s’autoritzi o disposi una despesa. Entre els actes sotmesos a la fiscalització prèvia, es consideren inclosos: a) Els actes d’execució de les sentències que condemnin la Comunitat Autònoma i de les quals es derivin obligacions de contingut econòmic. b) Les concessions de subvencions i les transferències nominatives. c) Els expedients de resolució de convocatòries de concerts socials regulats en la normativa d’acció social. d) Les respostes a) i c) són correctes. 48. L’òrgan responsable del control intern de la gestió econòmica financera és: a) La Sindicatura de Comptes de les Illes Balears. b) La Intervenció General de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. c) El Parlament de les Illes Balears. d) La direcció general competent en matèria d’hisenda i pressuposts. 49. No estan sotmesos a fiscalització prèvia els expedients de despesa pressupostària següents: a) Els actes d’execució de les sentències que condemnin la Comunitat Autònoma i de les quals es derivin obligacions de contingut econòmic. b) Els expedients de resolució de convocatòries de concerts socials regulats en la normativa d’acció social. c) Els convenis que subscrigui l’Administració de la Comunitat Autònoma i els seus organismes autònoms i qualssevol actes de naturalesa anàloga, sempre que tenguin contingut econòmic. d) Les despeses de personal per tots els conceptes, incloses les del personal de concerts educatius. 50. La fiscalització prèvia es pot efectuar mitjançant procediments: a) D’anàlisi contradictòria. b) D’auditoria. c) De mostreig. d) Totes les respostes anteriors són correctes. 51. El document on figura la liquidació i el resum de l’execució realitzada durant l’exercici pressupostari es denomina: a) El compte anual. b) L’estat de despeses i ingressos. c) El Pla General Comptable. d) El compte general. 52. Estan exempts de fiscalització prèvia, pel que fa a les fases de reconeixement de l’obligació i de proposta de pagament: a) Les despeses de personal per tots els conceptes, incloses les del personal de concerts educatius. b) Les despeses de funcionament de centres docents no universitaris, públics i concertats. c) Les transferències no justificables als ens del sector públic instrumental. d) Totes les respostes anteriors són correctes. 53. Quan s’hagi efectuat una despesa, en qualsevol de les fases de gestió del pressupost de despeses, que derivi d’un acte que no es trobi exclòs de fiscalització prèvia i aquesta s’hagi omès: a) No es pot reconèixer l’obligació, ni tramitar el pagament, ni intervenir favorablement en aquestes actuacions fins que es conegui i es resolgui aquesta omissió en els termes que preveu la normativa d’aplicació. b) Es pot reconèixer l’obligació, però no es podrà tramitar el pagament, ni intervenir favorablement en aquestes actuacions fins que es conegui i es resolgui aquesta omissió en els termes que preveu la normativa d’aplicació. c) Es pot reconèixer l’obligació, tramitar el pagament, però no intervenir favorablement en aquestes actuacions fins que es conegui i es resolgui aquesta omissió en els termes que preveu la normativa d’aplicació. d) Es pot reconèixer l’obligació, tramitar el pagament i intervenir favorablement de manera en aquestes actuacions condicionada a que es resolgui aquesta omissió en els termes que preveu la normativa d’aplicació. 54. Qui ha d’aprovar els plans de control financer corresponents? a) Els plans de control financer són aprovats per l’interventor general. b) Els plans de control financer són aprovats pel conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts, per iniciativa pròpia o a instància de la Intervenció General. c) Els plans de control financer són aprovats pel conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts, per iniciativa pròpia o a instància de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears. d) Els plans de control financer són aprovats pel conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts, a instància de la Intervenció General. 55. Quin és el control financer que consisteix en la verificació, posterior i sistemàtica, de l’activitat economicofinancera del sector públic autonòmic, mitjançant l’aplicació dels procediments de revisió selectius ? a) El control financer permanent. b) L’auditoria pública. c) El control financer temporal. d) L’auditoria externa. 56. Dins el control posterior, l’auditoria pública pot adoptar la modalitat següent: a) Auditoria de regularitat comptable. b) Auditoria de compliment. c) Auditoria operativa. d) L’auditoria pública ha d’adoptar qualsevol de les modalitats anteriors, o una combinació d’aquestes. 57. La Intervenció General i la Tresoreria General de la Comunitat Autònoma han de vetlar pel funcionament correcte del procediment de l’execució del pressupost de despeses, i a aquest efecte: a) Han d’adequar els seus documents comptables de la manera que es determini per mitjà de l’ordre del conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts. b) Han d’adequar els seus documents comptables de la manera que determini la Llei de pressuposts generals. c) Han d’adequar els seus documents comptables a petició del Consell de Govern. d) Han d’adequar els seus documents comptables previ informe favorable de la Sindicatura de Comptes. 58. L’expedició d’ordres de pagament a càrrec dels pressuposts generals de la Comunitat Autònoma s’ha d’ajustar al pla de tresoreria que estableixi: a) El conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts. b) El director general en matèria d’hisenda i pressuposts. c) El director general competent en matèria de tresoreria. d) El Consell de Govern. 59. Els plans economicofinancers i els plans de reequilibri s’han d’elaborar en els terminis que preveu la normativa bàsica estatal i, una vegada aprovats inicialment pel Consell de Govern, s’han de trametre: a) Al Tribunal de Comptes. b) A la Sindicatura de Comptes. c) Al Consell de Política Fiscal i Financera. d) Al Parlament. 60. Constitueixen accions i omissions de les quals resulta l’obligació d’indemnitzar la hisenda de la Comunitat Autònoma o l’entitat instrumental corresponent: a) Incórrer en apropiació o malversació en l’administració dels fons públics. b) Autoritzar i disposar despeses, reconèixer obligacions i ordenar pagaments sense crèdit o amb crèdit insuficient o amb qualsevol altra infracció de les disposicions vigents sobre la matèria. c) Provocar pagaments indeguts en l’exercici de funcions encomanades. d) Totes les respostes anteriors són correctes. 61. D’acord amb la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, l’Administració de la Comunitat Autònoma: a) Ha de dur a terme un seguiment de les dades d’execució del pressupost. b) Si s’escau, ha d’ajustar la despesa pública per garantir que en acabar l’exercici no s’incompliran els objectius d’estabilitat pressupostària i de deute. c) Si s’escau, ha d’ajustar la despesa pública per garantir que no s’excedeix, pel que fa a la variació de despesa computable, la regla de despesa. d) Totes les respostes anteriors són correctes. 62. El títol IV de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, regula: a) La Tresoreria, l’endeutament i els avals. b) El control intern i la comptabilitat pública. c) Les responsabilitats. d) Els pressuposts generals. 63. El compte general, una vegada que el Consell de Govern l’hagi aprovat, juntament, si escau, amb la documentació complementària, s’ha de presentar al Parlament de les Illes Balears, a la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears i al Tribunal de Comptes: a) Abans de dia 31 de juliol de l’any següent al qual es refereixi. b) Abans de dia 30 de juny de l’any següent al qual es refereixi. c) Abans de dia 1 de juliol de l’any següent al qual es refereixi. d) Abans de dia 31 de desembre de l’any al qual en fa referència. 64. En quin termini des de la tramesa del compte general al Parlament de les Illes Balears, el conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts ha de comparèixer davant la Comissió d’Hisenda i Pressuposts de la cambra per exposar-ne el contingut essencial i, amb això, facilitar el debat corresponent de la Comissió? a) En tres mesos. b) En dos mesos. c) En un mes. d) En sis mesos. 65. No formen part del compte general: a) Els comptes anuals del Parlament de les Illes Balears, els comptes anuals de les societats mercantils públiques i els comptes anuals de les fundacions del sector públic. b) Els comptes anuals del Parlament de les Illes Balears, de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears i de l’Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears. c) Els comptes anuals del Parlament de les Illes Balears, de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears i els comptes anuals de les fundacions del sector públic. d) Els comptes anuals de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears i els comptes anuals de les fundacions del sector públic. 66. A qui es pot estendre el control financer? a) Als beneficiaris de subvencions. b) A les entitats col·laboradores. c) Al perceptors de préstecs, avals o altres ajudes públiques concedits per l’Administració de la Comunitat Autònoma o per entitats instrumentals del sector públic, o finançats amb fons de la Unió Europea. d) Totes les respostes anteriors són correctes. 67. En quin termini han de concloure les actuacions de control financer? a) En el termini màxim de dotze mesos comptadors des de la data de notificació del pla de control financer. Aquest termini pot ampliar-se per la complexitat del control, l’ocultació d’informació o documentació per part de la persona o entitat auditada o per qualsevol altre motiu d’interès general degudament justificat. b) En el termini màxim de sis mesos comptadors des de la data de notificació del pla de control financer, sense que aquest termini es pugui ampliar. c) En el termini màxim de dotze mesos comptadors des de la data de notificació del pla de control financer, sense que aquest termini es pugui ampliar. d) En el termini màxim de sis mesos comptadors des de la data de notificació del pla de control financer. Aquest termini pot ampliar-se per la complexitat del control, l’ocultació d’informació o documentació per part de la persona o entitat auditada o per qualsevol altre motiu d’interès general degudament justificat.