Torna

LOMLOE Currículums educació CAIB

FAQs ESO

Sí.

Les SA dels cursos senars (LOMLOE) i les programacions docents dels cursos parells (LOMCE) han d’estar a disposició de la comunitat educativa del centre, de la qual el DIE en forma part. Així mateix, les programacions d’aula de tots els nivells han d’estar a disposició de l’equip directiu i del DIE.

No necessàriament. El centre ha d’organitzar les reunions de coordinació de la manera que consideri més convenient per facilitar el treball en equip dels docents.

No hi ha estratègies generals per a tots els centres. Cada centre ha d’adaptar-se a les dimensions dels equips docents, al nombre de grups i als recursos disponibles. De la mateixa manera, el centre té l’opció de reestructurar la seva dotació d’hores de coordinació per afavorir el treball en equip del professorat.

No, no n'hauran de fer més als cursos senars, als quals s’implementa el currículum LOMLOE el curs 2022-2023, sí al cursos parells. Les programacions didàctiques LOMCE per al curs vinent només s'han d'establir el curs 2022-2023 per als cursos parells, curs en el qual s'extingeixen els currículums LOMCE. Per als cursos senars, a partir del curs 2022-2023, la planificació didàctica com a resultat de la implantació dels aspectes curriculars de la LOMLOE farà servir situacions d'aprenentatge com a instrument curricular, que es concretaran el programacions d'aula, i serà suficient que els equips docents facin una previsió trimestral, a partir de la proposta pedagògica anual, dins de la concreció curricular. El curs 2023-2024 s'implantaran els currículum LOMLOE també als cursos parells i per tant la planificació didàctica de tots els cursos farà servir situacions d'aprenentatge.

Aquest terme es refereix a un apartat de la concreció curricular del centre que recull la selecció, si escau, i la seqüència dels criteris d'avaluació d'una àrea o matèria al llarg d'un curs escolar. És a partir d'aquesta seqüència que l'equip docent ha de dissenyar les SA que es desenvoluparan al llarg del curs.

Cal tenir en compte que els sabers bàsics de les àrees o matèries no són objectius en si mateixos i l'ordre amb el qual apareixen als currículums de les àrees o matèries al Decret no correspon a cap seqüència prescriptiva per a la seva selecció dins de les SA per desenvolupar les competències específiques. Per a una àrea o matèria particular, un mateix saber bàsic podrà ser mobilitzat a diverses SA, algun altre podrà formar part d'un altre saber bàsic més genèric, i un altre només tindrà sentit seleccionar-lo quan un saber bàsic hagi estat mobilitzat en una SA anterior. Elaborar un mapa de conceptes dels sabers bàsics d'una àrea o matèria pot ajudar al mestre o al professor de la matèria a prendre les millors decisions sobre com es poden incorporar els sabers bàsics dins de la seqüència de la proposta pedagògica, especialment per aquelles matèries en què alguns sabers bàsics són prerequisits d'uns altres.

Normativament es preveu que sigui l'equip docent, així com estigui organitzat, el que dissenya situacions d'aprenentatge. Això hauria de facilitar la interdisciplinarietat o el treball globalitzat per poder plantejar situacions d'aprenentatge que incloguin reptes o propostes que inclouen criteris d'avaluació i sabers bàsics de distintes matèries. Per això és suficient que dos o més professors d'aquestes matèries, des del treball en l'equip docent, hi planifiquin activitats d'iniciació, tasques i procediment de retroacció i "feedback" als alumnes.Es promou així afavorir del treball en equip dels professors dins de l’organització que estableix l’autonomia de centre (art. 26.1 del RD 217/2022).

Un àmbit és una mesura d'organització curricular que consisteix en la integració de dues o més matèries amb la finalitat de promoure un aprenentatge més globalitzat. Quan es constitueix un àmbit, les competències específiques i els criteris d'avaluació de les matèries que l'integren esdevenen competències específiques i criteris de l'àmbit.

A curs 2022-2023, en el que s'implanta la LOMLOE als cursos senars, a 1r i 3r d'ESO (per al 2n d'ESO encara serà aplicable l'ordenació del currículum de la LOMCE). A partir del curs 2023-2024, als tres primers cursos d'ESO.

No, per motius organitzatius i per evitar la segregació curricular dels alumnes, quan un centre acorda integrar matèries en àmbits a un nivell d'ESO, aquesta mesura ha d'aplicar-se a tots els grups del mateix nivell i els àmbits han de ser els mateixos per a tots els grups.

Dues o més matèries qualssevol del mateix nivell poden constituir un àmbit.

La integració de matèries en àmbits és un acord de centre que forma part de la concreció curricular del seu projecte educatiu. Així, ha de seguir el procediment de proposta, debat pedagògic dins dels òrgans de coordinació sobre l'adequació d'aquesta mesura per tal que els alumnes desenvolupin les competències clau, i decisió que estableix la normativa vigent per a la concreció curricular (de forma que compti, finalment amb l'acord favorable del claustre i, posteriorment, en sigui informat el consell escolar del centre).

No. Els àmbits necessàriament integren dues o més matèries i aquesta integració ha de ser un acord de centre reflectit a la concreció curricular. La finalitat dels àmbits és reduir la fragmentació del currículum, per això no es tracta d'afegir una nova "matèria", sinó d'integrar les que existeixen per poder realitzar una aproximació globalitzada a l'aprenentatge. L'equip docent, en la forma així com estigui organitzat, dissenyarà les situacions d'aprenentatge perquè els alumnes puguin desenvolupar les competències específiques dels àmbits o de les matèries a partir dels seus criteris d'avaluació. Aquestes situacions d'aprenentatge podran implementar metodologies diferents i recursos didàctics diversos.

Si un centre constitueix un o més àmbits podrà gestionar totes les hores de lliure disposició segons la distribució horària de 1r a 3r d'ESO prevista respectant el mínim de les matèries. Si no els constitueix, el centre haurà d'adoptar la distribució horària en la que només podrà gestionar dues hores disponibles a 1r d'ESO. L'única restricció és assegurar-se que les hores setmanals dedicades a llengua catalana i llengua castellana siguin les mateixes.

No són exclusives de l'àmbit. En el cas que un centre opti per integrar dues o més matèries en àmbits a un nivell, les hores de lliure disposició d'aquest nivell es reparteixen entre l'àmbit o àmbits que es constitueixin i la resta de les matèries a partir del nombre mínim setmanal.

Per a aquesta pregunta, caldrà veure els termes del RD d'atribució docent que es publicaran. D’acord amb l’apartat 7 de l’article 6 del vigent RD d’ensenyaments mínims d’ESO (RD 217/2022) és la Conselleria d’Educació i Formació Professional la que ha d’establir les condicions que permetin que els professors “amb la deguda qualificació” puguin impartir més d’una matèria al mateix grup d’alumnes. En aquest sentit està previst que els professors que tinguin l'atribució docent per impartir una de les matèries que integren l'àmbit tendran l'atribució docent per impartir l'àmbit. Per exemple, si al primer curs d'ESO el centre acorda integrar les matèries de Biologia i Geologia i Educació Física en un àmbit que es tituli "El cos i la salut", els professors amb l'atribució docent d'aquestes matèries seran els professors titulars d'aquest àmbit. Aquests professors podran organitzar-se en la forma que considerin més adient per impartir l'àmbit: un únic professor que imparteixi tot l’àmbit o en codocència en totes les hores o en part d’elles.

Es preveu que els centres que constitueixin àmbits tendran una dotació afegida d'hores de quota, encara per determinar.

Durant el curs escolar, i com per a qualsevol matèria, a partir del treball dels alumnes a les situacions d'aprenentatge que inclouen els criteris d'avaluació de les matèries que integren l'àmbit, el professor o professors de l'àmbit registraran les valoracions d'aquests criteris, la qual cosa permet, al llarg del curs, informar les famílies i facilitar l'avaluació formativa -i formadora, si així ho plantegen- dels alumnes. A final de curs, quan estiguin valorats tots els criteris de les matèries que integren l'àmbit, a partir de la ponderació que hagi acordat el centre, l'eina de registre computarà una qualificació per a cada una de les matèries de l'àmbit, que es promitjarà entre totes elles per generar una única qualificació. Aquesta qualificació és la que apareixerà a l'acta de qualificació final i serà la mateixa per a cada una de les matèries que integren l'àmbit. També a final de curs, les valoracions dels criteris d'avaluació de les matèries que integren l'àmbit contribuiran a l'informe del grau d'adquisició de les competències clau.

És una utilitat del GestIB per poder avaluar els alumnes de totes les etapes educatives. Substituirà l’actual avaluació del GestIB. Serà voluntària durant el curs 2022-2023 i obligatòria a tots els cursos a partir del 2023-2024.

  1. Els criteris d’avaluació de l’àrea o matèria que s’han de qualificar durant el curs.
  2. A primària, el percentatge amb el qual participa cada criteri a la qualificació de l’àrea al final de cicle .
  3. A ESO i batxillerat, el percentatge amb el qual participa cada criteri a la qualificació final de la matèria a final de curs.

A partir de les evidències obtingudes amb el desenvolupament de les situacions d’aprenentatge, ha de valorar el grau d’assoliment dels criteris d’avaluació de la seva àrea/matèria establerts a la concreció curricular. Aquesta valoració ha de ser un nombre enter entre 0 i 10. Si es valora aquest criteri diverses vegades, la darrera valoració és la definitiva. El docent no pot fer res més a l’eina d’avaluació.

Una vegada valorats tots els criteris d’avaluació de la matèria establerts a la concreció curricular, l’eina d’avaluació, de forma automàtica i utilitzant els percentatges establerts per a cada un dels criteris, calcularà la qualificació de la matèria a l’avaluació final. A l’educació primària, als cursos senars, aquesta qualificació es farà amb els criteris valorats al llarg de curs.

No, normativament a final de cada curs de l’etapa hi ha d’haver una qualificació no numèrica de les àrees, que s’expressa amb les categories: excel·lent, notable, bé, suficient i insuficient. Aquesta qualificació la genera de manera automàtica el GestIB en base a les valoracions dels criteris d’avaluació de les competències específiques de la proposta pedagògica que els mestres han anat registrant al llarg del curs.

Resposta

El GestIB es basarà en la valoració del grau d’assoliment dels criteris d’avaluació de cada àrea per part del mestre al llarg del curs. Aquesta informació estarà a disposició de les famílies en qualsevol moment, i és compatible amb qualsevol altre sistema d’informació a les famílies, d’acord amb el projecte educatiu de centre. A partir d’aquestes valoracions, a final de curs i de manera automàtica, generarà les qualificacions de les àrees i, a final de cada cicle, un informe del grau de desenvolupament de les competències clau.

No. El quadern del professorat mantendrà les mateixes funcions. Està previst que es pugui enllaçar el quadern del professorat a l’eina d’avaluació a mitjà termini.

A la SA s’han de recollir només els criteris d’avaluació que es valoraran.

De forma transitòria, per al curs 2022-2023, sí que es poden oferir a 3r d’ESO.

Sí. Un alumne pot cursar una de les dues com a troncal. I l’altra, si el centre l’ofereix, com a optativa.

De 1r a 3r d’ESO, a excepció de la segona llengua estrangera que és d’oferta obligada, l’oferta de la resta de matèries, segons l’estructura del decret, és decisió de cada centre. A 4t d’ESO, totes les matèries són d'oferta obligada (han de formar part d'algun itinerari establert, encara que sigui com a opció). La matèria de segona llengua estrangera, ha de formar part de tots els itineraris.

Sí, en els nivells on s’implanta el currículum LOMLOE, aquests recursos es poden destinar a desdoblaments d’aquestes matèries, tutoria o directament a altres matèries.

Preferentment, els professors d’àmbit. Si no es cobreixen totes les hores ho han de fer els professors amb atribució docent per impartir qualsevol de les matèries que s’integren a l’àmbit.

Sí, ho tenen autoritzat d’ofici, no cal que ho sol·licitin.

Es poden oferir i impartir les dues a segon d’ESO.

Com a concepte, una situació d'aprenentatge (SA) proposa a l'alumne un repte que aquest haurà de resoldre (individualment o col·laborativa) mitjançant la realització d'un conjunt de tasques diverses per a les quals necessàriament haurà de dur a terme un aprenentatge concret. Aprendre és el veritable objectiu de la SA i per això és necessari que, a través de la realització de les tasques que inclou, l'alumne superi una o més dificultats. Cal tenir en compte que, si una SA es presenta sempre per a l'alumne com unes tasques que ha de realitzar, el docent l'ha de construir a partir dels criteris d'avaluació de les competències específiques que s'ha proposat que desenvolupi aquest alumne. Com tota situació didàctica, la SA s'ha de dissenyar en base a la promoció d'una motivació, el desenvolupament d'una o més competències específiques i la verificació, en base a les evidències recollides al llarg de la realització de les activitats, de l'assoliment dels criteris d'avaluació.

Sí. Canvia el concepte i també el requeriments de lliurament, amb la finalitat de facilitar la tasca de disseny del professorat i no tant al compliment de terminis formals. Per a cada àrea (infantil i primària) o matèria (ESO i batxillerat), a partir de la distribució i seqüència de criteris d'avaluació que ha acordat el centre per a cada curs (proposta pedagògica, dins de la Concreció curricular) l'equip docent, així com s'organitzi, ha de dissenyar SA que es puguin desplegar en les seqüències didàctiques que constitueixen la programació d'aula. Aquest disseny es va realitzant al llarg del curs de forma flexible de forma que hi pugui haver una previsió al començament de cada trimestre de les SA que s'hi plantejaran. Aquesta flexibilitat ha de permetre regular la pràctica docent, a través de la selecció, en un procés d'avaluació contínua de l'aprenentatge, d'aquells criteris d'avaluació que requereixen un tractament més freqüent o amb més profunditat.

La SA parteix d’un repte que pot ser plantejat pel professor o pels alumnes o acordat entre el professor i els alumnes. Hi haurà SA que tendran el seu punt de partida en un repte que plantegi el professor i altres on el professor recull una inquietud dels alumnes que permet tractar un criteri d’avaluació de la proposta pedagògica.

No. A les programacions d’aula hem de dissenyar reptes i tasques que tenguin en compte els principis del Disseny Universal d’Aprenentatge (DUA). Les adaptacions curriculars significatives només es contemplen, si són necessàries, per alumnes amb NEE, com a modificacions dels criteris d’avaluació. Aquestes modificacions es recullen a l’eina d’avaluació del GestIB.

Les SA no tenen una temporalització definida. Quan aquestes es despleguen en les programacions d’aula, és quan es planifica la temporalització, que en tot cas, té un caràcter flexible.

No necessàriament. Els sabers bàsics han d'incorporar-se a les SA de l'àrea o matèria per tal de poder assolir els criteris d'avaluació de les competències específiques. El canvi de la nomenclatura LOMCE "continguts" (que estaven vinculats a uns estàndards d'aprenentatge per a una avaluació sumativa de final d'etapa o revàlida, que mai es va poder implementar i que descarta la nova llei), a la nova nomenclatura LOMLOE "sabers bàsics", és intencionat i reflecteix a un canvi de concepte. L'aprenentatge dels sabers bàsics que es mobilitzen a les SA pren sentit en tant que permet el desenvolupament de les competències específiques, i el desenvolupament de les competències específiques pren sentit amb l'aprenentatge dels sabers bàsics. Als esborranys dels Decrets en la definició de sabers bàsics s'estableix que "tot seguint els criteris de la concreció curricular del centre, atesa la diversitat dels alumnes, el context educatiu o altres criteris pedagògics, l’equip docent pot aprofundir en uns més que en uns altres, a més d'agrupar-los i articular-los." Amb la mirada posada en l'aprenentatge dels alumnes, l'equip docent té, per tant, un marge de flexibilitat en la selecció dels sabers bàsics que s'incorporen a les SA.

Sense perjudici que els centres puguin crear repositoris de SA compartits i públics, la normativa establirà que, almenys, els centres hagin de compartir amb la comunitat educativa del centre (alumnes, mares i pares i tutors legals) les SA que estan desenvolupant, mitjançant els procediments que estableixen les normes d’organització, funcionament i convivència del centre. El motiu és que els referents de l'avaluació de l'aprenentatge dels alumnes són els criteris d'avaluació de les competències específiques, de les àrees o matèries, que són objecte de tractament en una SA.

Sí. Per això la normativa estableix que és l'equip docent, així com s'organitzi, qui dissenya les situacions d'aprenentatge. Precisament, en el sentit de la promoció del treball en equip del professorat que estableix la LOMLOE, és molt recomanable per tal de facilitar la connexió entre aprenentatges, especialment en l'educació infantil i primària, en la qual l'avaluació ha de tenir un caire globalitzat. Per als alumnes aquesta aproximació redueix la càrrega de treball repetitiu entre les distintes àrees o matèries, a cada nivell.

Sí, si l'equip docent les valora com a útils per a l'aprenentatge dels alumnes. També poden, i haurien de, ser objecte de revisió com a resultat de l'avaluació de la pròpia pràctica docent.

L'annex 3 dels esborranys de Decret de currículum conté les indicacions i els apartats que han de recollir les SA. Aquest esquema d'apartats és obligatori per al seu disseny per tal de garantir l'objectivitat en l'avaluació acreditativa (atendre els criteris d'avaluació de les competències específiques) i l'avaluació per a l'aprenentatge (avaluació formativa).

No. El grau de concreció del detall de les activitats, instruments d'avaluació, relació de recursos, etc. formen part de la seqüència didàctica de la programació d'aula, de forma que aquests elements es puguin incorporar de forma flexible al llarg del temps que es desenvolupen les SA. El GestIB té un mòdul de programació d'aula que facilita la tasca de definir i compartir les programacions d'aula. Aquestes programacions d'aula no tenen un format tancat i s'han de poder adaptar a la pràctica docent de cada equip educatiu.

No. El nombre de sessions que seran necessàries dependrà del disseny de cada SA i del seu desenvolupament. El desplegament en sessions d'una SA és la seqüència didàctica de la programació d'aula i pot abastar més o menys sessions, les necessàries per al desenvolupament de la competència o competències específiques que tracta.

Els Decrets no ho establiran. Haurien de ser les necessàries per tal de poder obtenir les evidències necessàries dels criteris d'avaluació que, en la proposta pedagògica que forma part de la concreció curricular, hagin de valorar-se en aquest curs.

L'únic prescriptiu és que una SA ha de tenir l'estructura que s'estableix a l'annex 3 dels Decrets de currículum. Atès que es tracta d'un document funcional, que s’ha de compartir entre l'equip docent i que s’ha de desplegar en la seqüència didàctica d'una programació d'aula, no és recomanable que sigui massa més llarga. Es tracta d'un instrument de disseny, no d'una unitat didàctica desenvolupada.

No. A partir de les evidències recollides en les tasques que realitza l'alumne en el desenvolupament d'una SA, el docent responsable de la matèria valorarà el grau d'assoliment dels criteris d'avaluació que hagin tractat. Això vol dir que la implementació d'una SA proveirà una valoració per a cada un dels criteris d'avaluació que tracta la SA.

Els descriptors del perfil de sortida de l'etapa que acompanyen cada una de les competències específiques serveixen per establir la connexió de les competències específiques amb les competències clau i, mitjançant la valoració dels criteris d’avaluació, tenen el seu efecte en la valoració del grau del desenvolupament de les competències clau a cada cicle (primària), a cada curs (ESO i batxillerat), i de la seva adquisició a final d’etapa que poden ser referents per a la promoció o titulació. En canvi, no són referents per a l'avaluació de les àrees o matèries i no tenen cap efecte en la qualificació final. Als efectes de les SA, aquests descriptors suggereixen el tipus de tasques que haurien de saber realitzar els alumnes per tal de desenvolupar les competències específiques que es tracten a la mateixa SA. Són, per tant, una ajuda per a l'equip docent en el disseny de les SA.

Qualsevol tasca o dinàmica, incloses les més instrumentals si són necessàries, sempre amb una orientació inclusiva i competencial i amb la finalitat de desenvolupar les competències específiques de l’àrea o matèria. Per a l'orientació inclusiva cal tenir en compte, prescriptivament, el conjunt de mètodes que inclou el Disseny Universal per a l'Aprenentatge. Per a una orientació competencial de les tasques, podeu consultar diverses referències, com per exemple el projecte GAPPISA, que proposa una pauta de verificació de les tasques que es proposen als alumnes.

Vegeu la resposta a la qüestió de si les SA tenen una qualificació. Un examen pot ser una activitat o tasca particular dins d'una SA però, perquè el docent pugui valorar el grau d'assoliment dels criteris d'avaluació que tracta la SA, cal que els instruments d'avaluació siguin diversos i no es limitin a proves objectives. Si cal realitzar alguna d'aquestes proves, la seva orientació hauria de ser competencial, per a la qual cosa existeixen models com els que fa servir l'IAQSE (en coordinació amb el MEFP) per a l'avaluació de diagnòstic.

A l’inici del curs només cal tenir una previsió de les SA que es tractaran durant el tres primers mesos, des d’un plantejament flexible i així poder adaptar-se al procés d’aprenentatge dels alumnes. La programació per SA és diferent a una programació per unitats didàctiques o programacions de cicle que estaven plantejades per a tot un curs, precisament per poder facilitar la contextualització i facilitar la regulació de la pràctica docent.

Sí, sempre tenint en compte els criteris d’avaluació acordats a la proposta pedagògica del centre.

A les reunions d’equip docent es realitzen les coordinacions i els acords d’organització i desenvolupament de les SA que incorporen criteris d’avaluació de distintes àrees.

Sí. Si es planifiquen SA per àrees diferents, s’hauran d’elaborar programacions d’aula que les despleguin.

Les SA comporten un repte i són complexes en el sentit que han de preveure diferents activitats. S’han de desenvolupar en un nombre suficient de sessions per tal de fer les activitats d’iniciació, de retroacció i de valoració final. La complexitat de les SA pot ser diferent entre elles, per la qual cosa no es pot establir una durada ni mínima ni màxima.

En el cas de treball per ambients o tallers pot tenir sentit sempre que durant el curs i de forma contínua es faci el seguiment i la valoració del grau d’assoliment dels criteris d’avaluació.