Miquel Sbert i Garau (Llucmajor, 1952)
És mestre (1972), llicenciat en filologia hispànica i doctor en filologia catalana (1992) amb la tesi La poesia de tradició oral: aportació al catàleg de glosadors de Mallorca (els glosadors de Llucmajor i de la seva comarca).
Ha exercit com a mestre (1972-1985) i és professor de llengua i literatura catalanes d'educació secundària per oposició (1985). Des del 1992 pertany al cos d'inspectors d'educació i se'n jubilà el 2012. Ha estat director de centres d'educació primària i també de secundària (entre d'altres, de l'Institut Maria Antònia Salvà de Llucmajor).
Ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat dins l'Administració educativa (director general d'Ordenació i Innovació Educativa, cap del Departament d'Inspecció Educativa i director de l'Institut d'Avaluació Qualitat del Sistema Educatiu de la Conselleria d'Educació i Cultura de les Illes Balears).
Professor associat durant alguns anys a la UIB i assessor de l'ICE en matèria de formació del professorat, les seves línies de treball s'han adreçat a la investigació i a la divulgació sobre poesia de tradició oral i a la normalització lingüística en el camp educatiu. També ha estudiat l'obra de Maria Antònia Salvà. D'acord amb aquestes línies de treball, ha dictat, d'una banda, nombroses conferències i cursos de formació del professorat en matèries d'ensenyament, de didàctica de la llengua catalana i de normalització lingüística i, de l'altra, sobre etnopoètica (principalment sobre el cançoner tradicional), cultura popular i tradicional, etc. a molts indrets de les Illes Balears i dels Països Catalans i al País Basc.
Ha publicat en revistes especialitzades, en revistes de difusió cultural, de la premsa forana i en la premsa diària molts treballs i articles relacionats amb la didàctica de la llengua, amb la normalització lingüística de l'ensenyament, amb l'obra de Maria Antònia Salvà i amb la literatura de tradició oral. És coautor de quinze llibres de text per a l'ensenyament de la llengua catalana i ha publicat molts estudis i pròlegs en llibres relacionats amb la cultura catalana i balear.
Entre els seus llibres cal esmentar "Unions i desunions" de mestre Lleó: acotacions per a una teoria de valors (1991), la narració La cinta de plata (1992), Oh mar blava, que ets de trista... L'emigració a Amèrica al cançoner popular de Mallorca (2001) o les obres, com a coautor, La cuina conventual a Mallorca. Espais, costumari i receptes (2006) i S'Arenal, penombra als (meus) paradisos perduts (2009). Ha publicat diversos treballs monogràfics entorn de l'obra de Maria Antònia Salvà, com Maria A. Salvà i Ripoll. Apunts per a una cronologia mínima (1990), La fusió de cultura popular i poesia a l'obra de Maria Antònia Salvà (2008), Cala Gentil i l'Allapassa. Dos poetes, dos paisatges (2010), El fornet de la soca. Filosofia i receptari (amb Tomeu Arbona, 2015).
El seu llibre Llengua de glosador. Notes sobre poesia de tradició oral (desembre de 2008) recull una selecció d'uns tres-cents articles d'entre tots els articles que ha publicat setmanalment al diari Última Hora a la secció Llengua de glosador, des del 2004 fins al 2009, i reflecteixen les seves reflexions després de molts anys d'investigació i d'estudis relacionats amb la poesia de tradició oral. Actualment té en premsa el llibre Aguiar amb el Cançoner de Mallorca, en col·laboració amb Miquel Vicens Calent.
Va ser col·laborador de la Gran Enciclopèdia de Mallorca. Publicà a la revista Lluc articles relacionats amb l'etnopoètica a la secció Pedra solta. Des del 2014 fins al 2016 ha publicat al diari Última Hora la secció Illes etnopoètiques. Dirigeix la col·lecció d'etnografia i folklorística "Blat Cabot", de Lleonard Muntaner-Editor.
Ha esta guardonat amb diversos premis, com el de la premsa forana de Mallorca (1984), l'educatiu Baldiri Reixac (1985) o el Ciutat de Palma d'investigació (1986).
És membre del Consell Assessor de l'Obra Cultural Balear, del Consell Assessor de Cultura de l'Ajuntament de Palma i del Consell Assessor de Cultura Popular del Consell de Mallorca, entre d'altres.