30649https://intranet.caib.es/indtrafront/indicadores/plapro/detalle/30649/caConselleria de Treball, Funció Pública i Diàleg Social2025-04-16T12:35:29VigentPublicatIV Pla d'Igualtat entre dones i homes de l´Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (2024-2027)Direcció General de Funció Pública2024-12-15T00:00:002027-07-30T00:00:00FalseEl passat dissabte 14 de desembre de 2024 es va publicar al BOIB l'Acord del Consell de Govern pel qual s'aprova el IV Pla d'Igualtat. El podeu consultar aquí. Aquest Pla estarà vigent fins el 30 de juny de 2027. L'àmbit d'aplicació és tot el personal funcionari representat a la Mesa Sectorial de Serveis Generals i el personal laboral de serveis generals que presta serveis en l'Administració de la Comuntiat Autònoma de les Illes Balears. Per fer possible l'elaboració del IV Pla d'Igualtat s'han tingut en compte les dades de l'informe d'avaluació final del III Pla, les respostes de 1.363 persones a l'enquesta d'avaluació sobre l'impacte del III Pla, i les dades descriptives de Registre de personal. El IV Pla d'Igualtat inclou cinc grans àrees temàtiques: Cultura d'igualtat i bon govern-> Accés, promoció, retribució i empoderament de les dones-> Conciliació i corresponsabilitat-> Situacions d'especial protecció, i Salut i riscs laborals. Així mateix, el Pla planteja assolir 13 objectius mitjançant l'execució de 88 accions destinades a avançar en favor de la igualtat entre dones i homes. Trobareu tota la informació al microlloc del IV Pla d'Igualtat. Per qualsevol dubte o consulta ens trobareu a plaigualtat@caib.es.Eix 1. Cultura d’igualtat i bon govern Objectiu 1.1. Potenciar la cultura organitzacional de la igualtat de gènere Objectiu 1.2. Potenciar l’ús d’imatges i de llenguatge no sexistes Eix 2. Accés, promoció, retribució i empoderament de les dones Objectiu 2.1. Aconseguir l’accés i la promoció en igualtat entre els dos sexes Objectiu 2.2. Eliminar les desigualtats per raó de sexe en matèria retributiva Objectiu 2.3. Afavorir l’empoderament de les dones Eix 3. Conciliació i corresponsabilitat Objectiu 3.1. Fomentar la conciliació de la vida personal, familiar i laboral Objectiu 3.2. Promoure la corresponsabilitat familiar Eix 4. Situacions d’especial protecció Objectiu 4.1. Prevenir l’assetjament sexual, per raó de sexe, d’orientació sexual, d’identitat de gènere i d’expressió de gènere Objectiu 4.2. Disposar d’un procediment per a la mobilitat per violència masclista àgil i eficaç Objectiu 4.3. Avançar en la lluita contra la violència masclista i la violència sexual Objectiu 4.4. Fomentar actuacions per evitar la discriminació de les dones Eix 5. Salut i riscs laborals Objectiu 5.1. Disposar de més informació per eliminar les desigualtats per raó de sexe en les condicions de treball Objectiu 5.2. Reforçar la perspectiva de gènere en la salut física i psíquicaEl Drecret 12/2023, de 10 de juliol, de la presidenta de les Illes Balears pel qual s'estableixen les competències i l'estructura bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Baleares ( BOIB ext.núm 94, de 10 de juliol) estableix com a competències que ha d'exercir la Direcció General de Funció Pública la gestió, l'impuls i la coordinació de les polítiques i els plans d'igualtat entre les dones i els homes empleats públics dels serveis generals de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i del sector públic instrumental autonòmic. Dins la Direcció General de Funció Pública hi ha els llocs de treball següents amb funcions específiques en matèria d'igualtat: -Cap del Departament de Coordinació i Modernització ( F0103000A): Coordinar les polítiques i els plans d'igualtat entre les dones i els homes empleats públics de serveis generals de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. -Cap del Servei de Coordinació i Modernització (F01140132): Coordinar i executar les polítiques i els plans d'igualtat entre les dones i els homes empleats públics de serveis generals de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. -Cap de la Secció XII (F01130198): Dur a terme el seguiment i l'avaluació del Pla d'igualtat i la dinamització del compliment de les mesures adoptades. D'altra banda, a cada conselleria i organisme autònom de l'àmbit d'aplicació del Pla hi ha personal amb funcions específiques relacionades amb la igualtat de gènere, que han de col.laborar amb la implantació de les mesures d'igualtat aprovades i amb l'avaluació dels objectius programats. 30650https://intranet.caib.es/indtrafront/indicadores/plapro/detalle/30650/caAgència de Desenvolupament Regional de les Illes Balears (ADRBalears)2024-12-02T11:38:16PublicatPlans d'actuació de l'Agència de Desenvolupament Regional de les Illes Balears (ADRBalears) (Antic IDI)Agència de Desenvolupament Regional de les Illes Balears (ADRBalears) 30651https://intranet.caib.es/indtrafront/indicadores/plapro/detalle/30651/caConselleria d'Empresa, Autònoms i Energia2018-01-19T00:00:00FinalitzatPublicatPla d'Indústria de les Illes Balears 2018-2025Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic2018-01-19T00:00:002025-12-31T00:00:00La creació de les condicions necessàries per a la consolidació de les empreses instal·lades a les Illes Balears incrementat la seva competitivitat i productivitat, amb una aposta decidida per la qualitat, la modernització i el valor afegit. 30652https://intranet.caib.es/indtrafront/indicadores/plapro/detalle/30652/caServei d'Ocupació de les Illes Balears (SOIB)2024-09-30T00:00:00PublicatPlans i Programes del SOIBServei d'Ocupació de les Illes Balears (SOIB) 30653https://intranet.caib.es/indtrafront/indicadores/plapro/detalle/30653/caConselleria d'Empresa, Autònoms i Energia2025-08-07T13:34:30FinalitzatPublicatPla Director Sectorial de Prevenció i Gestió de Residus Perillosos de les Illes BalearsDirecció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic2020-04-09T00:00:002026-04-09T00:00:00False 30654https://intranet.caib.es/indtrafront/indicadores/plapro/detalle/30654/caServei de Salut de les Illes Balears (IBSALUT)2024-09-30T00:00:00PublicatPlans, Programes i Estratègies del Servei de SalutServei de Salut de les Illes Balears (IBSALUT) 30655https://intranet.caib.es/indtrafront/indicadores/plapro/detalle/30655/caFundació Institut d'Investigació Sanitària de les Illes Balears2024-09-30T00:00:00PublicatPlans i Programes de l'Institut d'Investigació Sanitària de les Illes BalearsFundació Institut d'Investigació Sanitària de les Illes Balears 30656https://intranet.caib.es/indtrafront/indicadores/plapro/detalle/30656/caConselleria de Salut2024-12-02T12:14:05VigentPublicatESTRATÈGIA DE RECERCA I INNOVACIÓ EN SALUT DE LES ILLES BALEARS 2023 - 2027Conselleria de Salut2023-01-01T00:00:002027-12-31T00:00:00 30660https://intranet.caib.es/indtrafront/indicadores/plapro/detalle/30660/caConselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat2025-02-13T11:27:33VigentPublicatPla Director Sectorial de Mobilitat de les Illes BalearsConselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat2019-05-10T00:00:002026-12-31T00:00:00False 30661https://intranet.caib.es/indtrafront/indicadores/plapro/detalle/30661/caConselleria de Turisme, Cultura i Esports2025-02-13T11:27:51VigentPublicatPla estratègic esports 2024-2027Direcció General d'Esports2024-01-01T00:00:002026-12-31T00:00:00FalseEl Pla estratègic de la Direcció General d’Esports s'emmarca en l’obligació establerta a l’article 13 de la Llei 2/2023, de 7 de febrer, de l’Activitat Física i l’Esport que estableix que l’administració esportiva del Govern de les Illes Balears haurà de presentar a l’Assemblea de l’esport i l’activitat física de les Illes Balears un pla estratègic que determini les línies prioritàries d’acció en l’àmbit de l’activitat física i l’esport. 30662https://intranet.caib.es/indtrafront/indicadores/plapro/detalle/30662/caAgència d'Estratègia Turística de les Illes Balears (AETIB)2025-02-13T11:28:05FinalitzatPublicatPla Integral de Turisme de les Illes Balears 2015-2025Agència d'Estratègia Turística de les Illes Balears (AETIB)2015-01-01T00:00:002025-12-31T00:00:00False 37815https://intranet.caib.es/indtrafront/indicadores/plapro/detalle/37815/caInstitut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)2025-06-20T12:00:00AvaluatPublicatPrograma anual d’Estadística 2024 en desplegament del Pla d’Estadística de les Illes Balears 2022-2025Institut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)2024-01-01T00:00:002024-12-31T00:00:00True 30667https://intranet.caib.es/indtrafront/indicadores/plapro/detalle/30667/caConselleria de Famílies, Benestar Social i Atenció a la Dependència2025-02-25T12:57:26VigentPublicatPla estratègic d'atenció a la infància i l'adolescència de les Illes Balears (2023-2028)Direcció General de Famílies, Infància, Joventut, Diversitat i Igualtat2023-04-03T00:00:002028-04-02T00:00:00FalseEl Pla estratègic d’atenció a la infància i a l’adolescència és l’instrument que permet fer efectiu els drets dels infants i dels adolescents a través del disseny, la planificació, l’aplicació, el seguiment i l’avaluació de les polítiques d’infància i l’adolescència. 30668https://intranet.caib.es/indtrafront/indicadores/plapro/detalle/30668/caConselleria de Famílies, Benestar Social i Atenció a la Dependència2025-02-13T11:29:46VigentPublicatIII Pla Estratègic de Serveis Socials de les Illes Balears (2022-2026) i Pla Sectorial de Formació / Pla d'Equipaments / Pla Sectorial de DependènciaDirecció General de Benestar Social2022-01-01T00:00:002026-12-31T00:00:00False 30674https://intranet.caib.es/indtrafront/indicadores/plapro/detalle/30674/caConselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua2025-01-17T14:51:08VigentPublicatPla Hidrològic de la Demarcació Hidrològica de les Illes Balears (Tercer cicle 2022-2027)Direcció General de Recursos Hídrics2022-01-01T00:00:002027-01-31T00:00:00FalseÉs objecte del Pla hidrològic de les Illes Balears (PHIB), d’acord amb el que preveu l’article 40 del Text refós de la Llei d’Aigües (TRLA) aprovat per Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juny, aconseguir el bon estat i la protecció adequada del domini públic hidràulic i de les aigües incloses a la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears. Mitjançant el Reial Decret 701/2015, de 17 de juliol es va aprovar el Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears segon cicle (2015- 2021) (BOE nº 171 de 18 de juliol de 2015) el qual fou objecte de revisió anticipada aprovat mitjançant el Reial Decret 51/2019, de 8 de febrer i publicat el BOE nº 47 de 23 de febrer de 2019. L’article 89.2 del Reial Decret 907/2007, de 6 de juliol, d’aprovació del Reglament de Planificació Hidrològica, disposa que es realitzarà una revisió completa i periòdica del Pla Hidrològic cada sis anys des de la data d’entrada en vigor. Per la qual cosa, i de conformitat amb l’article esmentat, s’ha de procedir a la revisió completa del Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears corresponent al tercer cicle (2022-2027) 30641https://intranet.caib.es/indtrafront/indicadores/plapro/detalle/30641/caConselleria d'Economia, Hisenda i Innovació2024-05-20T00:00:00PublicatPlans i Programes estadístics de l´IBESTATInstitut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT) 30644https://intranet.caib.es/indtrafront/indicadores/plapro/detalle/30644/caConselleria d'Economia, Hisenda i Innovació2025-02-13T11:25:59VigentPublicatPrograma PIBAL FSE+ 2021-2027Direcció General de Projectes Estratègics, Fons Europeus i Simplificació Administrativa2021-01-01T00:00:002027-12-31T00:00:00False 30645https://intranet.caib.es/indtrafront/indicadores/plapro/detalle/30645/caConselleria d'Economia, Hisenda i Innovació2025-02-13T11:26:18VigentPublicatPrograma de Illes Balears PIBAL FEDER 2021-2027Direcció General de Projectes Estratègics, Fons Europeus i Simplificació Administrativa2021-01-01T00:00:002027-12-31T00:00:00False 30646https://intranet.caib.es/indtrafront/indicadores/plapro/detalle/30646/caConselleria d'Economia, Hisenda i Innovació2025-02-13T11:26:45VigentPublicatEstratègia Regional d'Innovació per una especialització intel·ligent (RIS3)Direcció General d'Innovació i Transformació Digital2021-01-01T00:00:002027-12-31T00:00:00FalseAnàlisi de la situació de l'especialització intel·ligent per als sectors i activitats clau de les Illes Balears, així com per a l’Ecosistema de Ciència, Tecnologia i Innovació de les Illes Balears (ECTIB). 30647https://intranet.caib.es/indtrafront/indicadores/plapro/detalle/30647/caConselleria de Treball, Funció Pública i Diàleg Social2024-09-30T00:00:00PublicatPlans d'igualtat dels ents del sector públic instrumental autonòmicDirecció General de Funció Pública 30675https://intranet.caib.es/indtrafront/indicadores/plapro/detalle/30675/caConselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua2017-12-20T00:00:00PublicatPla especial d'actuacions en situació d'alerta i eventual sequera a les Illes BalearsDirecció General de Recursos HídricsL’objectiu del Pla és garantir el subministrament d’aigua de qualitat a la població i evitar els efectes negatius sobre el medi ambient i l’activitat econòmica davant una possible sequera. Amb aquesta finalitat, s’estableixen mesures operatives, de planificació i prevenció, estratègiques i mitigadores per als diferents escenaris, i es detallen les actuacions que s’han de dur a terme i els organismes que les han d’executar. S’estableixen set unitats a Mallorca i una per a cadascuna de la resta d’illes. El Pla també estableix els indicadors de sequera, que se calculen mensualment i serveixen per determinar l’estat de sequera. 35971https://intranet.caib.es/indtrafront/indicadores/plapro/detalle/35971/caConselleria de Salut2026-04-08T12:08:56VigentPublicatPla Estratègic per al Benestar Emocional i la Salut Mental de les Illes BalearsDirecció General de Salut Mental2025-01-01T00:00:002030-12-31T00:00:00FalsePla orientat a promoure el benestar emocional i millorar la salut mental de la població de les Illes Balears mitjançant un model integral, comunitari, preventiu i centrat en la persona, en coordinació entre àmbits sanitari, social i educatiu.Augment dels problemes de salut mental (ansietat, depressió, addiccions) i elevada prevalença (1 de cada 4 persones). Increment de la demanda assistencial i del risc de suïcidi, especialment en joves.7 línies estratègiques: coordinació i accés als recursos-> promoció i prevenció-> atenció integral-> salut mental infantojuvenil-> suport comunitari-> formació-> recerca i innovació.Millorar l’accés i la qualitat dels serveis, promoure el benestar emocional, reforçar la coordinació institucional, reduir l’estigma i prevenir la conducta suïcida.Campanyes de sensibilització, programes de prevenció, protocols de detecció precoç, formació de professionals, accions comunitàries i millora dels sistemes d’informació.Recursos destinats a personal, infraestructures, digitalització i programes, amb gestió coordinada entre conselleries.Execució en tres fases: 2025–2026, 2027–2028 i 2029–2030.Indicadors de procés, resultat i estructura per mesurar el grau d’execució i impacte del Pla.Seguiment mitjançant plans operatius bianuals, indicadors i informes periòdics coordinats per la Direcció General de Salut Mental. 36091https://intranet.caib.es/indtrafront/indicadores/plapro/detalle/36091/caConselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural2026-04-27T09:33:57VigentPublicatPla d’Acció Contra el Renou en aplicació del Mapa Estratègic de Renou de la línia ferroviària Palma-Inca de Serveis Ferroviaris de Mallorca (2025-2030)Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal2026-04-25T00:00:002030-04-25T00:00:00False 33342https://intranet.caib.es/indtrafront/indicadores/plapro/detalle/33342/caEns Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears2025-08-07T11:10:54FinalitzatPublicatPla d'actuació de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears per a l'any 2025Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears2025-01-01T00:00:002025-12-31T00:00:00FalseEl present document exposa els objectius, mecanismes i partides a l’abast per mantenir el compromís de servei públic essencial i garantir a la societat dels territoris de les Illes Balears una informació amb rigor, plural i objectiva, així com una programació de proximitat, cultural i d’entreteniment, adaptada a les noves tendències digitals i avenços d’avui en dia, per aconseguir un servei públic més modern i actualitzat.Digitalització Programes, graelles i audiències La ràdio Els informatius Sinergies Territorialitat Model i organització laboral Responsabilitat social corporativa Marca IB345.783.070 €Any 2025 32492https://intranet.caib.es/indtrafront/indicadores/plapro/detalle/32492/caInstitut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)2025-01-19T12:00:00FinalitzatPublicatPrograma anual d’Estadística 2025 en desplegament del Pla d’Estadística de les Illes Balears 2022-2025 (BOIB 009 18/01/2025)Institut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)2025-01-01T00:00:002025-12-31T00:00:00False 33104https://intranet.caib.es/indtrafront/indicadores/plapro/detalle/33104/caConselleria d'Economia, Hisenda i Innovació2025-08-08T10:02:50VigentPublicatMarc Estratègic d'Inversions de les Illes Balears 2030Direcció General de Projectes Estratègics, Fons Europeus i Simplificació Administrativa2024-12-21T00:00:002030-12-31T00:00:00FalseLa missió del MEIIB30 és guiar de manera integral i estratègica la gestió de les inversions a les Illes Balears fins a l'any 2030, assegurant l'assignació eficient i efectiva dels recursos financers per promoure el desenvolupament sostenible, la competitivitat econòmica i el benestar social.De l'estudi sobre els reptes a què s'enfronten les Balears en el present i en els propers anys, n'ha resultat un diagnòstic, el contingut íntegre del qual constitueix un document complementari del MEIIB30. El diagnòstic de les Illes Balears presenta una RADIOGRAFIA INTEGRAL, fonamentalment del 2019 al 2023, partint de les dades disponibles d'aquest període, des de les perspectives econòmica, ambiental i social, que evidencia no només els reptes que afronta, sinó també les fortaleses que constitueixen una base per construir un desenvolupament equilibrat i sostenible a llarg termini. Aquesta anàlisi permet comprendre de manera profunda les interaccions entre els tres blocs i com aquestes condicionen tant les polítiques públiques com les inversions estratègiques que s'han definit. El diagnòstic compta amb: Anàlisi econòmica Anàlisi ambiental Anàlisi social Enquesta de percepció als ciutadans de les Illes BalearsEl MEIIB30 enmarca les actuacions dins les següents línies: Impuls i diversificació econòmica Tecnologia i societat del coneixement Economia circular i energies renovables Gestió hídrica sostenible i intel·ligent Inclusió social i igualtat d'oportunitats Entorns saludables i sostenibles Administració àgil i pròximaEl Marc d'Inversions Estratègiques de les Illes Balears 2030 s'estructura en tres nivells: Primer: estableix 3 eixos clau, guiats per quatre prioritats transversals que orienten les inversions que es desenvolupen dins de tot el Marc. Segon: a partir dels tres eixos, es defineixen set línies estratègiques que segmenten i delimiten els grans blocs als que s'ha d'orientar l'acció inversora. Tercer: concreta 90 objectius específics en que es desenvolupen les línies estratègiques, i que agruparan les actuacions inversores que quedin vinculades a cada objectiu. 37695https://intranet.caib.es/indtrafront/indicadores/plapro/detalle/37695/caConselleria de Salut2026-10-14T10:56:51VigentPublicatPla Integral d’Addiccions de les Illes Balears 2025-2032Direcció General de Salut Mental2025-03-07T00:00:002032-12-31T00:00:00FalseDissenyar estratègies integrals que abordin les addiccions i promoguin la salut i el benestar de la ciutadania de les Illes Balears.Identificació de necessitats a través d’entrevistes de professionals i usuaris, revisió de documentació, reunions de treball amb els agents implicats en cada un dels territoris. Seguiment amb Comitè Tècnic i contribucions d’un panell de persones expertes.L1. Prevenció, L2. Model d’atenció, L3, Reducció i control de l’oferta, L4. Coordinació, participació i comunicació. L5 Formació. L6 Recerca i avaluació.https://www.caib.es/sites/padib/ca/presentacion_pla_integral_addiccions_pia_illes_balears/https://www.caib.es/sites/padib/ca/presentacion_pla_integral_addiccions_pia_illes_balears/2025-2032https://www.caib.es/sites/padib/ca/presentacion_pla_integral_addiccions_pia_illes_balears/https://www.caib.es/sites/padib/ca/presentacion_pla_integral_addiccions_pia_illes_balears/ 37816https://intranet.caib.es/indtrafront/indicadores/plapro/detalle/37816/caInstitut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)2024-06-13T12:00:00AvaluatPublicatPrograma Anual d’Estadística 2023 en desplegament del Pla d’Estadística de les Illes Balears 2022-2025Institut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)2023-01-01T00:00:002023-12-31T00:00:00True 34838https://intranet.caib.es/indtrafront/indicadores/plapro/detalle/34838/caInstitut Balear de la Vivenda (IBAVI)2025-12-18T11:15:57VigentPublicatNova Hipoteca JoveInstitut Balear de la Vivenda (IBAVI)2025-03-28T00:00:002028-02-01T00:00:00FalseEl Govern dels Illes Balears ha aprovat diverses modificacions per millorar i ampliar aquest programa (l'anteriorment anomenat Garantia Hipotecària). A fi d'arribar a més beneficiaris, el preu màxim dels habitatges que es poden acollir augmenta fins a una mica més de 382.000 €. A més, el programa està dissenyat per beneficiar especialment i atorgar les millors condicions a les persones joves, de fins a 40 anys, així com a famílies nombroses, famílies monoparentals, persones amb discapacitat o que tenen persones amb discapacitat a càrrec seu. Així, en aquests casos, l'IBAVI ha de concedir garanties de fins al 20 % del valor de l'habitatge per arribar a cobrir el 100 % de la hipoteca. A més, també poden optar al programa persones d'altres edats i perfils. Per a la resta de sol·licitants que compleixin els requisits, la garantia de l'IBAVI ha de ser de fins al 15 %. *Nota important: El termini finalitzarà en exhaurir-se la dotació pressupostària destinada al programa o en arribar a la data límit d'aquest, l'1 de febrer de 2028.Facilitar que els ciutadans de les Illes Balears puguin comprar un habitatge.Sempre que compleixin els requisits següents: Dels sol·licitants Nacionalitat espanyola o de la Unió Europea o tenir residència legal a Espanya. Residència contínua o discontínua a les Illes Balears d'un mínim de 5 anys. Els ingressos anuals no poden superar el límit de 6,5 vegades l'indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM): 1 persona: 60.666,65 € 2 o més persones: 68.250 € No ser propietari ni usufructuari d'un altre habitatge en el territori espanyol. Amb excepcions a aquest requisit: Tenir un percentatge de propietat obtingut per herència. No disposar de l'habitatge per causa de separació, divorci, situacions catastròfiques o de violència de gènere, o ser víctima de terrorisme. Estar en situació de dependència o incapacitat superior al 33 % si l'habitatge no compleix els requisits d'accessibilitat. De l'habitatge Ha d'estar situat a les Illes Balears. Ha de destinar-se a residència habitual i permanent dels sol·licitants, almenys durant el període en què estigui vigent la garantia. El preu d'adquisició de l'habitatge sense les despeses i els tributs inherents a l'adquisició ha de ser igual o inferior a 382.744,84 €. Préstec hipotecari L'entitat financera adherida ha de finançar com a mínim el 80 % del valor de l'habitatge. Perquè l'IBAVI atorgui una garantia de fins al 20 % del valor de l'habitatge, sempre que es compleixi una de les condicions següents: Edat inferior a 40 anys de tots els sol·licitants. Família nombrosa de qualsevol grau. Família monoparental. Persones discapacitades o amb persones amb discapacitat a càrrec seu. Per a la resta dels sol·licitants, la garantia arribarà com a màxim al 15 %. La garantia estarà vigent des de l'inici del préstec i fins que el beneficiari retorni a l'entitat financera la quantitat equivalent a l'import garantit per l'IBAVI. Les despeses de tramitació d'aquesta garantia arriben a un 0,50 % de l'import garantit. Si el beneficiari deixa d'abonar la quota de la hipoteca a l'entitat financera, l'IBAVI ha d’executar la garantia. En aquest cas, ha de reclamar al beneficiari la quantitat que s'ha abonat en el seu nom. El beneficiari ha de signar una pòlissa de contragarantia que ha de permetre a l'IBAVI reclamar judicialment les quotes impagades.30.000.000 €- Nombre total de garanties aprovadesPrograma Garantia Hipotecària Exercici 2023: 216 garanties aprovades (Import: 5.186.920,74 €) Exercici 2024: 236 garanties aprovades (Import: 6.490.311,38 €) 37325https://intranet.caib.es/indtrafront/indicadores/plapro/detalle/37325/caConselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural2026-05-11T10:47:02VigentPublicatMapa estratègic de renou (MER) de la línia ferroviària Palma-Estació Intermodal-EnllaçDirecció General de Medi Natural i Gestió Forestal2026-04-25T00:00:002030-04-25T00:00:00False 34845https://intranet.caib.es/indtrafront/indicadores/plapro/detalle/34845/caInstitut Balear de la Vivenda (IBAVI)2026-05-22T08:38:00VigentPublicatPrograma "Lloguer Segur"Institut Balear de la Vivenda (IBAVI)2024-12-20T00:00:002026-12-12T00:00:00FalseÉs una iniciativa per estimular la sortida al mercat dels habitatges buits, basada en la intermediació del Govern entre propietaris i llogaters, per tal d’aportar seguretat i confiança a ambdues parts. La Comunitat Autònoma té com a una de les seves finalitats l’impuls de les polítiques d'habitatge. Per això, ha posat en marxa diverses mesures, tant de promoció pública com en col·laboració amb la iniciativa privada, per generar més habitatges a preus accessibles als ciutadans residents a les Illes Balears, les quals es reforcen amb el programa «Lloguer segur».- Mitjançant aquest programa, l'Administració autonòmica captarà habitatges buits de propietaris i garantirà totalment el cobrament de les quotes de lloguer i la devolució dels immobles en el mateix bon estat de la cessió. - A la vegada, l'actuació del Govern permetrà posar a disposició dels ciutadans residents a les Illes habitatges en règim de lloguer a un preu accessible, fins a un 30% per davall del preu de mercat. El Govern fixa uns preus màxims dels lloguers que abonarà als propietaris, adaptats a la realitat de cada illa, sobre els quals s’aplicarà la reducció de què es beneficiaran els llogaters. - Amb l’ampliació del programa, «Lloguer segur» obre la possibilitat d’incorporar habitatges que es trobin pendents de reforma, i també es facilita la incorporació al programa d’habitatges procedents del lloguer turístic, així com de casos d’ocupació il·legal i de desnonaments per impagament. En aquests tres supòsits, per poder adherir-se al programa, s'estableix una excepció en el requisit general d'haver tingut els habitatges buits durant almenys sis mesos.Incentivar la sortida al mercat d’habitatges buits per oferir-los a preus assequibles i aportar seguretat i confiança tant a propietaris com a llogaters. Augmentar l’oferta d’habitatge disponible en règim de lloguer a preus accessibles per als ciutadans residents a les Illes. Reduir la incertesa i la inseguretat jurídica davant les ocupacions i «inquiocupacions».- 2 anys per a la Captació d'habitatges buits (2025-2026) - Pressupost fins 7 anys després de la firma del darrer contracte (2033)- Nombre total d'habitatges buits captats i llogats 38695https://intranet.caib.es/indtrafront/indicadores/plapro/detalle/38695/caConselleria de Treball, Funció Pública i Diàleg Social2026-08-07T09:34:09VigentPublicatI Pla de suport a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral de les Illes Balears (2026-2031)Direcció General de Conciliació i d'Igualtat en l'Àmbit Laboral2026-07-22T00:00:002031-12-31T00:00:00FalseEl Pla Autonòmic de Suport a la Conciliació Personal, Familiar i Laboral de les Illes Balears 2026-2031 es configura com el principal instrument estratègic del Govern de les Illes Balears per impulsar, ordenar i coordinar les polítiques públiques en matèria de conciliació, corresponsabilitat i organització social dels temps. El Pla neix amb la voluntat d’impulsar una resposta integral, transversal i coordinada davant els reptes socials, laborals i demogràfics associats a la conciliació, promovent alhora un model de desenvolupament més sostenible, equilibrat i centrat en la qualitat de vida de les persones. El Pla s’emmarca en el desplegament de la Llei 3/2025, de 4 de juliol, de mesures adreçades a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral a les Illes Balears, primera norma autonòmica específica en aquesta matèria, que estableix el mandat d’elaborar plans autonòmics de conciliació i defineix un marc d’actuació transversal per al conjunt de les administracions públiques i dels agents socials i econòmics. La promulgació d’aquesta llei representa un punt d’inflexió en les polítiques públiques de conciliació de les Illes Balears i consolida el reconeixement de la conciliació com un dret de la ciutadania i una responsabilitat compartida entre administracions públiques, empreses i conjunt de la societat. En aquest sentit, el Pla assumeix una concepció integral de la conciliació, i l’entén no únicament com una política de suport familiar, sinó també com una política estratègica de transformació social, econòmica i territorial. La conciliació es vincula així amb la sostenibilitat del model productiu, la racionalització dels temps de treball, la modernització de les organitzacions, la retenció del talent, la reducció de les desigualtats i la construcció d’un model social més cohesionat i equilibrat. El Pla s’alinea igualment amb els principals instruments europeus, estatals i autonòmics en matèria de conciliació, corresponsabilitat, sostenibilitat i igualtat, especialment amb la Directiva (UE) 2019/1158 relativa a la conciliació de la vida familiar i professional, l’Estratègia Europea de Cures, el Pla Corresponsables, el II Pla per a la Igualtat en l’Àmbit Laboral de les Illes Balears 2026-2028 (PIAL) i amb l’Agenda de Transició impulsada en el marc del Pacte Polític i Social per la Sostenibilitat de les Illes Balears, especialment amb l’Objectiu de Desenvolupament 1.3, orientat a avançar cap a un model de benestar i qualitat de vida més sostenible, equilibrat i compatible amb les necessitats socials i familiars de la ciutadania.La conciliació de la vida laboral, personal i familiar constitueix un dels principals reptes estructurals de les societats contemporànies i una de les qüestions centrals per al benestar de la ciutadania, la sostenibilitat dels sistemes socials i la qualitat dels models productius. La progressiva transformació de les estructures familiars, els canvis en l’organització laboral, l’augment de l’esperança de vida, la necessitat creixent d’atendre situacions de dependència i cura, així com les noves expectatives socials vinculades a la qualitat de vida i a l’equilibri dels temps personals i professionals, han situat la conciliació en el centre del debat públic i de les polítiques de govern de les societats més avançades. En aquest context, la conciliació ja no es concep únicament com una qüestió privada o familiar, sinó com una política pública transversal amb impacte directe sobre la igualtat d’oportunitats, la salut física i emocional de les persones, la natalitat, la productivitat, la competitivitat econòmica, la cohesió social i la sostenibilitat demogràfica. Les dificultats per compatibilitzar la vida laboral amb les responsabilitats familiars i personals afecten de manera directa les trajectòries professionals, les oportunitats de desenvolupament vital,les decisions vinculades a la maternitat i la paternitat, i la distribució de l es tasques de cura dins la societat. En els darrers anys, la conciliació ha adquirit una dimensió encara més rellevant arran dels canvis socials i econòmics produïts a escala internacional i europea. La digitalització, les noves formes de treball, l’extensió progressiva del teletreball, la necessitat de retenir talent i la creixent demanda social de major flexibilitat i qualitat de vida han transformat les expectatives de la ciutadania i de les organitzacions. A les Illes Balears, aquests reptes presenten característiques específiques derivades de la realitat econòmica, territorial i demogràfica de l’arxipèlag. El pes predominant del sector serveis, la concentració de l’activitat econòmica durant els períodes de més activitat turística, la forta presència de microempreses i treball autònom, les dificultats d’accés a l’habitatge, la fragmentació territorial pròpia de la realitat insular i les diferències existents entre illes condicionen de manera significativa les possibilitats efectives de conciliació de bona part de la població. A aquesta realitat, s’hi afegeixen altres factors estructurals rellevants, com la persistència d’un repartiment desigual de les tasques de cura i de les responsabilitats familiars entre dones i homes, la feminització de les reduccions de jornada i excedències per cura, o la concentració de moltes dones en sectors especialment condicionats pels horaris extensius i la temporalitat. Aquestes circumstàncies continuen incidint de manera directa sobre les trajectòries professionals de les dones i sobre les desigualtats existents en l’àmbit laboral i retributiu. La conciliació es vincula també de manera directa amb altres reptes estratègics de les Illes Balears, com la baixa natalitat, la retenció del talent, la sostenibilitat dels serveis públics i la cohesió territorial i social. Malgrat aquests reptes, les Illes Balears disposen també d’importants fortaleses i oportunitats per avançar cap a un model de conciliació més modern, corresponsable i adaptat a les necessitats socials actuals. La consolidació progressiva de serveis públics de cura, l’avenç en les polítiques d’igualtat, la implantació creixent de mesures de flexibilitat laboral, la digitalització de les organitzacions i la creixent conscienciació social sobre la importància del benestar i de la qualitat de vida constitueixen una base sòlida sobre la qual construir noves polítiques públiques de conciliació.El Pla pretén millorar la qualitat de vida de la ciutadania mitjançant un major suport a les famílies, una organització del treball més flexible i una reducció de les desigualtats de gènere associades a les tasques de cura, contribuint alhora a la sostenibilitat demogràfica, social i econòmica de les Illes Balears. Per aconseguir aquests objectius, el Pla s’estructura en els següents eixos i objectius: Eix 1. Família, cures i natalitat Objectiu 1.1. Reduir el cost econòmic de les cures per a les famílies. Objectiu 1.2. Garantir una xarxa de serveis de cura accessible. Objectiu 1.3. Prioritzar l’atenció a famílies en situació de vulnerabilitat. Eix 2. Temps de treball, flexibilitat i innovació Objectiu 2.1. Incrementar l’adopció de mesures de conciliació en el sector privat. Objectiu 2.2. Impulsar la flexibilitat i la innovació en l’àmbit públic. Eix 3. Igualtat laboral i transparència Objectiu 3.1. Reduir la bretxa laboral i salarial de gènere. Objectiu 3.2. Combatre la segregació professional.Veure document adjunt: Taula operativa.El Pla Autonòmic de Suport a la Conciliació Personal, Familiar i Laboral de les Illes Balears 2026-2031 es fonamenta en un model de finançament transversal i flexible que permetrà desplegar les actuacions previstes mitjançant recursos procedents de diferents conselleries, organismes públics i fonts de finançament autonòmiques, estatals i europees. Cada entitat responsable assumirà la planificació, gestió i execució dels recursos necessaris, incorporant-los a la seva programació pressupostària anual i complementant-los, quan sigui possible, amb fons europeus, programes estatals i altres instruments de cooperació institucional. El Pla no estableix una dotació econòmica fixa, sinó que les assignacions es determina-ran segons la disponibilitat pressupostària, el grau d’execució de les mesures i les prioritats definides durant la seva vigència. La Direcció General de Conciliació i d’Igualtat en l’Àmbit Laboral coordinarà el seguiment global del finançament i vetllarà per la coherència entre actuacions, mentre que un sistema de monitoratge periòdic permetrà avaluar les actuacions executades i els recursos mobilitzats, adaptant-los a l’evolució de les necessitats socials i als resultats obtinguts.L’execució del Pla s’estructura orientativament en tres fases: FASE I. ESTRUCTURACIÓ I DESPLEGAMENT INICIAL (2026) FASE II. DESENVOLUPAMENT I CONSOLIDACIÓ (2027-2029) FASE III. AVALUACIÓ I PROJECCIÓ FUTURA (2030-2031) El calendari previst té caràcter flexible i podrà adaptar-se a l’evolució de les necessitats socials, els resultats obtinguts i les prioritats pressupostàries que es determinin durant el període de vigència del Pla.Eix 1. Família, cures i natalitat Objectiu 1.1. Reduir el cost econòmic de les cures per a les famílies Nombre de persones beneficiàries d’ajuts i bonificacions. Percentatge de famílies que accedeixen a deduccions fiscals vinculades a cures. Objectiu 1.2. Garantir una xarxa de serveis de cura accessible Taxa de cobertura educativa 0-3 anys. Nombre de places públiques 0-3 anys. Temps mitjà d’accés als serveis de dependència. Objectiu 1.3. Prioritzar l’atenció a famílies en situació de vulnerabilitat Els indicadors vinculats a aquest objectiu incorporaran variables relacionades amb accés prioritari a recursos de conciliació, cobertura de serveis de suport familiar i accés a ajuts per part de famílies en situació de vulnerabilitat. Eix 2. Temps de treball, flexibilitat i innovació Objectiu 2.1. Incrementar l’adopció de mesures de conciliació en el sector privat Percentatge d’empreses amb plans d’igualtat registrats. Nombre d’empreses beneficiàries d’ajuts de conciliació. Percentatge d’empreses amb mesures de conciliació implantades. Objectiu 2.2. Impulsar la flexibilitat i la innovació en l’àmbit públic Percentatge de personal públic amb accés a mesures de conciliació. Taxa d’ús de permisos de cura per part dels homes. Percentatge de personal en règim de teletreball. Nombre de programes pilot innovadors. Eix 3. Igualtat laboral i transparència Objectiu 3.1. Reduir la bretxa laboral i salarial de gènere Bretxa salarial de gènere. Diferència en la taxa d’activitat per sexe. Percentatge de reduccions de jornada per sexe. Percentatge d’excedències per cura per sexe. Taxa de parcialitat per sexe. Objectiu 3.2. Combatre la segregació professional Índex de segregació sectorial. Percentatge de dones en llocs directius.El Pla Autonòmic de Suport a la Conciliació Personal, Familiar i Laboral de les Illes Balears 2026-2031 incorpora un sistema de seguiment i avaluació dissenyat per monitorar el grau d’execució de les actuacions previstes, analitzar-ne els resultats i facilitar la presa de decisions al llarg de la vigència del Pla. Aquest sistema es basa en un quadre de comandament estructurat d’acord amb els tres eixos estratègics del Pla —família, cures i natalitat-> temps de treball, flexibilitat i innovació-> i igualtat laboral i transparència—, fet que permet un seguiment integral i coherent de les mesures implementades. El model estableix un marc homogeni de monitoratge sustentat en un conjunt d’indicadors definits per a cada objectiu estratègic. Aquests indicadors constitueixen la base tècnica del sistema de seguiment i permeten analitzar l’evolució de les actuacions, valorar l’impacte de les mesures impulsades pels diferents agents responsables, detectar possibles desviacions i identificar oportunitats de millora. D’aquesta manera, el sistema contribueix a garantir una implementació més eficaç del Pla i a orientar els ajustaments necessaris durant el seu desplegament. 37795https://intranet.caib.es/indtrafront/indicadores/plapro/detalle/37795/caInstitut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)2026-05-14T09:37:06VigentPublicatPrograma Anual d’Estadística 2026 en desplegament del Pla d’Estadística de les Illes Balears 2022-2025, que es prorroga (BOIB 31 10/03/2026)Institut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)2026-01-01T00:00:002026-12-31T00:00:00False 37796https://intranet.caib.es/indtrafront/indicadores/plapro/detalle/37796/caInstitut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)2022-11-22T12:00:00VigentPublicatPla d'Estadística de les Illes Balears 2022-2025Institut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)2022-11-23T00:00:002026-12-31T00:00:00False 37797https://intranet.caib.es/indtrafront/indicadores/plapro/detalle/37797/caInstitut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)2025-07-27T12:00:00FinalitzatPublicatIncorporació al Programa Anual d’Estadística 2025 l’operació estadística Enquesta d’usos lingüístics de les Illes Balears i s’assigna a la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports, a través de l’Institut d’Estudis BaleàricsInstitut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)2025-07-26T00:00:002025-12-31T00:00:00False 39315https://intranet.caib.es/indtrafront/indicadores/plapro/detalle/39315/caConselleria de Salut2026-10-14T10:56:09VigentPublicatPla Estratègic de Salut 2026-2030Direcció General de Salut Pública2026-09-05T00:00:002030-10-31T00:00:00FalseDefinir les prioritats estratègiques i les actuacions en matèria de salut de les Illes Balears per al període 2026-2030, orientades a la promoció de la salut, la prevenció de la malaltia, la reducció de les desigualtats i la millora del sistema sanitari.El sistema sanitari de les Illes Balears afronta una transformació profunda impulsada pels canvis demogràfics, epidemiològics, tecnològics, ambientals i socials. El creixement de la població, l'envelliment, l'augment de la cronicitat i dels problemes de salut mental, la dificultat de captació i fidelització de professionals, la necessitat de garantir l'equitat territorial derivada de la insularitat, la sostenibilitat financera del sistema i la transformació digital constitueixen els principals reptes identificats que justifiquen l'elaboració del Pla de Salut 2026-2030.El Pla s'articula entorn de la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia, la reducció de les desigualtats en salut, l'enfortiment de la salut pública, la millora de l'atenció a la cronicitat i la salut mental, la transformació digital i la innovació, el desenvolupament dels professionals sanitaris i la sostenibilitat, qualitat i equitat del sistema sanitari de les Illes Balears.1. Optimitzar l’acció de la Conselleria de Salut per afavorir l’evolució cap a un model salutogènic. 2. Consolidar un model d’atenció integral i adaptat a les noves demandes de Salut. 3. Garantir l’equitat, governança i sostenibilitat del sistema 4. Assegurar la dotació i fidelització del professionals de salut de les Illes Balers. 5. Estendre la transformació digital a tot el sistema sanitari de les Illes BalearsEl Pla de Salut 2026-2030 es desenvolupa mitjançant un conjunt d'accions, projectes i iniciatives orientades a millorar la salut i el benestar de la població, reforçar la salut pública, transformar el model d'atenció sanitària cap a una atenció integrada i centrada en les persones, impulsar la salut mental, la innovació i la transformació digital, enfortir les capacitats dels professionals i garantir la qualitat, l'equitat i la sostenibilitat del sistema sanitari de les Illes Balears. Entre les principals activitats previstes destaquen: Promoció de la salut i del benestar. Prevenció de la malaltia i dels factors de risc. Protecció de la salut i vigilància epidemiològica. Reducció de les desigualtats en salut i actuació sobre els determinants socials. Preparació i resposta davant emergències sanitàries. Millora de l'atenció a la cronicitat, la fragilitat i la dependència. Desenvolupament d'actuacions en salut mental i benestar emocional. Impuls de l'atenció integrada i centrada en les persones. Transformació digital i desenvolupament de sistemes d'informació en salut. Innovació i recerca en salut. Captació, formació, desenvolupament i fidelització dels professionals. Millora de la qualitat, l'equitat, l'eficiència i la sostenibilitat del sistema sanitari. Cultura de medició i rendició de comptes.Les actuacions previstes en el Pla de Salut 2026-2030 es finançaran mitjançant els pressuposts ordinaris de la Conselleria de Salut, del Servei de Salut de les Illes Balears i dels organismes implicats, d'acord amb la disponibilitat pressupostària de cada exercici. La implementació del Pla es durà a terme mitjançant els recursos humans, materials, tecnològics i organitzatius de la Conselleria de Salut, del Servei de Salut de les Illes Balears, de la Direcció General de Salut Pública, de la Direcció General de Salut Mental, de la Direcció General de Prestacions, Farmàcia i Consum, de la Direcció General de Recerca en Salut, Formació i Acreditació i de la resta d'organismes i entitats vinculats al sistema sanitari de les Illes Balears.El Pla té una vigència de cinc anys, corresponent al període 2026-2030. Les actuacions previstes es desplegaran de manera progressiva durant aquest període, d'acord amb les prioritats establertes i la disponibilitat de recursosS’estableix un seguiment del Pla mitjançant un sistema d’indicadors a diversos nivells, que permet avaluar tant l’avanç de la implantació com la contribució als objectius estratègics. Indicadors de progrés:mesuren l’avanç d’iniciatives, fites, terminis i execució de les diferents accions incloses dins el Pla. Indicadors operatius:mesuren l’activitat o el procés assolit amb el desenvolupament de les diferents accions incloses dins el Pla. Indicadors estratègics (resultat/impacte)*: mesuren el progrés cap a objectius del Pla i resultats clau. *En l’apartat d’annexos del Pla, s’hi ha inclòs un inventari d’indicadors estratègics. En el cas dels indicadors de progrés i operatius s’aniran definint juntament amb els plans anuals operatius de desenvolupament del PlaEls òrgans de seguiment del Pla són el Comitè de Direcció, el Comitè Tècnic de Seguiment i l'Oficina Tècnica de Coordinació Operativa, responsables respectivament de la direcció estratègica, la coordinació operativa i el monitoratge i avaluació de l'execució del Pla. El seguiment es durà a terme mitjançant la monitorització periòdica d'indicadors, l'elaboració d'informes de seguiment i la realització d'avaluacions periòdiques sobre el grau d'execució de les actuacions, el compliment dels objectius i els resultats assolits.