<rdf:RDF
    xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
    xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#"
    xmlns:env="https://www.caib.es/eboibfront/rdf/schema/enviament/1.0/"
    xmlns:eli="https://www.caib.es/eboibfront/rdf/schema/eli/1.0/"
    xmlns:rann="https://www.caib.es/eboibfront/rdf/schema/relAnnexe/1.0/" > 
  <rdf:Description rdf:about="https://intranet.caib.es/eboibfront/ca/2023/11846/681061/resolucio-del-president-de-la-comissio-de-medi-amb/xml">
    <env:seccio rdf:resource="https://www.caib.es/eboibfront/ca/seccio/472"/>
    <env:numPaginaFinal rdf:parseType="Literal">61185</env:numPaginaFinal>
    <dc:language>ca</dc:language>
    <env:idEnviament>681061</env:idEnviament>
    <env:ordre rdf:parseType="Literal">300</env:ordre>
    <env:dataPublicacio>2023-12-19</env:dataPublicacio>
    <dc:publisher>CAIB</dc:publisher>
    <env:organisme rdf:resource="https://www.caib.es/eboibfront/ca/organisme/2126"/>
    <dc:date>2023-12-19</dc:date>
    <dc:description>CAIB</dc:description>
    <env:html rdf:resource="https://intranet.caib.es/eboibfront/ca/2023/11846/681061/resolucio-del-president-de-la-comissio-de-medi-amb/"/>
    <env:sumariEnviament rdf:parseType="Literal">![CDATA[Resolució del president de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears per la qual es formula l’informe  ambiental estratègic sobre el Pla de millora de la qualitat de l'aire per al contaminant ozó a les Illes Balears (Pla d’Ozó) (22e/2023)]]</env:sumariEnviament>
    <env:contingut rdf:parseType="Literal">![CDATA[&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 8 de juny de 2023, i d'acord amb l'article 8.1.a) del Decret 3/2022, de 28 de febrer, pel qual s'aproven l'organització, les funcions i el règim jurídic de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB) (BOIB núm. 31 d'1 de març de 2022),&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;RESOLC FORMULAR:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;L'informe ambiental estratègic sobre el Pla de millora de la qualitat de l'aire per al contaminant ozó a les Illes Balears (Pla d'Ozó) , en els termes següents: &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;El Pla de millora de la qualitat de l'aire per al contaminant ozó a les Illes Balears es tramita com a una avaluació ambiental estratègica simplificada ja que es troba inclosa dins els supòsits establerts a l'apartat 2 de l'article 6 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental i a la lletra a de l'apartat 3 de l'article 12 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears. La tramitació a seguir és la que s'estableix a l'article 29 i següents de la Llei 21/2013.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;2. Descripció i ubicació del pla&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;1. L'ozó troposfèric és un contaminant secundari, amb efectes importants sobre la salut i els ecosistemes i d'origen fotoquímic, format a partir de precursors, principalment òxids de nitrogen (NOx) i compostos orgànics volàtils no metànics (COVNM), en presència de radiació solar. La reducció efectiva dels nivells d'ozó és particularment complexa atesa la varietat d'espècies precursores, la química altament no-lineal de l'ozó i el temps de residència de l'ozó a l'atmosfera.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;2. Les regions de l'arc mediterrani són propenses a l'acumulació d'ozó troposfèric a causa, entre d'altres coses, del predomini de condicions anticiclòniques a la primavera i l'estiu així com una major incidència de la radiació solar. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;3. Els nivells d'ozó en aire ambient estan regulats per la Directiva 2008/50/CE, modificada per la Directiva 2015/1480/CE. Aquestes directives han estat transposades a la legislació estatal mitjançant el Reial Decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l'aire, i el Reial decret 39/2017, del 27 de gener, pel qual es modifica el Reial decret 102/2011, del 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l'aire. A l'apartat H de l'annex I del Reial decret 102/2011 s'estableixen els valors objectiu, els objectius a llarg termini i els llindars d'informació i alerta relatius a l'ozó troposfèric.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;4. Pel que fa a les Illes Balears, al pla s'analitzen les dades d'ozó obtingudes a les diferents estacions de control de la qualitat de l'aire durant el període comprès entre 2011 i 2021 a tot el territori. Les concentracions registrades d'ozó mostren una tendència alcista a tot el territori insular fins l'any 2019, amb especial intensitat a l'illa de Mallorca i Eivissa, i dins d'aquestes, a les zones perifèriques dels principals nuclis urbans. Aquesta tendència es veu interrompuda l'any 2020 com a conseqüència d'una reducció significativa dels precursors d'ozó derivada dels confinaments i de les restriccions de la pandèmia de la COVID-19. Per tant i atès que la recuperació dels nivells d'emissió prepandèmia fa preveure un possible repunt dels nivells d'ozó en els propers exercicis, al pla es considera oportú prendre com a referència les superacions i tendències registrades d'ozó fins l'any 2019. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;5. Les diferents zones que han presentat prèviament a la pandèmia superacions del valor objectiu d'ozó per a la protecció de la salut s'han anat alternant amb més o menys freqüència. La zona que més anys ha superat aquest valor objectiu ha estat “Resta Eivissa-Formentera” (ES0412), que ho va fer els anys 2011, 2012, 2013, 2015 i 2016, seguida amb quatre superacions per “Serra de Tramuntana” (ES0402, entre 2011 i 2014), i per “Resta de Mallorca” (ES0413, els anys 2011, 2014, 2015 i 2019). Finalment, la zona “Menorca-Mao-Es Castell” (ES0409), ha superat cada any el valor objectiu entre l'any 2017 i 2019. Els anys 2020 i 2021 no es varen registrar superacions d'aquest valor.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;Pel que fa al valor objectiu d'ozó per a la protecció de la vegetació, s'ha superat cada any del període avaluat i, fins i tot, durant la pandèmia. S'ha de destacar que la zona ES0413 «Resta Mallorca» és l'única que ha presentat superacions d'aquest límit en tots els anys del període considerat.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;L'objectiu a llarg termini d'ozó per a la protecció de la salut i vegetació s'ha superat pràcticament cada any durant el període comprès entre 2011 i 2021 a tot el territori.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;6. Davant de les superacions del valor objectiu per a la protecció de la salut humana i del valor objectiu per a la protecció de la vegetació, és necessària l'elaboració d'un Pla de millora de qualitat de l'aire per a l'ozó, segons allò establert al Reial decret 102/2011. Així doncs, aquest Pla de Millora de Qualitat de l'Aire per a l'ozó té com a objecte reduir les concentracions d'aquest contaminant secundari amb la finalitat de millorar els valors registrats per la xarxa de vigilància i control de qualitat de l'aire al territori balear, contribuint que les tendències actuals es redirigeixin cap al compliment dels valors objectius indicats a les directives i treballant en un camí que tendeixi cap als estàndards establerts per l'OMS. El Pla d'Ozó pretén minimitzar els impactes ambientals, econòmics i socials dels eventuals episodis de contaminació per ozó, proposant mesures proporcionades i eficaces, desenvolupades en coordinació amb la planificació transversal i sectorial existent.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;7. L'abast geogràfic del pla es correspon amb la totalitat del territori de les Illes Balears, amb especial incidència en aquelles zones que tradicionalment han tingut superacions del valor objectiu per a la protecció de la salut i del valor objectiu per a la protecció de la vegetació.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;8. Amb caràcter previ al pla d'ozó, a les Illes Balears s'han elaborat diversos plans i programes, els quals han intervengut o intervendran de forma directa o indirecta en la reducció de les emissions de precursors d'ozó de caràcter antropogènic i poden solapar amb el pla proposat. La major part d'aquests plans i programes estan en marxa i en línia amb l'horitzó temporal 2030 que marquen les polítiques i programes europeus i nacionals. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;9. Les mesures proposades al pla d'ozó es poden considerar com a mesures addicionals a les establertes a altres plans o programes. Aquestes mesures són les següents:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;table border="1" style="width:100%"&gt;
	&lt;tbody&gt;
		&lt;tr&gt;
			&lt;td style="width:242px"&gt;
			&lt;p style="text-align:center"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:10px"&gt;Camp d'actuació de les mesures&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:431px"&gt;
			&lt;p style="text-align:center"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:10px"&gt;Mesures&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
		&lt;/tr&gt;
		&lt;tr&gt;
			&lt;td style="width:242px"&gt;
			&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:10px"&gt;Mesures encaminades a l'increment del coneixement. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:431px"&gt;
			&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:10px"&gt;1. Noves campanyes de mesures d'ozó a zones d'interès &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

			&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:10px"&gt;2. Estudis epidemiològics i coordinació sanitària &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

			&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:10px"&gt;3. Estudis de contribució i generació d'episodis d'ozó &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

			&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:10px"&gt;4. Estudis d'emissions biogèniques a l'entorn balear &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

			&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:10px"&gt;5. Estudis de l'afecció a la vegetació per part de l'ozó.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
		&lt;/tr&gt;
		&lt;tr&gt;
			&lt;td style="width:242px"&gt;
			&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:10px"&gt;Mesures encaminades a a dotar d'eines i coordinar els diferents actors.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:431px"&gt;
			&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:10px"&gt;6. Revisió i promoció del pla marc de millora de la qualitat de l'aire per a municipis &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

			&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:10px"&gt;7. Plans de millora de la qualitat de l'aire &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

			&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:10px"&gt;8. Pla de transició energètica i canvi climàtic &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

			&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:10px"&gt;9. Dinamització del canal de comunicació amb els ajuntaments per coordinar accions en cas de superacions &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

			&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:10px"&gt;10. Actualització del protocol d'actuació a curt termini.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
		&lt;/tr&gt;
		&lt;tr&gt;
			&lt;td style="width:242px"&gt;
			&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:10px"&gt;Mesures a escala regional encaminades a reduir la contaminació.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:431px"&gt;
			&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:10px"&gt;11. Mobilitat laboral eficient &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

			&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:10px"&gt;12. Zones de baixa emissió &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

			&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:10px"&gt;13. Millora i promoció del transport col·lectiu &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

			&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:10px"&gt;14. Guia per a la millora de les activitats de manteniment portuàries; &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

			&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:10px"&gt;15. Ambientalització de ports i aeroports &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

			&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:10px"&gt;16. Controls d'emissions de COVs a la indústria &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

			&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:10px"&gt;17. Revisió d'autoritzacions ambientals de les activitats més contaminants tenint en compte les millors tècniques disponibles o bones pràctiques ambientals.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
		&lt;/tr&gt;
		&lt;tr&gt;
			&lt;td style="width:242px"&gt;
			&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:10px"&gt;- Mesures encaminades a la informació, divulgació i conscienciació.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:431px"&gt;
			&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:10px"&gt;18. Pla de comunicació i sensibilització de qualitat de l'aire.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
		&lt;/tr&gt;
	&lt;/tbody&gt;
&lt;/table&gt;

&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;3. Avaluació dels efectes previsibles&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;Al document ambiental estratègic (DAE) s'analitzen els efectes ambientals previsibles del pla. Al DAE es remarca que atès que l'objectiu principal del pla és la reducció de la contaminació atmosfèrica i la millora de la qualitat de l'aire, l'efecte global del pla serà positiu. Es considera que el pla tendrà un efecte positiu sobre el clima, la qualitat de l'aire, el canvi climàtic (disminuiran els gasos amb efecte d'hivernacle), la flora, la fauna, la biodiversitat, els espais naturals protegits, el paisatge i la salut humana i neutre sobre el sòl i la hidrogeologia. Pel que fa a les activitats econòmiques, els efectes del pla seran diversos (positius, negatius o neutres). Així, es considera que els efectes sobre l'activitat econòmica podran ser negatius si s'apliquen algunes de les mesures previstes les quals poden condicionar la realització de determinades activitats durant els episodis d'alta contaminació. No obstant això, aquestes actuacions seran de caràcter puntual i en circumstàncies molt concretes que poden provocar impactes negatius a curt termini però que seran també recuperables a curt termini. Per una altra banda, els impactes derivats del pla sobre les activitats econòmiques podran ser també positius atesos els efectes sobre la protecció de la vegetació que poden redundar en una millora del rendiment dels cultius.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;4. Consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;D'acord amb l'article 30 de la Llei 21/2013, s'han realitzat consultes a les següents administracions previsiblement afectades pel Pla de millora de la qualitat de l'aire per al contaminant ozó a les Illes Balears:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p style="margin-bottom:0px; margin-left:40px; margin-right:0px; margin-top:0px"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;- Consell Insular de Menorca, Departament de Medi Ambient i Reserva de la Biosfera, Direcció Insular de Medi Ambient (RS GOIBS72445/2023).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p style="margin-bottom:0px; margin-left:40px; margin-right:0px; margin-top:0px"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;- Consell de Mallorca, Departament de Mobilitat i Infraestructures, Direcció Insular de Mobilitat (RS GOIBS72208/2023).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p style="margin-bottom:0px; margin-left:40px; margin-right:0px; margin-top:0px"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;- Consell Insular d'Eivissa (RS GOIBS72592/2023).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p style="margin-bottom:0px; margin-left:40px; margin-right:0px; margin-top:0px"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;- Direcció Insular d'Emergències i Interior (núm. identificador VALIB 177834).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p style="margin-bottom:0px; margin-left:40px; margin-right:0px; margin-top:0px"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;- Direcció General de Recursos Hídrics, Servei d'Estudis i Planificació (núm. identificador VALIB 177809).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p style="margin-bottom:0px; margin-left:40px; margin-right:0px; margin-top:0px"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;- Direcció General de Territori i Paisatge, Servei d'Ordenació del Territori i Urbanisme (núm. identificador VALIB 177675).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p style="margin-bottom:0px; margin-left:40px; margin-right:0px; margin-top:0px"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;- Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat, Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl (núm. identificador VALIB 177786).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p style="margin-bottom:0px; margin-left:40px; margin-right:0px; margin-top:0px"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;- Amics de la Terra (RS GOIBS73071/2023).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p style="margin-bottom:0px; margin-left:40px; margin-right:0px; margin-top:0px"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;- Terraferida (RS GOIBS71777/2023).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p style="margin-bottom:0px; margin-left:40px; margin-right:0px; margin-top:0px"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;- GOB (RS GOIBS71716/2023).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p style="margin-bottom:0px; margin-left:40px; margin-right:0px; margin-top:0px"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;- AENA (RS GOIBS71588/2023).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p style="margin-bottom:0px; margin-left:40px; margin-right:0px; margin-top:0px"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;- Autoritat Portuària de Balears (GOIBS73024/2023).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p style="margin-bottom:0px; margin-left:40px; margin-right:0px; margin-top:0px"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;- Consell Insular de Menorca, Departament d'Economia i Territori, Direcció Insular d'Ordenació Territorial (RS GOIBS75059/2023).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p style="margin-bottom:0px; margin-left:40px; margin-right:0px; margin-top:0px"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;- Consell de Mallorca, Departament de Territori, Direcció Insular de Territori i Paisatge (RS GOIBS74791/2023).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p style="margin-bottom:0px; margin-left:40px; margin-right:0px; margin-top:0px"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;- Consell de Mallorca, Departament de Territori, Direcció Insular d'Urbanisme (RS GOIBS74758/2023).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p style="margin-bottom:0px; margin-left:40px; margin-right:0px; margin-top:0px"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;- Consell Insular de Menorca, Departament de Medi Ambient i Reserva de la Biosfera, Direcció Insular de Reserva de la Biosfera (RS GOIBS74923/2023).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p style="margin-bottom:0px; margin-left:40px; margin-right:0px; margin-top:0px"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;- Direcció General de Salut Pública i Participació (núm. identificador VALIB 177990).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p style="margin-bottom:0px; margin-left:40px; margin-right:0px; margin-top:0px"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;- Direcció General de Residus i Educació Ambiental, Servei de Residus i Sòls Contaminats (núm. identificador VALIB 177996).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p style="margin-bottom:0px; margin-left:40px; margin-right:0px; margin-top:0px"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;- Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat, Servei de Planificació al Medi Natural (núm. identificador VALIB 178033).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p style="margin-bottom:0px; margin-left:40px; margin-right:0px; margin-top:0px"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;- Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat, Servei de Protecció d'Espècies (núm. identificador VALIB 178017).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p style="margin-bottom:0px; margin-left:40px; margin-right:0px; margin-top:0px"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;- Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat, Servei d'Espais Naturals (núm. identificador VALIB 177973).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p style="margin-bottom:0px; margin-left:40px; margin-right:0px; margin-top:0px"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;- FELIB (GOIBS76702/2023).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p style="margin-bottom:0px; margin-left:40px; margin-right:0px; margin-top:0px"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;- Consell Insular de Menorca, Departament Economia i Territori, Direcció Insular d'Economia, Àrea d'Agricultura (RS GOIBS76778/2023).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;A dia d'avui dins l'expedient consten els informes de la Direcció General d'Emergències i Interior, del Departament d'Economia i Territori del Consell Insular de Menorca, del Servei d'Espais Naturals, del Departament de Presidència i Gestió Ambiental del Consell d'Eivissa, de l'Autoritat Portuària de Balears, del Servei de Planificació al Medi Natural i les al·legacions del GOB, Amics de la Terra i Ecologistas en Acción.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;La Direcció General d'Emergències i Interior va informar el següent:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;Consideracions tècniques&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;[...]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;8. Atès que es disposa d'un protocol d'actuació a curt termini que implica l'112 en dos nivells (prealerta i alerta) convé definir i/o actualitzar els llindars que impliquen l'activació del protocol operatiu estàndard així com les mesures d'avís a la població.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;Conclusió&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;Una vegada examinada la documentació es posa de manifest que el Pla de millora de la qualitat de l'aire per al contaminant ozó a les Illes Balears (Pla d'Ozó) no es troba afectat per cap risc dels desenvolupats als plans especials de Protecció Civil de les Illes Balears, per la qual cosa, no hi ha objeccions ni consideracions a fer a l'expedient per part de la Direcció General d'Emergències i Interior en aquest aspecte.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;El Departament d'Economia i Territori del Consell Insular de Menorca va informar el següent:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;[...]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;5. Consideracions tècniques&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;El Pla recull la diferent normativa estatal i autonòmica respecte la qualitat de l'aire i crea unes fitxes amb determinades mesures.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;La normativa insular de Menorca com ara el PTI i principalment la nova Llei de Menorca reserva de la biosfera recullen les qüestions que des de l'àmbit insular es poden abordar.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;6. Conclusió&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;Per tot això, inform favorablement el Pla de millora de qualitat de l'aire per al contaminant ozó a les Illes Balears, expedient núm. AIA 3-2003, ja que no existeix cap impediment des del punt de vista territorial.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;El Departament de Presidència i Gestió Ambiental del Consell d'Eivissa va informar el següent:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;[...]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;2- Consideracions tècniques&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;- Sobre el Pla Ozó:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;Es considera que donat l'objecte del Pla Ozó, el qual respon a millorar les condicions de la qualitat de l'aire en relació a aquest contaminant i els seus precursors, no es formula, en relació als objectius, cap esmena tècnica.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;El conjunt de les mesures proposades per aconseguir els objectius concrets del Pla es consideren molt adequades i per tant no es considera afegir ni esmenar cap d'aquests al programa de millores.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;- Sobre l'Estudi Ambiental Estratègic:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;S'està totalment d'acord amb la selecció de l'alternativa 2 com la més adient per a la consecució dels objectius del Pla. En aquest sentit la realització del Pla d'Ozó per part de la comunitat autònoma és la que previsiblement produirà efectes més favorables alhora que permet un millor nivell de resposta a tots els criteris establerts.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;La caracterització i diagnosi es considera ajustada a la realitat i amb un nivell de detall adequat per procedir a una correcta avaluació de les potencials afeccions tant positives com negatives derivades de la posada en marxa del Pla Ozó.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;Únicament existeixen alguna errada puntual en relació amb el llistat de fauna com és el cas de no esmenar la presència de la Serp de ferradura (Hemorrohois hippocrepis), molt present i de manera invasora a l'illa d'Eivissa i també presentar a la Rata de sa Cua blanca o Lirón careto (Eliomys quercinus) com espècie a Eivissa quan en realitat es troba a l'illa de Formentera. En cap cas aquestes cas aquestes errades puntuals afecten al procés de valoració d'impactes.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;Quant a la valoració d'impactes també s'està d'acord amb el Document Ambiental en quant a que l'efecte ambiental global del Pla és sens dubte positiu donat l'esmentat objecte que persegueix el Pla de reducció de la contaminació atmosfèrica i per tant de la qualitat de l'aire. En concret les accions i mesures previstes al Pla d'Ozó que estan dirigides a reduir els impactes ambientals, socials i econòmics derivats dels episodis de contaminació per ozó, redunden en uns efectes positius ben remarcables.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;El Servei d'Espais Naturals va concloure el següent:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;1. Per tot l'anterior, s'informa favorablement el Pla de millora de la qualitat de l'aire per al contaminant ozó a les Illes Balears (Pla d'Ozó) atès que es considera que no causarà impactes negatius sobre els espais naturals protegits de les Illes Balears i que l'execució del Pla redundarà en una millor qualitat global de l'aire a les Illes pel que fa al contaminant secundari ozó, la qual cosa determinarà un millor estat dels ecosistemes dels espais naturals protegits.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;2. Cal recordar que qualsevol de les actuacions, projectes, plans o programes que es desenvolupin derivats de l'execució del Pla dins els espais de rellevància ambiental de les Illes Balears s'hauran de sotmetre a l'informe preceptiu de l'espai afectat, d'acord amb els articles 21 i 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;3. Respecte a la XN2000, s'informa que aquesta activitat no té relació directa amb la gestió dels llocs de la Xarxa Natura 2000 ni és necessària per gestionar-los; i que no els afectarà de manera apreciable, ja sigui individualment o en combinació amb altres plans, programes o projectes.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;L'Autoritat Portuària de Balears va informar el següent:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;[...]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;No concurre el supuesto de hecho previsto en el artículo 26 de la Ley 34/2017 ni 16.1 del RD 102/2011 que justifique la aprobación de un Plan que contenga cualesquiera medidas restrictivas “para garantizar que se cumpla dicho valor objetivo en la fecha señalada en el anexo I”. El propio artículo16.1 del RD 102/2011 exceptúa la aprobación de dicho Plan cuando “no pueda conseguirse mediante medidas que no conlleven costes desproporcionados”.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;Ahora bien, en el caso de que el Govern decida adoptar un Plan de mejora de calidad del aire en relación al ozono como medida para reducir el nivel de contaminación (artículo 16.2 del RD 102/2011), el alcance, contenido y efectos de las medidas que restrinjan la actividad económica deberá ser adecuado y proporcionado en atención al grado de contaminación de las zonas o aglomeraciones afectadas.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;Del mismo modo, las medidas a adoptar en cada uno de los cinco puertos gestionados por la APB deberían individualizarse en función del nivel de afección de la zona por la superación de los valores objetivo. A título meramente ejemplificativo y tal y como se desprende del propio Plan, los puertos de Palma de Mallorca, la Savina e Ibiza se encuentran fuera de las zonas afectadas, que queda circunscrita a “resto de Mallorca” y “Menorca – Maó – Es Castell” en cuanto a la superación del valor objetivo de afección a la salud y “resto de Ibiza – Formentera” en cuanto al de protección de la vegetación (este último, únicamente en el año 2021).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;Para que el Plan pueda introducir medidas limitativas de la actividad económica deberá concurrir el presupuesto previsto en la ley. No concurre el supuesto de hecho previsto en la norma que justifique la aprobación del Plan.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;[...]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;La medida nº 14 pretende que la APB (i) revise la actual guía de buenas prácticas con información más actual incorporando medidas encaminadas a la reducción de las emisiones de COVNM, y (ii) que haga suya esta guía y la incorpore como condición de funcionamiento de las concesiones portuarias y marinas.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;[...]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;La Autoridad Portuaria de Baleares apoya las acciones que incrementen el conocimiento sobre la utilización de productos y sustancias que contribuyan a las emisiones de compuestos orgánicos volátiles no metánicos, así como las actuaciones de concienciación sobre la conveniencia de reducir su uso.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;[...]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;No obstante, ha de tenerse en cuenta que el contenido de la guía propuesta o las medidas que de ella se deriven como consecuencia de la aprobación del Plan no pueden comprometer una infraestructura de interés general mientras no se produzca el supuesto de hecho previsto en la norma y que justifique una intervención en las competencias de la APB de esta envergadura. La propia normativa en materia de protección de la calidad del aire exige que las medidas correctoras que se adopten sean eficaces en relación a su coste. El Plan, en los términos en que ha sido planteado, posibilitaría la implantación de medidas limitativas en aquellos puertos en los que ni tan siquiera se han superado los valores objetivo.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;La medida nº 15 se refiere a la ambientalización de puertos y aeropuertos:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;[...]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;La Autoridad Portuaria de Baleares ya se encuentra trabajando en la mejora de la calidad del aire, tiene implantadas políticas de reducción de emisiones y de uso de combustibles fósiles, así como de eficiencia energética y generación energética de origen renovable y en la redacción de una ordenanza de calidad del aire.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;De hecho, el pasado mes de febrero se aprobó el Protocolo de Actuación entre la Consejería de Transición Energética, Sectores Productivos y Memoria Democrática del Gobierno de las Islas Baleares, el Ayuntamiento de Palma, el Consell Insular de Mallorca, la Autoridad Portuaria de Baleares y AENA SME, S. A., para desarrollar iniciativas de mejora de la calidad del aire y de prevención, vigilancia y reducción de la contaminación atmosférica, cuyo objeto es, precisamente, declarar la colaboración institucional entre dichos organismos para desarrollar iniciativas de mejora de la calidad del aire y de prevención, vigilancia y reducción de la contaminación atmosférica.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;La Autoridad Portuaria de Baleares aprueba sus propios protocolos de reducción de la contaminación y eficiencia energética en el marco de sus competencias sin que sea necesario perseverar en ellos. La práctica demuestra que existen fórmulas de colaboración entre administraciones mucho más eficientes que la imposición unilateral de obligaciones, so riesgo de desconocer las particularidades de cada zona afectada e imponer obstáculos innecesarios a la actividad económica.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;Así pues, otras administraciones han optado por la adopción de soluciones consensuadadas para solucionar problemas reales. En este sentido, la Autoridad Portuaria de Castellón suscribió un Convenio interadministrativo con la Generalitat Valenciana a fin de atajar la problemática derivada de la superación de los valores límite para la protección de la salud de los parámetros PM10 y PM2.5 establecidos en el RD 102/2011.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;&lt;strong&gt;Tercera.- &lt;/strong&gt;Sobre los controles de emisión de COVS en industria&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;[…]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;La Autoridad Portuaria de Baleares cuenta con 25 estaciones de medida de parámetros relacionados con la calidad del aire y está trabajando en la adopción de medidas de mejora de la calidad del aire en el ámbito de su competencia.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;&lt;strong&gt;Cuarta.- &lt;/strong&gt;Sobre la posible revisión de autorizaciones ambientales de las actividades teniendo en cuenta las Mejores Técnicas Disponibles (“MTD”) o buenas prácticas ambientales&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;[…]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;Esta medida podría afectar a las empresas o actividades que operan en los puertos. En la evaluación de esta medida el coste y el impacto estimados se ha considerado bajo, pero no se justifica esta evaluación. Esta Autoridad Portuaria considera necesario realizar una evaluación específica sobre esta medida, analizando empresas, actuaciones, e impactos de la aplicación de medidas sobre ellas.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;En cualquier caso, la revisión de las Autorizaciones Ambientales Integradas (“AAI”) debería producirse cuando estas autorizaciones tengan que ser renovadas, y si concurren los requisitos necesarios para ello, esto es, que pese al cumplimiento de los Valores Límites de Emisión (“VLE”) establecidos en dichas AAI se produzca un incumplimiento reiterado y suficiente de los objetivos de calidad del aire de Ozono o que se apruebe un documento de mejores técnicas disponibles (“BREF”) que justifique la adaptación de las AAI en el plazo de cuatro años.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;Ahora bien, la aprobación de un Código de Buenas Prácticas no puede constituir en ningún caso un presupuesto para modificar una AAI. El artículo 26 del Real Decreto Legislativo 1/2016, de 16 de diciembre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de prevención y control integrados de la contaminación (“RD 1/2016”) regula la revisión de autorizaciones ambientales integradas. El apartado 4 de dicho precepto regula los supuestos en que dicha revisión deberá llevarse a cabo de oficio sin que en ningún caso la aprobación de un documento de carácter orientativo como es un Código de Buenas Prácticas pueda dar lugar a un procedimiento de revisión como el mencionado.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;De otra parte, una vez analizado el documento “Documento Ambiental Estratégico. Plan de mejora de la calidad del aire en relación al ozono”, la Autoridad Portuaria de Baleares realiza las siguientes consideraciones:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;Como se indica en la formulación de alternativas, existen emisiones de fuentes locales sobre las que hay que actuar para poder contribuir a la reducción de las emisiones globales. Estas fuentes están vinculadas al tráfico rodado o tienen origen en actividades industriales implantadas en las Islas cuyas competencias de ordenación, autorización, seguimiento y control pueden recaer parcialmente sobre la propia Comunidad Autónoma, no siendo este el caso de la gestión de los puertos de interés general.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;El análisis sobre los efectos ambientales previsibles sobre la actividad económica no analiza la repercusión que tendrá la implantación del plan sobre el sector de transporte marítimo ni sobre las actividades de servicios en el ámbito portuario, ni tampoco cuantifica dichos efectos. El documento se limita a indicar que la puesta en marcha representa una inversión económica que, en este caso no supone un retorno económico cuantificable, pero que, en todo caso, es compensado con las demás externalidades positivas.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;Teniendo en cuenta que el Plan señala ambos sectores como principales contribuyentes de las emisiones de precursores de ozono, se considera necesario realizar una evaluación de efectos e impactos sobre los sectores económicos mencionados anteriormente, cuantificando no sólo la inversión económica que supondrá la implantación del plan, sino también los impactos sobre el rendimiento o volumen de actividad, especialmente cuando se tengan que tomar medidas que “condicionen la realización de determinadas actividades”. Asimismo, se considera necesario contemplar estos posibles efectos negativos y dotar al plan de medidas preventivas, reductoras y correctoras de estos efectos.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;Además, se quiere destacar que en la red de medición y control de la calidad del aire de que dispone el puerto en la actualidad, a pesar de identificarse el transporte marítimo como fuente de contaminantes que afectan al ozono, en 2021 sólo se han dado superaciones del valor objetivo puntualmente, el umbral de información sólo se ha superado 2 ocasiones en 1 estación y el umbral de alerta no se ha superado en ninguna ocasión, por lo que, en la actualidad las concentraciones de ozono en el puerto muestran una situación ambiental acorde con los objetivos de calidad del aire.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;Conclusiones&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;La APB mantiene un firme compromiso con la protección y conservación del medio ambiente. Al hilo de lo anterior, conviene recordar que el Consejo de Administración de la Autoridad Portuaria de Baleares, en la sesión celebrada el día 22 de febrero de 2023, aprobó el “ Protocolo General de Actuación entre la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica del Govern de les IIles Balears, Ajuntament de Palma, Consell de Mallorca, Autoridad Portuaria de Baleares y AENA SME, S.A., para desarrollar iniciativas de mejora de la calidad del aire y de prevención, vigilancia y reducción de la contaminación atmosférica”, en dicho acuerdo se ponía de manifiesto la intención de las partes de llevar a cabo actuaciones en el ámbito de sus competencias para desarrollar iniciativas de mejora de la calidad del aire y de prevención, vigilancia y reducción de la contaminación atmosférica.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;El Plan de mejora de la calidad del aire en relación con el ozono al que ha tenido acceso esta Autoridad Portuaria constituye un instrumento que introduce medidas limitativas a la gestión de una infraestructura crítica sin que, a juicio de esta Autoridad, concurran los presupuestos de hecho necesarios para ello.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;Por todo lo anterior, se considera necesaria la revisión del Plan de mejora de calidad del aire en relación al ozono en lo concerniente a aquellas medidas complementarias que tengan incidencia sobre la gestión portuaria de ámbito estatal. Asimismo, se considera necesaria la revisión del análisis sobre los efectos ambientales previsibles sobre la actividad económica de los sectores de transporte marítimo y las actividades de servicios en el ámbito portuario, así como la adopción de medidas preventivas, reductoras y correctoras en su caso de los posibles efectos negativos, ya que aún estando este Organismo totalmente comprometido con la reducción de emisiones y alineado con lo que se plantea en el documento, y estando trabajando para reducirlas, se entiende que el Plan que se pretende aprobar no debe comprometer la explotación de una infraestructura de interés general.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;En línea con su Política de Responsabilidad Social Corporativa, aprobada en 2016, la Autoridad Portuaria de Baleares (APB), viene manifestando una apuesta firme y decidida por:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;[…]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;Estos compromisos se han reflejado en el borrador de Plan Estratégico de la APB a través de un eje específico que se denomina “Liderazgo en Medio Ambiente, Sostenibilidad y RSC”.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;En el año 2021, para seguir avanzando en este propósito, la Autoridad Portuaria definió una estrategia ambiental cuya implantación pretende acelerar. En dicha estrategia se recogen diversas medidas que servirán para reducir las emisiones contaminantes producidas en los puertos y por tanto para mejorar la calidad del aire en su entorno.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;Teniendo en cuenta que, el artículo 25.b), del Texto Refundido de la Ley de Puertos del Estado y de la Marina Mercante, aprobado por RD 2/2011, de 5 de septiembre, establece que es competencia de la Autoridad Portuaria la ordenación de la zona de servicio del puerto y de los usos portuarios, en coordinación con las Administraciones competentes en materia de ordenación del&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;territorio y urbanismo, y siendo función propia de acuerdo con el artículo 26.1 n) de la misma Ley “Impulsar la formación de su personal y desarrollar estudios e investigaciones en materias relacionadas con la actividad portuaria y la protección del medio ambiente, así como colaborar en ello con otros puertos, organizaciones o empresas, ya sean nacionales o extranjeras”.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;Si bien el Govern de les Illes Balears es la Administración competente en materia de calidad del aire, la APB no puede asumir ningún tipo de compromiso ni informar favorablemente actuaciones que puedan comprometer el ejercicio de las funciones que le son propias y que emanan de lo dispuesto en el art. 25 del TRLPEMM.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;En relació amb l'informe de l'Autoritat Portuària Balear:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p style="margin-bottom:0px; margin-left:40px; margin-right:0px; margin-top:0px"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;a) Es considera que la justificació donada per a l'elaboració del pla a la documentació presentada s'ajusta a la normativa i que, efectivament, els nivells més baixos registrats per al contaminant ozó durant 2020 i 2021 a causa de la pandèmia per la covid-19 no són representatius dels nivells d'ozó habituals a l'àmbit del pla.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p style="margin-bottom:0px; margin-left:40px; margin-right:0px; margin-top:0px"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;b) Els plans de millora de la qualitat de l'aire o les actuacions no s'han de limitar o intensificar a l'entorn de les estacions a on es produeixen les superacions dels valors objectiu ja que la causa d'aquests nivells alts d'ozó pot no ser tan local i trobar-se en l'emissió de precursors per part de fonts que es troben a varis kilòmetres. És necessari, doncs, abordar aquesta problemàtica a un nivell un tant més global.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p style="margin-bottom:0px; margin-left:40px; margin-right:0px; margin-top:0px"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;c) Pel que a l'aplicació de les mesures del pla d'ozó que puguin afectar a l'àmbit de les competències de l'Autoritat Portuària Balear, es considera adequada la seva proposta de subscriure un conveni interadministratiu.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;A l'informe del Servei de Planificació al Medi Natural es conclou que el pla, el qual es troba a l'àmbit de diversos espais de la Xarxa Natura 2000, no té relació directa amb la gestió del lloc i no tindrà afectació significativa a la Xarxa Natura 2000.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;El GOB, Amics de la Terra i Ecologistes en Acción varen presentar les al·legacions següents:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;[...]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;2. Segons estableix l'article 17 de la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, els plans de millora de la qualitat de l'aire hauran de ser elaborats i modificats garantint la participació pública, en els termes previstos en l'article 16 de la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient, que estableix els requisits per a promoure una participació real i efectiva del públic en la seva elaboració.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;A més, ha de recollir-se directament l'opinió de les associacions reconegudes per llei els fins de la qual guardin relació directa amb l'objecte de la norma, com és el nostre cas, d'acord amb els articles 133.2 de la LPACAP i 17.2 de la Llei 27/2006. no sembla que la simple publicació en una pàgina web sigui la forma més adequada de promoure una participació real, que considerem essencial per al disseny adequat del pla, havent passat la consulta prèvia completament desapercebuda a la vista de la nul·la presentació d'opinions o suggeriments, per la qual cosa per a les següents fases de participació pública aquesta ha de plantejar-se amb la màxima difusió.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;3. Respecte al tràmit ambiental aplicable, establert el caràcter reglamentari dels plans de millora de la qualitat de l'aire, és immediata l'aplicabilitat del procediment d'avaluació ambiental estratègica, conformement al que s'estableix en l'article 6 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, en la mesura que el PMCACOIB ha d'aprovar-se per una Administració pública en compliment d'una disposició legal, i estableix el marc per a la futura autorització de projectes, legalment sotmesos o no a avaluació ambiental.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;Cal tenir en compte que els plans de millora de la qualitat de l'aire són determinants per als diferents instruments de planejament urbanístics i d'ordenació del territori (art. 16.6 de la Llei 34/2007), subjectes a avaluació ambiental estratègica ordinària, i són vinculants per als titulars d'instal·lacions on es desenvolupin activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera (art. 7.1.f de la Llei 34/2007), moltes d'elles sotmeses a avaluació d'impacte ambiental ordinària, per la qual cosa l'avaluació ambiental estratègica aplicable seria en la nostra opinió l'ordinària. No obstant això no tenim objecció al fet que s'hagi optat en aquest cas per la simplificada. De fet, els presents suggeriments van dirigides al contingut del PMCACOIB en si, no tant al del Document Ambiental Estratègic, que ens semblava vàlid per a la seva finalitat.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;4. El contingut mínim dels plans de millora de la qualitat de l'aire es recull en els articles 16.2.a) de la Llei 34/2007 i 24.1 del Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l'aire, a més d'en l'annex XV d'aquesta última disposició. En la nostra opinió, els principals continguts preceptius que haurien d'emplenar-se adequadament en l'esborrany del PMCACOIB són els següents, per als quals realitzem diversos suggeriments:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;- El Pla ha de definir el seu diagnòstic, objectius i actuacions amb detall zonal, si es planteja com a comú per a totes les zones amb incompliment dels valors objectiu per a la protecció de la salut i per a la protecció de la vegetació, que són nombroses i freqüents des de l'entrada en vigor d'aquests valors respectivament en els períodes 2010-2012 i 2010-2014. L'altra opció, més en sintonia amb la normativa de qualitat de l'aire, seria procedir a l'elaboració i aprovació de tants plans com aglomeracions i zones hagin experimentat incompliments dels estàndards legals. No seria admissible un pla únic sense detall zonal suficient, perquè no permetria afrontar el problema amb l'eficàcia deguda en les zones més afectades.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;- Seria convenient actualitzar la informació sobre les superacions dels valors objectiu per a la protecció de la salut i la vegetació amb l'avaluació de la qualitat de l'aire corresponent a l'any 2022, en el qual s'ha apreciat un repunt significatiu dels nivells d'ozó, de manera que en el trienni 2020-2022 s'hauria reiterat l'incompliment del valor objectiu per a la protecció de la salut en la zona ES043 Resta Mallorca (Estació Hospital Joan March) i en el quinquenni 2018-2022 el del valor objectiu per a la protecció de la vegetació en les zones ES0402 Serra de Tramuntana, ES0412 Resta Eivissa i ES0413 Resta Mallorca. També resultaria interessant considerar el grau de compliment dels objectius a llarg termini per a la protecció de la salut i de la vegetació i les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que són la referència sobre l'impacte sanitari associat a la contaminació.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;- En coherència amb l'exposat, el diagnòstic ha d'incloure un inventari d'emissions de precursors amb detall zonal, que permeti actuar a aquesta escala, no sent òptima la presentació de dades autonòmiques globals ni per illes, el que son conscients requeriria un esforç tècnic important. Si bé s'identifiquen d'una manera general les principals fonts d'emissió d'òxids de nitrogen (NOx) i compostos orgànics volàtils no metànics (COVNM), considerem que hauria d'ampliar-se la informació al monòxid de carboni (CO) i al metà (CH4), respectivament per la seva importància local en les cremes de biomassa i per la seva rellevància en el manteniment dels nivells de fons. Això, relacionant les principals fonts d'emissió de precursors en cadascuna de les zones, sobre les que caldrà intervenir.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;- Seria convenient que més enllà del compliment en 2025 en totes les aglomeracions i zones dels valors objectiu legals vigents i que s'aprovin en la revisió en curs de la normativa europea de qualitat de l'aire, es considerés també el compliment en 2030 de l'objectiu a llarg termini per a la protecció de la salut i les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que són la referència sobre l'impacte sanitari associat a la contaminació, així com l'objectiu a llarg termini per a la protecció de la vegetació, en la mateixa data. Suggerim explicitar aquests objectius i horitzons del Pla en un epígraf específic.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;- Hauria de quantificar-se la reducció d'emissions necessàries per a aconseguir els objectius citats, i modelitzar els escenaris finals en 2025 i 2030, concretant en cada aglomeració i zona aquestes reduccions de precursors per sectors i per grans establiments (centrals tèrmiques, cimenteres, ports, aeroports, etc.), incloent així mateix els sectors difusos, en particular el transport, l'ús de dissolvents orgànics i les cremes a l'aire lliure de biomassa.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;- Les mesures o projectes de millora addicionals són massa generals, sense detall, calendari d'aplicació ni pressupost associat. Seguint un criteri d'eficàcia del pla i les seves accions, hauria de quantificar-se la reducció de precursors (NOx, COV, CO i/o CH4) perseguida amb cada mesura, en cada horitzó temporal, de manera coherent amb el Pla Nacional de Sostres Nacionals d'Emissió i els Plans de Lluita contra el canvi Climàtic (art. 24.7 del Reial decret 102/2011), així com el calendari d'aplicació i el pressupost associat de cada mesura, disposant si fossin necessàries fórmules de finançament privat via fiscalitat.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;- Entre les mesures de millora del coneixement, hauria d'optimitzar-se la xarxa balear de vigilància i control de contaminació atmosfèrica per a l'avaluació de l'ozó, completant el seu disseny, millorant la captació de dades en estacions com Cases de Menut o Hospital Juan March i incloent modelització. El propi Pla reconeix que «existeix cert desequilibri a l'illa de Mallorca, on les estacions es concentren al llarg de l'eix Palma-Alcúdia», de manera que la zona ES0413 Resta Mallorca, amb incompliments crònics, requeriria un punt addicional de mesura en continu per a l'ozó cap a l'oest, en una ubicació suburbana o rural de fons.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;- Les mesures 11, 12, 13, 14 i 15, destinades a la reducció de les emissions en el transport, són massa generals. Proposem limitar la nova construcció i l'ampliació d'infraestructures de transport, com les ampliacions de l'aeroport i el port de Palma, la construcció d'autopistes a Mallorca i Eivissa, la incessant planificació i execució de rondes urbanes, com la d'Inca, el segon cinturó de Palma o la creació de nous aparcaments subterranis en el nucli urbà d'aquesta ciutat, havent d'integrar els plans de mobilitat urbana amb uns perspectiva de foment de mitjans de transport menys contaminants (art. 16.2.a de la Llei 34/2007), com és el cas del PMUS de Palma, Maó i Eivissa, que se citen en l'apartat 7.1.3 del PMCACOIB. La mesura 13 hauria, a més a més, d'afegir la recuperació de la xarxa ferroviària de Mallorca, amb projectes com ara el tramvia de Palma o el tren de la comarca de Llevant.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;- Atès que el transport marítim és el responsable de la major part de les emissions de NOx i bona part de les de COVNM, és necessari concretar de manera molt més detallada les mesures 14 i 15, incloent-hi la substitució dels dissolvents orgànics per aigua o pintura en pols que es cita en el punt següent en les labors de manteniment dels vaixells, i l'electrificació dels ports de manera que no sigui possible atracar utilitzant combustibles fòssils, especialment els altament contaminants. Cal així mateix limitar-se el desembarcament de creuers, prenent en consideració les elevades concentracions de precursors i/o ozó que es registren en alguns dels sensors de l'autoritat portuària de les Illes Balears.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;- Considerem d'especial importància desenvolupar les mesures 16 i 17 adreçades a la no utilització de dissolvents orgànics en els àmbits no portuaris ni industrials. Hauria d'incloure's la substitució dels dissolvents orgànics per aigua o pintura en pols en totes les seves aplicacions industrials i domèstiques, limitant així també elevades emissions en instal·lacions portuàries.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;- Crida l'atenció que no es defineixi cap mesura per al sector agropecuari, sent responsable del 9% de les emissions de COVNM i la major part de les emissions de metà i de CO, no quantificades. Proposem per això prohibir la crema de residus agrícoles i forestals a l'aire lliure, i en el seu cas una moratòria en l'autorització ambiental integrada de noves explotacions ramaderes industrials i les seves ampliacions, per les seves grans emissions respectivament de CO i de metà, que se suma a altres problemàtiques ambientals.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;5. El PMCACOIB incorpora les evidències epidemiològiques genèriques i específiques per al cas de les Illes Balears, que permetin incorporar la perspectiva de protecció de salut pública en les decisions que afectin la qualitat de l'aire (art. 16.7 de la Llei 34/2007), incloent-hi un programa un programa de seguiment epidemiològic de l'ozó en la Comunitat. Així mateix, resulten de gran interès els estudis previstos sobre l'impacte agronòmic de l'ozó sobre les produccions agrícoles (hortalisses de fulla, tomàquet, patata, cereals, cítrics, etc.) i sobre els ecosistemes forestals , més sensibles a aquesta contaminació, com les pinedes de pi blanc, ullastrars i garriga.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;6. En funció del diagnòstic realitzat i de l'abast territorial de les mesures finalment propostes, serà necessari que el pla prevegi els mecanismes de cooperació i col·laboració respecte de les previsions que s'estableixin per als supòsits en què la contaminació atmosfèrica tingui el seu origen en emissions exteriors a les Illes Balears, o el seu àmbit inclogui activitats, infraestructures o competències d'altres Administracions públiques, com pugui ser el cas dels ports de l'Estat i els aeroports d'AENA (arts. 16.3 de la Llei 34/2007, de 15 de novembre i 24.4 del Reial decret 102/2011, de 28 de gener).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;7. Finalment, han de concretar-se les autoritats responsables de l'elaboració i execució del PMCACOCV, així com el procediment de seguiment del seu compliment i de revisió, concretant una relació d'indicadors que inclogui la reducció anual de les emissions de precursors d'ozó a les Illes Balears i la situació respecte als valors objectiu per a la protecció de la salut i la vegetació i les recomanacions de l'OMS establertes per al contaminant ozó.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;Per tot això,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;Sol·licitam&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;Que, basant-se en l'anteriorment exposat, incorpori els suggeriments realitzats al Pla de Millora de la Qualitat de l'Aire per al contaminant Ozó a les Illes Balears, d'acord amb els continguts mínims prevists en l'article 16.2.a) de la Llei 34/2007 i l'article 24.1 i l'annex XV del reial decret 102/2011, i complint de manera més eficaç els requisits de participació pública legalment establerts, per a recollir l'opinió de tots els sectors socials, considerant en particular a aquestes associacions com a interessades en la tramitació posterior del Pla.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;S'ha donat resposta a les al·legacions presentades per les organitzacions ecologistes a l'informe tècnic sobre el pla d'ozó emès per la CMAIB.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;5. Anàlisi dels criteris de l'annex V de la Llei 21/2013&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;S'han analitzat els criteris de l'annex V de la Llei 21/2013, d'Avaluació Ambiental, i no es preveu que el pla pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient, en concret:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;1. Característiques del pla: el pla de millora de qualitat de l'aire per a l'ozó s'ha elaborat per tal de donar compliment a l'establert a l'article 16 Reial decret 102/2011 davant de les superacions reiterades del valor objectiu per a la protecció de la salut humana i del valor objectiu per a la protecció de la vegetació produïdes a les Illes Balears. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;2. Característiques dels efectes i de l'àrea probablement afectada: l'àmbit del pla es correspon amb la totalitat del territori de les Illes Balears, amb especial incidència en aquelles zones que tradicionalment han tingut superacions del valor objectiu per a la protecció de la salut i del valor objectiu per a la protecció de la vegetació. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;No es considera que pla d'ozó pugui provocar efectes ambientals negatius. Els únics impactes negatius derivats del pla són els derivats de l'aplicació d'algunes mesures de caràcter puntual i davant episodis d'alta contaminació les quals poden afectar a determinades activitats econòmiques.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;S'ha de remarcar que l'execució del pla redundarà en una millor qualitat global de l'aire a les Illes Balears respecte a la situació actual, la qual cosa té uns impactes ambientals positius, principalment pel que fa a la protecció de la salut i dels ecosistemes.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;A més, ateses les condicions específiques de distribució i afecció per ozó, per causa tant de la meteorologia pròpia de l'arxipèlag, afectada per circulacions a escala regional i local i transports a llarga distància, com de la configuració especial de fonts de contribució i la seva distribució el desenvolupament del pla permetrà millorar el coneixement sobre el comportament de l'ozó a les Illes Balears . Tot això permetrà optimitzar les mesures de prevenció de la contaminació i millora de la qualitat de l'aire.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;Finalment, s'ha de tenir en compte també que les mesures proposades al pla tendran un efecte sinèrgic positiu sobre els altres plans existents en matèria de qualitat de l'aire.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;Conclusions de l'Informe ambiental estratègic&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;&lt;strong&gt;Primer. &lt;/strong&gt;No subjectar a avaluació ambiental estratègica ordinària el «Pla&amp;nbsp;de&amp;nbsp;millora de la qualitat&amp;nbsp;de l'aire&amp;nbsp;per al contaminant&amp;nbsp;ozó&amp;nbsp;a les&amp;nbsp;Illes Balears», atès que no es preveu que pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient d'acord amb els criteris de l'annex V de la Llei 21/2013, sempre que es compleixin les mesures proposades a la memòria del pla així com els condicionants següents:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p style="margin-left:40px"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;1. Pel que fa a la participació del públic en el procés d'elaboració del pla d'ozó, s'ha de donar la màxima difusió.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p style="margin-left:40px"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;2. La mesura 4 (estudis d'emissions biogèniques a l'entorn balear) ha de contemplar també la revisió dels estudis fets sobre els COVs d'origen biogènic a l'àmbit urbà per tal d'establir quines són les espècies arbòries que alliberen una menor concentració de COVs, aspecte que hauran de tenir en compte els instruments de planejament urbanístic a l'hora de triar l'arbrat a més del requeriment hídric.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p style="margin-left:40px"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;3. S'han de concretar les autoritats responsables de l'elaboració, execució i seguiment del pla d'ozó.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p style="margin-left:40px"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;4. S'ha de revisar la redacció de l'apartat 7.2.2 sobre les mesures encaminades a dotar d'eines i coordinar els distints actors de la memòria del pla en relació amb les competències atribuïdes a l'òrgan ambiental, les quals no són les pròpies de la CMAIB. En aquest sentit, les competències de la CMAIB en matèria d'avaluació ambiental de plans, programes i projectes, amb la proposta prèvia del Comitè Tècnic venen establertes a l'apartat 1b) de l'article 6 del Decret 3/2022 de 28 de febrer, pel qual es regula el règim jurídic i funcionament de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears i es desenvolupa el procediment d'avaluació ambiental. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p style="margin-left:40px"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;5. S'ha de tenir en compte el projecte Alcúdia Tech Mar, declarat projecte tractor d'interès estratègic pel Govern de les Illes Balears, així com les actuacions previstes pel Programa de Fons de Transició Justa a la zona de transició justa d'Alcúdia que inclouen tecnologies de descarbonització del sector marítim.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;Es recomana:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;1. S'ha d'estudiar la viabilitat tècnica i ambiental de la substitució dels dissolvents orgànics per aigua o pintura en pols en les seves aplicacions industrials i domèstiques.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;2. Actualitzar la informació sobre les superacions dels valors objectiu per a la protecció de la salut i la vegetació amb l'avaluació de la qualitat de l'aire corresponent a l'any 2022.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;3. Pel que fa a la mesura 17 relativa a la revisió d'autoritzacions ambientals:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p style="margin-bottom:0px; margin-left:40px; margin-right:0px; margin-top:0px"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;a) S'hauria de revisar l'objectiu de la mesura. Es considera més oportú que en comptes de modificar el termini establert a l'article 26.2 del Reial Decret legislatiu 1/2016, de 16 de desembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de prevenció i control integrats de la contaminació, l'òrgan substantiu (la DG d'Energia i Canvi Climàtic) insti a l'òrgan competent (CMAIB) a revisar d'ofici aquelles autoritzacions ambientals integrades d'instal·lacions amb majors emissions a l'atmosfera de contaminants precursors d'ozó troposfèric en els termes establerts a l'article 26.4 del Decret legislatiu 1/2016.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p style="margin-bottom:0px; margin-left:40px; margin-right:0px; margin-top:0px"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;b) S'han de concretar quines seran les activitats més contaminants les autoritzacions ambientals integrades de les quals és necessari revisar amb un caràcter més urgent.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;4. S'hauria de valorar la possibilitat de complir en 2030 l'objectiu a llarg termini per a la protecció de la salut i les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per a l'ozó així com quantificar la reducció d'emissions necessàries per tal d'aconseguir aquests objectius.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;5. S'hauria de subscriure un conveni interadministratiu de col·laboració entre el Govern Balear i l'Autoritat Portuària Balear pel que a l'aplicació de les mesures del pla d'ozó que puguin afectar a l'àmbit de les competències de l'Autoritat Portuària Balear.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;6. Pel que fa a les mesures:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p style="margin-bottom:0px; margin-left:40px; margin-right:0px; margin-top:0px"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;a) S'haurien de concretar més i incloure el cost estimatiu de cada mesura i el seu finançament. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p style="margin-bottom:0px; margin-left:40px; margin-right:0px; margin-top:0px"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;b) Per tal de valorar l'eficàcia del pla, s'hauria d'estimar la reducció de precursors d'ozó que es pretén amb cada mesura.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;7. Atès que es disposa d'un protocol d'actuació a curt termini que implica l'112 en dos nivells (prealerta i alerta) convé definir i/o actualitzar els llindars que impliquen l'activació del protocol operatiu estàndard així com les mesures d'avís a la població.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;Es recorda que:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;1. Qualsevol de les actuacions, projectes, plans o programes que es desenvolupin derivats de l'execució del Pla dins els espais de rellevància ambiental de les Illes Balears s'hauran de sotmetre a l'informe preceptiu de l'espai afectat, d'acord amb els articles 21 i 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;2. S'ha de donar compliment a l'establert a l'article 16 de la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient (incorpora les directives 2003/4/CE i 2003/35/CE).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;3. D'acord amb l'establert al punt 2a) de l'article 16 de la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera en el pla d'ozó s'han d'integrar plans de mobilitat urbana.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;4. D'acord amb el punt 3 de l'article 16 de la Llei 34/2007, «para la elaboración de sus planes y programas, las comunidades autónomas deberán tener en cuenta los planes y programas a los que se refiere el apartado 1. Asimismo, aplicarán los principios de cooperación y colaboración respecto de las previsiones que se establezcan para los supuestos en que la contaminación atmosférica afecte a un ámbito territorial superior al de una comunidad autónoma, o su ámbito incluya actividades, infraestructuras o zonas de competencia de otras Administraciones públicas».&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;5. D'acord amb el punt 6 de l'article 16 de la Llei 34/2007, el pla d'ozó serà determinat per als diferents instruments de planejament urbanístic i d'ordenació del territori.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;6. En relació amb el seguiment de l'informe ambiental estratègic, s'ha de tenir present que, segons l'establert al punt 1 de l'article 51 de la Llei 21/2013, «los órganos sustantivos o los órganos que, en su caso, designen las comunidades autónomas respecto de los planes o programas que no sean de competencia estatal, deberán realizar un seguimiento de los efectos en el medio ambiente de su aplicación o ejecución para, entre otras cosas, identificar con prontitud los efectos adversos no previstos y permitir llevar a cabo las medidas adecuadas para evitarlos. A estos efectos, el promotor remitirá al órgano sustantivo, en los términos establecidos en la declaración ambiental estratégica o en el informe ambiental estratégico, un informe de seguimiento sobre el cumplimiento de la declaración ambiental estratégica o del informe ambiental estratégico. El informe de seguimiento incluirá un listado de comprobación de las medidas previstas en el programa de vigilancia ambiental. El programa de vigilancia ambiental y el listado de comprobación se harán públicos en la sede electrónica del órgano sustantivo».&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;&lt;strong&gt;Segon.&lt;/strong&gt; Es publicarà el present informe ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 31.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental. A més, es donarà compte al Ple de la CMAIB i al comitè tècnic d'Avaluació d'Impacte Ambiental (AIA).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;&lt;strong&gt;Tercer.&lt;/strong&gt; L'informe ambiental estratègic perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'aprovació del pla o programa en el termini màxim de quatre anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 31.4 de la Llei 21/2013.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;&lt;strong&gt;Quart. &lt;/strong&gt;L'informe ambiental estratègic no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'aprovació del pla o programa, d'acord amb el que disposa l'article 31.5 de la Llei 21/2013.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;&lt;strong&gt;Cinquè. &lt;/strong&gt;Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p&gt; &lt;/p&gt;

&lt;p style="text-align:center"&gt;&lt;em&gt;(Signat electrònicament: 7 de desembre de 2023)&lt;/em&gt;&lt;/p&gt;

&lt;p style="text-align:center"&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;&lt;strong&gt;La directora general de Coordinació i Harmonització Urbanística&lt;/strong&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;&lt;span style="display:block; line-height:1.6; margin-bottom:0px; margin-top:0px"&gt; &lt;/span&gt;Maria Paz Andrade Barberá&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;&lt;span style="display:block; line-height:1.6; margin-bottom:0px; margin-top:0px"&gt; &lt;/span&gt;Per suplència de la presidència de la CMAIB&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px"&gt;&lt;span style="line-height:100%"&gt;&lt;span style="display:block; line-height:1.6; margin-bottom:0px; margin-top:0px"&gt; &lt;/span&gt;(BOIB núm. 106 de 29 de juliol 2023)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
]]</env:contingut>
    <rdf:type rdf:resource="https://www.caib.es/eboibfront/rdf/schema/enviament/1.0/"/>
    <env:lang>ca</env:lang>
    <env:dataRegistre>2023-12-18</env:dataRegistre>
    <dc:creator>CAIB</dc:creator>
    <env:tipusPublicacio rdf:resource="https://www.caib.es/eboibfront/ca/tipus-publicacio/154"/>
    <dc:format>text/html</dc:format>
    <env:numPaginaInicial rdf:parseType="Literal">61174</env:numPaginaInicial>
    <env:numeroRegistre>790815</env:numeroRegistre>
    <env:enviatTo rdf:resource="https://www.caib.es/eboibfront/ca/2023/11846"/>
  </rdf:Description>
</rdf:RDF>