L’economia de les Illes Balears accelera el creixement el tercer trimestre de 2024 NNota Informativa

El PIB puja un 3,2 % amb importants increments a totes les illes, segon el darrer informe de conjuntura econòmica

Tots els sectors creixen: els serveis continuen al capdavant en dinamisme (+3,7 %) i pugen a una taxa superior a la d’Espanya

Costa: «La nova construcció s'està recuperat a les Illes Balears i això és una bona notícia»

L’economia de les Illes Balears ha accelerat el creixement el tercer trimestre de 2024 amb una pujada interanual del 3,2 %, segons el darrer informe de conjuntura econòmica publicat per la Direcció General d’Economia i Estadística. Mallorca encapçala aquest creixement amb un 3,3 %, mentre que Menorca puja un 2,7 % i les Pitiuses un 2,5 %.

L’informe, presentat avui pel vicepresident del Govern, Antoni Costa, i la directora general d’Economia i Estadística, Catalina Barceló, plasma com tots els sectors creixen: els serveis continuen al capdavant en dinamisme (+3,7 %) i pugen a una taxa superior a la d’Espanya. La resta de sectors també contribueixen al creixement global: el sector primari (+1,8 %), el sector industrial (+1,2 %) i el de la construcció (+0,7 %).

Aquest dinamisme es reflecteix en l’augment de l’ocupació a tots els sectors, i l’assoliment de xifres sense precedents, amb 509.864 afiliats de mitjana al novembre. L’afiliació als serveis segueix en forta progressió el novembre (+4 %, amb més de 400.000 afiliats de mitjana), mentre que la de la construcció arriba, un cop més, al màxim històric en un mes de novembre (+2,2 % amb 62.441 afiliats de mitjana el novembre). L’ocupació en la indústria arriba també al nivell més alt de tota la sèrie (+1,8 % amb més de 30.000 afiliats de mitjana) i l’afiliació a l’agricultura i la pesca es manté en nivells alts per la pujada en el règim general (+1,2 %, amb 3.651 afiliats de mitjana el novembre).

Així mateix, la inflació repunta el tercer trimestre de l’any per la influència dels components més volàtils (+2,8 %), mentre que la subjacent puja una dècima a les Illes Balears (+2,9 %).

D’altra banda, la facturació del sector de serveis continua a l’alça, amb un creixement acumulat del 6,6 %, molt per damunt d’Espanya (2,6 %). Així mateix, s’activen les vendes del comerç al detall en els darrers mesos de l’any (+0,5 %).

La despesa turística acumulada fins octubre ha assolit nous rècords (21.695 milions d’euros), amb un increment del 12,1 % respecte a 2023. De fet, la despesa mitjana per turista i dia fins a l’octubre és de 190 euros, la més alta fins ara. Les pernoctacions i els dies d’estada mitjana fins a l’octubre també augmenten (+3,9 % amb 6,3 dies de mitjana). També creixen el nombre de turistes (+4,7 %) fins un total de 18,1 milions fins a l’octubre i les pernoctacions totals (+3,9 %). A més, el trànsit de passatgers segueix incrementant-se (+4,5 %, amb una variació anual via aèria del +5,5 % i una caiguda via marítima de l’1 %).

Així mateix, la indústria incrementa la producció en el darrer mes i la balança comercial exterior genera un superàvit del 731,2 milions d’euros després d’una pujada del 7,5 %. A més, la construcció es manté dinàmica i augmenten els projectes visats d’edificació d’habitatges. S’incrementa el nombre d’habitatges lliures iniciats durant el primer semestre (+35 %), la compravenda d’habitatges torna pujar per l’abaratiment de les hipoteques i es registra una lleu moderació de la pujada del preu de l’habitatge lliure en el tercer trimestre (+5,8 %). «La nova construcció s'està recuperat a les Illes Balears i això és una bona notícia», ha assegurat el conseller Costa. «Hem canviat la tendència i en pocs anys hi haurà un augment significatiu en l'oferta d'habitatge i això permetrà que hi hagi més cases que arribin a les rendes mitjanes i baixes de les nostres illes», ha afegit.

En aquest sentit, Catalina Barceló ha detallat diverses dades entorn del repte de l’habitatge, com la comparativa entre la variació poblacional entre 2001-2023 de les Illes Balears (+46,3 %) i de Espanya (+18,7 %) o la variació del parc d’habitatges entre 2022 y 2023 a l’arxipèlag (+31,2 %) i el total nacional (+27,9 %). A més, ha comparat la variació del valor mitjà de les transaccions entre 2008 y 2023 a Balears (+59,5 %) y a Espanya (-2,9 %) o la variació del sou mitjà en el mateix període a les Illes Balears (+26,8 %) i a Espanya (+22,7 %). «A la dècada 1991-2000 s’assoleix els valors més alts del ràtio d’habitatge de protecció oficial (HPO) per milers d’habitants a les Illes Balears amb un 2,19, però a la següent dècada s’accentuen les diferències amb Espanya amb un 1,15 i des de 2015 hi ha anys sense certificacions HPO», ha explicat Barceló.

«Totes les polítiques d'habitatge que està fent el Govern balear tenen un únic objectiu: augmentar l'oferta, tant del mercat de compra o del de lloguer. Fa falta que hi hagi pisos per a la gent», ha explicat el conseller Costa, qui ha insistit que «la transformació de model econòmic passant de volum a valor està enfocada a reduir les taxes de creixement poblacional a les Illes Balears i augmentar al mateix temps el parc d'habitatges».