La xifra representa un nou rècord, amb un augment de 197 milions comparada amb la del 2024, i preveu de nou un dèficit zero
L’aprovació del límit de despesa no financera és la primera passa per elaborar la Llei de pressuposts per al 2025
El Consell de Govern, a proposta de la Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació, ha aprovat el límit de despesa no financera de les Illes Balears per a l’exercici de 2025. S’ha fixat en 6.562,9 milions d’euros, la qual cosa suposa un augment de 197 milions (un 3,1 % més) amb relació a la xifra aprovada per a l’exercici de 2024.
Malgrat la incertesa respecte del marc fiscal aplicable a l’exercici de 2025 —similar a la registrada per al 2024—, la Comunitat Autònoma agafarà com a referència indicativa un dèficit màxim equivalent al 0,0 % del PIB previst i, per tant, i per segona vegada consecutiva, un escenari d’equilibri pressupostari. Amb l’objectiu esmentat del 0,0% de dèficit s’assegura, a més, que el límit màxim de despesa no financera que resulta d’aquest objectiu se situï, des del punt de vista de la regla de despesa, en un 3,1 % de taxa d’increment, inferior per tant a la taxa del 3,2 % prevista pel Govern de la Nació per a l’any 2025.
Aquest és el sostre de despesa no financera més alt de la història de les Illes Balears i permetrà desenvolupar les polítiques públiques necessàries, a més de reforçar tant els serveis públics com la renda disponible dels ciutadans de la comunitat autònoma. És la primera passa per a l’elaboració i la posterior tramitació del Projecte de llei de pressuposts generals de les Illes Balears. A més, dona peu al conseller d’Economia, Hisenda i Innovació a dur a terme les actuacions per presentar el sostre de despesa no financera al Parlament de les Illes Balears.
Es calcula que els ingressos no financers per al 2025 ascendiran fins als 5.775 milions d’euros, mentre que els 787,8 milions restants corresponen als ajusts de comptabilitat nacional. Des de la perspectiva econòmica, es preveu que els ingressos corrents s’elevaran a 5.608,65 M€ (un 0,1 % d’increment respecte de l’any 2024) i que els ingressos de capital sumaran 166,35 M€ (un –35,6 % de decrement respecte de l’any anterior).
La part més important dels ingressos no financers correspon als recursos del sistema de finançament autonòmic, amb una previsió de 4.004,85 milions d’euros, un 1,1 % més dels recursos prevists per al 2024.
En conjunt, milloren les previsions d’ingressos tributaris continguts en els capítols 1 i 2, d’imposts directes i indirectes respectivament, que passen dels 5.454,98 M€ el 2024 als 5.938,57 M€ per a l’any 2025 (+483,59 M€), principalment a causa de la vitalitat dels indicadors d’activitat econòmica (producció, consum i ocupació).
Els recursos provinents de l’impost sobre la renda de les persones físiques creixen un 34,1 % (650,80 M€) respecte dels prevists inicialment el 2024. Això es deu tant a una elevada liquidació de 2023, que superarà un 169,4 % (291,16 M€) la prevista inicialment el 2024 respecte al 2022 com a un manteniment de les expectatives de creixement de l’activitat econòmica general previstes per al 2025 en l’àmbit estatal, que es reflecteix en un augment dels lliuraments a compte d’un 20,7 % (359,64 M€).
Els ingressos provinents de l’impost sobre el valor afegit, que es preveuen que siguin 1.643,77 M€, són un -13,1 % menors que l’any 2024, per mor de la combinació de dos efectes: primer, la liquidació provisional del 2023 és negativa, sobretot per l’aplicació de les mesures de reducció d’IVA que no es varen tenir en compte en les bestretes i, segon, la liquidació del 2022 va ser positiva i extraordinàriament elevada. Els lliuraments a compte, malgrat créixer un 4,5 % (77,95 M€), són insuficients per compensar la davallada anterior.
D’altra banda, l’aportació neta de les Illes Balears al sistema de finançament autonòmic mitjançant els fons que afecten l’arxipèlag (el Fons de Garantia de Serveis Públics Fonamentals, el Fons de Suficiència Global i el Fons de Competitivitat) augmenta -435,14 M€. En conjunt, la Comunitat és aportadora amb un import agregat de -626,01 M€, una aportació molt superior a la prevista per a 2024 (-190,87 M€).
Respecte dels tributs cedits, cauen les previsions d'ingressos de l’impost sobre successions i donacions —en aquest cas, per les noves bonificacions establertes— (65,4 milions d’euros, -15,06 %) i de l’impost sobre el patrimoni (61,1 milions d’euros, un 29,2 %). D’altra banda, creix la previsió de l’impost sobre transmissions patrimonials i sobre actes jurídics documentats amb 846,2 milions d’euros, un 0,3 % més. Quant als tributs propis (ITS i cànon de sanejament), les previsions també reflecteixen un increment (+15,2 %). En total, entre tributs cedits i propis es preveuen uns ingressos de 5.775 milions d’euros, un 1,46 % menys que el 2024.
Varien significativament les previsions d’aportacions alienes corrents i de capital de caràcter recurrent. Hi destaquen, d’una banda, els 127,8 milions corresponents al factor d’insularitat (una de les parts del Règim especial de les Illes Balears) i, de l’altra, la forta baixada dels fons europeus (REACT+FEDER+FSE), essencialment per la baixada dels fons europeus REACT, que passen dels 179,6 milions en 2024 als 9,3 milions en 2025.