Benestar i qualitat de vida

Tríptic informatiu sobre les cures bàsiques a domicili per a pacients amb necessitat d'atenció pal·liativa¹

Alguns dels símptomes que més molesten al pacient i més preocupen a la família i cuidadors són:

Dolor

Entenent el dolor total com a experiència física i emocional desagradable i subjectiva, per tant és el pacient qui millor la pot descriure.

IDEA CLAU: Si el pacient diu que té dolor, és que hi ha dolor.

Deixem al seu domicili informació escrita sobre el tractament que ha d'administrar amb nom, dosi i horari.
És important que anoti les dosis extres de fàrmac que han estat necessàries per controlar el dolor en el transcurs de 24 hores.

Caquèxia-anorèxia

Disminució de la gana, debilitat, aprimament.
És important comprendre alguns conceptes que ajudin a disminuir l'angoixa que produeix.

La disminució de la gana és un símptoma més de la malaltia.
La debilitat no està causada perquè no mengi.

IDEA CLAU: Menjar el que vulgui, quan vulgui i com vulgui

Estat d'ànim

Amb freqüència poden aparèixer diferents alteracions en l'estat d'ànim del pacient com ansietat, irritabilitat, tristesa o desesperança.
En aquests casos és important:

Acollir les diferents emocions sense rebuig.
Fomentar la comunicació, permetre que s'expressi.
Crear un ambient agradable i tranquil.
Planificar activitats agradables per al pacient.
Evitar la solitud.
Adequar les visites a les seves preferències de nombre i durada.
Valorar amb els professionals la necessitat d'atenció psicològica i / o tractament farmacològic.

Freqüentment és la persona més propera, el cuidador principal, qui rep directament el malestar del pacient, per això és important trobar moments per "desconnectar" i recuperar un estat d'ànim comprensiu i pacient.

L'ALIMENTACIÓ

L'alimentació, no és només una font de nutrients, sinó que té un important significat personal, social i cultural, alhora que és un símbol de salut i plaer. Sent un dels motius més freqüents de preocupació i sofriment en les famílies i els pacients amb malaltia crònica, avançada, progressiva i en situació de final de la vida.
A més per a la família o els cuidadors, el menjar és un dels mitjans més importants que tenen per expressar afecte al ésser estimat i un dels instruments més eficaços per sentir-se útils en la cura del pacient amb càncer avançat.
No obstant això, la pèrdua de la gana és un dels símptomes més freqüents de l'avanç de la malaltia i per tant, un indicador rellevant.
Alguns consells que, a nivell domiciliari, podrien ser de gran utilitat:

Recordeu que la persona malalta: "menjarà el que vulgui, quan vulgui i quant vulgui ....".
Recordeu que no està feble perquè no menja, sinó que no menja perquè no té la força ni la necessitat de fer-ho.
Reforçar que mengi acompanyat.
Aconsellar que utilitzi plat de postres en lloc de plat pla.
Substituir el plat fondo per una tassa de cafè amb llet.
Evitar olors i sabors forts, encara que abans fossin del seu gust.
Evitar presentar un plat, sense haver-li estat retirat l'anterior.

Neteja de la boca

Barrejar en mig got d'aigua, dues cullerades d'aigua oxigenada i una mica de bicarbonat.
Mullar la barreja en un raspall dental suau o en una gasa.
Raspallar la llengua de dins cap a fora diverses vegades per si li produeix nàusees, sense empassar-se'l.
Realitzar la neteja diverses vegades al dia. Si es té pròtesi dental, netejar també diàriament.

Boca seca

Netejar la boca com a mínim dues vegades al dia.
És aconsellable, beure molts líquids (si tolera).
Realitzar glopeigs bucals amb camamilla (1 litre) i suc de llimona. No afegir sucre i conservar a la nevera.
Es poden mastegar xiclets o caramels sense sucre i àcids.
Mastegar trossos de pinya envasada (sense almívar) o natural.
Hidratar els llavis amb cacau (no vaselina).
No utilitzar antisèptics orals que continguin alcohol (Oraldine, listerine ...)
Si no millora de sequedat de boca, provar amb preparats comercials disponibles a les farmàcies.

Candidiasi oral

Hi ha tractaments i estat en el pacient que poden afavorir l'aparició de candidiasi o fongs.
L'aparició de fongs es pot veure amb l'aparició de plaques blanques a la llengua, galtes i gola.
Notificar al metge per inici de tractament farmacològic.

Boca dolorosa

Preparar camamilla (1 litre) amb una o dues ampolles d'algun anestèsic local (pautat pel metge). Conservar a la nevera màxim 2 dies. Realitzar glopeigs sempre que es necessiti, recomanació de 4 a 6 vegades en el dia.
Rentar amb camamilla.
Dieta tova o líquida amb aliments freds o a temperatura ambient.
No utilitzar pròtesis dentals si produeixen molèsties.

Halitosi (mal olor bucal)

Realitzar la higiene bucal 3 vegades al dia.
Fer gàrgares amb aigua oxigenada (H2O2) diluïda al 10% amb sèrum fisiològic (SF) o aigua (H2O).
Si presenta infecció barrejar povidona iodada (dues cullerades petites) amb mig got d'aigua.

L'ELIMINACIÓ

De la regularitat i consistència de les deposicions en dependrà en part el benestar del pacient, per tant haurà de tenir en compte que:

La ingesta de líquids i fruita és important, però no serà suficient. Per això, administrarà els laxants o inductors pautats amb la regularitat que se li indiqui.
La duresa i quantitat de femta ha de ser: sense formes, toves i almenys cada dos dies.
L'acció de defecar no ha de suposar un sobreesforç, ha de ser un acte el més íntim possible, si pot ser assegut i millor encara si es fa a hores fixes (al despertar-se i després dels àpats és quan l'intestí està més actiu).
Si hagués algun dubte, aparegués diarrea, dolor abdominal, mala olor a la boca, inquietud o passessin 3-4 dies des de l'última deposició, es posarà en contacte amb el metge de capçalera o ESAD

Si té fuites d'orina-femta, no té temps d'arribar al bany o les seves forces no els ho permeten li donaríem les següents indicacions:

Primer que es posi en contacte amb el infermera del centre de salut o ESAD. Ells li recomanaran la millor opció en cada moment.
En cas de començar a utilitzar bolquer, col • lector o falca, que s'ho prengui amb tranquil • litat, les primeres vegades pot resultar difícil, però ara és la millor opció per a tots.
Intentar mantenir seca la pell, a més de hidratada (usar tovalloletes de nadó i assecar bé els plecs, aplicar crema fins que s'absorbeixi)
Si apareix alguna irritació, enrogiment o la pell es trenca o sagna, avisar a la seva infermera del centre de salut o ESAD.

LAVABO

El bany és una de les activitats bàsiques i per això l'ajuda del cuidador en la neteja personal és molt important:

Es requereix paciència, flexibilitat, amabilitat, creativitat i coneixement de la persona a la qual cuida tractant que el bany sigui un moment de plaer i de relaxació.
S'haurà de buscar la postura més adequada, còmoda i segura per al malalt.
Es crearà un entorn segur, adaptant el bany, suprimint o eliminant totes les barreres arquitectòniques. Usant agafadors a la dutxa, barres de suport, bandes o catifes antilliscants, seients geriàtrics, etc.
Si el pacient està enllitat, el lavabo es realitzarà al llit, amb ajuda de dos palanganes. Es col • locarà al pacient cap per amunt i lleugerament incorporat, començant la higiene per la cara, part davantera, part posterior i acabant per la regió genito - anal.
S'evitarà la pell seca ja que apareixerà picor, usant cremes hidratants o emol • lients com l'oli d'ametlles.
S'aprofitarà el moment de la neteja per inspeccionar l'estat de la pell, a la recerca de zones envermellides, ferides, butllofes.
No massatge sobre les zones que ja estan enrogides.
La roba del llit ha de quedar ben estirada i sense arrugues ni plecs, així s'evitarà l'aparició d'úlceres per pressió.
Utilitzar roba fluixa, fàcil d'obrir i manejar, camises de dormir obertes, etc.
Si el pacient presenta incontinència, utilitzar absorbents o bolquers.
Mantenir al pacient net i sec. Es poden aplicar cremes de barrera a base d'òxid de zinc per evitar la irritació de la pell.
Davant de qualsevol dubte, consulteu amb la seva infermera del centre de salut o ESAD.

MOBILITAT

Les mobilitzacions consisteixen en una sèrie d'exercicis que ajuden a restablir les funcions físiques disminuïdes i adoptar postures en la persona, que per si sola no podria fer.
Totes les mesures aniran encaminades a aconseguir la major autonomia i fomentar l'autoestima.

- Per promoure que la persona pugui deambular és important condicionar l'habitatge, eliminar tots aquells obstacles que poden dificultar el caminar com a sòls relliscosos, catifes, esglaons..
- Resulta molt aconsellable que les portes siguin amples, que les superfícies siguin antilliscants, l'ús de baranes o passamans, l'ús de calçat còmode, ample, tancat i antilliscant.

Si el pacient és autònom

Fomentar i facilitar la mobilitat i activitat física, en la mesura de les seves possibilitats, animant-lo a caminar, a fer passejades sempre adequats a les seves limitacions.

Si el pacient necessita ajuda

Oferir ajuda o proporcionar mesures de suport com el bastó, les crosses, el caminador, etc. per evitar el risc de caigudes.

Si el pacient no col·labora

Realitzar mobilitzacions passives, ajudar-se amb la grua per aixecar-lo, amb la cadira de rodes o cadira giratòria per traslladar-lo, etc.

Pacient assegut

Cercar una butaca adequada, còmoda, amb recolzabraços i el respatller una mica inclinat cap enrere. La posició ha de ser recta, es pot ajudar amb coixins, per adaptar l'ample i la profunditat de la cadira a la llargada de la cuixa.
No fer servir coixins en forma de flotador. És preferible utilitzar dispositius d'alleujament de pressió i realitzar canvis posturals, encara que siguin mínims, movent-se d'un costat a un altre per descarregar el pes de les natges.
Si el pacient es va lliscant i relliscant poc a poc, no se li ha de pujar arrossegant, perquè poden aparèixer úlceres o nafres. Evitar el lliscament. És aconsellable ajudar-se d'un reposapeus.
Deixar seus objectes personals al seu abast per augmentar la seva autonomia i comoditat. Es recomana l'ús d'una campaneta o timbre al costat del malalt per trucar als familiars, i així proporcionar més seguretat.

Pacient enllitat

No realitzar moviments bruscos i vigilar l'aparició de dolor durant la mobilització, per si fos necessari administrar analgèsia abans.
Cercar la posició més confortable per al malalt, la qual no li causi dolor.
S'aconsella l'ús d'un llit articulat, suports i agafadors per facilitar la mobilització.
Es recomana el matalàs antiescares, per prevenir úlceres. Evitar col • locar el pacient sobre les úlceres que presenti.
Realitzar canvis posturals, si ho tolera.
No arrossegar el cos per pujar, utilitzar un llençol doblegat, una entremetida.
Utilitzar sistemes de protecció local sobre prominències òssies, talons, colzes, malucs, per evitar la pressió. Es pot posar un coixí o coixí deixant lliures aquestes zones perquè no estiguin en contacte amb el llit.
Per girar al malalt, fer-ho en bloc amb ajuda de la entremetida. Col • locar un coixí paral • lel a la seva esquena i treure l'espatlla sobre la qual es recolza el cos. Posar una altre coixí o coixí entre cama i cama, perquè no freguin els genolls.

¹ Font: Cures integrals al pacient pal liatiu. Basat en el manual de cures pal liatives en atenció primària. Estratègia Balear de Cures Pal liatives. Maig 2012