FAQs ESO(actualitzat a 08/06/2023) |
Sí.
No necessàriament. El centre ha d’organitzar les reunions de coordinació de la manera que consideri més convenient per facilitar el treball en equip dels docents, tot seguint la normativa vigent.
No hi ha estratègies generals per a tots els centres. Cada centre ha d’adaptar-se a les dimensions dels equips docents, al nombre de grups i als recursos disponibles. De la mateixa manera, el centre té l’opció de reestructurar la seva dotació d’hores de coordinació per afavorir el treball en equip del professorat, d'acord amb la normativa vigent.
No, no n'hauran de fer més. A partir del curs 2023-2024, a totes les etapes i nivells, la planificació didàctica ha de fer servir situacions d'aprenentatge com a instrument curricular, que es concretaran en programacions d'aula, i serà suficient que els equips docents facin una previsió trimestral, a partir de la proposta pedagògica anual, d'acord amb la concreció curricular del centre.
Aquest terme es refereix a un apartat de la concreció curricular del centre que recull la selecció, si escau, i la seqüència dels criteris d'avaluació d'una àrea o matèria al llarg d'un o més cursos escolars. És a partir d'aquesta seqüència que l'equip docent ha de dissenyar les SA que es desenvoluparan al llarg del curs.
Cal tenir en compte que els sabers bàsics de les àrees o matèries no són objectius en si mateixos i l'ordre amb el qual apareixen als currículums de les àrees o matèries al Decret no correspon a cap seqüència prescriptiva per a la seva selecció dins de les SA per desenvolupar les competències específiques. Per a una àrea o matèria particular, un mateix saber bàsic podrà ser mobilitzat a diverses SA, algun altre podrà formar part d'un altre saber bàsic més genèric, i un altre només tindrà sentit seleccionar-lo quan un saber bàsic hagi estat mobilitzat en una SA anterior. Elaborar un mapa de conceptes dels sabers bàsics d'una àrea o matèria pot ajudar al mestre o al professor de la matèria a prendre les millors decisions sobre com es poden incorporar els sabers bàsics dins de la seqüència de la proposta pedagògica, especialment per aquelles matèries en què alguns sabers bàsics són prerequisits d'uns altres.
Normativament es preveu que sigui l'equip docent, així com estigui organitzat, el que dissenya situacions d'aprenentatge. Això hauria de facilitar la interdisciplinarietat o el treball globalitzat per poder plantejar situacions d'aprenentatge que incloguin reptes o propostes que inclouen criteris d'avaluació i sabers bàsics de distintes matèries. Per això és suficient que dos o més professors d'aquestes matèries, des del treball en l'equip docent, hi planifiquin activitats d'iniciació, tasques i procediment de retroacció i "feedback" als alumnes.Es promou així afavorir del treball en equip dels professors dins de l’organització que estableix l’autonomia de centre (art. 26.1 del RD 217/2022).
Un àmbit és una mesura d'organització curricular que consisteix en la integració de dues o més matèries amb la finalitat de promoure un aprenentatge més globalitzat. Quan es constitueix un àmbit, les competències específiques i els criteris d'avaluació de les matèries que l'integren esdevenen competències específiques i criteris de l'àmbit. A final de curs, la qualificació de les matèries que integren l'àmbit és la mateixa.
A partir del curs 2023-2024, als tres primers cursos d'ESO.
No, per motius organitzatius i per evitar la segregació curricular dels alumnes, quan un centre acorda integrar matèries en àmbits a un nivell d'ESO, aquesta mesura ha d'aplicar-se a tots els grups del mateix nivell i els àmbits han de ser els mateixos per a tots els grups.
Dues o més matèries qualssevol del mateix nivell poden constituir un àmbit.
La integració de matèries en àmbits és un acord de centre que forma part de la concreció curricular del seu projecte educatiu. Així, ha de seguir el procediment de proposta, debat pedagògic dins dels òrgans de coordinació sobre l'adequació d'aquesta mesura per tal que els alumnes desenvolupin les competències clau, i decisió que estableix la normativa vigent per a la concreció curricular (de forma que compti, finalment amb l'acord favorable del claustre i, posteriorment, en sigui informat el consell escolar del centre).
No. Els àmbits necessàriament integren dues o més matèries i aquesta integració ha de ser un acord de centre reflectit a la concreció curricular. La finalitat dels àmbits és reduir la fragmentació del currículum, per això no es tracta d'afegir una nova "matèria", sinó d'integrar les que existeixen per poder realitzar una aproximació globalitzada a l'aprenentatge. L'equip docent, en la forma així com estigui organitzat, dissenyarà les situacions d'aprenentatge perquè els alumnes puguin desenvolupar les competències específiques dels àmbits o de les matèries a partir dels seus criteris d'avaluació. Aquestes situacions d'aprenentatge podran implementar metodologies diferents i recursos didàctics diversos.
Si un centre constitueix un o més àmbits podrà gestionar totes les hores de lliure disposició segons la distribució horària de 1r a 3r d'ESO prevista respectant el mínim de les matèries. Si no els constitueix, el centre haurà d'adoptar la distribució horària en la que només podrà gestionar dues hores disponibles a 1r d'ESO. L'única restricció és assegurar-se que les hores setmanals dedicades a llengua catalana i llengua castellana siguin les mateixes.
No són exclusives de l'àmbit. En el cas que un centre opti per integrar dues o més matèries en àmbits a un nivell, les hores de lliure disposició d'aquest nivell es reparteixen entre l'àmbit o àmbits que es constitueixin i la resta de les matèries a partir del nombre mínim setmanal.
Per als centres públics, d'acord amb l'apartat 5 de l'article 2 del RD 286/2023, de 18 d'abril, els àmbits seran impartits per personal funcionari dels cossos de catedràtics d'ensenyament secundari i de professors d'ensenyament secundari d'alguna de les especialitats que tinguin atribució docent per impartir qualssevol de les matèries que s'integren en aquests àmbits. Per als centres privats o concertats, d'acord amb l'article únic del RD 187/2023, de 21 de març, que modifica el RD 860/2010, de 2 de juliol, els àmbits seran impartits pel professorat que reuneixi els requisits de formació inicial per impartir quassevol de les matèries que s'integren en aquests àmbits. Per exemple, si al primer curs d'ESO el centre acorda integrar les matèries de Biologia i Geologia i Educació Física en un àmbit que es tituli "El cos i la salut", els professors amb l'atribució docent d'aquestes matèries seran els professors titulars d'aquest àmbit. Aquests professors podran organitzar-se en la forma que considerin més adient per impartir l'àmbit: un únic professor que imparteixi tot l’àmbit o en codocència en totes o en algunes hores.
Durant el curs escolar, i com per a qualsevol matèria, a partir del treball dels alumnes a les situacions d'aprenentatge que inclouen els criteris d'avaluació de les matèries que integren l'àmbit, el professor o professors de l'àmbit registraran les valoracions d'aquests criteris, la qual cosa permet, al llarg del curs, informar les famílies i facilitar l'avaluació formativa -i formadora, si així ho plantegen- dels alumnes. A final de curs, quan estiguin valorats tots els criteris de les matèries que integren l'àmbit, a partir de la ponderació que hagi acordat el centre, l'eina de registre computarà una qualificació per a cada una de les matèries de l'àmbit, que es promitjarà entre totes elles per generar una única qualificació. Aquesta qualificació és la que apareixerà a l'acta de qualificació final i serà la mateixa per a cada una de les matèries que integren l'àmbit. També a final de curs, les valoracions dels criteris d'avaluació de les matèries que integren l'àmbit contribuiran a l'informe del grau d'adquisició de les competències clau.
És una utilitat del GestIB per poder avaluar els alumnes de totes les etapes educatives, a partir de la introducció, per part dels docents, de les valoracions del grau d'assoliment dels criteris d'avaluació de les competències específiques.
A partir de les evidències obtingudes amb el desenvolupament de les situacions d’aprenentatge, ha de valorar el grau d’assoliment dels criteris d’avaluació de la seva àrea/matèria establerts a la proposta pedagògica. El docent enregistra aquesta valoració un nombre enter entre 0 i 10 que correspon a les categories del grau d’assoliment dels criteris d’avaluació de les competències específiques. Si es valora aquest criteri diverses vegades al llarg del curs, la darrera valoració introduïda és la que queda registrada. El docent no ha de fer res més a l’eina d’avaluació.
La introducció d’un nombre és per facilitar i agilitzar el registre al GestIB que, tanmateix, opera, com qualsevol programa informàtic, amb nombres. Amb aquest nombre el docent introdueix una valoració qualitativa del grau d’assoliment de cada criteri d’avaluació en cinc categories:
En cas de voler treballar només amb cinc nivells, és suficient introduir el nombre parell de cada categoria. Cal recordar que les famílies i l’alumne no veuran el número, només tendran com a referència la categoria qualitativa. A més d’aquesta informació el docent pot introduir observacions en forma de text lliure per a cada valoració d’un criteri d’avaluació d’un alumne, una observació general per al grup o per a la matèria. Per tal de reflectir el resultat del procés de l’avaluació formativa, i només a final de curs, el darrer valor numèric de cada valoració que hagi introduït el docent serà el que usarà el programa per fer el càlcul de la qualificació que apareixerà a l’acta final, i que té efectes acreditatius.
L’eina d’avaluació es pot fer servir paral·lelament al mòdul del quadern del professorat mantenint totes les seves funcionalitats, inclosa la de poder fer visibles anotacions i resultats a les famílies. Així com vam informar a tots els docents amb un missatge de GestIB el 9 de gener de 2023, l'eina d'avaluació per criteris ja està vinculada amb el mòdul del quadern del professorat. En el manual d'ajuda del GestIB es troben les instruccions per vincular una columna del Quadern del Professor al menú d'Avaluació per criteris.
Una vegada valorats tots els criteris d’avaluació de la matèria establerts a la proposta pedagògica, l’eina d’avaluació, de forma automàtica i utilitzant els percentatges establerts per a cada un dels criteris, calcularà una qualificació numèrica (mitjana ponderada) de l’àrea o la matèria que tendrà el seu efecte a l’avaluació final. Per a l’ensenyament bàsic (primària i ESO) l’eina traduirà la qualificació a la categoria corresponent (excel·lent, notable, bé, suficient i insuficient) i per a batxillerat l’arrodonirà a un nombre enter.
A l’educació primària, als cursos senars, aquesta qualificació es farà amb els criteris valorats al llarg de curs.
No, normativament a final de cada curs de l’etapa hi ha d’haver una qualificació no numèrica de les àrees, que s’expressa amb les categories: excel·lent, notable, bé, suficient i insuficient. Aquesta qualificació, si el centre fa servir l'eina d'avaluació, la genera de manera automàtica el GestIB en base a les valoracions dels criteris d’avaluació de les competències específiques de la proposta pedagògica que els mestres han anat registrant al llarg del curs.
No. La ponderació dels criteris d’avaluació no està relacionada amb les situacions d'aprenentatge. La ponderació dels criteris d’avaluació és un acord de centre per poder generar la qualificació de la matèria a final de curs.
Les famílies poden veure l’informe de seguiment de la valoració dels criteris d’avaluació al GestIB si el centre acorda fer servir l’eina d’avaluació de forma oficial.
El GestIB mostra la valoració del grau d’assoliment dels criteris d’avaluació de cada àrea o matèria que anirà introduint el docent al llarg del curs. Aquesta informació estarà a disposició de les famílies en qualsevol moment, i és compatible amb qualsevol altre sistema d’informació a les famílies, d’acord amb el projecte educatiu de centre. A partir d’aquestes valoracions, a final de curs i de manera automàtica, generarà les qualificacions de les matèries i, a ESO i batxillerat, un informe del grau de desenvolupament de les competències clau.
L’eina d’avaluació ja està disponible per als centres. Per poder fer-la servir, és necessari que el centre introdueixi la ponderació dels criteris d’avaluació seleccionats per a cada àrea/matèria i curs.
L’activació de la visibilitat dels informes de seguiment de la valoració dels criteris d’avaluació, en cas de fer servir l’eina oficialment la realitza el centre.
A la SA s’han de recollir només els criteris d’avaluació que es valoraran.
Aquest índex informatiu s’assigna a partir de les darreres valoracions que han introduït els docents a l’eina d’avaluació, tenint en compte la ponderació que el centre ha assignat a cada un dels criteris valorats.
La seva funció és únicament informativa i temporal, en el moment que es visualitza l’informe.
Per a una àrea o matèria:
Es multiplica la valoració de cada criteri avaluat per la seva ponderació. Se sumen totes aquestes quantitats. Es normalitza aquest número sobre un màxim de 10.
Una vegada fet això, depenent del valor aconseguit, s’assigna: Progrés inadequat: de 0 fins 4 (color taronja) Progrés regular: de 4 a 6 (color groc) Progrés bo: de 6 a 10 (color verd).
En cap cas aquest índex informatiu correspon a una qualificació. La qualificació de l’àrea o matèria només es computarà a final de curs, un cop estiguin valorats tots els criteris d’avaluació.
De forma transitòria, per als cursos 2022-2023 i 2023-2024, sí que es poden oferir a 3r d’ESO.
Sí. Un alumne pot cursar una de les dues com a troncal. I l’altra, si el centre l’ofereix, com a optativa.
De 1r a 3r d’ESO, a excepció de la segona llengua estrangera que és d’oferta obligada, l’oferta de la resta de matèries, segons l’estructura del decret, és decisió de cada centre. A 4t d’ESO, totes les matèries són d'oferta obligada (han de formar part d'algun itinerari establert, encara que sigui com a opció). La matèria de segona llengua estrangera, ha de formar part de tots els itineraris.
Sí. Aquests recursos es poden destinar a desdoblaments d’aquestes matèries, tutoria o directament a altres matèries.
Preferentment, els professors d’àmbit. Si no es cobreixen totes les hores ho han de fer els professors amb atribució docent per impartir qualsevol de les matèries que s’integren a l’àmbit.
Sí, ho tenen autoritzat d’ofici, no cal que ho sol·licitin.
Es poden oferir i impartir les dues a segon d’ESO.
Com a concepte, una situació d'aprenentatge (SA) proposa a l'alumne un repte que aquest haurà de resoldre (individualment o col·laborativa) mitjançant la realització d'un conjunt de tasques diverses per a les quals necessàriament haurà de dur a terme un aprenentatge concret. Aprendre és el veritable objectiu de la SA i per això és necessari que, a través de la realització de les tasques que inclou, l'alumne superi una o més dificultats. Cal tenir en compte que, si una SA es presenta sempre per a l'alumne com unes tasques que ha de realitzar, el docent l'ha de construir a partir dels criteris d'avaluació de les competències específiques que s'ha proposat que desenvolupi aquest alumne. Com tota situació didàctica, la SA s'ha de dissenyar en base a la promoció d'una motivació, el desenvolupament d'una o més competències específiques i la verificació, en base a les evidències recollides al llarg de la realització de les activitats, de l'assoliment dels criteris d'avaluació.
Sí. Canvia el concepte i també el requeriments de lliurament, amb la finalitat de facilitar la tasca de disseny del professorat i no tant al compliment de terminis formals. Per a cada àrea (infantil i primària) o matèria (ESO i batxillerat), a partir de la distribució i seqüència de criteris d'avaluació que ha acordat el centre per a cada curs (proposta pedagògica, dins de la Concreció curricular) l'equip docent, així com s'organitzi, ha de dissenyar SA que es puguin desplegar en les seqüències didàctiques que constitueixen la programació d'aula. Aquest disseny es va realitzant al llarg del curs de forma flexible de forma que hi pugui haver una previsió al començament de cada trimestre de les SA que s'hi plantejaran. Aquesta flexibilitat ha de permetre regular la pràctica docent, a través de la selecció, en un procés d'avaluació contínua de l'aprenentatge, d'aquells criteris d'avaluació que requereixen un tractament més freqüent o amb més profunditat.
La SA parteix d’un repte que pot ser plantejat pel professor o pels alumnes o acordat entre el professor i els alumnes. Hi haurà SA que tendran el seu punt de partida en un repte que plantegi el professor i altres on el professor recull una inquietud dels alumnes que permet tractar un criteri d’avaluació de la proposta pedagògica.
No, no s'han de registrar dins de les situacions d'aprenentatge. A les programacions d’aula hem de dissenyar reptes i tasques que tenguin en compte els principis del Disseny Universal d’Aprenentatge (DUA). Les adaptacions curriculars significatives només es contemplen, si són necessàries, per alumnes amb NEE, com a modificacions dels criteris d’avaluació de les competències específiques.
Les SA no tenen una temporalització definida. Quan aquestes es despleguen en les programacions d’aula, és quan es planifica la temporalització, que en tot cas, té un caràcter flexible.
No necessàriament. Els sabers bàsics han d'incorporar-se a les SA de l'àrea o matèria per tal de poder assolir els criteris d'avaluació de les competències específiques. El canvi de la nomenclatura LOMCE "continguts" (que estaven vinculats a uns estàndards d'aprenentatge per a una avaluació sumativa de final d'etapa o revàlida, que mai es va poder implementar i que descarta la nova llei), a la nova nomenclatura LOMLOE "sabers bàsics", és intencionat i reflecteix un canvi de concepte. L'aprenentatge dels sabers bàsics que es mobilitzen a les SA pren sentit en tant que permet el desenvolupament de les competències específiques, i el desenvolupament de les competències específiques pren sentit amb l'aprenentatge dels sabers bàsics. Als Decrets, en la definició de sabers bàsics s'estableix que "tot seguint els criteris de la concreció curricular del centre, atesa la diversitat dels alumnes, el context educatiu o altres criteris pedagògics, l’equip docent pot aprofundir en uns més que en uns altres, a més d'agrupar-los i articular-los." Amb la mirada posada en l'aprenentatge dels alumnes, l'equip docent té, per tant, un marge de flexibilitat en la selecció dels sabers bàsics que s'incorporen a les SA.
Sense perjudici que els centres puguin crear repositoris de SA compartits i públics, la normativa estableix que, almenys, els centres hagin de compartir amb la comunitat educativa del centre (alumnes, mares i pares i tutors legals) les SA que estan desenvolupant, mitjançant els procediments que estableixen les normes d’organització, funcionament i convivència del centre. El motiu és que els referents de l'avaluació de l'aprenentatge dels alumnes són els criteris d'avaluació de les competències específiques, de les àrees o matèries, que són objecte de tractament en una SA.
Sí. Per això la normativa estableix que és l'equip docent, així com s'organitzi, qui dissenya les situacions d'aprenentatge. Precisament, en el sentit de la promoció del treball en equip del professorat que estableix la LOMLOE, és molt recomanable per tal de facilitar la connexió entre aprenentatges, especialment en l'educació infantil i primària, en la qual l'avaluació ha de tenir un caire globalitzat. Per als alumnes aquesta aproximació redueix la càrrega de treball repetitiu entre les distintes àrees o matèries, a cada nivell.
Sí, si l'equip docent les valora com a útils per a l'aprenentatge dels alumnes. També, poden i haurien de ser objecte de revisió com a resultat de l'avaluació de la pròpia pràctica docent.
L'annex 3 dels decrets de currículum conté les indicacions i els apartats que han de recollir les SA. Aquest esquema d'apartats és obligatori per al seu disseny per tal de garantir l'objectivitat en l'avaluació acreditativa (atendre els criteris d'avaluació de les competències específiques) i l'avaluació per a l'aprenentatge (avaluació formativa).
No. El grau de concreció del detall de les activitats, instruments d'avaluació, relació de recursos, etc. formen part de la seqüència didàctica de la programació d'aula, de forma que aquests elements es puguin incorporar de forma flexible al llarg del temps que es desenvolupen les SA. El GestIB té un mòdul de programació d'aula que facilita la tasca de definir i compartir les programacions d'aula. Aquestes programacions d'aula no tenen un format tancat i s'han de poder adaptar a la pràctica docent de cada equip educatiu.
No. El nombre de sessions que seran necessàries dependrà del disseny de cada SA i del seu desenvolupament. El desplegament en sessions d'una SA és la seqüència didàctica de la programació d'aula i pot abastar més o menys sessions, les necessàries per al desenvolupament de la competència o competències específiques que tracta.
Els Decrets no ho estableixen. Han de ser les SA necessàries per tal de poder obtenir les evidències dels criteris d'avaluació que, en la proposta pedagògica que forma part de la concreció curricular, hagin de valorar-se en aquest curs.
L'únic prescriptiu és que una SA ha de tenir l'estructura que s'estableix a l'annex 3 dels Decrets de currículum. Atès que es tracta d'un document funcional, que s’ha de compartir entre l'equip docent i que s’ha de desplegar en la seqüència didàctica d'una programació d'aula, no és recomanable que sigui massa més llarga. Es tracta d'un instrument de disseny, no d'una unitat didàctica desenvolupada.
No. A partir de les evidències recollides en les tasques que realitza l'alumne en el desenvolupament d'una SA, el docent responsable de la matèria valorarà el grau d'assoliment dels criteris d'avaluació que hagin tractat. Això vol dir que la implementació d'una SA proveirà una valoració per a cada un dels criteris d'avaluació que tracta la SA.
Els descriptors del perfil de sortida de l'etapa que acompanyen cada una de les competències específiques serveixen per establir la connexió de les competències específiques amb les competències clau i, mitjançant la valoració dels criteris d’avaluació, tenen el seu efecte en la valoració del grau del desenvolupament de les competències clau a cada cicle (primària), a cada curs (ESO i batxillerat), i de la seva adquisició a final d’etapa que poden ser referents per a la promoció o titulació. En canvi, no són referents per a l'avaluació de les àrees o matèries i no tenen cap efecte en la qualificació final. Als efectes de les SA, aquests descriptors suggereixen el tipus de tasques que haurien de saber realitzar els alumnes per tal de desenvolupar les competències específiques que es tracten a la mateixa SA. Són, per tant, una ajuda per a l'equip docent en el disseny de les SA.
Qualsevol tasca o dinàmica, incloses les més instrumentals si són necessàries, sempre amb una orientació inclusiva i competencial i amb la finalitat de desenvolupar les competències específiques de l’àrea o matèria. Per a l'orientació inclusiva cal tenir en compte, prescriptivament, el conjunt de mètodes que inclou el Disseny Universal per a l'Aprenentatge. Per a una orientació competencial de les tasques, podeu consultar diverses referències, com per exemple el projecte GAPPISA, que proposa una pauta de verificació de les tasques que es proposen als alumnes.
Vegeu la resposta a la qüestió de si les SA tenen una qualificació. Un examen pot ser una activitat o tasca particular dins d'una SA però, perquè el docent pugui valorar el grau d'assoliment dels criteris d'avaluació que tracta la SA, cal que els instruments d'avaluació siguin diversos i no es limitin a proves objectives. Si cal realitzar alguna d'aquestes proves, la seva orientació hauria de ser competencial, per a la qual cosa existeixen models com els que fa servir l'IAQSE (en coordinació amb el MEFP) per a l'avaluació de diagnòstic.
A l’inici del curs només cal tenir una previsió de les SA que es tractaran durant el tres primers mesos, des d’un plantejament flexible i així poder adaptar-se al procés d’aprenentatge dels alumnes. La programació per SA és diferent a una programació per unitats didàctiques o programacions de cicle que estaven plantejades per a tot un curs, precisament per poder facilitar la contextualització i facilitar la regulació de la pràctica docent.
Sí, sempre tenint en compte els criteris d’avaluació acordats a la proposta pedagògica del centre.
A les reunions d’equip docent es realitzen les coordinacions i els acords d’organització i desenvolupament de les SA que incorporen criteris d’avaluació de distintes àrees.
Sí. Si es planifiquen SA per àrees diferents, s’hauran d’elaborar programacions d’aula que les despleguin.
Les SA comporten un repte i són complexes en el sentit que han de preveure diferents activitats. S’han de desenvolupar en un nombre suficient de sessions per tal de fer les activitats d’iniciació, de retroacció i de valoració final. La complexitat de les SA pot ser diferent entre elles, per la qual cosa no es pot establir una durada ni mínima ni màxima.
En general, una situació d'aprenentatge no s'ha de desenvolupar al llarg de tot el curs.
Al contrari d’un aprenentatge fonamentat en estàndards, que porta a una classificació i a una comparació dels alumnes, el propòsit d’un ensenyament competencial i inclusiu és promoure l’aprenentatge per part de tots els alumnes i de facilitar el desenvolupament de les capacitats de cada un. El terme “complexitat” de les SA no és sinònim de “dificultat”, sinó que fa referència a què per resoldre el repte que planteja és necessari realitzar una diversitat de tasques de caire competencial en què es puguin mobilitzar un conjunt de sabers bàsics.