LOGO CAIB
26 maig 2023 <10aL>Conselleria d'Afers Socials i Esports

Es regula l'habitatge col.laboratiu com una nova modalitat de servei alternatiu a les residències per a persones dependents

Foto de noticia


\ Es dona resposta a una demanda de les persones grans que aposten, de manera voluntària, per agrupar-se per conviure i ajudar-se

\ Aprovat el Decret de la Cartera bàsica de serveis socials que recull la resposta en forma de prestacions i serveis a les necessitats socials de la població

El Consell de Govern ha aprovat avui el Decret de la Cartera bàsica de serveis socials de les Illes Balears 2023-2027. El Decret determina el conjunt de prestacions del sistema públic de serveis socials que presta el Govern de les Illes Balears.

La Cartera bàsica de serveis socials és la resposta de l’Administració als canvis socials i a les noves situacions de necessitats que sorgeixen a la nostra comunitat a través de tota una sèrie de serveis i prestacions reconeguts a la ciutadania i que es descriuen i es recullen en el Decret.

Per primera vegada a les Illes Balears i també al conjunt de les comunitats autònomes, es regula l’anomenat habitatge col·laboratiu com una nova modalitat de servei residencial per a persones en situació de dependència. Es tracta d’un model ja experimentat a diferents països d’Europa pel qual un grup de persones, de manera voluntària i generalment amb un lligam d’amistat, decideixen agrupar-se per conviure, ajudar-se mútuament i afrontar de manera conjunta els reptes de l’envelliment i cobrir les seves necessitats des de l’autogestió.

Així, l’habitatge col·laboratiu és una nova modalitat alternativa a models ja existents (com la residència, l’habitatge supervisat...) que integren espais d’ús privatiu i zones comunitàries amb el propòsit de desenvolupar la vida en comú dels habitants, la qual ha d’estar gestionada per una entitat sense ànim de guany amb l’objectiu de procurar per a les persones que l’habiten la promoció de la seva autonomia i l’atenció en situacions de dependència.

Amb aquesta regulació i incorporació a la Cartera de serveis socials, es dona resposta a una demanda sorgida de col·lectius i d’associacions de gent gran que reclamaven aquesta nova modalitat i que s’alinea amb experiències europees com el cohabitatge sènior.
 
Les persones en situació de dependència que habitin en aquest servei podran accedir a una prestació econòmica vinculada al servei. Aquest servei alternatiu al model clàssic de residència és compatible amb altres serveis que preveu la Llei de la dependència, com el servei de teleassistència i el servei de prevenció i promoció de l’autonomia personal.

Per a la seva autorització i acreditació, es fixen les ràtios de professionals que han d’atendre els usuaris (sobre una previsió de 24 hores de servei, 365 dies a l’any). Les ràtios s’igualen amb les necessitats de personal fixat per a un habitatge supervisat i es facilita que algunes de les tasques puguin ser assumides per les persones que hi habitin i no siguin dependents. En cas contrari, s’hauran de cobrir amb personal contractat.

Les ràtios mínimes del servei per a habitatges col·laboratius de deu places de persones amb dependència són les següents:
 
Responsable del servei: 0,25
Personal cuidador: 5
Personal serveis generals i hoteleria: 0,25
    
El lloc de responsable del servei podrà ser assumit per un dels residents amb titulació universitària, que serà qui faci funcions de responsable de cures de les persones amb dependència i no pot tenir reconegut cap grau de dependència. Els llocs de serveis generals i d’hoteleria podran ser assumits per les persones que hi habitin. En cas contrari, tots els llocs anteriors s’hauran de cobrir amb personal contractat.