Geoturisme Illes Balears

La pedrera de s’Estret des Temps és famosa per l’existència d’un important jaciment paleontològic preservat a les dunes que durant el plistocè es varen desenvolupar a moltes zones costaneres de Mallorca. El material que les forma és el típic gres calcari conegut a les Balears com a marès.

A causa del fet que el marès abunda a la zona, va ser objecte d’explotació de diverses pedreres, que permeten veure a les parets d’aquestes talls geològics nítids. S’hi poden observar les morfologies ondulades i l’estratificació creuada típica dels dipòsits dunars, formats per acció del vent fa uns 40000 anys. Les dunes fòssils de s’Estret des Temps s’adossen a uns antics penya-segats formats per roques del miocè superior, de fa uns 6 Ma.

En aquesta època, en la qual el clima a l’illa era prou fred perquè el nivell de la mar es trobés diversos metres sota l’actual, habitava la zona un bòvid autòcton de les Balears: el Myotragus balearicus. 

Les petjades (anomenades tècnicament icnites) d’aquest animal varen quedar fossilitzades per les dunes, que varen quedar exposades durant les tasques de tallar pedra per a l’extracció de marès. No seria fins als anys 80 quan els científics es varen adonar de l’existència d’aquest tipus de fòssils en un material no gaire apropiat per a conservar-se.

Les petjades més clares es poden observar a la superfície d’estratificació del marès, on es presenten amb formes circulars i agrupades en forma de rastre, la qual cosa ens indica el recorregut efectuat per un determinat individu. A començament d’aquest segle es va decidir batejar amb un nom científic aquest tipus d’icnites, que es varen denominar Bifidipes aeolis.

A la pedrera de s’Estret des Temps no només es poden observar empremtes sobre les superfícies de les calcarenites sinó també als talussos verticals, en forma de concavitats, que trenquen les laminacions horitzontals de la calcarenita, juntament amb motlles d’arrels de les plantes que vivien damunt les dunes.

Els penya-segats que envolten la pedrera estan formats per roques del miocè que pertanyen a la formació Santanyí i corresponen a antics manglars, zones costaneres tropicals poblades per mangles, arbres molt tolerants a l’aigua salada. Els motlles de les seves arrels encara perduren al costat d’alguns fòssils de mol•luscos en nivells de margues blanquinoses. 

Per damunt hi ha nivells que marquen una substitució del manglar per extenses planes modelades per l’acció de les ones. Aquest tram superior està compost per un tipus de roca anomenada calcària oolítica on es poden trobar restes d’activitat biològica, anomenades tècnicament bioturbacions.