D’acord amb el que estableix la DMA, s’implanten programes de seguiment i control de l’estat de les masses d’aigües, tant en qualitat com en quantitat. A les aigües superficials es controla l’estat ecològic i l’estat químic, a més del volum i el nivell de flux en la mesura en què afecten a l’estat ecològic. A les aigües subterrànies es realitza el seguiment de l’estat químic i quantitatiu.
Aquests programes són una eina bàsica per a la gestió de les aigües, ja que permeten diagnosticar l’estat en què es troben les masses d’aigua en cada moment, conèixer l’evolució temporal i realitzar el seguiment de la planificació hidrològica.
En funció de les característiques del mostreig trobem:
Els programes de control i vigilància de les masses d’aigua es realitzen a estacions de control específiques per a cada tipus de massa d’aigua i que es troben repartides al llarg de tot el territori balear.
Aquí trobareu més informació sobre la Directiva Marc de l’Aigua, les masses d’aigües de les Illes Balears i els programes de seguiment i control.
Per determinar l’estat de la qualitat de les masses d’aigua, s’utilitzen uns determinats indicadors o paràmetres.
Segons el paràmetre usat poden ser:
Segons la seva complexitat poden ser:
L’estat ecològic es determina amb els indicadors biològics, hidromorfològics i fisioquímics. Aquests dos darrers es valoren en relació amb la seva capacitat d’afectar els indicadors biològics.
D’acord amb la DMA, per conèixer l’estat de les masses de categoria rius es mesuren els indicadors que s’inclouen a la taula següent:
Element de qualitat | Indicador | Freqüència prevista en DMA* |
Fitoplancton | Chla, FITOHMIB | 6 mesos |
Macròfits | - | 3 anys |
Invertebrats bentònics | INVHMIB | 3 anys |
Paràmetres generals | Fisicoquímic | 3 mesos |
Substàncies prioritàries** | Annex X DMA | 1 mes |
Nitrats i fosfats | Nutrients | 3 mesos |
Paràmetres hidromorfològics | Cabal, CARAVAGGIO (HQA, HMS) i LRD | 6 anys |
* Excepte casos on es justifiquin intervals més amplis.
** Algunes substàncies prioritàries poden tenir periodicitat major.
Els resultats d’aquest control els podeu consultar aquí.
Xarxa de vigilància de les masses de categoria riu (Memòria del PHIB 2022)
Aquí podeu consultar el nom, el codi i les coordenades de les estacions de control i seguiment de les masses de categoria riu.
D’acord amb la DMA, per conèixer l’estat de les masses de transició es realitza un seguiment a través del control de vigilància i del control operatiu, mesurant els següents paràmetres a cada massa d’aigua:
Element de qualitat | Indicador | Freqüència prevista en DMA* |
Fitoplancton | Chla, FITOHMIB | 6 mesos |
Macròfits | - | 3 anys |
Invertebrats bentònics | INVHMIB | 3 anys |
Paràmetres generals | Fisicoquímic | 3 mesos |
Substàncies prioritàries** | Annex X DMA | 1 mes |
Nitrats i fosfats | Nutrients | 3 mesos |
* Excepte casos on es justifiquin intervals més amplis.
** Algunes substàncies prioritàries poden tenir periodicitat major.
Xarxa de vigilància de les aigües de transició (Memòria del PHIB 2022)
Aquí podeu consultar el nom, el codi i les coordenades de les estacions de control i seguiment de les aigües de transició.
En els programes de seguiment i control de les masses d’aigües costaneres trobem la xarxa de control de vigilància i la xarxa de control operatiu, on es mesuren una sèrie de paràmetres i freqüències per conèixer l’estat de les masses costaneres:
Element de qualitat | Indicador | Freqüència prevista en DMA* |
Fitoplancton | Chla, FITOHMIB | 6 mesos |
Macròfits | POMI | 3 anys |
Invertebrats bentònics | MEDOCC, CARLIT | 3 anys |
Paràmetres generals | Fisicoquímic, nutrients | 3 mesos |
Substàncies prioritàries** | Annex X DMA | 1 mes |
Nitrats i fosfats | Nutrients | 3 mesos |
* Excepte casos on es justifiquin intervals més amplis.
** Algunes substàncies prioritàries poden tenir periodicitat major.
Xarxa de vigilància de les aigües costaneres (Memòria del PHIB 2022)
Aquí podeu consultar el nom, el codi i les coordenades de les estacions de control i seguiment de les aigües costaneres.
Les masses d’aigües subterrànies es troben afectades per distintes pressions que donen lloc a la contaminació per nitrats o a la salinització. Per controlar el seu estat, es disposa d’una xarxa de control a través de la qual s’obtenen dades de qualitat i piezometria. Aquesta xarxa consta del voltant de 1500 punts estratègics hidrogeològicament (alguns històrics que daten dels anys 60 i altres que s’han anat incorporant amb el temps), dels quals una tercera part són piezomètrics i la resta són pous d’explotació (públics o particulars).
Els programes de control de l’estat de les masses d’aigua subterrània inclouen el seguiment de l’estat quantitatiu, de l’estat químic i de les zones protegides:
Xarxa de vigilància de l'estat quantitatiu de les masses d'aigua subterrània (Memòria del PHIB 2022)
Xarxa de vigilància de l'estat qualitatiu de les masses d'aigua subterránia (Memòria del PHIB 2022)
Aquí podeu consultar el nom, el codi i les coordenades de les estacions de control i seguiment de les aigües subterrànies.