BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

LA PRESIDENTA DE LES ILLES BALEARS

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que s’estableix a l’article 48.2 de l’Estatut d’Autonomia, promulg la següent:

 LLEI

 PREÀMBUL

Els espectacles taurins estan regulats en la normativa estatal i autonòmica. En l’àmbit estatal, la Llei 10/1991, de 4 d’abril, sobre potestats administratives en matèria d’espectacles taurins, regulà les competències relacionades amb la preparació, organització i celebració d’aquests espectacles per garantir els drets i els interessos del públic que hi assisteix i en la seva disposició addicional s’hi estableix que aquesta llei serà d’aplicació general en defecte de les disposicions específiques que puguin dictar les comunitats autònomes. Aquesta llei va ser desenvolupada pel Reial Decret 145/1996, de 2 de febrer, pel qual es modifica i es dóna nova redacció al Reglament d’espectacles taurins, que també va preveure el respecte i la preservació de les atribucions estatutàries en la matèria. Posteriorment, l’Estat va desplegar legislativament les competències estatals en matèria de cultura i de protecció de la tauromàquia mitjançant la Llei 18/2013, de 12 de novembre, per a la regulació de la tauromàquia com a patrimoni cultural, i la Llei 10/2015, de 26 de maig, per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial.

En l’àmbit autonòmic, les lleis de protecció dels animals han hagut d’establir una excepció en matèria taurina per possibilitar la celebració d’aquests espectacles en el seu àmbit territorial, i en algunes comunitats autònomes s’han aprovat reglaments taurins que adapten la reglamentació estatal per adequar aquests espectacles a la realitat actual i a les peculiaritats de cada societat.

En aquest sentit, en la nostra comunitat autònoma l’article 4 de la Llei 1/1992, de 8 d’abril, de protecció dels animals que viuen a l’entorn humà, va establir que les corregudes de toros només es poden celebrar en places de toros de caràcter permanent i posades en funcionament abans de l’entrada en vigor de la llei i que no s’hi permetrà l’entrada a menors de setze anys. El preàmbul d’aquesta Llei 1/1992 indica que va ser aprovada aleshores amb la finalitat “d’adequar la normativa legal a una consciència ciutadana que urgia acabar amb les tortures, amb la inflicció de danys o sofriments moltes vegades gratuïts, amb els maltractaments o amb les burles que de vegades són objecte molts dels animals que conviuen amb nosaltres”; i, a més, “amb l’objectiu de ser instrument per augmentar la sensibilitat col·lectiva balear cap a comportaments més civilitzats i propis d’una societat moderna”. En l’actualitat, la societat balear ha demostrat que és més sensible i més civilitzada davant el maltractament animal, que de fet ja està tipificat com a delicte en el Codi Penal espanyol. A les Illes Balears les corregudes de toros són escasses, només es mantenen a tres localitats de Mallorca i en els darrers anys s’han aprovat declaracions antitaurines a nombrosos ajuntaments i al Consell Insular de Mallorca.

A diferència d’altres comunitats autònomes, a la comunitat autònoma de les Illes Balears no s’ha adoptat fins ara cap reglament taurí balear però per llei s’han regulat els espectacles taurins com a activitats no permanents majors amb un règim especial: la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears, no només va qualificar les activitats taurines com a activitats no permanents majors sinó que va preveure que, a més d’estar subjectes a la normativa tècnica específica en matèria taurina, per a les celebracions que es duguin a terme en places de toros permanents bastarà que els promotors de l’activitat presentin una declaració responsable d’inici i exercici de l’espectacle davant l’ajuntament corresponent.

En relació amb les corregudes de toros, la Sentència del Tribunal Constitucional de 20 d’octubre de 2016, sobre el recurs d’inconstitucionalitat en contra de l’article 1 de la Llei del Parlament de Catalunya 28/2010, de 3 d’agost, n’ha establert el marc d’actuació de les comunitats autònomes.

Aquesta sentència afirma que la competència de l’Estat d’acord amb l’article 149.2 de la Constitució (CE) és concurrent amb les comunitats autònomes en matèria de cultura i que a l’Estat li correspon el deure de preservar el patrimoni cultural comú. Així, en tot allò que pugui afectar aquest patrimoni cultural comú, les comunitats autònomes han d’exercir les seves competències de manera que les decisions autonòmiques no impedeixin, pertorbin o menyscaptin l’exercici legítim de les competències de l’Estat en matèria de cultura a l’empara de l’article 149.2 CE.

Així mateix, el Tribunal Constitucional també ha deixat clar que en l’exercici de les competències sobre ordenació d’espectacles públics, una comunitat autònoma pot regular el desenvolupament de les representacions taurines (com s’ha fet a la comunitat autònoma de les Illes Balears amb la restricció a l’entrada de menors i les celebracions només en places permanents i ja construïdes) i en l’exercici de la seva competència sobre protecció dels animals, també pot establir requisits per a l’especial cura i atenció al brau. Igualment, la sentència aclareix que les comunitats autònomes no tenen per què adoptar mesures concretes de foment en relació amb les corregudes de braus i altres espectacles similars ni tampoc mantenir de forma incondicional totes les manifestacions inherents a les corregudes de toros sense tenir en compte altres interessos i drets protegits, fins i tot altres valors culturals, de vegades contraposats, que han de ser adequadament ponderats.

Aquesta llei té per objectiu regular els espectacles taurins celebrats en places de toros a la comunitat autònoma de les Illes Balears en el marc estatal i estatutari vigent. L’especial risc que comporten els espectacles taurins per als participants, així com per al benestar animal, fa necessària una intervenció pública que garanteixi els drets a la vida i integritat física i a la seguretat de les persones així com el benestar dels animals que són objecte d’aquests espectacles. Per raons històriques, culturals i competencials, els espectacles taurins compten amb una regulació separada de la normativa que s’aplica a la resta d’animals. Per aquest motiu és necessari elaborar un text únic que adapti la regulació estatal a la realitat balear i actualitzi la celebració dels espectacles taurins d’acord amb les exigències normatives en matèria de seguretat i control en els espectacles públics, atenent les peculiaritats i els riscos d’un espectacle amb bous de raça de lídia.

L’article 30.31 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears (EAIB) atribueix a la nostra comunitat autònoma competències exclusives en matèria d’espectacles i activitats recreatives, sense perjudici de les normes de l’Estat. Així mateix li atribueix competències exclusives en matèria d’agricultura i ramaderia (article 30.10 EAIB), protecció de menors (article 30.39 EAIB) i protecció del medi ambient, sens perjudici de la legislació bàsica de l’Estat (article 30.46 EAIB).

        

Article 1

Regulació de les festes i els espectacles taurins

1. Les festes i els espectacles taurins que es celebrin en places de toros a la comunitat autònoma de les Illes Balears resten sotmesos a les condicions regulades en aquesta llei, i de manera supletòria a allò establert a la Llei 1/1992, de 8 d’abril, de protecció dels animals que viuen en l’entorn humà, i a la normativa aplicable en matèria de benestar animal, espectacles taurins i activitats.

2. Només es podran celebrar corregudes de toros d’acord amb aquesta llei i en locals denominats places de toros la construcció de les quals sigui de caràcter permanent i la seva posada en funcionament anterior a l’entrada en vigor de la Llei 1/1992, de 8 d’abril, de protecció dels animals que viuen a l’entorn humà.

        

Article 2

Competències i tramitació

Per realitzar un espectacle taurí en una plaça permanent l’empresa promotora presentarà una declaració responsable d’inici i exercici de l’activitat davant l’ajuntament corresponent. En la declaració responsable l’empresa o entitat promotora indicarà que reuneix tots els requisits exigits en aquesta llei i en la resta de normativa d’aplicació, amb menció específica de cadascuna de les sectorials afectades que disposa per dur a terme l’activitat.

        

Article 3

Cooperació interadministrativa

Sense perjudici de les normes reguladores dels mecanismes de cooperació entre les distintes administracions, si l’ajuntament competent corresponent per tramitar un espectacle taurí no disposa de personal tècnic qualificat suficient podrà sol·licitar la cooperació al consell insular competent per raó del territori.

        

Article 4

Embarcament, transport i desembarcament

La realització d’espectacles taurins haurà de complir la normativa sobre transport d’animals en relació amb l’autorització, registre, moviment d’animals, neteja i desinfecció. Per tal que la durada del viatge des de la ramaderia fins a la plaça de toros sigui la mínima indispensable, la ramaderia subministradora dels toros, que ha d’estar inscrita en el Llibre genealògic de la raça bovina de lídia, serà la més propera, en termes de distància, a la plaça de toros on es celebri l’espectacle taurí. Durant aquestes operacions, els toros hauran de ser atesos per personal degudament format i capacitat per a aquesta finalitat. El mitjà de transport i les instal·lacions d’embarcament i desembarcament asseguraran que s’evitin lesions i sofriment als animals i es garanteixi la seva seguretat.

        

Article 5

Característiques i reconeixement previs i posteriors a la correguda de toros

1. Tots els bous que es toregin en places de toros a les Illes Balears hauran de tenir un mínim de 4 anys complerts i en qualsevol cas menys de 6.

2. Els pesos dels toros seran els següents:

a) per a places de primera: un mínim de 460 quilos i un màxim de 480 quilos;

b) per a places de segona: un mínim de 435 quilos i un màxim de 455 quilos;

c) per a places de tercera: un mínim de 410 quilos i un màxim de 430 quilos.

Serà obligatòria la presència d’una bàscula de pesatge en totes les places independentment de la categoria de la plaça de què es tracti.

3. L’empresa haurà de disposar, com a mínim, d’un bou sobrer que compleixi amb els mateixos requisits que els bous que seran torejats, que s’estipulen als apartats precedents 1 i 2 d'aquest mateix article.

4. Un cop arribats a la plaça, els toros seran reconeguts pel servei veterinari i pel president o presidenta de la plaça, que hauran de constatar mitjançant l’aixecament d’una acta, les condicions de benestar físic i psíquic de l’animal, la seva edat, el pes i l’estat íntegre de les banyes, això últim mitjançant control visual per observar la seva possible manipulació. Així mateix, es farà un control antidopatge dels animals que hagin de ser torejats i dels o les professionals taurins que intervinguin en el toreig, abans i després de l’espectacle. El protocol a seguir per a la realització de les anàlisis serà degudament documentat.

5. El servei veterinari emetrà aquesta acta per escrit respecte de la concurrència o absència de les característiques, requisits i condicions exigibles que s’assenyalen als articles 4, 5, 6 i 7.

6. A la vista d’aquesta acta, el president o presidenta de la plaça resoldrà el que procedeixi respecte de la realització o no de l’espectacle, i l’acta, tindrà, en tot cas, caràcter vinculant per al president o presidenta de la plaça, que podrà, si s’incompleixen els requisits necessaris, cancel·lar la correguda de toros.

7. Finalitzat l’espectacle, es realitzarà pel personal veterinari el reconeixement dels toros per tal de comprovar l’estat sanitari i de benestar de l’animal, i reflectir en una acta les actuacions i incidències. De tot l’espectacle s’aixecarà l’oportuna acta que es lliurarà a les autoritats competents. Els toros seran retornats a l’empresa ramadera que els hagi proporcionat després de la inspecció veterinària corresponent que comprovi l’estat dels animals i, si pertoca, informi sobre lesions i altres incidències que puguin presentar als efectes de prendre les mesures corresponents.

        

Article 6

Corrals i chiqueros

Els animals que hagin de ser torejats hauran d’arribar a la plaça de toros com a mínim 48 hores abans de la celebració de l’espectacle taurí i restaran en els corrals de la plaça amb l’aliment i l’aigua que necessitin per cobrir les seves necessitats nutricionals. Els corrals i chiqueros de la plaça de toros hauran de tenir les condicions idònies per tal d’assegurar el benestar dels animals durant la seva estada, garantint que els animals no pateixin gana, set, incomoditats físiques, pors, angoixes, dolors, lesions, sofriments ni danys de cap mena i puguin ser lliures per expressar les pautes pròpies i naturals del seu comportament. Els toros no podran ser reclosos en els chiqueros de la plaça durant la seva estada. La seva sortida a la plaça es realitzarà des dels mateixos corrals.

        

Article 7

Cavalls

No hi haurà presencia de cavalls durant les corregudes de toros.

        

Article 8

Celebració de les corregudes de toros a les places

Les corregudes de toros seran celebrades a la comunitat autònoma de les Illes Balears per professionals inscrits en la secció I del Registre General de Professionals Taurins, és a dir, toreros i toreres, i el seu personal auxiliar. El nombre de toros que es toregin serà com a màxim de 3 per espectacle i la seva participació no durarà més de 10 minuts. Un cop passat aquest temps de 10 minuts seran conduïts i retornats als corrals acompanyats per un ramat de quatre mansos la presència dels quals en els corrals de la plaça serà obligatòria abans de l’arribada dels toros, és a dir, 48 hores abans de començar l’espectacle.

        

Article 9

Celebració de les corregudes de toros

Els únics utensilis que podran usar el o la professional taurí o taurina i els o les auxiliars durant la celebració dels espectacles taurins són el capot i la muleta. No es podran utilitzar divises, puntes de pica, banderilles, piques, farpes, estocs o espases, verduguets, punyals ni cap instrument punxant que pugui produir ferides i/o la mort del toro. Tampoc no es podrà usar o llançar cap objecte en contra de l’animal, i el capot i la muleta seran l’únic contacte del o la professional taurí o taurina i els o les auxiliars amb el toro.

        

Article 10

Dispositius d’assistència sanitària durant les corregudes de toros

1. Les places de toros permanents hauran de disposar d’infermeria, amb locals fixos d’ús exclusiu per a aquesta finalitat, en condicions que permetin un accés fàcil i directe des de l’interior i l’exterior de la plaça i una evacuació ràpida a l’exterior per a posteriors trasllats a centres hospitalaris.

2. Les infermeries constaran, com a mínim, de dues estances independents i comunicades entre si, una de dimensions suficients per a reconeixement i observació i una altra, amb una superfície mínima de 14 metres quadrats, habilitada per a la realització d’intervencions quirúrgiques.

3. Les dependències de la infermeria hauran de tenir ventilació natural o forçada i il·luminació natural o artificial suficients. Els sòls i parets seran llisos i revestits de materials no porosos que suportin neteja enèrgica i desinfecció. S’haurà de disposar d’un sistema autònom d’energia elèctrica per esmenar possibles talls en el subministrament.

4. L’àrea habilitada per a la realització d’intervencions quirúrgiques disposarà d’un rentamans amb aigua corrent calenta i freda.

5. En els voltants de la infermeria haurà d’existir una sala amb vàter i rentamans per a ús del personal sanitari.

6. Totes les infermeries hauran de comptar amb senyalitzacions de sortida amb enllumenat d’emergència i sistema de protecció contra incendis, d’acord amb la legislació vigent.

7. Les infermeries hauran de tenir, com a mínim, el següent mobiliari i característiques:

a) Taula quirúrgica.

b) Llum zenital quirúrgic.

c) Mobiliari que permeti el suport i emmagatzematge del material quirúrgic.

d) Mobiliari necessari per a reconeixement, cures i observació.

e) El servei mèdicoquirúrgic permanent més avançat en cada moment, que disposarà de locals fixos i de personal especialitzat suficient, per tal d’atendre als o a les professionals taurins, els o les auxiliars i els espectadors o les espectadores.

f) Una ambulància acompanyada d’un servei d’auxili per cada 1.000 espectadors o espectadores, independent del que es presta a la infermeria de la plaça de toros, per a casos d’emergència i possible evacuació en cas d’accident o crisi sobtada dels espectadors o espectadores.

8. El president o presidenta de la plaça serà l’encarregat o encarregada d’aixecar una acta per tal que es compleixin tots els requisits mencionats en aquest article.

        

Article 11

Consum d’alcohol

En els espectacles taurins que es celebrin en places permanents no es podran vendre ni consumir begudes alcohòliques.

        

Article 12

Menors d’edat i sensibilització

Es prohibeix a les persones menors de 18 anys assistir a les places de toros quan es celebrin espectacles taurins. A dins i a fora de la plaça de toros i en un lloc visible, s’instal·larà un cartell que adverteixi que l’espectacle pot ferir la sensibilitat dels espectadors o espectadores.

        

Article 13

Dret a l’accessibilitat universal

Les places hauran de complir les condicions previstes en la normativa vigent sobre accessibilitat universal, garantint el gaudi de l’espectacle a les persones amb mobilitat reduïda aplicant el que disposa la normativa sobre accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.

        

Article 14

Règim d’assegurances

1. Serà requisit que a la declaració responsable, la persona física o jurídica acompanyi una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi els possibles danys personals i materials que puguin derivar-se de la celebració de l'espectacle. Aquesta assegurança cobrirà també els danys personals i materials que puguin ocasionar-se durant el desembarcament i l’apartat dels toros quan es realitzin en presència del públic.

2. Aquestes assegurances hauran de tenir les quanties mínimes següents quant al capital assegurat:

a) 300.000 euros per atendre la responsabilitat civil per danys.

b) 60.000 euros per mort o invalidesa per a l’assegurança d’accidents.

c) 6.000 euros per cada atenció, en cas d’assistència mèdica i estada hospitalària.

        

Article 15

Règim sancionador

1. Són infraccions lleus:

a) Endarrerir l’inici de l’espectacle respecte de l’hora anunciada sense causa justificada.

b) Incomplir qualsevol tipus de requisit o prohibició que estableix aquesta llei i qualsevol altra infracció que no sigui tipificada com a molt greu o greu, o que, tot i essent tipificada com a tal, per la naturalesa, l’ocasió o la circumstància hagi de ser classificada com a lleu.

2. Són infraccions greus:

a) Incórrer en l’incompliment d’allò disposat en els articles 4, 5, 6 i 7.

b) Alterar fraudulentament les dades referents als animals o fer participar un animal que no compleixi les condicions per participar-hi d’acord amb aquesta llei.

c) No comptar durant l’espectacle amb un cartell que adverteixi que l’espectacle pot ferir la sensibilitat dels espectadors o espectadores.

d) Cometre dues faltes lleus en el període d'un any.

3. Són infraccions molt greus:

a) Organitzar o celebrar espectacles taurins a places de toros permanents sense comptar amb els títols administratius habilitats o incomplint les condicions.

b) Ometre les mesures exigibles de protecció i benestar dels animals contemplades en els articles 8 i 9.

c) La presència de menors de 18 anys en les places de toros quan es celebrin espectacles taurins. Es comptarà com una infracció molt greu l’assistència de cada menor d’edat i cada infracció tindrà una sanció individualitzada.

d) Qualsevol incompliment de les mesures de seguretat i sanitàries exigibles.

e) Impedir o obstaculitzar el compliment de les funcions d’inspecció dels o les agents de l’autoritat.

f) Cometre dues faltes greus en el període d'un any.

g) Administrar als animals qualsevol substància que alteri el seu comportament o les seves aptituds.

h) Consumir i vendre begudes alcohòliques en places de toros.

i) Organitzar corregudes de toros o espectacles taurins a places no permanents.

j) L’incompliment del règim d’assegurances establert a l’article 14.

k) No complir amb qualsevol dels requisits sanitaris assenyalats a l’article 10.

4. Les infraccions lleus seran sancionades amb multa de 300 a 1.000 euros; les greus, amb multa de 1.001 a 10.000 euros; i les molt greus, amb multa de 10.001 a 100.000 euros.

5. En cas de reincidència, s’imposarà la sanció màxima del nivell que correspongui. I si a aquesta ja li havia correspost una sanció en el seu grau màxim, la infracció serà qualificada en el nivell immediatament superior.

6. A l’efecte de la present llei, hi haurà reincidència quan existeixin dues resolucions fermes pel mateix fet infractor en el període de dos anys o tres per fets de diferent naturalesa en el mateix període.

7. En cas d’infracció greu i d’infracció molt greu comeses en un edifici o local on es celebrin espectacles regulats per aquesta llei s’incoarà d’ofici la revocació de qualsevol llicència d’activitats concedida al titular de l’activitat responsable de la infracció, d’acord amb la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears.

8. Seran competents per a la imposició de les sancions els batles o batlesses dels ajuntaments on s’hagin produït els fets.

9. A més de les persones físiques i jurídiques responsables d’acord amb la normativa estatal, en les corregudes de toros també podrà ser subjecte responsable la persona que ostenti la presidència de la plaça de toros o el seu delegat o delegada quan una infracció enumerada en aquest article hagi estat tolerada o permesa per aquesta persona en l’exercici de les seves funcions.

        

Disposició addicional primera

Modificació de l’article 4 de la Llei 1/1992, de 8 d’abril, de protecció dels animals que viuen a l’entorn humà

Es modifica l’article 4 de la Llei 1/1992, de 8 d’abril, de protecció dels animals que viuen a l’entorn humà, que quedarà redactat en els següents termes:

“Article 4

1. Amb caràcter específic es prohibeix així mateix: 

a) Els circs amb animals i l’ús d’animals en festes o espectacles que tinguin per objecte o en sigui un component la mort, tortura, maltractament, danys, burles, sofriments o tractaments antinaturals, abans, durant o després de la festa o espectacle.

b) Els espectacles consistents en baralles de galls, cans o qualssevol altres animals entre si, amb exemplars d’una altra espècie o amb l’home. 

c) La filmació d’escenes amb animals en produccions cinematogràfiques, televisives, artístiques o publicitàries o que es difonguin per qualsevol mitjà, que comporti crueltat, maltractaments o sofriment. El dret a la producció i la creació artístiques, quan es desenvolupin dins un espectacle, queda subjecte a les normes de policia d’espectacles i requerirà l’autorització prèvia de l’òrgan competent de la comunitat autònoma. El dany a l’animal serà sempre i en qualsevol cas simulat. 

d) La celebració de competicions de tir a colomí i guatlla, a braç o colombaire, a braç mecànic o tub, o a gàbia. 

2. Queden excloses de forma expressa d’aquesta prohibició:

a) Les corregudes de toros, sempre que se celebrin en locals denominats places de toros, la construcció dels quals sigui de caràcter permanent i la posada en funcionament dels quals sigui anterior a l’entrada en vigor de la Llei 1/1992, de 8 d’abril, de protecció dels animals que viuen a l’entorn humà.

b) Les festes en les quals participin animals domats, sempre que no suposin maltractament, tortura o mort d’aquests.

c) Les prohibicions previstes en l’apartat 1 d’aquest article quan es tracti d’activitats consistents en relacions naturals entre espècies animals i entre aquestes i els humans, corresponents a modalitats de caça autoritzades per la normativa sectorial cinegètica.

3. No es permetrà l’entrada als espectacles a què fa referència la lletra a) de l’apartat 2 anterior als menors de setze anys.

4. En cap cas, les festes en què els animals puguin ser objecte de maltractaments no gaudiran de cap tipus de finançament total o parcial, ni suport o subvenció d’institucions públiques de les Balears, com la compra d’entrades o el patrocini de la festa, entre altres.

5. Festes tradicionals amb bous fora de les places:

a) A les festes tradicionals amb bous celebrades fora de les places de toros, no s’utilitzaran cordes per lligar al toro per les banyes, estructures metàl·liques amb boles d’estopa enceses o utensilis similars. Tampoc no es podran usar pals, punxes, descàrregues elèctriques o elements similars contra els animals, així com el llançament d’objectes o qualsevol altra pràctica que els provoqui dany.

b) Els animals hauran de disposar en el seu trasllat d’un espai adient que els permeti aixecar-se i tombar-se. Els mitjans de transport hauran de ser concebuts per protegir l’animal de la climatologia adversa. Els animals hauran de ser abeurats durant el transport i hauran de rebre una alimentació apropiada en funció de la durada del trajecte. A la càrrega i descàrrega dels animals s’ha d’utilitzar un equip adient a fi d’evitar danys o patiments a l’animal.

c) Llevat de causes justificades o de força major, el recorregut no podrà excedir del que tradicionalment es ve efectuant. L’organització i, en tot cas, la institució que hagi autoritzat el correbou vetllarà durant tot el recorregut per la seguretat de l’animal i de les persones assistents evitant que aquestes causin maltractament a l’animal.

6.  Festes populars amb animals:

a) No es celebraran noves festes populars amb animals creades ni recuperades a partir de l’entrada en vigor de la Llei 9/2017, de 3 d’agost, de regulació de les corregudes de toros i de protecció dels animals a les Illes Balears.

b) L’ajuntament del municipi on encara es puguin celebrar aquestes festes haurà de comprovar i certificar que es compleixen els requisits de l’article 4.1 i ho haurà de comunicar i certificar amb un informe veterinari a la conselleria competent en matèria de protecció dels animals i ramaderia en compliment d’aquest article.”

        

Disposició addicional segona

Competències sancionadores

En l’aplicació d’aquesta llei, la conselleria competent en matèria de protecció animal mantindrà les competències sancionadores relacionades amb la Llei 1/1992, de 8 d’abril, de protecció dels animals que viuen a l’entorn humà.

        

Disposició addicional tercera

Festes populars amb animals

1. No es celebraran noves festes populars amb animals creades ni recuperades a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei.

2. En el termini de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, el Govern de les Illes Balears elaborarà un llistat de les festes tradicionals amb animals que es celebrin a la comunitat autònoma de les Illes Balears en la data d’entrada en vigor d’aquesta llei. L’ajuntament del municipi on es celebrin aquestes festes haurà de comprovar i certificar amb un informe veterinari que es compleixen els requisits de l’article 4.1 de la Llei 1/1992, de 8 d’abril, modificat d’acord amb aquesta llei i presentarà aquest informe a la conselleria competent en matèria de protecció dels animals i ramaderia en compliment d’aquest article. La conselleria competent dictarà les disposicions reglamentàries necessàries per determinar el compliment de l’article 4.1 de la Llei 1/1992.

        

Disposició addicional quarta

Modificació de l’article 46.3 de la Llei 1/1992, de 8 d’abril, de protecció dels animals que viuen a l’entorn humà

Es deixen sense contingut les lletres e), f) i g) de l’apartat 3 de l’article 46 de la Llei 1/1992, de 8 d’abril, de protecció dels animals que viuen a l’entorn humà i es dóna una nova redacció a la lletra d) de la mateixa disposició, d’acord amb el següent tenor literal:

“d) Seran infraccions molt greus els incompliments de l’establert a l’article 4.”

        

Disposició derogatòria

Es deroguen totes les disposicions que s’oposin a aquesta llei, la contradiguin o hi siguin incompatibles.

        

Disposició final

Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor l’endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Per tant, ordén que tots els ciutadans guardin aquesta llei i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin guardar.

       

Palma, 3 d’agost de 2017

La presidenta

Francesca Lluch Armengol i Socias