EL COMPLEX D'ESCULLS DEL MIOCÈ SUPERIOR DE LA ZONA DE CALA PI-ES PAS

  Informació

Accés recomanat

Caminant des d’on hem accedit a la desembocadura del Torrent Gros pels penya-segats cap al nord-oest podrem veure “a vista d’aucell” els penya-segats de s’Alavern, on tornam a tenir una columna estratigràfica dels materials que constitueixen aquesta part de l’illa i el resum de la seva història geològica des de fa 7 milions d’anys fins a l’actualitat. 

Aixecament estratigràfic dels penya-segats

Igual com en la desembocadura del Torrent Gros, la rasa que observem a nivell de la mar correspon a la unitat d’esculls del tortonià-messinià (des d’aproximadament els 7 Ma fins als 5,7 Ma), amb nivells d’estromatòlits (fàcies de llacuna) i nivells carstificats amb indicis de processos hidrotermals.

Per damunt es varen dipositar els sediments del Complex Terminal, també del messinià (des de 5,7 Ma a 5,2 Ma), caracteritzats per la presència de margues grises i blanquinoses amb empremtes verticals d’arrels i amb freqüents nivells d’ostrèids (fàcies de manglar).

En acabar aquest període (5,2 Ma) es produeix el segon torcebraç en la dessecació de la Mediterrània i posteriorment l’entrada d’aigua i posterior inundació durant el pliocè. Es produeix una explosió de vida (lag) i es dipositen sediments de platja que indiquen que té lloc una regressió marina, ja que varien entre zona submareal a dunes.

Finalment, per damunt tot això es varen dipositar una sèrie de dunes i paleosols del plistocè, on és possible observar morfologies relacionades amb cambres de pupes de formigues.


Columna estratigràfica dels materials de penya-segats de s’Alavern i la seva interpretació