1. Els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears constitueixen:
a) L’expressió xifrada, conjunta i sistemàtica dels crèdits que, com a màxim, poden reconèixer els ens que integren el sector públic administratiu de la Comunitat Autònoma, i de les previsions de les despeses i de les variacions d’actius i passius dels ens que integren el seu sector públic empresarial i fundacional, i també dels drets o els ingressos del conjunt dels ens integrants del sector públic autonòmic que es preveuen liquidar durant l’exercici.
b) L’expressió xifrada, conjunta i sistemàtica de les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer els ens que integren el sector públic administratiu de la Comunitat Autònoma, i de les previsions de les despeses i de les variacions d’actius i passius dels ens que integren el seu sector públic empresarial i fundacional, i també dels drets o els ingressos del conjunt dels ens integrants del sector públic autonòmic que es preveuen liquidar durant l’exercici.
c) L’expressió xifrada, conjunta i sistemàtica de les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer els ens que integren el sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma, i de les previsions de les despeses i de les variacions d’actius i passius dels ens que integren el seu sector públic empresarial i fundacional, i també dels drets o els ingressos del conjunt dels ens integrants del sector públic autonòmic que es preveuen liquidar durant l’exercici.
d) L’expressió xifrada, individual i sistemàtica de les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer els ens que integren el sector públic administratiu de la Comunitat Autònoma, i de les previsions de les despeses i de les variacions d’actius i passius dels ens que integren el seu sector públic empresarial i fundacional, i també dels drets o els ingressos del conjunt dels ens integrants del sector públic autonòmic que es preveuen liquidar durant l’exercici.

2. Integren els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears:
a) El pressupost de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, que inclou els estats pressupostaris d’aquesta administració i del Parlament de les Illes Balears i de la resta d’òrgans estatutaris regulats en l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, de l’Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears, i també dels organismes autònoms dependents sense pressupost propi.
b) Els pressuposts del Servei de Salut de les Illes Balears, de l’Agència Tributària de les Illes Balears i de la resta d’entitats que integren el sector públic administratiu, llevat del pressupost de la Universitat de les Illes Balears.
c) Els pressuposts de les entitats que integren el sector públic empresarial i fundacional.
d) Totes les respostes són correctes.

3. Els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears han de contenir:
a) Els estats de despeses dels ens del sector públic administratiu, que han de comprendre l’especificació corresponent dels crèdits necessaris per atendre el compliment de les obligacions i la previsió d’endeutament.
b) Els estats d’ingressos dels ens del sector públic administratiu amb les estimacions dels diversos drets econòmics que es preveuen atendre durant l’exercici.
c) Els pressuposts d’explotació i de capital dels ens del sector públic empresarial i fundacional, amb les previsions corresponents de les despeses i dels ingressos i les variacions d’actius i passius de l’exercici.
d) Totes les respostes són correctes.

4. Els crèdits continguts en els estats de despeses dels ens del sector públic administratiu s’han d’estructurar d’acord amb la classificació següent:
a) La classificació orgànica, que agrupa els crèdits segons les finalitats o els objectius que es pretenen aconseguir.
b) La classificació funcional, que agrupa els crèdits assignats per seccions pressupostàries, les quals es poden subdividir en òrgans o centres gestors de nivell inferior.
c) La classificació territorial per àmbits insulars pel que fa al capítol de despeses corrents.
d) La classificació econòmica, que agrupa els crèdits segons la naturalesa econòmica de les despeses, les quals s’han de separar en operacions corrents, operacions de capital, operacions financeres i fons de contingència.

5. El fons de contingència que inclou el pressupost de l’Administració de la Comunitat Autònoma es pot fer servir per finançar les modificacions de crèdit següents:
a) Les incorporacions de crèdit, en els termes prevists en la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
b) Els crèdits extraordinaris i els suplements de crèdit, en els termes prevists en la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
c) Les ampliacions de crèdit, en els termes prevists en la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
d) Totes les respostes són correctes.

6. Les previsions contingudes en els estats d’ingressos dels ens del sector públic administratiu s’estructuren d’acord amb les classificacions següents:
a) Classificació orgànica, funcional i econòmica.
b) Classificació orgànica i econòmica.
c) Classificació orgànica, funcional, econòmica i territorial.
d) Classificació orgànica, econòmica i territorial.

7. La classificació que agrupa els crèdits continguts en els estats de despeses dels ens del sector públic administratiu segons les finalitats o els objectius que es pretenen aconseguir és la classificació:
a) Orgànica.
b) Territorial.
c) Econòmica.
d) Funcional.

8. La classificació que agrupa els crèdits continguts en els estats de despeses dels ens del sector públic administratiu en capítols, articles, conceptes i subconceptes és la classificació:
a) Orgànica.
b) Territorial.
c) Econòmica.
d) Funcional.

9. La classificació que agrupa els crèdits continguts en els estats de despeses dels ens del sector públic administratiu per seccions pressupostàries és la classificació:
a) Orgànica.
b) Territorial.
c) Econòmica.
d) Funcional.

10. El projecte de llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma, amb la documentació complementària corresponent, s’ha de trametre al Parlament de les Illes Balears perquè l’examini, l’esmeni i, si s’escau, l’aprovi, abans del dia:
a) 1 de desembre de cada any.
b) 1 de novembre de cada any.
c) 1 d’octubre de cada any.
d) 15 de novembre de cada any.

11. El principi d’especialitat qualitativa pel qual es regeixen els crèdits pressupostaris fa referència:
a) Al fet que els crèdits per a despeses s’han de destinar exclusivament a la finalitat específica per a la qual hagin estat autoritzats per la llei de pressuposts generals o per les modificacions aprovades de conformitat amb aquesta llei.
b) Al fet que els crèdits que es consignin en els estats de despeses dels pressuposts generals tenen caràcter limitador i vinculant entre si i, en conseqüència, no es poden autoritzar despeses per una quantia superior a l’import d’aquests crèdits.
c) Al fet que, amb càrrec als crèdits consignats en els pressuposts generals, només es poden contreure obligacions derivades de les despeses que es facin durant l’any natural de l’exercici pressupostari.
d) Totes les respostes són correctes.

12. El principi d’especialitat quantitativa pel qual es regeixen els crèdits pressupostaris fa referència:
a) Al fet que els crèdits per a despeses s’han de destinar exclusivament a la finalitat específica per a la qual hagin estat autoritzats per la llei de pressuposts generals o per les modificacions aprovades de conformitat amb aquesta llei.
b) Al fet que els crèdits que es consignin en els estats de despeses dels pressuposts generals tenen caràcter limitador i vinculant entre si i, en conseqüència, no es poden autoritzar despeses per una quantia superior a l’import d’aquests crèdits.
c) Al fet que, amb càrrec als crèdits consignats en els pressuposts generals, només es poden contreure obligacions derivades de les despeses que es facin durant l’any natural de l’exercici pressupostari.
d) Totes les respostes són correctes.

13. El principi d’especialitat temporal pel qual es regeixen els crèdits pressupostaris fa referència:
a) Al fet que els crèdits per a despeses s’han de destinar exclusivament a la finalitat específica per a la qual hagin estat autoritzats per la llei de pressuposts generals o per les modificacions aprovades de conformitat amb aquesta llei.
b) Al fet que els crèdits que es consignin en els estats de despeses dels pressuposts generals tenen caràcter limitador i vinculant entre si i, en conseqüència, no es poden autoritzar despeses per una quantia superior a l’import d’aquests crèdits.
c) Al fet que, amb càrrec als crèdits consignats en els pressuposts generals, només es poden contreure obligacions derivades de les despeses que es facin durant l’any natural de l’exercici pressupostari.
d) Totes les respostes són correctes.

14. Tot i el principi d’especialitat temporal pel qual es regeixen els crèdits pressupostaris, s’han d’aplicar als crèdits del pressupost vigent en el moment del reconeixement pressupostari de l’obligació les despeses següents:
a) Les que resultin de la liquidació d’endarreriments a favor del personal al servei del sector públic de la Comunitat Autònoma.
b) Les meritades en exercicis anteriors que vencin en l’exercici en curs.
c) Les meritades i vençudes en exercicis anteriors, quan s’hagin comptabilitzat en el tancament de l’exercici anterior en el compte Creditors per operacions meritades i s’imputin al pressupost corrent abans del darrer dia del mes de febrer.
d) Totes les respostes són correctes.

15. Els crèdits inicials i les previsions inicials dels estats de despeses i d’ingressos dels pressuposts generals dels ens del sector públic administratiu de la Comunitat Autònoma poden ser objecte de les modificacions pressupostàries següents:
a) Ampliacions de crèdit.
b) Generacions de crèdit.
c) Incorporacions de crèdit.
d) Totes les respostes són correctes.

16. Les modificacions per les quals s’incrementa el crèdit de determinades partides pressupostàries de despesa com a conseqüència de l’obtenció de certs ingressos, no prevists o superiors als prevists en els pressuposts inicials són:
a) Les generacions de crèdit.
b) Les ampliacions de crèdit.
c) Els crèdits extraordinaris.
d) Els suplements de crèdit.

17. Es poden autoritzar transferències de crèdit entre partides pressupostàries amb les limitacions generals següents:
a) No poden afectar partides pressupostàries els crèdits de les quals hagin estat dotats mitjançant crèdits extraordinaris o suplements de crèdit durant l’exercici.
b) No poden minorar crèdits destinats a operacions no financeres per incrementar crèdits destinats a operacions financeres.
c) No es poden incrementar els crèdits relatius a operacions de capital amb minoració dels crèdits relatius a operacions corrents.
d) Totes les respostes són correctes.

18. L’acte pel qual s’acorda efectuar una despesa amb càrrec a un crèdit pressupostari determinat sense superar-ne l’import disponible, calculat de manera certa o aproximada per excés, reservant a aquest efecte la totalitat o una part del crèdit pressupostari disponible esmentat és:
a) La disposició de la despesa.
b) L’autorització de la despesa.
c) El reconeixement de l’obligació.
d) El pagament de l’obligació.

19. L’acte pel qual s’acorda, una vegada complerts els tràmits legals que siguin procedents, efectuar una despesa a favor d’un tercer i per un import i unes condicions exactament determinats o determinables és:
a) La disposició de la despesa.
b) L’autorització de la despesa.
c) El reconeixement de l’obligació.
d) El pagament de l’obligació.

20. L’acte pel qual es declara que hi ha un crèdit exigible contra la Comunitat Autònoma o l’entitat corresponent és:
a) La disposició de la despesa.
b) L’autorització de la despesa.
c) El reconeixement de l’obligació.
d) El pagament de l’obligació.

21. La liquidació del pressupost determina el resultat pressupostari de l’exercici constituït per:
a) La diferència entre l’import dels drets reconeguts en l’exercici i l’import de les obligacions reconegudes en el mateix exercici.
b) La suma dels fons líquids de la tresoreria i del conjunt de drets autoritzats pendents de reconeixement, menys el conjunt d’obligacions autoritzades pendents de reconeixement.
c) La diferència entre l’import dels drets autoritzats en l’exercici i l’import de les obligacions autoritzades en el mateix exercici.
d) La suma dels fons líquids de la tresoreria i del conjunt de drets reconeguts pendents de cobrament, menys el conjunt d’obligacions reconegudes pendents de pagament.

22. L’objectiu del control intern de la gestió economicofinancera és:
a) Verificar el compliment de la normativa aplicable en la gestió que és objecte del control.
b) Verificar el registre i la comptabilització adequats de les operacions.
c) Verificar el compliment dels objectius assignats als centres gestors de despesa, d’acord amb els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma.
d) Totes les respostes són correctes.

23. El control intern de la gestió economicofinancera del sector públic de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears s’ha de dur a terme:
a) Exclusivament mitjançant l’exercici de la funció interventora.
b) Exclusivament mitjançant el control financer.
c) Mitjançant l’exercici de la funció interventora i del control financer.
d) Mitjançant auditories de comptes.

24. Pel que fa a l’àmbit d’aplicació del control intern de la gestió economicofinancera del sector públic de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears:
a) La funció interventora és aplicable a l’Administració de la Comunitat Autònoma.
b) La funció interventora és aplicable a les entitats instrumentals que integren el sector públic empresarial i fundacional.
c) Les tècniques de control financer són aplicables a les entitats instrumentals que integren el sector públic empresarial i fundacional.
d) Totes les respostes són correctes.

25. La Intervenció General de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en l’exercici de les funcions de control intern, se sotmet:
a) Al principi d’autonomia funcional.
b) Al principi de jerarquia interna.
c) Al principi de procediment contradictori.
d) Totes les respostes són correctes.

26. L’exercici de la funció interventora comprèn:
a) La fiscalització prèvia dels expedients de modificació de crèdit.
b) La comprovació material o, si escau, documental de les subvencions corrents en els termes que preveu la legislació específica.
c) La intervenció material dels pagaments que s’hagin ordenat i tramitat per procediments automàtics.
d) Totes les respostes són correctes.

27. En cas que l’òrgan interventor es manifesti en desacord amb el fons o amb la forma dels actes, els expedients o els documents examinats, ha de formular les objeccions per escrit, amb expressió dels fonaments jurídics en què es basi el seu criteri. Si l’objecció afecta l’autorització o la disposició de despeses, el reconeixement d’obligacions o l’ordenació de pagaments, s’ha de suspendre la tramitació de l’expedient, fins que s’esmeni o resolgui l’objecció, en els casos següents:
a) Quan l’objecció es refereixi a la insuficiència o la manca d’adequació del crèdit.
b) Quan l’objecció derivi de comprovacions materials d’obres, adquisicions, subministraments, serveis o programes d’investigació.
c) Quan l’objecció es refereixi a expedients de modificació de crèdit.
d) Totes les respostes són correctes.

28. La Intervenció General de la Comunitat Autònoma exerceix el control financer, que s’estén a la comprovació dels aspectes següents:
a) La constatació que els procediments aplicats garanteixen raonablement que les operacions es desenvolupen d’acord amb la normativa aplicable.
b) L’adequació a l’ordenament jurídic de l’actuació de cada un dels òrgans i les entitats sotmesos a aquesta modalitat de control.
c) La verificació de la bona gestió financera, segons els principis d’economia, d’eficàcia i d’eficiència.
d) Totes les respostes són correctes.

29. La fiscalització externa de l’activitat econòmica, financera i comptable del sector públic de les Illes Balears correspon:
a) A la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears.
b) Al Síndic de Greuges de les Illes Balears.
c) A la Intervenció General de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
d) A la Intervenció Delegada de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

30. Són funcions de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears:
a) La fiscalització externa de l’activitat economicofinancera del sector públic de les Illes Balears.
b) La fiscalització externa de l’activitat comptable del sector públic de les Illes Balears.
c) Vetlar que l’activitat economicofinancera i comptable del sector públic de les Illes Balears estigui sotmesa als principis de legalitat, d’eficàcia, d’eficiència i d’economia.
d) Totes les respostes són correctes.

31. Són òrgans de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears:
a) El Consorci.
b) El síndic major.
c) El president.
d) El síndic delegat.

32. Correspon als síndics, com a òrgans unipersonals de la Sindicatura de Comptes, l’exercici de les funcions següents:
a) Elevar al síndic major les propostes de directrius tècniques específiques de les actuacions que tengui assignades, a fi de sotmetre-les a la consideració del Consell.
b) Aprovar el programa anual d’actuació de la Sindicatura.
c) Aprovar els informes o les memòries elaborats per la Sindicatura i la memòria anual d’actuacions.
d) Adoptar les mesures i aprovar les disposicions que siguin necessàries per a l’exercici de les comeses i el compliment de les finalitats que la llei assigna a la Sindicatura.

33. La conselleria competent en matèria d’hisenda i pressuposts ha de trametre el compte general de la Comunitat Autònoma a la Mesa del Parlament i a la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears abans del:
a) 31 d’agost immediat posterior a l’exercici econòmic a què fa referència.
b) 31 de juliol immediat posterior a l’exercici econòmic a què fa referència.
c) 31 de juny immediat posterior a l’exercici econòmic a què fa referència.
d) 31 de setembre immediat posterior a l’exercici econòmic a què fa referència.

34. Els resultats de les actuacions fiscalitzadores de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears s’han d’exposar mitjançant informes o memòries, el contingut dels quals ha de fer referència, principalment:
a) A la racionalitat de la despesa, el grau d’execució dels pressuposts i el compliment dels objectius proposats en els diferents programes pressupostaris.
b) Als vots particulars que, si n’és el cas, formulin els síndics sobre el contingut, total o parcial, de l’informe.
c) Totes les respostes són correctes.

35. A l’efecte de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, s’entén per subvenció qualsevol disposició dinerària realitzada per qualssevol dels subjectes que preveu l’article 3 d’aquesta llei, a favor de persones públiques o privades, i que compleixi els requisits següents:
a) Que el lliurament es faci sense contraprestació directa dels beneficiaris.
b) Que el lliurament estigui subjecte al compliment d’un determinat objectiu, l’execució d’un projecte, la realització d’una activitat, l’adopció d’un comportament singular, ja efectuats o per efectuar, o la concurrència d’una situació, i el beneficiari ha de complir les obligacions materials i formals que s’hagin establert.
c) Que el projecte, l’acció, la conducta o la situació finançada tengui per objecte el foment d’una activitat d’utilitat pública o interès social o de promoció d’una finalitat pública.
d) Totes les respostes són correctes.

36. D’acord amb el Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la llei de subvencions, les subvencions  regulades  en  aquesta  llei  s’han  de  gestionar  d’acord  amb  els principis següents:
a) Eficàcia en el compliment dels objectius fixats per l’òrgan o l’entitat concedent.
b) Publicitat, transparència, concurrència, subjectivitat, igualtat i no-discriminació.
c) Eficiència en l’assignació i la utilització dels recursos privats.
d) Totes les respostes són correctes.

37. D’acord amb el Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la llei de subvencions, no s’han d’aplicar els principis de publicitat i concurrència en els casos següents:
a) Excepcionalment, quan per les característiques especials del beneficiari  o de l’activitat subvencionada no sigui possible, objectivament, promoure’n la concurrència pública, com també quan s’acreditin raons d’interès públic, social, econòmic o humanitari, o qualsevol altra raó degudament justificada que dificultin aquesta concurrència.
b) Quan  la  concessió o la quantia  de  les  subvencions  estigui  imposada  per  una norma de rang legal.  En  aquest  cas,  el procediment  de  concessió  s’ha  de  regir per la normativa aplicable.
c) Quan les subvencions tenguin assignació nominativa en els pressuposts de l’ens públic que les concedeix.
d) Totes les respostes són correctes.

38. D’acord amb la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, queden exclosos de l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei:
a) Els premis que s’atorguin sense la sol·licitud prèvia del beneficiari.
b) Els beneficis fiscals i els beneficis en la cotització a la Seguretat Social.
c) Les prestacions contributives i no contributives del Sistema de la Seguretat Social.
d) Les prestacions a favor dels afectats per la síndrome tòxica i les ajudes socials a les persones amb hemofília o altres coagulopaties congènites que hagin desenvolupat l’hepatitis C regulades en la Llei 14/2002, de 5 de juny.

39. D’acord amb la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, són obligacions dels beneficiaris de les subvencions:
a) Comprovar, si s’escau, el compliment i l’efectivitat de les condicions o els requisits determinants per a l’atorgament dels fons, així com la realització de l’activitat i el compliment de la finalitat que determinin la concessió o el gaudi de la subvenció.
b) Justificar el lliurament dels fons percebuts davant l’òrgan concedent de la subvenció i, si s’escau, lliurar la justificació presentada pels beneficiaris.
c) Lliurar als beneficiaris els fons rebuts d’acord amb els criteris establerts en les bases reguladores de la subvenció i en el conveni subscrit amb l’entitat concedent.
d) Comunicar a l’òrgan concedent o l’entitat col·laboradora l’obtenció d’altres subvencions, ajudes, ingressos o recursos que financin les activitats subvencionades.

40. D’acord amb el Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la llei de subvencions, no poden ser beneficiàries de les subvencions que regula aquesta llei les persones o les entitats en les quals concorri alguna de les circumstàncies següents, llevat que per la naturalesa de la subvenció ho exceptuï la normativa reguladora:
a) Haver estat sancionades mitjançant una sentència o una resolució ferma amb la pèrdua de la possibilitat d’obtenir subvencions segons aquesta llei o la Llei general tributària.
b) Tenir la residència fiscal en un país o un territori qualificat per reglament com a paradís fiscal.
c) No estar al corrent de pagament d’obligacions per reintegrament de subvencions en la forma que es determini per reglament.
d) Totes les respostes són correctes.

41. D’acord amb el Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la llei de subvencions, les bases reguladores de la concessió de subvencions han de determinar, com a mínim, els aspectes següents:
a) La compatibilitat o la incompatibilitat de la subvenció amb les ajudes que pugui obtenir el beneficiari de la mateixa administració o d’una altra entitat pública o privada.
b) Els criteris objectius que, amb caràcter general, han de regir l’atorgament de la subvenció i, si s’escau, la ponderació.
c) Les condicions de solvència que han de complir les persones jurídiques que hi puguin actuar com a entitats col·laboradores.
d) Totes les respostes són correctes.

42. D’acord amb el Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la llei de subvencions, l’acte de convocatòria ha de contenir, com a mínim, els aspectes següents:
a) L’import màxim que es destina a la convocatòria i els crèdits pressupostaris als quals s’imputa.
b) La definició de l’objecte de la subvenció que expressi la finalitat d’utilitat pública o social a què es destina la subvenció.
c) Els requisits generals que han de complir els beneficiaris de la subvenció, la forma d’acreditar-los i, si pertoca, el període durant el qual han de mantenir-se.
d) Els criteris de gradació dels possibles incompliments de les condicions imposades amb motiu de la concessió de la subvenció, i que, de conformitat amb el principi de proporcionalitat, han de servir per fixar la quantia que al final hagi de percebre el beneficiari o, si escau, l’import que hagi de reintegrar.

43. D’acord amb el Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la llei de subvencions, correspon a l’òrgan instructor dur a terme d’ofici les actuacions necessàries per a la determinació, el coneixement i la comprovació de les dades en virtut de les quals s’ha de dictar la resolució de la subvenció i, en concret:
a) Resoldre els dubtes d’interpretació que poden sorgir en relació amb les bases reguladores de la subvenció i la convocatòria.
b) Obrir, quan s’escaigui, el tràmit d’audiència i incorporar-ne el resultat a l’expedient.
c) Sol·licitar els informes que siguin necessaris per elaborar la proposta de resolució, o aquells que les normes que regulen la subvenció exigeixen.
d) Totes les respostes són correctes.

44. D’acord amb el Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la llei de subvencions, la via ordinària de selecció dels beneficiaris de les subvencions és:
a) El concurs.
b) Per ordre d’entrada.
c) Per municipi de residència del beneficiari.
d) Per edat del beneficiari.

45. D’acord amb el Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la llei de subvencions, es permet als beneficiaris obtenir més d’una subvenció per a la mateixa finalitat:
a) Quan es tracti de subvencions incompatibles i l’import no superi, en cap cas, aïlladament o conjuntament amb subvencions o ajudes de la mateixa administració o d’altres entitats públiques o privades, el cost de l’activitat que el beneficiari ha de realitzar o el valor de la situació objecte de finançament.
b) Quan es tracti de subvencions compatibles i l’import no superi, en cap cas, aïlladament o conjuntament amb subvencions o ajudes de la mateixa administració o d’altres entitats públiques o privades, el cost de l’activitat que el beneficiari ha de realitzar o el valor de la situació objecte de finançament.
c) Quan es tracti de subvencions compatibles i l’import no superi, en cap cas, aïlladament o conjuntament amb subvencions o ajudes només de la mateixa administració, el cost de l’activitat que el beneficiari ha de realitzar o el valor de la situació objecte de finançament.
d) Quan es tracti de subvencions compatibles i l’import no superi, en cap cas, aïlladament o conjuntament amb subvencions o ajudes de la mateixa administració o d’altres entitats públiques, el cost de l’activitat que el beneficiari ha de realitzar o el valor de la situació objecte de finançament.

46. D’acord amb la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, la base de dades nacional de subvencions té per finalitat:
a) Promoure la transparència.
b) Servir com a instrument per a la planificació de les polítiques públiques.
c) Millorar la gestió i col·laborar en la lluita contra el frau de subvencions i ajudes públiques.
d) Totes les respostes són correctes.

47. D’acord amb el Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la llei de subvencions, la base de dades de subvencions ha de contenir, com a mínim, informació sobre:
a) Les resolucions per les quals s’aproven les convocatòries.
b) Les resolucions fermes dels procediments sancionadors.
c) Els acords formalitzats amb les entitats col·laboradores.
d) Totes les respostes són correctes.

48. D’acord amb el Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la llei de subvencions:
a) Es poden fer bestretes de pagament sobre la subvenció concedida, fins al 90 % de l’import de la subvenció i amb l’exigència, si escau, de les garanties corresponents, quan la concessió derivi de l’aplicació de normes de la Unió Europea, de l’Estat o d’un altre ens públic, i així ho prevegin expressament aquestes normes.
b) Es poden fer bestretes de pagament sobre la subvenció concedida, fins al 100 % de l’import de la subvenció i amb l’exigència, si escau, de les garanties corresponents, quan la concessió derivi de l’aplicació de normes de la Unió Europea, de l’Estat o d’un altre ens públic, i així ho prevegin expressament aquestes normes.
c) Es poden fer bestretes de pagament sobre la subvenció concedida, fins al 75 % de l’import de la subvenció i amb l’exigència, si escau, de les garanties corresponents, quan la concessió derivi de l’aplicació de normes de la Unió Europea, de l’Estat o d’un altre ens públic, i així ho prevegin expressament aquestes normes.
d) Es poden fer bestretes de pagament sobre la subvenció concedida, fins al 80 % de l’import de la subvenció i amb l’exigència, si escau, de les garanties corresponents, quan la concessió derivi de l’aplicació de normes de la Unió Europea, de l’Estat o d’un altre ens públic, i així ho prevegin expressament aquestes normes.

49. D’acord amb el Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la llei de subvencions, i en relació amb les despeses susceptibles de subvenció:
a) Són les que de manera indubtable responen a la naturalesa de l’activitat subvencionada, i s’efectuen en el termini establert per les bases reguladores de les subvencions.
b) Quan l’import de la despesa subvencionable superi les quanties establertes en la legislació estatal en matèria de contractes del sector públic per als contractes menors, el beneficiari ha de sol·licitar com a mínim tres ofertes de proveïdors diferents, amb caràcter previ a la contracció del compromís per a la prestació del servei o el lliurament del bé, llevat que per les característiques especials de les despeses subvencionables no hi hagi en el mercat un nombre suficient d’entitats que el subministrin o el prestin, o llevat que la despesa s’hagi efectuat abans de la sol·licitud de la subvenció.
c) En cap cas el cost d’adquisició de les despeses subvencionables pot ser superior al valor de mercat.
d) Totes les respostes són correctes.

50. D’acord amb el Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la llei de subvencions, l’Administració pot comprovar el valor de mercat de les despeses subvencionades emprant els mitjans següents:
a) Cotitzacions en mercats nacionals i estrangers.
b) Taxació pericial contradictòria.
c) Dictamen de perits de l’Administració.
d) Totes les respostes són correctes.

51. D’acord amb el Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la llei de subvencions, l’òrgan concedent ha de comprovar la justificació adequada de la subvenció, així com la realització de l’activitat i el compliment de la finalitat que determinin la concessió o el gaudi de la subvenció, d’acord amb la documentació aportada a aquests efectes pels interessats:
a) En qualsevol cas, les subvencions de capital superiors a 300.000,00 euros exigeixen, per pagar-les, que l’òrgan gestor comprovi el compliment de la finalitat de la subvenció mitjançant acta o informe de comprovació material.
b) En qualsevol cas, les subvencions de capital superiors a 200.000,00 euros. exigeixen, per pagar-les, que l’òrgan gestor comprovi el compliment de la finalitat de la subvenció mitjançant acta o informe de comprovació material.
c) En qualsevol cas, les subvencions de capital superiors a 350.000,00 euros. exigeixen, per pagar-les, que l’òrgan gestor comprovi el compliment de la finalitat de la subvenció mitjançant acta o informe de comprovació material.
d) En qualsevol cas, les subvencions de capital superiors a 250.000,00 euros. exigeixen, per pagar-les, que l’òrgan gestor comprovi el compliment de la finalitat de la subvenció mitjançant acta o informe de comprovació material.

52. D’acord amb el Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la llei de subvencions, la liquidació de la subvenció s’ha de dictar i notificar dins el termini de prescripció de:
a) Quatre anys.
b) Dos anys.
c) Tres anys.
d) Cinc anys.

53. D’acord amb el Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la llei de subvencions, pertoca la revocació de la subvenció:
a) Només quan, posteriorment a la resolució de concessió vàlida i ajustada a dret, el beneficiari incompleix totalment les obligacions o els compromisos contrets als quals està condicionada l’eficàcia de l’acte de concessió de la subvenció.
b) Quan, posteriorment a la resolució de concessió vàlida i ajustada a dret, el beneficiari incompleix totalment o parcialment les obligacions o els compromisos contrets als quals està condicionada l’eficàcia de l’acte de concessió de la subvenció.
c) Quan, posteriorment a la resolució de liquidació, el beneficiari incompleix totalment o parcialment les obligacions o els compromisos contrets als quals està condicionada l’eficàcia de l’acte de concessió de la subvenció.
d) Només quan, posteriorment a la resolució de liquidació, el beneficiari incompleix totalment o parcialment les obligacions o els compromisos contrets als quals està condicionada l’eficàcia de l’acte de concessió de la subvenció.

54. D’acord amb el Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la llei de subvencions, pertoca el reintegrament, total o parcial, de les quanties rebudes i l’exigència de l’interès de demora establert amb caràcter general en la legislació de finances de la Comunitat Autònoma des del moment del pagament de la subvenció fins a la data de la resolució per la qual s’acordi el reintegrament, o la data en què el deutor hagi fet l’ingrés si aquesta data és anterior, en els casos següents:
a) Incompliment de l’obligació de justificació o la justificació insuficient.
b) Obtenció de la subvenció falsejant les condicions requerides o amagant les que ho hagin impedit.
c) Incompliment total o parcial de l’objectiu, de l’activitat o del projecte, o la no adopció del comportament que fonamenten la concessió de la subvenció.
d) Totes les respostes són correctes.

55. D’acord amb el Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la llei de subvencions, els beneficiaris de les subvencions han de facilitar als funcionaris que realitzin el control financer l’exercici de les facultats següents:
a) El lliure accés als locals de negoci i altres establiments o llocs en els quals s’exerceixi l’activitat subvencionada o es permeti verificar la realitat i regularitat de les operacions finançades amb càrrec a la subvenció.
b) El lliure accés a la informació dels comptes bancaris a les entitats financeres on es pugui haver fet el cobrament de les subvencions o amb càrrec als quals es puguin haver realitzat les disposicions dels fons.
c) L’obtenció d’una còpia o la retenció de les factures, els documents equivalents o substitutius i de qualsevol altre document relatiu a les operacions en les quals es dedueixin indicis d’obtenció incorrecta, gaudi o destinació de la subvenció.
d) Totes les respostes són correctes.

56. D’acord amb el Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la llei de subvencions, constitueixen infraccions molt greus les conductes següents:
a) La no aplicació, en tot o en part, de les quantitats rebudes a les finalitats per a les quals la subvenció va ser concedida.
b) L’incompliment per part de l’entitat col·laboradora de l’obligació de verificar, si s’escau, el compliment i l’efectivitat de les condicions o els requisits determinants per a l’atorgament de les subvencions, quan en derivi l’obligació de reintegrament.
c) La falta de justificació de la utilització que es fa als fons rebuts una vegada transcorregut el termini establert per a la seva presentació.
d) L’incompliment de les obligacions de conservació de justificants o documents equivalents.