El vicepresident Yllanes demana a Eivissa que faci aportacions al Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic NNota Informativa

El vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, i el director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, han presentat aquest dimarts al Consell Insular d’Eivissa i als diferents ajuntaments de l’illa l’esborrany del Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic, amb l’objectiu de poder conformar el full de ruta de les Illes quant al desplegament ampli de la Llei.

Aquest Pla ha d’establir un marc transversal d’orientació i planificació dels objectius, les polítiques i les accions per complir amb la Llei de canvi climàtic i transició energètica, per accelerar així la reducció d’un 40 % de les emissions contaminants a les Illes Balears fins al 2030.

Juan Pedro Yllanes ha explicat que «la implicació de les institucions que estan més a prop de la ciutadania és essencial per desenvolupar aquest Pla de Transició Energètica, per això anam poble a poble per tal de poder rebre aquesta informació de primera mà. També necessitam que els que governen a cada illa s’impliquin. Ens hem pogut reunir tant amb el Comitè d’Experts com amb les entitats ecologistes per tal que ens exposin les seves demandes, i així establir un marc estratègic d’adaptació del territori i les infraestructures als efectes del canvi climàtic. El Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic és el full de ruta que ens permetrà assumir els objectius climàtics, per això ha de tenir el major consens possible i una eina clau són els consells insulars i els ajuntaments. Eivissa necessita adoptar accions per començar la transició energètica i caminar cap a una sobirania energètica renovable; recordem que l’objectiu per al 2050 és cobrir el 70 % i a Eivissa encara estam molt i molt lluny».

Per la seva banda, el director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, ha apuntat que «les administracions públiques són essencials per establir mesures per lluitar contra el canvi climàtic. Per això, aquesta reunió té tanta importància, perquè en el Pla que definirà quines illes volem per als propers deu anys tothom ha de dir la seva, per obtenir un Pla el més consensuat possible».

Impuls del sector hoteler

Tant el vicepresident com el director general han aprofitat l’estada a l’illa per visitar l’Hotel Bellamar, exemple de la posada en marxa d’autoconsum energètic gràcies a les subvencions del Govern. En aquest sentit, tant Yllanes com Malagrava han pogut observar el desplegament que el sector hoteler comença a fer a l’illa quant a la transició energètica i l’impuls d’energies renovables.

L’hotel visitat, situat al municipi de Sant Antoni de Portmany, és un dels beneficiats de la convocatòria FOTEMPAR 21 per al desenvolupament de l’autoconsum fotovoltaic. Les instal·lacions han rebut un ajut de 15.000 euros del Govern i generaran una potència de 95,7 kW. Es preveu que amb aquesta instal·lació d’autoconsum es puguin generar fins a 140.000 kWh/any i es redueixin les emissions en 70.000 kg de CO₂ l’any.

Quant a les subvencions dels sectors econòmics d’Eivissa, cal apuntar que les línies obertes per a sectors econòmics Next 123 han rebut un total de 102 sol·licituds per instal·lar 4.997 kW de potència i han demanat 1.378.706 euros. «Animam a continuar demanant subvencions a tota la ciutadania i establiments com aquests, ja que podrem continuar demanant ampliacions de crèdit per cobrir totes les sol·licituds», ha destacat Yllanes.

Tant el vicepresident com el director general han aprofitat la visita per tornar a recordar que existeix una línia del Pla d’Inversions per a la Transició Energètica de les Illes Balears (PITEIB), centrada concretament en actuacions integrals de grans consumidors i que compta amb deu milions d’euros per a actuacions com la que s’ha dut a terme a l’hotel visitat.

El vicepresident Yllanes ha destacat que la posada en marxa i el desplegament de la línia P4.L3 del PITEIB tindrà un impacte econòmic i d’actuacions que es diversificarà en sectors com el turístic, l’industrial i per a particulars, altres empreses i administracions públiques.

El Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic

El Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic té com a objectiu que per a l’any 2023 les Illes Balears tenguin les bases per a un model econòmic sostenible, descarbonitzat i resilient al canvi climàtic, fet que permetrà un creixement socialment just, intel·ligent i democràtic. Així, aquest Pla pretén donar forma a la planificació de la política de transició energètica i canvi climàtic balear, de manera que es pugui donar compliment als compromisos que emanen de la Llei de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears.

L’esborrany del Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic ja va ser presentat al Consell Balear del Clima el passat 12 de maig i ha de preveure les mesures necessàries per a la reducció de gasos amb efecte d’hivernacle respecte al 1990, avançar cap a la major autosuficiència energètica reduint el consum primari d’energia respecte al 2005, així com ampliar la potència d’energies renovables a les Illes Balears i assegurar l’adaptació del territori i dels sectors econòmics de les Illes Balears als impactes del canvi climàtic.

Segons aquest Pla, el primer objectiu és reduir les emissions un 40 % el 2030 per arribar a la neutralitat climàtica l’any 2050. Així mateix, la reducció del consum primari ha d’abaixar un 26 % el 2030 i fins a un 40 % el 2050. D’altra banda, el Pla preveu quotes quinquennals de penetració d’energies renovables, per tecnologies, a fi d’assolir progressivament els objectius següents, definits com a proporció de l’energia final consumida en el territori balear: el 35 % per a l’any 2030 i el 100 % per a l’any 2050. Aquests objectius s’han d’ajustar a les particularitats de cada illa.

Els principis i els puntals bàsics del Pla els podeu consultar en l’enllaç següent.