Torna

SERVEI D'ORDENACIÓ EDUCATIVA

FAQs GENERALS

És una utilitat del GestIB per poder avaluar els alumnes de totes les etapes educatives. Substituirà l’actual avaluació del GestIB. Serà voluntària durant el curs 2022-2023 i estarà disponible per a tots els cursos a partir del 2023-2024.

  1. Els criteris d’avaluació de l’àrea o matèria que s’han de qualificar durant el curs.
  2. A primària, el percentatge amb el qual participa cada criteri a la qualificació de l’àrea al final de cicle .
  3. A ESO i batxillerat, el percentatge amb el qual participa cada criteri a la qualificació final de la matèria a final de curs.

A partir de les evidències obtingudes amb el desenvolupament de les situacions d’aprenentatge, ha de valorar el grau d’assoliment dels criteris d’avaluació de la seva àrea/matèria establerts a la concreció curricular. Aquesta valoració ha de ser un nombre enter entre 0 i 10. Si es valora aquest criteri diverses vegades, la darrera valoració és la definitiva. El docent no pot fer res més a l’eina d’avaluació.

Una vegada valorats tots els criteris d’avaluació de la matèria establerts a la concreció curricular, l’eina d’avaluació, de forma automàtica i utilitzant els percentatges establerts per a cada un dels criteris, calcularà la qualificació de la matèria a l’avaluació final. A l’educació primària, als cursos senars, aquesta qualificació es farà amb els criteris valorats al llarg de curs.

Com a concepte, una situació d'aprenentatge (SA) proposa a l'alumne un repte que aquest haurà de resoldre (individualment o col·laborativa) mitjançant la realització d'un conjunt de tasques diverses per a les quals necessàriament haurà de dur a terme un aprenentatge concret. Aprendre és el veritable objectiu de la SA i per això és necessari que, a través de la realització de les tasques que inclou, l'alumne superi una o més dificultats. Cal tenir en compte que, si una SA es presenta sempre per a l'alumne com unes tasques que ha de realitzar, el docent l'ha de construir a partir dels criteris d'avaluació de les competències específiques que s'ha proposat que desenvolupi aquest alumne. Com tota situació didàctica, la SA s'ha de dissenyar en base a la promoció d'una motivació, el desenvolupament d'una o més competències específiques i la verificació, en base a les evidències recollides al llarg de la realització de les activitats, de l'assoliment dels criteris d'avaluació.

Sí. Canvia el concepte i també el requeriments de lliurament, amb la finalitat de facilitar la tasca de disseny del professorat i no tant al compliment de terminis formals. Per a cada àrea (infantil i primària) o matèria (ESO i batxillerat), a partir de la distribució i seqüència de criteris d'avaluació que ha acordat el centre per a cada curs (proposta pedagògica, dins de la Concreció curricular) l'equip docent, així com s'organitzi, ha de dissenyar SA que es puguin desplegar en les seqüències didàctiques que constitueixen la programació d'aula. Aquest disseny es va realitzant al llarg del curs de forma flexible de forma que hi pugui haver una previsió al començament de cada trimestre de les SA que s'hi plantejaran. Aquesta flexibilitat ha de permetre regular la pràctica docent, a través de la selecció, en un procés d'avaluació contínua de l'aprenentatge, d'aquells criteris d'avaluació que requereixen un tractament més freqüent o amb més profunditat.

No, no n'han de fer més. Les programacions docents LOMCE per al curs vinent només s'han d'establir el curs 2022-2023 per als cursos parells, curs en el qual s'extingeixen els currículums LOMCE. Per als cursos senars, a partir del curs 2022-2023, la planificació didàctica com a resultat de la implantació dels aspectes curriculars de la LOMLOE farà servir situacions d'aprenentatge com a instrument curricular i serà suficient que els equips docents facin una previsió trimestral, a partir de la proposta pedagògica anual, dins de la concreció curricular.

Aquest terme es refereix a un apartat de la concreció curricular del centre que recull la selecció, si escau, i la seqüència dels criteris d'avaluació d'una àrea o matèria al llarg d'un curs escolar. És a partir d'aquesta seqüència que l'equip docent ha de dissenyar les SA que es desenvoluparan al llarg del curs.

Cal tenir en compte que els sabers bàsics de les àrees o matèries no són objectius en si mateixos i l'ordre amb el qual apareixen als currículums de les àrees o matèries al Decret no correspon a cap seqüència prescriptiva per a la seva selecció dins de les SA per desenvolupar les competències específiques. Per a una àrea o matèria particular, un mateix saber bàsic podrà ser mobilitzat a diverses SA, algun altre podrà formar part d'un altre saber bàsic més genèric, i un altre només tindrà sentit seleccionar-lo quan un saber bàsic hagi estat mobilitzat en una SA anterior. Elaborar un mapa de conceptes dels sabers bàsics d'una àrea o matèria pot ajudar al mestre o al professor de la matèria a prendre les millors decisions sobre com es poden incorporar els sabers bàsics dins de la seqüència de la proposta pedagògica, especialment per aquelles matèries en què alguns sabers bàsics són prerequisits d'uns altres.

No necessàriament. Els sabers bàsics han d'incorporar-se a les SA de l'àrea o matèria per tal de poder assolir els criteris d'avaluació de les competències específiques. El canvi de la nomenclatura LOMCE "continguts" (que estaven vinculats a uns estàndards d'aprenentatge per a una avaluació sumativa de final d'etapa o revàlida, que mai es va poder implementar i que descarta la nova llei), a la nova nomenclatura LOMLOE "sabers bàsics", és intencionat i reflecteix a un canvi de concepte. L'aprenentatge dels sabers bàsics que es mobilitzen a les SA pren sentit en tant que permet el desenvolupament de les competències específiques, i el desenvolupament de les competències específiques pren sentit amb l'aprenentatge dels sabers bàsics. Als esborranys dels Decrets en la definició de sabers bàsics s'estableix que "tot seguint els criteris de la concreció curricular del centre, atesa la diversitat dels alumnes, el context educatiu o altres criteris pedagògics, l’equip docent pot aprofundir en uns més que en uns altres, a més d'agrupar-los i articular-los." Amb la mirada posada en l'aprenentatge dels alumnes, l'equip docent té, per tant, un marge de flexibilitat en la selecció dels sabers bàsics que s'incorporen a les SA.

Sense perjudici que els centres puguin crear repositoris de SA compartits i públics, la normativa establirà que, almenys, els centres hagin de compartir amb la comunitat educativa del centre (alumnes, mares i pares i tutors legals) les SA que estan desenvolupant, mitjançant els procediments que estableixen les normes d’organització, funcionament i convivència del centre. El motiu és que els referents de l'avaluació de l'aprenentatge dels alumnes són els criteris d'avaluació de les competències específiques, de les àrees o matèries, que són objecte de tractament en una SA.

Sí. Per això la normativa estableix que és l'equip docent, així com s'organitzi, qui dissenya les situacions d'aprenentatge. Precisament, en el sentit de la promoció del treball en equip del professorat que estableix la LOMLOE, és molt recomanable per tal de facilitar la connexió entre aprenentatges, especialment en l'educació infantil i primària, en la qual l'avaluació ha de tenir un caire globalitzat. Per als alumnes aquesta aproximació redueix la càrrega de treball repetitiu entre les distintes àrees o matèries, a cada nivell.

Sí, si l'equip docent les valora com a útils per a l'aprenentatge dels alumnes. També poden, i haurien de, ser objecte de revisió com a resultat de l'avaluació de la pròpia pràctica docent.

L'annex 3 dels esborranys de Decret de currículum conté les indicacions i els apartats que han de recollir les SA. Aquest esquema d'apartats és obligatori per al seu disseny per tal de garantir l'objectivitat en l'avaluació acreditativa (atendre els criteris d'avaluació de les competències específiques) i l'avaluació per a l'aprenentatge (avaluació formativa).

No. El grau de concreció del detall de les activitats, instruments d'avaluació, relació de recursos, etc. formen part de la seqüència didàctica de la programació d'aula, de forma que aquests elements es puguin incorporar de forma flexible al llarg del temps que es desenvolupen les SA. El GestIB té un mòdul de programació d'aula que facilita la tasca de definir i compartir les programacions d'aula. Aquestes programacions d'aula no tenen un format tancat i s'han de poder adaptar a la pràctica docent de cada equip educatiu.

No. El nombre de sessions que seran necessàries dependrà del disseny de cada SA i del seu desenvolupament. El desplegament en sessions d'una SA és la seqüència didàctica de la programació d'aula i pot abastar més o menys sessions, les necessàries per al desenvolupament de la competència o competències específiques que tracta.

Els Decrets no ho establiran. Haurien de ser les necessàries per tal de poder obtenir les evidències necessàries dels criteris d'avaluació que, en la proposta pedagògica que forma part de la concreció curricular, hagin de valorar-se en aquest curs.

L'únic prescriptiu és que una SA ha de tenir l'estructura que s'estableix a l'annex 3 dels Decrets de currículum. Atès que es tracta d'un document funcional, que s’ha de compartir entre l'equip docent i que s’ha de desplegar en la seqüència didàctica d'una programació d'aula, no és recomanable que sigui massa més llarga. Es tracta d'un instrument de disseny, no d'una unitat didàctica desenvolupada.

No. A partir de les evidències recollides en les tasques que realitza l'alumne en el desenvolupament d'una SA, el docent responsable de la matèria valorarà el grau d'assoliment dels criteris d'avaluació que hagin tractat. Això vol dir que la implementació d'una SA proveirà una valoració per a cada un dels criteris d'avaluació que tracta la SA.

Els descriptors del perfil de sortida de l'etapa que acompanyen cada una de les competències específiques serveixen per establir la connexió de les competències específiques amb les competències clau i, mitjançant la valoració dels criteris d’avaluació, tenen el seu efecte en la valoració del grau del desenvolupament de les competències clau a cada cicle (primària), a cada curs (ESO i batxillerat), i de la seva adquisició a final d’etapa que poden ser referents per a la promoció o titulació. En canvi, no són referents per a l'avaluació de les àrees o matèries i no tenen cap efecte en la qualificació final. Als efectes de les SA, aquests descriptors suggereixen el tipus de tasques que haurien de saber realitzar els alumnes per tal de desenvolupar les competències específiques que es tracten a la mateixa SA. Són, per tant, una ajuda per a l'equip docent en el disseny de les SA.

Qualsevol tasca o dinàmica, incloses les més instrumentals si són necessàries, sempre amb una orientació inclusiva i competencial i amb la finalitat de desenvolupar les competències específiques de l’àrea o matèria. Per a l'orientació inclusiva cal tenir en compte, prescriptivament, el conjunt de mètodes que inclou el Disseny Universal per a l'Aprenentatge. Per a una orientació competencial de les tasques, podeu consultar diverses referències, com per exemple el projecte GAPPISA, que proposa una pauta de verificació de les tasques que es proposen als alumnes.

Vegeu la resposta a la qüestió de si les SA tenen una qualificació. Un examen pot ser una activitat o tasca particular dins d'una SA però, perquè el docent pugui valorar el grau d'assoliment dels criteris d'avaluació que tracta la SA, cal que els instruments d'avaluació siguin diversos i no es limitin a proves objectives. Si cal realitzar alguna d'aquestes proves, la seva orientació hauria de ser competencial, per a la qual cosa existeixen models com els que fa servir l'IAQSE (en coordinació amb el MEFP) per a l'avaluació de diagnòstic.