PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL

El Decret 11/2021, de 15 de febrer, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s’estableixen les competències i l’estructura orgànica bàsica de les conselleries de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, disposa que la Direcció General de Cultura està adscrita a la Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura, i té, entre d’altres, les funcions següents: difusió i foment de la cultura; promoció de la cultura balear a l'exterior i patrimoni cultural immaterial.


El 13 d’abril de 2019, es va publicar la Llei 18/2019, de 8 d’abril, de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, que deroga la Llei 1/2002, de 19 de març, de cultura popular i tradicional de les Illes Balears. La nova redacció actualitza i millora el contingut, en el qual s'ha duit a terme l'adaptació a la normativa actual i s'han incorporat els conceptes de patrimoni cultural immaterial i salvaguarda. També cal destacar el protagonisme dels portadors i les seves manifestacions culturals com a integrants del patrimoni immaterial.


L’any 2003 la UNESCO va aprovar la Convenció per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial i es va ratificar l’any 2006. Aquesta norma ha estat el referent que s'ha tengut en compte per redefinir conceptes i continguts, i ampliar els camps de participació i l’abast del patrimoni susceptible de regular-se en aquesta nova iniciativa.


La Llei 18/2019 té per objecte regular la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de les Illes Balears, donar-lo a conèixer, fomentar-lo, difondre’l i investigar-lo.


D’acord amb l’article 2.1 d’aquesta Llei, s’entén per patrimoni cultural immaterial els usos, les representacions, les expressions, els coneixements i les tècniques, juntament amb els instruments, els objectes, els artefactes i qualsevol altre suport material vinculat als béns immaterials objecte de salvaguarda, com també els espais, els indrets i els itineraris culturals i naturals que hi són inherents, i que les comunitats, els grups i, en alguns casos, les persones reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural.


Així mateix, l’article 3 indica que el patrimoni cultural immaterial es manifesta, en particular, en els àmbits següents:


a) Formes de comunicació, tradicions i expressions orals i les seves produccions, incloses la llengua i les seves modalitats i particularitats lingüístiques com a vehicle del patrimoni cultural immaterial, com també la toponímia tradicional com a instrument per a la denominació geogràfica del territori.

b) Activitats productives, processos i tècniques artesanals tradicionals.

c) Festes, creences, rituals i cerimònies.

d) Arts de l’espectacle, representacions, jocs i esports tradicionals.

e) Manifestacions sonores, música, danses i balls tradicionals.

f) Salut, alimentació, gastronomia i elaboracions culinàries.

g) Coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l’univers, aprofitaments específics i percepció del territori.

h) Formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social, com també els usos i els costums tradicionals i el dret consuetudinari de cadascuna de les illes, inclosa la tradició jurídica privativa pròpia de cada illa.