BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

PREÀMBUL

I

La policia local du a terme funcions que són essencials per a la comunitat, en la mesura que s’ocupa, entre moltes altres funcions, de la protecció de les persones i la vigilància dels espais públics; la direcció del trànsit; la protecció civil; l’auxili en casos d’accidents, catàstrofes o calamitats públiques; la prevenció d’activitats delictives; la col·laboració amb l’Administració de justícia, o la cooperació en la resolució de conflictes privats quan és requerida per a això.

És evident, doncs, que la policia local contribueix molt decisivament a protegir el dret de viure i conviure en pau i llibertat de les persones que viuen a les Illes Balears o les visiten, i també a garantir el lliure exercici dels drets i les llibertats públiques i la seguretat ciutadana.

Així les coses, els poders públics estan obligats a adoptar les mesures necessàries per garantir en tot moment els serveis bàsics que la policia local presta als ciutadans, com a funcionaris públics que són.

II

La primera llei estatal de funció pública posterior a l’aprovació de la Constitució espanyola va ser la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per a la reforma de la funció pública, la versió inicial de la qual va implantar un model d’ocupació pública bàsicament laboral.

Aquest model es va modificar, a fi d’implantar efectivament el model funcionarial que avui coneixem en el marc de l’article 103.3 de la Constitució espanyola, mitjançant la Llei 23/1988, de 28 de juliol, dictada arran d’una primera sentència del Tribunal Constitucional d’11 de juny de 1987 que va obligar el legislador estatal a reservar determinades funcions públiques als funcionaris de carrera, les quals no podia dur a terme, per tant, ni personal laboral ni personal eventual, amb unes funcions també —pel que fa a aquests altres dos tipus de personal— necessàriament taxades.

Amb l’aprovació de l’Estatut bàsic de l’empleat públic mitjançant la Llei 7/2007, de 12 d’abril (el Text refós de la qual es conté actualment en el Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre) i, en l’àmbit de les Illes Balears, de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, el model funcionarial queda definitivament reforçat, atès que no només es reserven determinades funcions públiques als funcionaris de carrera, sinó que, a més, les funcions que pot dur a terme el personal laboral al servei de les administracions territorials es redueixen molt considerablement.

Per raons òbvies, ambdues normes preveuen que les funcions reservades als funcionaris de carrera poden ser exercides també per personal funcionari interí quan es produeixen certes circumstàncies, atès que és obligat preveure sempre la circumstància que alguna administració no disposi de personal funcionari de carrera, en un determinat moment, i en cap cas es pot deixar de prestar una activitat essencial per als ciutadans.

D’aquesta manera, l’article 10 de l’Estatut bàsic de l’empleat públic estableix que els funcionaris interins exerceixen «funcions pròpies dels funcionaris de carrera». En el mateix sentit es pronuncia l’article 15 de la Llei 3/2007 esmentada abans quan disposa que el personal funcionari interí pot ser nomenat per dur a terme amb caràcter temporal «funcions reservades al personal funcionari de carrera».

III

Per això, quan una llei general o sectorial —estatal o autonòmica— reserva determinades funcions al personal funcionari de carrera —com ara, entre d’altres, la Llei reguladora de les bases del règim local—, s’ha d’entendre que aquestes funcions no poden ser exercides ni per personal laboral ni per personal eventual, però sí per personal funcionari interí si es verifiquen les circumstàncies que preveuen l’article 10 de l’Estatut bàsic de l’empleat públic i la legislació autonòmica corresponent. Dit en altres paraules, les funcions que qualsevol llei reservi a funcionaris de carrera poden ser exercides per personal funcionari interí en aplicació de la legislació funcionarial bàsica esmentada, encara que la llei reguladora de la reserva de funcions als funcionaris de carrera no prevegi expressament aquesta eventualitat —la qual cosa, d’altra banda, no deixaria de ser una reiteració innecessària, atesa la previsió general que sobre això ja conté l’Estatut bàsic de l’empleat públic.

Malgrat aquesta evidència, la recent modificació —a altres efectes— de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, efectuada per la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, i particularment de l’article 92.3 de la Llei esmentada —relatiu al règim general dels funcionaris de carrera de les entitats locals—, ha generat alguns dubtes jurídics respecte d’aquesta qüestió en l’àmbit local, especialment pel que fa als cossos de policia local, la qual cosa aconsella la intervenció del legislador a fi de reforçar el principi general de seguretat jurídica consagrat en l’article 9.3 de la Constitució espanyola.

Efectivament, el legislador autonòmic no pot ser aliè a aquesta qüestió des del moment en què es tracta d’un aspecte que pot afectar l’existència mateixa dels policies locals interins al servei de les entitats locals —i, en general, de la resta de funcionaris locals interins—, amb funcions —interines però plenes— que impliquen la participació directa o indirecta en l’exercici de les potestats públiques, en la salvaguarda dels interessos generals i en l’exercici d’autoritat, entre altres funcions reservades als funcionaris per l’article 92.3 de la Llei 7/1985 —i també, per cert, en termes molt semblants, per l’article 9.2 de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, immediatament anterior a l’article 10 del mateix Estatut de constant referència. Així, no ha de quedar cap dubte jurídic respecte de la plena validesa de les actuacions de tot aquest personal funcionari interí al servei de les entitats locals en l’exercici de les seves funcions, almenys des del punt de vista de la voluntat del legislador autonòmic, en l’àmbit de les seves competències.

IV

La policia local disposa d’un règim estatutari particular —addicional o complementari del previst per a la resta del personal funcionari al servei de les entitats locals— en virtut del que disposa l’article 52.1 de la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat, segons el qual els cossos de policia local són instituts armats, de naturalesa civil, amb estructura i organització jerarquitzada, que es regeixen, quant al seu règim estatutari, pels principis generals dels capítols II i III del títol I de la Llei orgànica esmentada i per la Llei orgànica 4/2010, de 20 de maig, del règim disciplinari del Cos Nacional de Policia, amb l’adequació que exigeixi la dependència de l’administració corresponent, i també per les disposicions dictades sobre això per les comunitats autònomes, els reglaments específics per a cada cos i la resta de normes promulgades pels ajuntaments. Tota aquesta normativa es completa amb el que preveu l’article 3.2 del Text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, que disposa que els cossos de policia local es regeixen també per l’Estatut bàsic de l’empleat públic i per la legislació de les comunitats autònomes, excepte en tot allò que s’estableix per a aquests cossos en la Llei orgànica 2/1986.

En aquest context normatiu i en virtut del títol competencial que conté l’article 30.19 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer —segons el qual la Comunitat Autònoma té la competència exclusiva, sens perjudici del que disposa l’article 149.1 de la Constitució, en matèria de coordinació i altres facultats en relació amb les policies locals, en els termes que estableix la Llei orgànica 2/1986 esmentada—, el Parlament de les Illes Balears aprovà la Llei 4/2013, de 17 de juliol, de coordinació de les policies locals de les Illes Balears, l’article 41 de la qual preveu l’existència de policies locals interins, als quals correspon, d’acord amb les condicions i les circumstàncies de l’article 10 de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, el desenvolupament de funcions pròpies de funcionaris de carrera. Aquest precepte legal autonòmic és plenament vigent, en la mesura que ni ha estat derogat pel legislador autonòmic ni ha estat declarat inconstitucional pel Tribunal Constitucional, i, en conseqüència, s’ha de continuar aplicant en l’àmbit de les Illes Balears.

Quant al personal funcionari al servei de les entitats locals, l’article 3.1 de l’Estatut bàsic de l’empleat públic disposa que aquest personal es regeix per la legislació estatal que hi sigui aplicable, de la qual forma part el mateix Estatut bàsic, i per la legislació de les comunitats autònomes, amb respecte a l’autonomia local.

D’acord amb aquest precepte legal, en relació amb l’article 92.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local —segons la redacció que en fa la Llei 27/2013—, els funcionaris al servei de l’Administració local es regeixen, en tot allò que no preveu específicament la Llei reguladora de les bases del règim local, per l’Estatut bàsic de l’empleat públic, per la resta de legislació de l’Estat en matèria de funció pública i per la legislació de les comunitats autònomes. Aquesta darrera legislació, en l’àmbit de les Illes Balears i en virtut dels apartats 3 i 13 de l’article 31 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears —segons els quals corresponen a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat, el desplegament legislatiu i l’execució en matèria de l’estatut dels funcionaris de l’Administració de la Comunitat Autònoma i de l’Administració local i en matèria de règim local— està constituïda per la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, i per la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

V

Doncs bé, el títol VII de la Llei 7/1985 esmentada, relatiu al personal al servei de les entitats locals, no preveu la figura del funcionari interí —més enllà d’una breu referència en l’apartat 7 de l’article 92 bis respecte dels funcionaris amb habilitació de caràcter nacional, de la qual en cap cas es desprèn un eventual caràcter excepcional per al col·lectiu al qual fa referència, sinó més aviat al contrari, atès que dóna per fet la possibilitat de nomenaments interins en aquest àmbit. No obstant això, d’acord amb el que s’ha exposat fins ara i de conformitat amb l’article 92.1 de la mateixa Llei 7/1985, s’ha d’entendre que és plenament aplicable al personal al servei de les entitats locals la previsió que conté l’article 10 de l’Estatut bàsic de l’empleat públic en relació amb el possible nomenament, per raons justificades de necessitat i urgència, de funcionaris interins per exercir funcions pròpies de funcionaris de carrera —a les quals fa referència també, com ja s’ha indicat abans, l’article 9.2 de l’Estatut bàsic en termes molt semblants i en harmonia, com no pot ser d’una altra manera, amb les funcions fixades en l’article 92.3 de la Llei reguladora de les bases del règim local. Com també ja s’ha dit, tals funcions es reserven a aquest tipus de personal —funcionari— únicament per excloure expressament la possibilitat que les puguin exercir altres tipus de personal, com ara el personal laboral o el personal eventual.

Atès tot això i a l’empara del que disposen l’apartat 19 de l’article 30 i els apartats 3 i 13 de l’article 31 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, raons de seguretat jurídica aconsellen modificar puntualment la legislació autonòmica en matèria de l’estatut dels funcionaris de l’Administració local, inclosos els cossos de policies locals, amb la finalitat de reforçar el contingut actual d’aquestes normes autonòmiques generals en la línia indicada al llarg d’aquesta exposició de motius, això és, deixar ben clara l’aplicació preferent o vis atractiva de l’Estatut bàsic de l’empleat públic també en l’àmbit local —i amb això de l’abast i el règim jurídic propi de tots els funcionaris interins sotmesos a l’àmbit d’aplicació d’aquest Estatut bàsic—, de manera que no quedi cap dubte respecte de la possibilitat de nomenar funcionaris interins al servei de les entitats locals de les Illes Balears, d’acord amb la legislació estatal bàsica aplicable a tot aquest personal.

Per això, mitjançant aquest Decret llei es modifica, en l’article primer, l’article 190 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, relatiu al règim jurídic aplicable al personal al servei de les entitats locals, i en l’article segon es modifica l’article 3.2 a de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, relatiu a l’aplicació de la Llei esmentada al personal al servei de les entitats locals de les Illes Balears.

VI

Juntament amb les modificacions que es proposen, resulta imprescindible també adoptar mesures que tendeixin a donar estabilitat a les plantilles de policia local de les diverses administracions municipals de les Illes Balears, potenciant i promovent la convocatòria de proves selectives per cobrir les places vacants mitjançant personal funcionari de carrera.

Per a això, es considera oportú, mitjançant la inclusió en aquest Decret llei de dues disposicions transitòries, regular un procediment extraordinari d’accés a les plantilles de les policies locals de les Illes Balears i la constitució de noves borses d’interins, amb dos objectius fonamentals: d’una banda, facilitar el trànsit en el canvi de model policial que el Govern de les Illes Balears pretén dur a terme mitjançant la modificació de la Llei 4/2013 —a hores d’ara en una fase prèvia a l’inici del procediment d’elaboració del corresponent avantprojecte de llei— i reduir a la mínima expressió el nombre de policies locals interins a les Illes Balears, per donar estabilitat a les plantilles de les policies locals amb la implantació del nou model policial esmentat; i, de l’altra, regular la constitució de noves borses de funcionaris interins dels ajuntaments i de la conselleria competent en matèria de coordinació de policies locals, quan les existents s’hagin exhaurit o tenguin una antiguitat superior a dos anys, fins que no s’hagi completat el procediment extraordinari d’accés a les plantilles de les policies locals de les Illes Balears, previst per facilitar el trànsit en el canvi de model policial esmentat.

En aquest context, les restriccions relatives a les taxes de reposició d’efectius d’aquests darrers anys que resulten de les successives lleis de pressuposts generals de l’Estat no han permès convocar els processos selectius corresponents a tots els llocs de treball coberts interinament a fi de satisfer les necessitats més urgents en la dotació dels serveis públics essencials, la qual cosa explica l’existència de tot un col·lectiu de policies locals interins, entre altres col·lectius funcionarials tant de l’àmbit autonòmic com de l’àmbit local. En tot cas, el que han de fer les administracions públiques de les Illes Balears és, respectant les taxes de reposició d’efectius acumulades de tots aquests anys, oferir i convocar efectivament les places corresponents.

En aquest darrer sentit s’ha d’entendre que l’adequada interpretació de les normes estatals en aquesta matèria tant de l’Estatut bàsic de l’empleat públic com de les lleis anuals de pressuposts generals de l’Estat permet —o fins i tot exigeix— que les taxes de reposició d’efectius d’anys anteriors no tretes a oferta pública d’ocupació o amb ofertes publicades però encara no convocades puguin formar part també de l’oferta pública d’ocupació de l’any 2017, de manera que es compleixi de manera efectiva, encara que sigui amb retard, el que disposa l’article 10.4 de l’Estatut bàsic de l’empleat públic en relació amb la cobertura definitiva de les places vacants ocupades per interins, fins al límit en què les taxes acumulades de reposició d’efectius d’aquests darrers anys ho permetin. D’aquesta manera, es concilia el mandat de l’Estatut bàsic de l’empleat públic respecte del caràcter excepcional i temporal del personal funcionari interí i la necessària cobertura definitiva de les places corresponents mitjançant una oferta pública d’ocupació, amb les limitacions de les lleis de pressuposts generals de l’Estat —amb fonament en aquest cas en l’ordenació general de l’economia— respecte del pes de la despesa pública en la demanda agregada de l’economia espanyola, la qual no queda així afectada en termes agregats.

VII

D’acord amb l’article 49 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, en cas d’extraordinària i urgent necessitat, el Consell de Govern pot dictar mesures legislatives provisionals en forma de decret llei, sempre que aquestes mesures no afectin els drets establerts en el mateix Estatut, les matèries que han de ser objecte de lleis de desplegament bàsic de l’Estatut, els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma, la reforma de l’Estatut, el règim electoral ni l’ordenament de les institucions bàsiques de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Doncs bé, en aquest cas, cap d’aquestes matèries excloses de l’àmbit potencial d’intervenció dels decrets llei per l’Estatut d’autonomia queda afectada i, al contrari, es verifica l’extraordinària i urgent necessitat en l’adopció de la mesura legislativa que conté aquest Decret llei des del moment en què la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ja ha dictat una sentència —la Sentència núm. 608/2016, de 30 de novembre— susceptible d’execució provisional mentre es tramita i es resol el recurs de cassació pertinent, que considera que no és possible el nomenament de funcionaris locals interins, i particularment de policies locals interins, amb la inseguretat jurídica que això suposa a tot el territori de les Illes Balears, en un àmbit tan rellevant com és el relatiu a les funcions públiques que exerceixen i han de continuar exercint aquests cossos funcionarials, mitjançant funcionaris de carrera i, si s’escau, funcionaris interins.

D’aquesta manera, aquesta mesura legislativa, sense afectar la situació jurídica derivada de la sentència esmentada o incidir-hi directament, reforça obertament el dret autonòmic vigent en aquest àmbit dels funcionaris locals interins i, especialment, dels policies locals interins, la qual cosa s’entén cabdal i urgent. En aquest sentit, tot i que és cert que la funció d’interpretació jurídica i aplicació del dret correspon als tribunals i, en general, a tots els operadors jurídics, no és menys cert que amb aquest Decret llei es fa palesa, clarament, la voluntat del legislador autonòmic, i això és innegable que ha de contribuir, i molt, a donar seguretat jurídica en aquest camp.

 

Article primer

Modificació de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears

L’article 190 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local, queda modificat de la manera següent:

Article 190

Règim jurídic del personal al servei de les entitats locals

1. El personal funcionari de les entitats locals, i també el personal eventual, es regeix per l’Estatut bàsic de l’empleat públic i per la legislació bàsica de règim local i les disposicions d’aquesta Llei en matèria de funció pública, per la Llei de funció pública de les Illes Balears en les matèries no reservades a la legislació bàsica de l’Estat ni regulades per aquesta Llei, per la normativa de desplegament d’aquesta Llei i per la que dictin les entitats locals, i també pels acords i els pactes aprovats per aquestes entitats. La normativa de desplegament de la Llei de funció pública de les Illes Balears dictada pel Govern de les Illes Balears hi és aplicable supletòriament.

Els cossos de policia local es regeixen així mateix per la normativa autonòmica en matèria de coordinació de policies locals, excepte en allò que estableix per a aquests cossos la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat.

2. El mateix règim jurídic a què fa referència el primer paràgraf de l’apartat anterior és aplicable al personal funcionari interí al servei de les entitats locals nomenat per a l’exercici de les funcions pròpies dels funcionaris de carrera per raons expressament justificades de necessitat i urgència.

Així mateix, el personal funcionari interí dels cossos de policia local es regeix també per les disposicions que en relació amb aquest tipus de personal conté la normativa autonòmica en matèria de coordinació de policies locals.

3. El personal laboral al servei de les entitats locals es regeix pel conveni col·lectiu que correspongui, per la resta de normativa laboral i pels preceptes de l’Estatut bàsic de l’empleat públic i de la legislació autonòmica de funció pública que hi són aplicables.

4. El personal funcionari amb habilitació de caràcter nacional es regeix per la seva normativa específica.

  

Article segon

Modificació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

La lletra a de l’article 3.2 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, queda modificada de la manera següent:

a) Personal dels consells insulars i de les entitats locals radicades a la comunitat autònoma de les Illes Balears en les matèries no reservades a la legislació bàsica de l’Estat, en els termes que resulten de la disposició addicional primera d’aquesta Llei i de l’article 190 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local.

  

   

Disposició transitòria primera

Procediment extraordinari d’accés a les plantilles de les policies locals de les Illes Balears

1. En el termini de tres anys comptadors des que entri en vigor aquest Decret llei, els ajuntaments de les Illes Balears que tenguin places de la categoria de policia local vacants i dotades pressupostàriament ocupades per personal funcionari interí podran proveir aquestes places pel sistema de concurs oposició, d’acord amb els requisits prevists en la normativa aplicable en matèria de coordinació de les policies locals de les Illes Balears i amb el que estableix aquesta disposició transitòria, i sempre en els límits de les normes legals aplicables a l’oferta pública d’ocupació corresponent.

2. A l’efecte del que preveu l’apartat anterior, l’ajuntament ha d’aprovar una convocatòria que, regint-se pels principis d’igualtat, mèrit i capacitat, pot preveure que la fase d’oposició suposi com a màxim un 60 % de la puntuació total del concurs oposició i un 40 % la de concurs, i que, en la fase de concurs, la puntuació per raó dels serveis prestats com a funcionari de la policia local suposi fins al 60 % del total de la puntuació d’aquesta fase.

3. La fase d’oposició ha de constar de tres proves de caràcter eliminatori que cada ajuntament ha de concretar en la convocatòria, d’acord amb els criteris mínims que determina l’annex 1 d’aquest Decret llei.

4. El barem de mèrits de la fase de concurs l’ha de fixar cada ajuntament d’acord amb l’annex 2 d’aquest Decret llei i tenint en compte els límits establerts en l’apartat 2 anterior d’aquesta disposició transitòria.

5. Aquests procediments selectius s’han de completar amb la superació d’un període de pràctiques al municipi relacionades amb les funcions pròpies de la categoria. Aquesta fase de pràctiques, amb el contingut que determini cada ajuntament, ha de tenir una durada màxima d’un any i mínima de sis mesos.

 

Disposició transitòria segona

Borses d’interins

1. Fins que no s’hagi completat el procediment extraordinari d’accés a les plantilles de les policies locals de les Illes Balears previst en la disposició transitòria anterior, els ajuntaments les borses de treball de funcionaris interins dels quals, d’acord amb l’article 41.1 de la Llei 4/2013, s’hagin exhaurit o tenguin una antiguitat superior a dos anys, poden convocar-ne una de nova, en els termes prevists en aquesta disposició transitòria, o bé acudir a la borsa de la conselleria competent en matèria de coordinació de policies locals constituïda amb aquesta finalitat.

2. D’acord amb el que s’ha exposat anteriorment, els ajuntaments poden constituir borses de treball de funcionaris interins pel procediment de concurs, mitjançant una convocatòria pública, amb les persones aspirants que compleixin els requisits exigits per a ocupar els llocs de treball o exercir les funcions de la categoria de la borsa a la qual opten, ordenades d’acord amb el barem de mèrits que s’estableix en l’annex 4 del Decret 28/2015, de 30 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament marc de coordinació de les policies locals de les Illes Balears.

3. La resolució de convocatòria de les borses dels ajuntaments, i també la de la conselleria competent en matèria de coordinació de policies locals, ha de determinar el termini de vigència, els requisits i les condicions en què s’ha de dur a terme la seva gestió.

 

Disposició derogatòria única

Derogació normativa

Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s’oposin al que disposa aquest Decret llei, ho contradiguin o hi siguin incompatibles.

 

Disposició final única

Entrada en vigor

Aquest Decret llei comença a vigir l’endemà que s’hagi publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 13 de gener de 2017

	La presidenta
La consellera d’Hisenda i Administracions Públiques	Francesca Lluch Armengol i Socias
Catalina Cladera i Crespí

                  

ANNEX 1

Proves de la fase d’oposició

1. Prova d’aptitud física

Aquesta prova es regeix pel que preveu l’apartat 2 a de l’article 145 del Reglament marc de coordinació de les policies locals de les Illes Balears, aprovat pel Decret 28/2015, de 30 d’abril.

2. Prova de coneixements

Aquesta prova consta de dues fases:

a) La primera fase, en la forma que determinin les bases, ha de versar sobre vint temes del temari que publica anualment l’Escola Balear d’Administració Pública i que ha de regir les convocatòries de proves selectives per a l’accés a les categories dels cossos de policia local de les Illes Balears.

b) La segona fase consisteix en una prova tipus test de coneixement del terme municipal i de les ordenances municipals relacionada amb el contingut del tema elaborat per l’ajuntament que convoca les proves. En la convocatòria s’ha d’indicar la manera d’accedir a aquest tema.

La valoració d’aquesta prova ha de ser el resultat de la suma d’ambdues fases i la puntuació de cada fase pot suposar com a màxim el 50 % de la puntuació total de la prova.

3. Prova d’aptitud psicològica i de personalitat

Aquesta prova consisteix en l’exploració psicotècnica per acreditar nivells d’aptituds i també en l’exploració de la personalitat i actituds dels aspirants amb la finalitat de determinar els perfils generals i específics que exigeix l’exercici del lloc de treball policial.

Estan exemptes de fer aquesta prova les persones que acreditin que en els darrers tres anys han superat una prova igual a l’exigida en aquest apartat.

               

ANNEX 2

Barem de mèrits de la fase de concurs

En la fase de concurs de les convocatòries que s’aprovin d’acord amb el que estableix la disposició transitòria única d’aquest Decret llei, s’han de valorar els mèrits que s’indiquen en aquest annex, tenint en compte que la puntuació màxima total no pot ser superior a 40 punts. Així mateix, la puntuació que s’atorgui a la valoració dels serveis prestats no pot ser superior al 60 % de la puntuació màxima total.

1. Valoració del curs bàsic de capacitació

Només s’han de valorar els cursos expedits o homologats per l’EBAP que estiguin en vigor. La valoració del Curs bàsic de capacitació ha de ser el resultat de multiplicar-ne la nota per un coeficient determinat.

2. Valoració dels serveis prestats

S’han de valorar els serveis prestats i reconeguts a la policia local del municipi on es convoquen proves i a altres municipis de les Illes Balears. La valoració que es prevegi per a altres municipis no pot ser inferior a la meitat de la prevista per al municipi on es convoquen proves.

3. Estudis acadèmics oficials

S’han de valorar els títols de nivell superior a l’exigit per a l’accés a la plaça a la qual s’accedeix. La valoració com a mèrit d’un títol implica que no s’ha de valorar el de nivell inferior o el primer cicle que sigui imprescindible per obtenir-lo, excepte els títols de postgrau (màster i doctor), que s’han d’acumular.

4. Valoració dels coneixements de llengües

4.1. Coneixements orals i escrits de llengua catalana

S’han de valorar els certificats expedits per l’EBAP, els expedits o homologats per l’òrgan competent de la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports, i els que es declarin equivalents o siguin reconeguts d’acord amb la normativa autonòmica.

S’ha de valorar només un certificat, excepte en el cas del certificat de coneixements de llenguatge administratiu, en què la puntuació s’ha d’acumular a la de l’altre certificat que s’aporti. En tot cas, només s’han de valorar els certificats de nivell superior a l’exigit com a requisit d’ocupació de la plaça a què s’accedeix. En cas que es presentin dubtes sobre la puntuació que s’ha d’atorgar a algun certificat o sobre la seva validesa, es pot sol·licitar un informe a la Direcció General de Política Lingüística de la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports.

4.2. Coneixements d’altres llengües

S’han de valorar els certificats acreditatius dels coneixements de qualsevol llengua oficial d’altres comunitats autònomes o estrangera, expedits o homologats per escoles oficials d’idiomes, escoles d’administració pública o altres certificats del Marc comú europeu considerats equivalents. Per a una mateixa llengua només s’han de valorar les titulacions de nivell superior.

5. Valoració dels cursos de formació

S’han de valorar els cursos expedits o homologats per l’EBAP, les universitats, les escoles universitàries i les entitats promotores de formació contínua, i també els impartits en altres centres de formació oficials de seguretat pública o qualsevol administració pública, sempre que estiguin degudament documentats i expedits per l’entitat corresponent.

5.1. Formació relacionada amb l’àrea professional

S’han de valorar, per a cada lloc de treball, les accions formatives que estiguin directament relacionades amb les funcions pròpies de la plaça a què s’accedeix. Concretament, només s’han de valorar els cursos referits a les àrees professionals de policia, seguretat, emergències i salvament, ciències forenses, criminologia, violència de gènere i formació sanitària relacionada amb la professió de policia local.

5.2. Formació no relacionada