c

Preguntes freqüents sobre la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica (FAQs)

c

c

c

c

c

Aclariments respecte al punt 2 de l’Article 20 de perspectiva climàtica en nous desenvolupaments urbanístics

 c

«En els nous desenvolupaments urbanístics que prevegin els instruments recollits en l’apartat anterior s’ha de reservar, al municipi, una àrea de sòl destinada a la generació d’energia renovable amb una superfície suficient per produir l’energia que determinin dues  hores d’ús diari de la potència mínima de disseny prevista, segons el que estableix el Reglament electrotècnic per a baixa tensió, aprovat pel Reial decret 842/2002, de 2 d’agost.»

c

a) Quan s'aplica el punt 2 de l'article 20?  És a dir, en quin moment es considera que existeix un "nou desenvolupament urbanístic"?

El concepte nou desenvolupament urbanístic engloba qualsevol desenvolupament urbanístic comprés en la nova formulació, adaptació o revisió dels plans directors sectorials, els plans territorials, els plans generals, els plans d’ordenació detallada, els plans parcials i els plans especials que s’hagin de sotmetre a avaluació ambiental estratègica i que, per tant, també han d’incorporar la perspectiva climàtica en el procés d’avaluació ambiental.

Això vol dir que es considerarà nou desenvolupament urbanístic tot allò que sigui definició d’un pla parcial o altre instrument urbanístic de rang superior i les seves modificacions. 

c

c

c

b) Quan es presenta una proposta de modificació d’un planejament urbanístic, és d’aplicació el punt 2 de l’article 20 en termes absoluts o relatius? O sigui, l’anàlisi s’ha de realitzar sobre el total del planejament o respecte al planejament vigent?

La perspectiva climàtica ha d’incorporar les anàlisis i l’avaluació previstes en l’apartat primer de l’article 20 de la Llei de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears i, en conseqüència, s’ha de reservar l’àrea de sòl prevista a l’apartat segon; tot això, independentment que aquests desenvolupaments urbanístics s’hagin previst per primera vegada en un instrument de planejament o es tracti d’una revisió o adaptació d’un pla antic.

En resum, l’article 20.2 s’ha d’aplicar amb caràcter general. En el cas d’un pla aprovat amb anterioritat, si aquest no s'ha executat, haurà d'adaptar-se a la nova legislació.

c

c) Interpretació sobre l’àrea de sòl destinada a la generació d’energia renovable.

La generació d’energia associada al nou desenvolupament urbanístic podrà ser compensada a partir de qualsevol tipologia de font renovable: solar fotovoltaica tant en superfície horitzontal (solars destinats a l’ús exclusiu de generació d’aquesta energia, aparcaments, cobertes, mobiliari urbà, etc.) com vertical (façanes), eòlica, geotèrmica, solar tèrmica, o qualsevol altra energia considerada verda.

c

d) Ha d’estar la instal·lació d’energia renovable situada dins del mateix planejament urbanístic?

És preferible que se situï a la mateixa zona de nova construcció, encara que no és estrictament necessari. Es poden destinar altres zones urbanes dins del mateix municipi a la generació d’aquesta energia. En qualsevol cas, l’energia renovable produïda i abocada a la xarxa sempre haurà de ser igual o major a l’energia consumida.

c

e) Eina de càlcul per estimar l'energia a generar segons el Reglament electrotècnic per a baixa tensió

L'eina dona com a resultat l'energia necessària a generar pel desenvolupament urbanístic i la superfície de sòl a reservar.

Fulla de Càlcul Producció mínima d'energia renovable (article 20.2 de la Llei 10/2019)

c

 

Fins quan podran circular els vehicles de gasolina i / o dièsel a les Illes Balears? (Article 67)

 

La Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica (BOIB núm. 27, de 2 de març de 2019) estableix en el seu article 67 (Vehicles de combustió interna) que: [...]

2. Per a la consecució de l'objectiu establert en l'apartat anterior, el Govern de les Illes Balears, mitjançant un decret, pot limitar en el territori de la comunitat autònoma l'entrada i la circulació de vehicles susceptibles de produir emissions que superin els valors límit de qualitat de l'aire fixats, en el marc de la legislació estatal sobre qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera. Es podran establir excepcions en relació als vehicles de servei públic i als que s'hagin usar en esdeveniments de caràcter especial sotmesos a autorització administrativa.

 

A més, en la disposició addicional tercera (Calendari d'adaptació) estableix que: [...]

3. En relació amb els vehicles de combustió interna, s'aplicaran les següents mesures:

a) Les restriccions de circulació a les Illes Balears de motocicletes i turismes que utilitzin combustibles fòssils estaran definides d'acord amb la normativa estatal per raó de la matèria, o bé mitjançant els plans de reducció d'emissions en mobilitat terrestre que marqui el Pla de Transició Energètica de les Illes Balears definit al capítol 1 d'aquesta llei.

b) A partir de l'1 de gener de 2035, queda prohibida la circulació a les Illes Balears de motocicletes, turismes, furgons i furgonetes que no siguin lliures d'emissions, menys els vehicles, que s'estableixi reglamentàriament excepcions per raons de servei públic o de la seva radicació prèvia a les Illes Balears

La Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica, defineix a l'article 14 del Títol IV. Mobilitat sense emissions i transport:

3. Els municipis de més de 50.000 habitants i els territoris insulars adoptaran abans de 2023 plans de mobilitat urbana sostenible que introdueixin mesures de mitigació que permetin reduir les emissions derivades de la mobilitat incloent-hi, almenys:


a) L'establiment de zones de baixes emissions abans del 2023.
b) Mesures per facilitar els desplaçaments a peu, amb bicicleta o altres mitjans de transport actiu, associant-los amb hàbits de vida saludables, així com corredors verds intraurbans que connectin els espais verds amb les grans àrees verdes periurbanes.
c) Mesures per a la millora i ús de la xarxa de transport públic, incloent mesures de integració multimodal.
d) Mesures per a l'electrificació de la xarxa de transport públic i altres combustibles sense emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, com el biometà.
e) Mesures per fomentar l'ús de mitjans de transport elèctrics privats, incloent-hi punts de recàrrega.
f) Mesures d'impuls de la mobilitat elèctrica compartida.
g) Mesures destinades a fomentar el repartiment de mercaderies i la mobilitat a la feina sostenibles.
h) L'establiment de criteris específics per millorar la qualitat de l'aire al voltant de centres escolars, sanitaris o altres d'especial sensibilitat, quan sigui necessari de conformitat amb la normativa en matèria de qualitat de l'aire.
i) Integrar els plans específics d'electrificació de darrera milla amb les zones de baixes emissions municipals.

 

El que disposa aquest apartat serà aplicable als municipis de més de 20.000 habitants quan se superin els valors límit dels contaminants regulats al Reial Decret 102/2011,  de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l'aire.
Els plans de mobilitat urbana sostenible hauran de ser coherents amb els plans de qualitat de l'aire amb què, si s'escau, compti el municipi d'acord amb el que preveu el Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l'aire.
S'entén per zona de baixa emissió l'àmbit delimitat per una administració pública, en exercici de les seves competències, dins del seu territori, de caràcter continu, i en el que s'apliquen restriccions d'accés, circulació i estacionament de vehicles per millorar la qualitat de l'aire i mitigar les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, conforme a la classificació dels vehicles pel seu nivell d'emissions d'acord amb allò establert a el Reglament General de Vehicles vigent.
Qualsevol mesura que suposi una regressió de les zones de baixes emissions ja existents haurà de comptar amb l'informe previ de l'òrgan autonòmic competent a matèria de protecció del medi ambient.