El Govern i la UIB arriben a un acord per aprovar un nou model de finançament universitari que preveu una aportació de 355 milions d’euros durant els pròxims quatre anys

El Govern de les Illes Balears i la Universitat de les Illes Balears han arribat a un principi d’acord per establir un model de finançament universitari pluriennal, que preveu, al llarg del període 2023-2026, una aportació global de quasi 355 milions d’euros mitjançant un increment sostingut de la transferència nominativa anual procedent del Govern.

Aquest compromís amb la UIB, que s’haurà de signar una vegada el Consell de Govern aprovi demà l’autorització prèvia del futur conveni, suposa complir el mandat de la Llei orgànica del sistema universitari, que estableix la necessitat de garantir l’autonomia econòmica i financera de les universitats públiques a través de l’elaboració de programacions pluriennals que garanteixin un horitzó temporal ampli de suficiència i estabilitat.

L’objectiu del conveni és dotar tant al Govern com a la UIB d’una eina per al desenvolupament ordenat de les seves polítiques a mitjà termini que concreti els objectius que s’han d’assolir, els recursos financers necessaris i els mecanismes d’avaluació d’assoliment d’aquests objectius.

El compromís ha estat presentat avui per part del conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura, Miquel Company, la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, i el rector de la UIB, Jaume Carot, després d’una reunió en la que també s’ha signat un conveni per a la creació d’una nova Càtedra de la Insularitat a la Universitat.

D’una banda, el nou sistema de finançament per a la UIB preveu un increment sostingut de la transferència nominativa que el Govern inclou cada any en la Llei de pressuposts de la Comunitat Autònoma per fer front a les despeses corrents de la UIB, que s’incrementarà de forma progressiva des dels 77,16 milions d’enguany a 88,9 milions per a l’any 2026.

De l’altra, es comprometen transferències nominatives en concepte d’inversions per un valor global de 16,7 milions, des dels 3,31 milions previstos enguany fins a 4,61 milions el 2026, destinats al manteniment i reposició de les instal·lacions del campus i de les seus universitàries de Menorca i d’Eivissa i Formentera, sense perjudici d’altres aportacions que es puguin dur a terme per a la construcció de noves infraestructures i actuacions de millora de la sostenibilitat mediambiental dels campus.

A més, el conveni incorpora el concepte de finançament per objectius, lligant l’assignació de recursos extraordinaris a l’obtenció de resultats contrastables en tots els àmbits fonamentals de l’activitat universitària; entre d’altres, la millora de la docència, de la recerca, de la transferència i intercanvi del coneixement, de la innovació, de la internacionalització, de la cooperació interuniversitària i la participació en projectes i xarxes; de la taxa d’inserció laboral. Concretament, suposa afegir 3,6 milions d’euros en quatre anys, passant de 600.000 euros enguany a 1 milió anual a partir del proper any i fins el 2026.

Aquest finançament per objectius pretén estimular l’adequació dels serveis universitaris a les demandes socials, mitjançant la reorientació de l’oferta docent i la transferència de coneixement i tecnologia cap al sector productiu balear, a més de promoure una millora constant de la qualitat en tots els camps d’activitat de la UIB.

El conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura, Miquel Company, ha destacat la importància d’aquest acord amb la UIB per assegurar “una universitat pública forta i ben finançada, capaç de retenir i atreure talent tant en el camp de la docència com en el de la recerca”.

«Aquest nou model de finançament pretén, en primer lloc, apuntalar el servei públic essencial que presta la UIB i garantir la seva capacitat de millora continua. I a la vegada, estimular l’adequació dels serveis universitaris a les demandes socials, orientant l’oferta docent a les necessitats socioeconòmiques actuals i futures i fomentant la transferència de coneixement i de tecnologia innovadora cap al sector productiu balear», ha afegit Company.

La consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, ha destacat que, amb aquesta proposta, «es vol garantir l’estabilitat d’un pilar fonamental per a la nostra societat com és l’ensenyament universitari públic a les Illes Balears”, i per a “continuar reforçant el sistema educatiu, en totes les seves etapes, com hem fet fins ara: des de la fase 0-3 anys a les escoletes, fins a la universitat”.

La UIB es compromet, per la seva part, a elaborar una memòria de les activitats realitzades i dels programes executats, així com una avaluació del grau de compliment dels objectius estratègics i també a implantar plenament un sistema de comptabilitat analítica abans d’iniciar l’exercici pressupostari de l’any 2025.

Igualment, la UIB assumeix el compromís de vetllar per l’ús del català com a llengua vehicular de l’ensenyament superior i d’articular normatives i programes per fomentar la seva presència a la vida universitària. Així, per garantir els avenços en aquesta matèria, un informe anual avaluarà el lloc que ocupa el català tant a la planificació docent com a l’activitat ordinària dins les aules. A més, per a l'adequada aplicació del model de finançament, s'estableix una comissió de seguiment i avaluació integrada per quatre representants del Govern i quatre representants de la UIB.

Càtedra de la Insularitat

D’altra banda, el Govern i la UIB han acordat la creació de la Càtedra de la Insularitat a la Universitat per a impulsar i centralitzar els coneixements derivats del fet insular. La consellera Rosario Sánchez i el rector Jaume Carot han signat un conveni de col·laboració per a la creació de la càtedra, la qual comptarà amb una subvenció de 60.000 euros anuals, amb una aportació global prevista per part del Govern de 240.000 euros fins l’any 2026.

La consellera Sánchez ha destacat la importància de posar en marxa aquesta iniciativa, que contribuirà a impulsar i centralitzar els coneixements derivats de la insularitat, per aportar, des de l’àmbit universitari, propostes per al desenvolupament de polítiques específiques per a les Illes Balears.

En aquest sentit, la consellera ha recordat que els darrers anys, des del Govern de les Illes, s’han assolit importants avanços en matèria d’insularitat. Des de l’àmbit estatal, amb la aprovació del Règim Fiscal Especial per a les Illes Balears i la incorporació del Factor d’Insularitat del REIB als Pressuposts Generals de l’Estat. I també en l’àmbit europeu, on es treballa en el desplegament d'una agenda específica per als territoris insulars per mitjà d'un Pacte d'Illes de la UE.

La nova Càtedra de la Insularitat de la UIB, que estarà adscrita al Departament de Geografia, tindrà entre les seves principals funcions l’anàlisi i la producció d’informació relacionada amb les característiques particulars del nostre territori, amb l’objectiu d’orientar de forma transversal les polítiques públiques i promoure’n el desenvolupament sostenible a les Illes i donar suport a la formació de la comunitat universitària en qüestions relacionades amb la insularitat.

Així mateix, pretén ser un referent per a tots els territoris insulars de l’àmbit europeu, amb característiques i problemes comuns, i promoure el desenvolupament d’iniciatives que fomentin la innovació, la formació i la recerca per pal·liar les vulnerabilitats econòmiques, socials i ambientals d’aquests territoris.

Concretament, a través d’aquesta Càtedra es generarà informació i coneixement transversal sobre la insularitat a les Illes Balears a través de la recerca, l’anàlisi i la difusió de dades i resultats. Es fomentarà la cooperació i col·laboració entre entitats públiques i privades, acadèmiques i organitzacions no governamentals, per abordar els desafiaments i les oportunitats relacionats amb la insularitat.

D’altra banda, la Càtedra promourà la presa de decisions en el disseny i l’aplicació de polítiques públiques que tenguin en compte les característiques i les necessitats específiques de les Illes Balears i contribuirà, al mateix temps, al desenvolupament sostenible tenint en compte els recursos naturals i culturals, així com la vulnerabilitat als canvis globals de l’arxipèlag. Facilitarà també l’accés i la divulgació d’informació a la societat, per tal d’augmentar la consciència sobre les implicacions i els desafiaments de ser illes.