El director general de Pesca participa a Eivissa en la reunió pel seguiment de les reserves marines i per analitzar l'estat de la pesca artesanal a les Pitiüses NNota Informativa

El director general de Pesca, Antoni M. Grau, ha participat avui a Eivissa en dues reunions amb el sector per tal d'analitzar l'estat de la pesca artesanal a les Pitiüses, així com fer un seguiment de les reserves marines del Nord-est d'Eivissa-Tagomago, Vedrà-Vedranell i Ses Bledes.

Al detall, a la seu del Consell Insular d'Eivissa s'ha celebrat aquest matí la quarta reunió de la Comissió de Cogestió per a la Pesca Professional Artesanal a les Pitiüses, comissió formada per representants de les administracions implicades, els pescadors professionals d'Eivissa i Formentera, les institucions científiques i les entitats conservacionistes. Cal recordar que aquesta comissió és un element clau del Pla que regeix la pesca artesanal a Eivissa i Formentera, i que té com a objectiu primordial el manteniment de l'activitat pesquera, del nombre d'embarcacions, de la producció i dels llocs de treball de la flota artesanal, formada actualment per 70 embarcacions, compaginant-ho a més amb reducció de l'esforç pesquer. "És a dir, cerca garantir la sostenibilitat ambiental, econòmica i social de la pesca professional d'arts menors", ha subratllat Antoni M. Grau.

En aquest sentit, durant la reunió, s'ha assenyalat que el model d'explotació pesquera de les Pitiüses és marcadament estacional, amb una activitat intensa durant els mesos centrals de l'any i més reduïda durant la resta. Així, l'activitat pesquera està lligada a la capacitat dels mercats locals i a l'activitat turística dels mesos de primavera i estiu.

Cal recordar que el Pla de Gestió regula l'esforç pesquer fixant un esforç màxim de dos-cents deu dies de pesca a l'any, però permetent que aquests dies hàbils es concentrin en l'època en què el peix té més bon preu, fent més rendible l'activitat. Així mateix, l'activitat de les barques és objecte d'un seguiment específic mitjançant els posicionadors VMS (més coneguts com a "caixes verdes") i la presència a bord d'observadors científics.

Amb tot, les confraries de pescadors d'Eivissa i, posteriorment, Formentera, són pioneres al Mediterrani espanyol en diferenciar les captures amb un sistema d'etiquetatge amb brides individuals que en garanteixen l'origen i la proximitat.

Altres dels temes tractats han estat l'anàlisi de les dades de les caixes verdes sobre el compliment de les quotes de dies de pesca i declaracions de captures, i els primers resultats del seguiment dels observadors a bord i la proposta d'ampliar el període d'activitat màxima, presentada conjuntament per les tres confraries pitiüses.

Cal dir que en aquesta reunió ha participat, com a observador, un representant de la confraria de pescadors d'Alcúdia (Mallorca), atès que la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural està interessada a promoure el model de cogestió a les badies de Pollença i Alcúdia, sempre d'acord amb el sector.

Primera reunió de la Comissió de Seguiment de les Reserves Marines d'Eivissa

Està previst que aquest horabaixa se celebri també la primera reunió de la Comissió de Seguiment de les reserves marines d'Eivissa, que agrupa les tres reserves que hi ha a l'illa: Nord-est d'Eivissa-Tagomago, Vedrà-Vedranell i Ses Bledes.

La comissió, que està formada per representants de les administracions implicades (Govern, Consell Insular d'Eivissa i ajuntaments), dels pescadors professionals i recreatius d'Eivissa, dels centres de busseig, dels clubs nàutics, de les institucions científiques i les entitats conservacionistes, va néixer de l'ampliació de l'anterior Comissió de seguiment de la Reserva Marina del Nord-est d'Eivissa-Tagomago a les dues reserves creades el 2023 al ponent d'Eivissa, la de Vedrà-Vedranell i la de Ses Bledes, de manera que es tracta d'una reunió fundacional.

Les reserves marines són figures de conservació pesquera mitjançant les quals es regulen els usos i l'explotació dels recursos marins, per tal d'incrementar-ne la regeneració natural d'aquests recursos i de conservar-ne els ecosistemes marins més representatius. Una de les funcions principals de les reserves és el manteniment de la pesca d'arts menors i a les Illes Balears, que compten amb 12 reserves marines amb una extensió de més de 63.700 Ha. "L'experiència demostra que sense reserves marines la pesca artesanal ho té molt malament per subsistir", ha explicat Antoni M. Grau. "A les reserves hi ha més peixos, són més grossos, abunden espècies que fora de les reserves escassegen i les captures són més importants en quantitat i qualitat. Per altra banda, les reserves marines s'han consolidat com un important referent per al busseig turístic, amb més de 70.000 immersions anuals. Per això, és rellevant que la seva gestió compti amb l'opinió i el suport de les persones i entitats vinculades al món de la pesca", ha destacat.

Durant la comissió, es presentaran les dades de vigilància i seguiment de les activitats regulades i del seguiment de les poblacions de peixos de Tagomago, així com els canvis previstos en la normativa de les reserves quant a les competicions de pesca sense mort lligades al seguiment científic i a la simplificació dels requisits perquè les embarcacions professionals d'arts menors puguin treballar a les reserves. Cal recordar que aquests canvis ja es van tractar al Consell Pesquer del passat mes de novembre i està previst que surtin a informació pública en els pròxims dies.

Pel que fa al seguiment de les poblacions de peixos, els resultats de la darrera campanya feta (2023) mostraren uns increments notables de la biomassa de peixos comercials, tant a la reserva integral com a la parcial. A la reserva parcial és de l'ordre dels 8,0 kg/250 m², el doble de la que hi ha a les zones control obertes a la pesca (3,6 kg/250 m²), mentre que a la reserva integral és de 14,3 kg/250 m², un 400% major que a les zones control. Els resultats es poden considerar, en general, positius tot i que la població d'anfossos no s'està recuperant com seria esperable.

Pel que fa al seguiment de les activitats regulades per les reserves (pesca professional, recreativa i busseig), i atesa la recent creació de les reserves del ponent, només hi ha dades consolidades de la RM de Tagomago. Quant a la pesca recreativa, a Tagomago, hi ha 270 embarcacions registrades i 125 a les reserves de ponent, però les declaracions presentades no concorden amb el nombre d'autoritzacions. Per això, cal recordar que la declaració de les captures de la pesca recreativa aviat serà obligatòria a totes les aigües de la UE, de manera que les administracions pesqueres hauran d'insistir en aquesta matèria.

Pel que fa al busseig, manté una tendència d'increment moderat any rere any, amb més de 3.000 immersions a Tagomago el 2023; no hi ha informació dels Vedrans i de ses Bledes, però allà ja hi ha una activitat consolidada prèviament.

Està previst també debatre sobre l'ampliació de les reserves cap a aigües exteriors, l'organització de la vigilància amb el nou personal incorporat, els efectes del canvi de la normativa o la regulació del busseig.