BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

PREÀMBUL

I

La Llei 8/2017, de 3 d'agost, d'accessibilitat universal de les Illes Balears, és el reflex de la posició capdavantera que han mantingut les Illes Balears, durant els darrers anys, en la promoció de l'accessibilitat, en general, i de la supressió de barreres arquitectòniques, en particular. Aquesta Llei dona un nou sentit al terme accessibilitat, el dota d'una accepció universal i supera, per tant, el concepte tradicional que relacionava accessibilitat amb barreres arquitectòniques. La publicació i l'entrada en vigor de la Llei 8/2017 és una fita que cal destacar en la trajectòria legislativa de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Per això, s'ha de garantir l'efectivitat de les bases establertes en la Llei a través de mesures d'aplicació pràctica en totes les administracions públiques, en l'àmbit de les seves competències.

Aquest Decret té una carta de presentació fonamental: la vocació inequívoca d'universalitat, que es manifesta en la introducció en l'articulat del concepte de cadena d'accessibilitat. Garantir el compliment de la cadena d'accessibilitat és el referent que inspira tota la regulació reglamentària. Per això, aquest Decret introdueix una perspectiva innovadora de l'accessibilitat universal, que és la garantia dels drets de les persones amb discapacitats o limitacions cognitives. Així mateix, es fomenta intensament la participació mitjançant la creació de diferents òrgans intraadministratius i interadministratius que suposaran una baula més en la garantia de l'aplicació efectiva del marc normatiu en matèria d'accessibilitat universal.

Requereix una atenció especial la creació de les oficines de promoció de l'accessibilitat universal, com a òrgans públics de caràcter tècnic i administratiu, i de l'Oficina Autonòmica d'Accessibilitat Universal de les Illes Balears, com a reflex de la motivació última d'aquest Decret: assegurar la igualtat d'oportunitats de totes les persones i propiciar-ne l'autonomia plena, com també evitar qualsevol discriminació mitjançant un instrument jurídic que inclogui mesures útils, efectives i d'aplicació directa.

Aquesta norma s'emmarca dins l'Agenda Balear 2030, estratègia de governança del Govern de les Illes Balears per impulsar el desenvolupament sostenible en la línia dels 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'Agenda 2030 de les Nacions Unides. L'Agenda Balear 2030 es fonamenta en tres espais de diàleg com a puntals fonamentals: sostenibilitat social; sostenibilitat energètica i ambiental, i sostenibilitat econòmica. Aquest Decret està directament alineat amb l'ODS 10, «Reducció de les desigualtats», i amb l'ODS 11, «Ciutats i comunitats sostenibles».

El marc jurídic estatal en matèria d'accessibilitat universal està integrat per un conjunt de normes que tenen la consideració de legislació bàsica. Així, el Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, modificat per la Llei 6/2022, de 31 de març, per establir i regular l'accessibilitat cognitiva i les seves condicions d'exigència i aplicació; estableix les condicions bàsiques i mínimes de l'accessibilitat i la no‑discriminació per a tot l'Estat, sens perjudici de les competències atribuïdes a les comunitats autònomes i a les entitats locals. De fet, la Llei s'aprovà en virtut de l'exercici de la competència exclusiva de l'Estat per regular les condicions bàsiques que garanteixen la igualtat de tots els espanyols, conformement a l'article 149.1.1a de la Constitució, i reconeix que molt abans les comunitats autònomes ja havien aprovat normes sobre això i que les normes de l'Estat estableixen un marc normatiu de mínims.

És per això que tant la Llei 8/2017, de 3 d'agost, d'accessibilitat universal de les Illes Balears, com aquest reglament que la desplega poden millorar el marc normatiu estatal mínim. I aquest és un dels objectius d'aquest Decret.

Però no solament la legislació bàsica està constituïda pel Reial decret legislatiu 1/2013, sinó que l'Estat, a l'empara de títols competencials prevists en l'article 149 de la Constitució, ha dictat alguns reials decrets que tenen la consideració de normativa bàsica, i, de la mateixa manera que l'esmentat Reial decret legislatiu 1/2013, estableixen mínims que poden ser millorats per les normes autonòmiques. Així mateix, cal destacar la recent aprovació de la Llei 15/2022, de 12 de juliol, integral per a la igualtat de tracte i la no-discriminació.

De fet, el mateix legislador autonòmic, en la disposició addicional primera de la Llei 8/2017, determina que són aplicables les normes estatals següents: el Codi tècnic de l'edificació, aprovat pel Reial decret 314/2006, de 17 de març, i modificat pel Reial decret 173/2010, de 19 de febrer, en matèria d'accessibilitat i no-discriminació de les persones amb discapacitat, i les modificacions posteriors corresponents, entre les quals hi ha l'adequació efectiva de les condicions d'accessibilitat en edificis existents i de nova construcció; l'Ordre VIV/561/2010, d'1 de febrer, per la qual es desenvolupa el document tècnic de condicions bàsiques d'accessibilitat i no-discriminació per a l'accés i la utilització dels espais públics urbanitzats, i el Reial decret 1544/2007, de 23 de novembre, pel qual es regulen les condicions bàsiques d'accessibilitat i no-discriminació per a l'accés i la utilització de les formes de transport per a persones amb discapacitat. Ara bé, des del 2 de gener de 2022, la referència en la Llei esmentada a l'Ordre VIV/561/2010, d'1 de febrer, s'ha d'entendre feta a l'Ordre TMA/851/2021, de 23 de juliol, per la qual es desenvolupa el document tècnic de condicions bàsiques d'accessibilitat i no-discriminació per a l'accés i la utilització dels espais públics urbanitzats, que deroga l'Ordre VIV/561/2010.

Així mateix, aquesta disposició addicional assenyala que aquesta normativa estatal és aplicable «sens perjudici del corresponent desplegament reglamentari», i, en conseqüència, mitjançant aquest Decret es poden millorar les condicions establertes en les normes de caràcter bàsic dictades per l'Estat, que seran aplicables en tots els aspectes no prevists en aquest Decret o que no siguin millorades en aquesta norma.

I la disposició addicional segona disposa l'aplicació d'una altra norma que té caràcter bàsic: el Reial decret 1056/2014, de 12 de desembre, pel qual es regulen les condicions bàsiques d'emissió i ús de la targeta d'estacionament per a persones amb discapacitat.

Aquest plantejament explica el fet que, en algunes matèries, aquest Decret es remeti a la normativa bàsica estatal i, en altres, estableixi una regulació pròpia, sempre millorant les condicions i els requisits exigits per la normativa estatal.

Igualment és objecte d'aquest Decret la regulació d'algunes matèries no regulades per normes estatals o regulades per normes estatals que no tenen la consideració de normativa bàsica estatal.

En aquest context, cal destacar que la Comunitat Autònoma de les Illes Balears va aprovar la Llei 3/1993, de 4 de maig, per a la millora de l'accessibilitat i de la supressió de barreres arquitectòniques, antecedent de la vigent Llei 8/2017, de 3 d'agost, d'accessibilitat universal de les Illes Balears, que és el reflex de la posició capdavantera que ha mantingut la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en aquesta regulació, i en el seu propi règim d'accessibilitat, i ha fet passes importats quan ha establert les condicions obligatòries en successius reglaments: en el Decret 96/1994, de 27 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament per a la millora de l'accessibilitat i la supressió de les barreres arquitectòniques, substituït pel Decret 20/2003, de 28 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament de supressió de les barreres arquitectòniques, i, finalment, en el Decret 110/2010, de 15 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament per a la millora de l'accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques. En conseqüència, cal mantenir la progressió en la millora de les condicions de l'accessibilitat a les Illes Balears, en relació amb les condicions mínimes fixades en la normativa bàsica estatal. Per això, les condicions bàsiques establertes per l'Estat resten com a supletòries en els supòsits no regulats expressament per les normes de la Comunitat Autònoma.

Les actuacions vinculades amb l'accessibilitat universal en els espais públics es desenvolupen en relació amb diverses matèries competencials de l'Administració pública. En conseqüència, d'acord amb el Decret 11/2021, de 15 de febrer, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, cal destacar que la competència respecte de l'impuls de la incorporació de la perspectiva d'accessibilitat universal en les polítiques, els serveis i les actuacions d'àmbit autonòmic correspon a la Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat; la competència en matèria d'atenció i suport a persones amb discapacitat correspon a la Conselleria d'Afers Socials i Esports; la competència respecte de la supressió de barreres arquitectòniques en els mitjans de transport públic de viatgers per carretera i ferrocarril, i de la supressió de barreres arquitectòniques i el foment de la regeneració i renovació d'àrees urbanes i espais públics correspon a la Conselleria de Mobilitat i Habitatge, com també que la competència relativa a la conservació i la gestió d'espais naturals i a la planificació general de l'ordenació territorial i urbanística correspon a la Conselleria de Medi Ambient i Territori. Aquest fet es fa rellevant en relació amb la seva menció al llarg de l'articulat del Decret i a la seva presència dins els diferents òrgans de participació.

II

D'altra banda, l'article 49 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, en relació amb l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, sobre els principis de bona regulació, estableix l'obligació d'incloure la justificació d'aquests principis en el preàmbul dels projectes de reglament.

En relació amb el principi de necessitat, l'interès general demana garantir la plena autonomia de les persones i el dret d'igualtat d'oportunitats de totes les persones.

Pel que fa al principi d'eficàcia, la norma es basa en la clara identificació dels seus objectius, adreçats a regular l'accessibilitat com a conjunt de condicions de comprensibilitat i usabilitat que han de complir l'entorn, els espais, els edificis, els serveis, els mitjans de transport, els processos, els productes, els instruments, els aparells, les eines, els dispositius, els mecanismes i elements anàlegs, perquè totes les persones en puguin fer ús amb seguretat i comoditat, i de la manera més autònoma possible.

En relació amb el principi de proporcionalitat, les obligacions imposades per la norma són imprescindibles per assolir l'objectiu de garantir la igualtat d'oportunitats, sense que sigui possible assolir-lo mitjançant mesures menys restrictives o mitjançant simples actes administratius.

El principi de seguretat jurídica queda salvaguardat, atès que aquest Decret s'insereix plenament i sense contradiccions en l'ordenament jurídic, tant en la normativa bàsica estatal com en la normativa autonòmica i, concretament, en la normativa en matèria d'accessibilitat universal. En aquest sentit, aquest Decret suposa un avenç important en la consecució d'un marc normatiu sòlid, predictible i coherent, a la vegada que integrat i unitari, per tal de garantir l'accessibilitat universal als espais públics.

Així mateix, el principi de transparència es garanteix amb els tràmits d'audiència i d'informació pública que preveu l'article 58 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears.

III

El Decret s'estructura en sis títols, sis disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i tres disposicions finals.

El títol preliminar recull les disposicions generals, referides a la finalitat del Decret, a l'àmbit d'aplicació i a les definicions.

El títol I fa referència a les disposicions bàsiques en els espais d'ús públic, és a dir, espais públics urbanitzats i espais naturals d'ús públic. Cal fer especial referència a la regulació de la reserva d'aparcaments i a la targeta d'aparcament.

El títol II estableix les disposicions bàsiques en les comunicacions, en la transmissió d'informació i en la senyalització d'espais públics.

El títol III regula les disposicions bàsiques en els serveis d'atenció al públic i en la prestació de serveis públics. Aquestes matèries es regulen per primera vegada en l'àmbit de les Illes Balears i cal destacar la regulació de l'accessibilitat dels llocs web i de les aplicacions de dispositius mòbils en l'àmbit de les administracions públiques.

El títol IV es refereix a l'Oficina Autonòmica d'Accessibilitat Universal de les Illes Balears.

El títol V estableix les mesures de foment, promoció i participació; particularment, els ajuts públics i l'accessibilitat en els plans d'estudi, el Consell per a l'Accessibilitat, les unitats per a l'accessibilitat, la Comissió Mixta d'Accessibilitat Universal, la Comissió Interdepartamental d'Accessibilitat Universal i les oficines de promoció de l'accessibilitat universal.

El títol VI regula el règim sancionador, i determina els òrgans competents per tramitar els procediments en l'àmbit de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Les disposicions addicionals fan referència a l'avaluació de l'impacte social de la norma; a les conselleries competents; a les condicions específiques d'accessibilitat universal en el transport marítim entre ports o punts de les Illes Balears; a la posada en funcionament de l'Oficina Autonòmica d'Accessibilitat Universal de les Illes Balears; a l'adaptació a la normativa bàsica més favorable, i, finalment, a l'aplicació als pressuposts de l'any 2023 i de l'any 2024.

La disposició transitòria única fa referència a l'aplicació de la norma UNE de lectura fàcil.

La disposició derogatòria deroga totes les normes que contradiguin aquest Decret o s'hi oposin.

Les disposicions finals regulen l'adaptació a la normativa més favorable; l'habilitació reglamentària per al desplegament del Decret i l'entrada en vigor.

Per tot això, a proposta conjunta de la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, de la consellera d'Afers Socials i Esports, del conseller de Medi Ambient i Territori i del conseller de Mobilitat i Habitatge, oït el Consell Consultiu i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió del dia 23 de gener. de 2023,

TÍTOL PRELIMINAR DISPOSICIONS GENERALS

Article 1

Objecte

Aquest Decret té per objecte establir les mesures i els requisits perquè els espais d'ús públic siguin accessibles, utilitzables i comprensibles per totes les persones de manera còmoda, segura i autònoma, d'acord amb la Llei 8/2017, de 3 d'agost, d'accessibilitat universal de les Illes Balears.

Així mateix, té per objecte avançar de manera efectiva en la implantació de la cadena d'accessibilitat, entesa com la capacitat de tota persona d'aproximar-se a qualsevol espai, entorn o recinte, accedir-hi, usar-lo, interactuar-hi, comprendre'l i sortir-ne, amb independència, facilitat i continuïtat.

Article 2

Àmbit d'aplicació

1. Les disposicions d'aquest Decret vinculen qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, responsable de garantir l'accessibilitat universal en els espais públics i espais de concurrència pública en l'àmbit territorial de les Illes Balears.

2. Les disposicions d'aquest Decret són aplicables en el territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Respecte de les condicions d'accessibilitat no establertes expressament en aquest Decret, són aplicables les condicions bàsiques previstes en la normativa estatal, de caràcter bàsic, en matèria d'accessibilitat.

Article 3

Definicions

A l'efecte d'aquest Decret, i com a complement de les definicions exposades en la Llei 8/2017, de 3 d'agost, d'accessibilitat universal de les Illes Balears, es defineixen els conceptes següents:

a) Accessibilitat cognitiva: característica dels entorns, els processos, les activitats, els béns, els productes, els objectes, els serveis, els instruments, les eines i els dispositius que permeten la fàcil comprensió, comunicació i la interacció a totes les persones.

b) Accessibilitat universal: condició que han de complir els entorns, els processos, els béns, els productes i els serveis, així com els objectes o els instruments, les eines i els dispositius, per ser comprensibles, utilitzables i practicables per totes les persones en condicions de seguretat i comoditat i de la forma més autònoma i natural possible. Pressuposa l'estratègia de disseny universal o disseny per a tothom, i s'entén sens perjudici dels ajusts raonables que s'hagin de fer.

c) Ajusts raonables: són les modificacions i les adaptacions necessàries i adequades de l'ambient físic, social i actitudinal a les necessitats específiques de les persones amb discapacitat que no imposin una càrrega desproporcionada o indeguda, quan es requereixin en un cas particular de manera eficaç i pràctica, per facilitar l'accessibilitat i la participació i per garantir a les persones amb discapacitat el gaudi o l'exercici, en igualtat de condicions amb les altres, de tots els drets.

d) Alt relleu: element amb prou relleu respecte a la superfície en què es troba que permet la detecció i la comprensió d'informació de forma hàptica.

e) Suport isquiàtic: element de mobiliari urbà que permet el descans sense necessitat d'asseure's i incorporar-se, conformat usualment per una barra horitzontal que permet el suport i una barra superior que compleix la funció de suport.

f) Càrrega desproporcionada: càrrega que no compleix els criteris de proporcionalitat que estableix l'article 1, lletra z), de la Llei 8/2017, de 3 d'agost, d'accessibilitat universal de les Illes Balears.

g) Contrast: diferència d'intensitat entre dos colors adjacents, de manera que permeti la diferenciació clara entre ambdós.

h) Ergonòmic: element adaptat a les característiques fisiològiques, anatòmiques i psicològiques, i a les capacitats dels usuaris.

i) Espais naturals d'ús públic: conjunt d'espais que formen part del domini públic i que reuneixen valors ambientals, culturals, històrics, arqueològics, científics o paisatgístics, o altres que ofereixin un servei públic, sempre que s'hi pugui arribar per un itinerari per a vianants accessible, o amb mitjans de transport ordinaris.

j) Intèrpret de llengua de signes: professional competent en la llengua de signes i la llengua oral d'un entorn capaç d'interpretar els missatges emesos en una d'aquestes dues llengües a la seva equivalència en l'altra de manera eficaç.

k) Itinerari accessible: itinerari que permet que totes les persones, sigui quina sigui la seva discapacitat, puguin accedir de manera no discriminatòria, independent i segura a tots els espais connectats i utilitzar-los. Aquests espais es poden trobar tant a l'exterior com a l'interior de l'edificació. Per tenir la consideració d'itinerari accessible, en els espais urbanitzats ha de complir els requisits que estableix l'article 5 de l'Ordre TMA/851/2021, de 23 de juliol, per la qual es desenvolupa el document tècnic de condicions bàsiques d'accessibilitat i no-discriminació per a l'accés i la utilització dels espais públics urbanitzats, i en els espais edificats haurà de complir els requisits d'itinerari accessible del Reial decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s'aprova el Codi tècnic de l'edificació.

l) Lectura fàcil: mètode que recull un conjunt de pautes i recomanacions relatives a la redacció de texts, al disseny i la maquetació de documents, i a la validació de la comprensibilitat d'aquests, destinat a fer accessible la informació a les persones amb dificultats de comprensió lectora.

m) Mediador comunicatiu: professional competent en la llengua de signes i en estratègies de comunicació que dona suport a les persones sordes, sordcegues i amb dificultats de comunicació, llenguatge i parla en la seva vida diària i en les seves interaccions amb l'entorn; facilita estratègies de comunicació, participació i comprensió, i duu a terme accions de sensibilització social.

n) Mobiliari urbà i equipaments comunitaris als espais públics urbanitzats: conjunt d'objectes existents a les vies i als espais públics, superposats als elements de la urbanització o de l'edificació, com ara semàfors, senyalització per a vianants, fonts, papereres, bancs, suports isquiàtics i qualssevol altres de naturalesa anàloga descrits en aquest Decret.

o) Personal de suport: persones que faciliten l'accessibilitat i la informació d'una o diverses activitats a persones amb discapacitats o dificultats.

p) Pictograma: formalització icònica d'una informació per substituir un text per una imatge associada al seu significat. Permet informar de manera immediata, per mitjà d'elements simples, un públic heterogeni, i mantenir un llenguatge universal a fi de superar barreres idiomàtiques, culturals i cognitives.

q) Podotàctil: paviment destinat a la detecció mitjançant els peus o el bastó blanc d'usuaris amb discapacitat visual.

r) Sistema Braille: sistema de lectura i escriptura hàptic destinat a l'ús per part de persones amb discapacitat visual.

s) Senyalització hàptica: sistema de transmissió d'informació de manera tàctil. Es considera senyalització hàptica la que s'efectua mitjançant el sentit del tacte. Inclou el sistema Braille i l'alt relleu.

t) Validador o validadora de texts en lectura fàcil: persona amb dificultat de comprensió lectora que està formada en pautes d'elaboració de texts en lectura fàcil i es dedica a comprovar que els texts adaptats en lectura fàcil compleixen aquestes pautes i a verificar que són comprensibles per a altres persones amb dificultats de comprensió lectora.

u) Productes de suport:

— Subtitulació: mesura de suport a la comunicació per facilitar l'accessibilitat dels continguts audiovisuals. Els requisits mínims de qualitat són els que estableix la norma UNE 153010 Subtitulació per a persones amb discapacitat auditiva, o les actualitzacions posteriors.

— Audiodescripció: és un servei de suport a la comunicació per a les persones amb discapacitat visual que consisteix en la descripció del que succeeix en les produccions audiovisuals. Els requisits mínims de qualitat són els que estableix la norma UNE 153020 Audiodescripció per a persones amb discapacitat visual, o les actualitzacions posteriors.

— Bucle magnètic: sistema de so que transforma el senyal sonor i genera un camp magnètic que capta l'auxiliar auditiu de la persona amb discapacitat auditiva. Els requisits mínims de qualitat són els que estableix la norma UNE-EN 60118 (norma que regula i estableix les especificacions tècniques que ha de complir un sistema d'inducció magnètica), o les actualitzacions posteriors.

 

TÍTOL I DISPOSICIONS BÀSIQUES EN ELS ESPAIS D'ÚS PÚBLIC

Capítol I Accessibilitat universal en els espais urbans i en les edificacions d'ús públic

Article 4

Disposicions generals

1. Les administracions públiques, en l'àmbit de les seves competències, han de desenvolupar l'activitat de control previ i l'ordenament de l'accessibilitat.

2. Les administracions públiques han de garantir, en el seu àmbit d'actuació, que totes les seves instal·lacions (edificis, infraestructures, dotacions i serveis de tipus permanent o temporal) són accessibles i que estan comunicades entre si, mitjançant, almenys, un itinerari per a vianants accessible.

3. Les administracions i entitats públiques competents en matèria d'ordenació territorial i urbanística han d'assegurar que els instruments d'ordenació territorial, els instruments de planejament urbanístic i els instruments d'execució compleixen estrictament les prescripcions de la Llei 8/2017 i d'aquest Decret amb el nivell de desenvolupament que requereix cada tipus d'instrument. Aquesta obligació també s'ha d'aplicar per a la concessió de llicències d'obres, permisos d'instal·lació i altres autoritzacions administratives, que, en cas contrari, s'han de denegar. Igualment, quan el control administratiu sigui mitjançant declaracions responsables i comunicacions, s'ha d'assegurar que es respecten les disposicions d'aquest Decret.

4. Els serveis tècnics de les diferents administracions responsables d'informar sobre els plans, els projectes, les llicències o les autoritzacions, o de dur a terme funcions de comprovació i control en el cas de declaracions responsables i comunicacions, han de vetlar pel compliment d'aquesta normativa. El personal tècnic redactor afectat per aquest Decret ha de deixar constància del seu compliment en els plans i els projectes per poder visar-los en els col·legis professionals.

5. Els edificis i les seves urbanitzacions interiors es regulen mitjançant les condicions bàsiques de seguretat i accessibilitat previstes en el Reial decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s'aprova el Codi tècnic de l'edificació, i els espais d'ús públic urbanitzat, mitjançant l'Ordre TMA/851/2021, de 23 de juliol, per la qual es desenvolupa el document tècnic de condicions bàsiques d'accessibilitat i no-discriminació per a l'accés i la utilització dels espais públics urbanitzats.

Article 5

Actuacions urbanístiques

1. A tots els nuclis urbans, qualsevol edifici o espai de titularitat pública o de pública concurrència comercial, cultural, religiosa, esportiva o d'esplai que es pretengui construir o habilitar per a l'ús públic ha d'estar connectat a un itinerari per a vianants accessible entre equipaments existents on es prestin serveis públics bàsics. Com a mínim, s'ha de donar accés a una de les dependències disponibles per a cadascun dels usos següents: transport públic, serveis socials, serveis d'atenció sanitària o a la dependència, oficines d'atenció i informació a la ciutadania, dependències policials o seguretat ciutadana, centres docents i aparcament.

2. A l'efecte de l'apartat anterior, només es poden eximir d'aquesta obligació les actuacions que no es considerin ajusts raonables i sobre les quals l'òrgan responsable de l'aprovació hagi emès un informe en aquest sentit, perquè suposin una càrrega desproporcionada o indeguda que impliqui:

a) Modificacions urbanístiques que comportin un empitjorament generalitzat de les condicions d'accessibilitat de l'entorn adjacent a la via afectada.

b) Modificacions d'espais o elements de l'espai urbà que impliquin pèrdua del seu significat històric, artístic, paisatgístic o d'un altre tipus anàleg, que per motius d'interès públic convé conservar.

c) Modificacions en la infraestructura municipal que suposin un cost econòmic superior al 15 % de la recaptació mitjana anual de l'impost sobre béns immobles del municipi en els cinc darrers exercicis.

3. Fins a la consecució plena dels requeriments d'accessibilitat universal esmentats en l'apartat 1, les entitats locals han d'establir en els seus pressuposts anuals, de manera específica i diferenciada, les consignacions necessàries per a les adaptacions progressives corresponents dels espais existents urbanitzats, edificacions i serveis d'ús públic, com també per a la seva inclusió en l'annex d'inversions corresponent. En qualsevol cas, el percentatge dels crèdits pressupostaris consignats inicialment no podrà ser inferior al 15 % de les despeses d'inversió de reposició o, alternativament, al 4 % de totes les despeses d'inversió. En cas contrari, quan no s'assoleixin aquests mínims, s'haurà d'informar en la memòria dels pressuposts anuals sobre la justificació respecte del fet que les consignacions no són necessàries per al finançament de les adaptacions d'accessibilitat, d'acord amb el pla d'accessibilitat respectiu, o la necessària ponderació de despeses a l'efecte de complir el principi d'estabilitat pressupostària.

4. En les edificacions d'ús públic existents que siguin objecte d'actuacions de rehabilitació integral o d'ampliació o reforma, s'hi han de dur a terme les obres necessàries per adequar-les a les condicions d'accessibilitat d'acord amb el marc que defineix la Llei 8/2017, de 3 d'agost, d'accessibilitat universal de les Illes Balears, i amb els criteris tècnics i les especificacions que fixa la normativa bàsica estatal.

Igualment s'han de dur a terme les obres necessàries per adequar-les a les condicions d'accessibilitat quan es tracti d'un canvi d'activitats que suposi un canvi en la distribució interior de l'establiment, en les seves funcionalitats o quan el canvi impliqui un canvi en el perfil de l'usuari que tengui incidència en les mesures de seguretat que es requereix que s'adoptin.

5. Si es donen circumstàncies que no permeten que un espai, una edificació o una instal·lació d'ús públic pugui assolir completament la normativa d'accessibilitat sense requerir mitjans tècnics que comportin una càrrega desproporcionada o concorrin circumstàncies relatives a la configuració estructural de l'edifici o de protecció del patrimoni, les administracions públiques que han de concedir llicències o, si pertoca, autoritzacions podran acceptar excepcions puntuals i solucions alternatives que permetin la màxima accessibilitat possible.

6. L'ocupació de superfícies d'espais lliures o de domini públic la finalitat de la qual sigui la supressió de barreres arquitectòniques en edificacions existents s'ha d'aprovar mitjançant la llicència municipal corresponent, sempre que es compleixin els requisits següents:

— Que es tracti de rampes o d'elements mecànics de translació vertical o obliqua, de curt recorregut, de fins a dos metres.

— Que en l'expedient de concessió de la llicència municipal quedin acreditades les raons de tipus tècnic que fan recomanable aquesta solució, mitjançant l'aportació a l'expedient d'un informe tècnic que justifiqui la solució proposada.

Aquestes actuacions només seran objecte d'autorització en el cas que les ocupacions del domini públic no suposin la pèrdua de l'accessibilitat de l'itinerari accessible del mateix espai urbà d'ús públic.

 

Capítol II Accessibilitat universal en els espais naturals d'ús públic

Article 6

Condicions generals

1. Els espais habilitats per a l'ús públic en els espais naturals on es duguin a terme activitats recreatives, educatives, culturals, turístiques o altres d'anàlogues han de ser accessibles per a totes les persones amb dret d'accés i gaudi, d'acord amb les disposicions que recull aquest Decret, sempre que no es posi en perill la protecció del medi natural i dels valors mediambientals que es pretén conservar.

2. Els espais habilitats per a l'ús públic en els espais naturals s'han d'utilitzar i mantenir de conformitat amb el que estableixen la legislació estatal i l'autonòmica aplicables en matèria d'accessibilitat universal, en allò que sigui compatible amb les característiques pròpies de conservació de l'espai natural i, si escau, amb el seu grau de protecció, a més del que estableix específicament aquest capítol.

Article 7

Condicions particulars

Totes les actuacions que es duguin a terme a les instal·lacions, els edificis, les infraestructures, les dotacions i els serveis de caràcter permanent o eventual, en un espai natural a disposició del públic en general, han de garantir que aquests siguin accessibles, i que estiguin comunicats amb l'accés o l'aparcament accessible i entre si, almenys per mitjà d'un itinerari per a vianants accessible, amb les característiques següents:

a) L'accés considerat principal ha de ser en tot cas accessible, i s'ha d'assegurar que es compleixen els paràmetres d'amplada i altura de pas, i que no hi hagi ressalts ni pendents.

b) A l'entrada dels espais naturals hi ha d'haver informació per a l'orientació i la localització de les edificacions d'ús públic, dels aparcaments i d'altres accessos si n'hi ha, i s'ha d'indicar el grau d'accessibilitat de cadascun d'aquests elements. Hi ha d'haver, a més, informació sobre la localització, les característiques i les dificultats dels itineraris per a vianants de l'espai natural. S'ha d'incloure, com a mínim, informació relativa a la ubicació, les distàncies que es recorreran, el grau de dificultat i el grau d'accessibilitat del recorregut. La informació ha d'estar disponible en qualsevol mitjà o suport que permeti que totes les persones interessades la puguin consultar de manera telemàtica, d'acord amb la normativa vigent en matèria d'accessibilitat.

c) Les zones pavimentades han de complir les característiques establertes en l'article 11 de l'Ordre TMA/851/2021, de 23 de juliol, per la qual es desenvolupa el document tècnic de condicions bàsiques d'accessibilitat i no-discriminació per a l'accés i la utilització dels espais públics urbanitzats. Es permet que el material utilitzat com a paviment sigui terra compactada amb una compactació superior al 95 % de l'assaig Proctor modificat, que permeti el trànsit de vianants de manera estable i segura. Si hi ha un paviment de diverses peces, la superfície ha de ser totalment homogènia, sense ressalts que suposin perill d'ensopegada. No s'admeten ressalts de més de 2 cm. No es permet utilitzar terres, grava o sorra que no estiguin prou compactades, i s'ha de garantir en tot cas un sistema de drenatge adequat que impossibiliti la pèrdua de compacitat del paviment.

d) En els itineraris per a vianants accessibles hi ha d'haver zones de descans a intervals de 50 m a 150 m, en funció de la naturalesa de l'itinerari, dotades, com a mínim, d'un banc accessible i/o un suport isquiàtic. Aquest banc o suport ha de tenir un espai lateral de diàmetre ≥ 1,50 m que no ha d'envair l'itinerari per a vianants accessible. Els miradors es consideren zona de descans.

e) Sempre que sigui possible, s'han de col·locar elements d'orientació i guia com vorades o altres elements anàlegs almenys a un costat dels itineraris per a vianants accessibles, amb alçària ≥ 0,25 m.

f) S'ha de proporcionar informació per a l'orientació i la localització dels itineraris per a vianants accessibles que connecten els accessos, les instal·lacions, els serveis i les activitats disponibles, la qual ha d'incloure com a mínim informació relativa a ubicació i distàncies. S'ha de situar en llocs visibles i accessibles, i s'ha d'assegurar que es detecta a una altura mínima de 25 cm mesurats des del nivell del terra. En els espais naturals la senyalització es podrà ajustar a les peculiaritats paisatgístiques de l'entorn.

g) S'ha de garantir que les baranes de protecció i els elements similars puguin ser detectats per persones amb discapacitat visual i que impedeixin la caiguda fortuïta de persones usuàries de productes de suport amb mobilitat reduïda.

h) Els espais destinats a la realització d'activitats han de disposar de places reservades per a persones amb discapacitat amb dotació i característiques segons el que estableix aquest Decret.

i) Els itineraris per a vianants accessibles han de disposar d'un senyal d'inici i un altre d'acabament, i també de balises o referències que serveixin com a guia en els punts de decisió, juntament amb senyals informatius fàcils d'entendre als llocs d'interès (àrees de descans, fites, possibles sortides, observatoris...).

j) Els edificis, els establiments i les instal·lacions d'ús públic situats en els espais naturals han de complir les especificacions que fixa la normativa estatal vigent. Si hi ha diversos edificis d'ús públic, han d'estar comunicats amb l'edifici principal mitjançant un itinerari per a vianants accessible.

k) En el cas de passarel·les de fusta, els taulons que formen la superfície s'han de col·locar de manera perpendicular al sentit de la marxa. Aquests taulons no han de tenir entre si espais de més d'1,5 cm, els quals podrien provocar que les cadires de rodes, els bastons o les crosses s'encallassin. A ambdós costats de la passarel·la s'ha de col·locar una vorada de seguretat de 10 cm d'alt que impedeixi que les rodes d'una cadira surtin i que serveixi de guia als usuaris cecs.

l) Quan hi hagi un desnivell inferior a 10 cm entre la cota del camí i les zones contigües, és convenient establir un contrast de color i textura entre els materials de l'itinerari i el terra o la vegetació contigua, per facilitar la identificació dels recorreguts a persones amb discapacitats sensorials, com ara ceguesa o manca de visió. En el cas que hi hagi un desnivell superior a 10 cm entre el camí i les zones contigües, cal col·locar una vorada de seguretat de 10 cm d'alçària que impedeixi que les rodes d'una cadira surtin i que serveixi de guia als usuaris cecs.

m) En el cas de desnivells superiors a 55 cm serà aplicable l'article 30 de l'Ordre TMA/851/2021, de 23 de juliol, per la qual es desenvolupa el document tècnic de condicions bàsiques d'accessibilitat i no-discriminació per a l'accés i la utilització dels espais públics urbanitzats.

 

Article 8

Oferta mínima de recorreguts interiors específics

1. Les administracions públiques competents en els espais naturals on es duguin a terme activitats destinades a l'ús públic han de garantir l'existència de recorreguts interiors que incloguin visites als elements o llocs singulars mitjançant itineraris per a vianants i espais d'estada accessibles, que combinin el respecte al medi ambient i el dret de totes les persones de gaudir de la natura, i que compleixin els requisits establerts en la normativa estatal d'accessibilitat en matèria d'urbanisme i edificació, així com les condicions recollides en aquest Decret.

2. En el termini màxim de tres anys a partir de l'entrada en vigor d'aquest Decret, les administracions públiques competents han d'oferir en un mínim del 10 % de tots els espais naturals protegits, i en el 10 % de totes les finques públiques, recorreguts interiors accessibles. Tots els espais naturals protegits i les finques públiques han d'oferir almenys una experiència de qualitat amb accessibilitat universal, que pot ser un itinerari, una visita o altres experiències similars. Així mateix, les administracions públiques competents han d'informar anualment sobre el compliment dels termes d'aquest apartat.

3. Els recorreguts interiors accessibles dels espais naturals d'ús públic s'han de publicar en els mitjans d'informació i comunicació institucionals, amb indicació de les característiques específiques i de l'equipament.

 

Capítol III Reserves d'aparcament, d'habitatges i de places a determinats actes públics per a persones amb discapacitat

Secció 1a Places d'aparcament reservades i targetes d'estacionament

Article 9

Característiques, senyalització i dimensions de les places d'aparcament reservades

1. Les ordenances municipals han de determinar els espais d'ús públic i les edificacions dels nuclis urbans que han de disposar d'un mínim d'una plaça d'aparcament reservada i dissenyada per al seu ús per persones titulars de la targeta d'estacionament per cada trenta places o fracció, independentment de les places destinades a residència o llocs de treball. La plaça d'aparcament reservada ha de complir les característiques següents:

a) Ubicació pròxima als punts d'encreuament entre els itineraris per a vianants accessibles i els itineraris de vehicles, per garantir l'accés des de la zona de transferència fins a l'itinerari per a vianants accessible de manera autònoma i segura, a nivell o mitjançant un gual per a vianants.

b) Dimensions ≥ 2,20 m d'ample i 5,00 m de profunditat per a places en línia o en bateria.

c) Zona de transferència annexa de dimensions ≥ 1,50 m d'ample i longitud de la plaça en bateria o ≥3 m de profunditat i amplada de la plaça en línia. La zona de transferència podrà ser compartida entre dues places contigües en aparcaments en bateria.

d) Senyalització vertical i horitzontal mitjançant el símbol internacional d'accessibilitat (SIA).

e) Línia perimetral de color contrastat, preferentment blanc, i fons de plaça blau Pantone 294, tant l'espai reservat al vehicle com la zona de transferència.

f) Senyalització de la prohibició d'aparcar per a la resta de vehicles.

2. Les places d'aparcament reservades i dissenyades per a l'ús per persones titulars de la targeta d'estacionament hauran de facilitar amb comoditat la transferència des del cotxe a la cadira de rodes, que sempre ha d'estar situada al carrer i no damunt la voravia o damunt l'arena o les herbes.

Article 10

Procediment de concessió de la targeta d'estacionament

La concessió de la targeta correspon a l'ajuntament de la localitat on resideix la persona sol·licitant i s'ha de tramitar d'acord amb les disposicions de caràcter general que regulen el procediment administratiu, amb les especialitats que es determinen en aquest article.

El procediment de concessió d'una targeta individual s'inicia a sol·licitud de la persona interessada, que ha d'adjuntar a la sol·licitud la documentació següent:

a) Una còpia compulsada del document d'identitat.

b) Dues fotografies de carnet idèntiques i actualitzades.

c) Un certificat de la condició legal de discapacitat.

d) Un dictamen sobre l'existència de problemes greus de mobilitat o un certificat que acrediti que compleix el requisit de mostrar en el millor ull una agudesa visual igual o inferior a 0,1 amb correcció, o un camp visual reduït a 10 graus o menys.

e) En el cas que la persona sol·licitant sigui estrangera, una fotocòpia compulsada de la targeta de residència.

L'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears no pot exigir a la ciutadania la presentació de documentació que es trobi en poder de l'Administració autonòmica o de la qual es pugui comprovar la informació per tècniques telemàtiques. En el primer cas és necessari que la persona interessada identifiqui l'expedient en el qual es troba el document. Així mateix, en tots els supòsits en què es pugui comprovar per tècniques telemàtiques, és suficient que la persona interessada informi del codi segur de verificació.

El dictamen sobre l'existència de problemes greus de mobilitat ha de ser emès pels equips de valoració i orientació de la Direcció General d'Atenció a la Dependència, i s'hi ha d'aplicar el barem establert en el Reial decret 1971/1999, de 23 de desembre, que regula el procediment per reconèixer, declarar i qualificar el grau de discapacitat. Aquest dictamen és preceptiu i vinculant als efectes de la resolució de concessió de la targeta.

El procediment de concessió d'una targeta a persones físiques o jurídiques titulars de vehicles destinats exclusivament al transport col·lectiu de persones amb discapacitat que presten serveis socials de promoció de l'autonomia personal i d'atenció a la dependència s'ha d'iniciar amb una sol·licitud del representant de l'entitat, a la qual ha d'adjuntar la documentació següent:

a) Escriptura de constitució de la societat o associació o estatuts de creació de l'entitat.

b) Document que acrediti la representació de l'entitat i fotocòpia compulsada del DNI.

c) Declaració censal o declaració d'impost d'activitats econòmiques (IAE).

d) Documentació del vehicle (fitxa tècnica i permís de circulació).

Les persones que, a causa d'una malaltia o patologia d'extrema gravetat que suposi fefaentment una reducció substancial de l'esperança de vida, presentin una mobilitat reduïda, encara que aquesta no hagi estat dictaminada oficialment, han d'adjuntar a la sol·licitud un certificat del personal mèdic dels serveis públics de salut que ha de tenir la validació de la inspecció dels serveis sanitaris competents segons el domicili de la persona sol·licitant.

La resolució de denegació de la targeta ha de ser motivada. Contra aquesta resolució es pot interposar un recurs administratiu.

Article 11

Renovació

1. Per renovar la targeta s'ha de presentar la documentació següent:

a) Un certificat de la condició legal de discapacitat.

b) Un dictamen sobre l'existència de problemes greus de mobilitat, actualitzat, emès per la Direcció General d'Atenció a la Dependència o per l'òrgan competent per emetre'l.

c) Dues fotografies de carnet idèntiques i actualitzades.

d) El DNI en vigor i la targeta antiga.

2. Si s'actua mitjançant representant, és necessari adjuntar una autorització de la persona discapacitada.

3. Si es tracta d'una persona jurídica, s'ha de presentar la mateixa documentació que per obtenir la targeta per primera vegada.

Article 12

Model de targeta

El model de targeta és el que preveu la Recomanació 98/376/CE del Consell de la Unió Europea, de 4 de juny de 1998, sobre la creació d'una targeta d'estacionament per a persones amb discapacitat, amb les característiques que recull l'annex 1 d'aquest Decret.

Article 13

Àmbit de validesa

Si el dictamen de valoració de problemes de mobilitat té caràcter definitiu, la targeta té un període de validesa de cinc anys des de la data d'expedició. En el cas que el dictamen tengui caràcter provisional, el període de validesa de la targeta és de sis mesos prorrogables, amb un límit de cinc anys, i, en tot cas, fins a la data de revisió que consti en el dictamen emès pel Servei de Valoració i Orientació de la Discapacitat i la Dependència, adscrit a la Direcció General d'Atenció a la Dependència.

Article 14

Ús de la targeta

1. La targeta d'estacionament és personal i intransferible i quan el titular sigui una persona física la podrà utilitzar en qualsevol vehicle en què es traslladi, tant si el titular de la targeta és el conductor com si no ho és. A aquest efecte, s'ha d'assenyalar aquesta circumstància en el model de sol·licitud.

2. Quan el titular de la targeta sigui una persona jurídica, haurà d'incloure la matrícula o les matrícules dels vehicles habilitats per transportar les persones amb greus problemes de mobilitat.

3. Quan es faci servir, s'haurà d'exhibir en la part davantera del vehicle de manera que només sigui visible l'anvers per dur a terme el control corresponent.

4. En cas d'utilització en absència de la persona titular sense causa justificada, serà aplicable el que disposa l'article 51.d) de la Llei 8 /2017, de 3 d'agost, d'accessibilitat universal de les Illes Balears, sempre que s'hagi utilitzat sense coneixement de la persona titular de la targeta.

 

Secció 2a Reserva d'habitatges públics

Article 15

Informació relativa a la reserva d'habitatges

1. Les administracions públiques competents han d'informar al seu web institucional del nombre d'habitatges destinats a reserva per a persones amb discapacitat de totes les programacions anuals autoritzades d'habitatges de protecció oficial, de promoció pública o privada, d'acord amb l'article 16 de la Llei 8/2017, de 3 d'agost, d'accessibilitat universal de les Illes Balears.

2. La informació publicada del paràgraf anterior ha de contenir, com a mínim, les característiques d'accessibilitat universal de l'habitatge, la ubicació i les condicions específiques per reservar-lo, adquirir-lo o llogar-lo.

 

Secció 3a Reserva de places a determinats actes públics

Article 16

Reserva de places en actes públics culturals, esportius i de lleure

1. Els espais públics o de concurrència pública autoritzats per al desenvolupament d'activitats culturals, esportives o d'esplai amb una dotació superior a cinquanta seients o places per al públic en general han de disposar de la reserva de places d'ús preferent següent:

a) Una plaça reservada d'ús preferent per a la persona usuària de cadira de rodes per cada cent places o fracció.

b) A partir de cinquanta places, una plaça reservada d'ús preferent per a persones usuàries de productes de suport a la mobilitat diferents de la cadira de rodes, per cada cent places o fracció.

c) A partir de cinquanta places i quan l'activitat tengui un component auditiu, una plaça reservada d'ús preferent per a persones amb discapacitat auditiva per cada cinquanta places o fracció, dotada amb bucle magnètic i situada a primera fila.

d) A partir de cinquanta places, una plaça reservada d'ús preferent per a persones amb discapacitat visual per cada cinquanta places o fracció. I disposar d'un servei d'acompanyament a les instal·lacions si és sol·licitat per la persona amb discapacitat visual.

e) Els espais reservats han d'estar comunicats amb l'accés a la sala mitjançant un itinerari accessible i, en el cas que hi hagi informació pública, ha de complir els requisits de lectura fàcil establerts en aquest Decret.

2. La ubicació de les places reservades s'ha de fer preferentment d'acord amb les característiques següents:

a) S'han de situar preferiblement prop dels accessos, dels itineraris que condueixin a l'escenari o nucli d'interès i dels itineraris específicament dissenyats per facilitar i garantir l'accessibilitat universal. 

b) S'ha de fer una distribució de les places reservades anàloga a la resta de les places, de manera que n'hi hagi en les diferents àrees en què es distribueixi el lloc, l'espai o la instal·lació de l'acte públic.

c) No han d'envair ni afectar els recorreguts d'evacuació ni les portes de sortida d'emergència.

d) En les activitats que tenguin un component auditiu, les places han d'estar situades en les primeres files o de forma preferencial a distància suficient per a la lectura labial, poder llegir els subtítols o veure amb suficiència la interpretació amb llengua de signes, o, si no és possible, s'han d'instal·lar sistemes d'imatge que en garanteixin la visualització. Aquests espais han d'estar adaptats amb bucle magnètic. L'estrada o l'accés al lloc d'orador ha de presentar característiques d'itinerari per a vianants accessible des de l'auditori.

3. En qualsevol cas, tota plaça reservada o preferent ha d'estar integrada en un itinerari accessible que interconnecti els accessos a l'exterior, els serveis higiènics accessibles i els serveis interiors destinats a la generalitat del públic. Així mateix, sense necessitat que la persona usuària ho requereixi, s'ha de garantir una plaça de seient d'acompanyant devora cada plaça reservada o adaptada.

 

TÍTOL II DISPOSICIONS BÀSIQUES EN LES COMUNICACIONS, EN LA TRANSMISSIÓ D'INFORMACIÓ I EN LA SENYALITZACIÓ EN ESPAIS D'ÚS PÚBLIC

Article 17

Criteris i condicions bàsiques d'accessibilitat universal en els elements d'informació i senyalització

1. Els elements d'informació i senyalització a disposició de les persones en els espais públics regulats en aquest Decret han d'incorporar els criteris d'accessibilitat universal per tal de garantir l'accés i la comprensió de la informació i la comunicació bàsica i essencial de totes les persones, de manera progressiva, en un termini màxim de deu anys des de l'entrada en vigor d'aquest Decret. En el cas dels itineraris de vianants accessibles, l'adequació s'ha de fer en el termini màxim de tres anys.

2. Els itineraris de vianants i espais d'estada i ús accessibles han de garantir l'accés a la informació i l'orientació necessària a tota la població de manera eficaç durant tot el recorregut a fi que sigui possible localitzar, comprendre i utilitzar els diferents espais i serveis a disposició del públic.

3. Els itineraris de vianants accessibles a la via pública han d'estar identificats mitjançant senyalització en diferents punts del trajecte, amb una distància mínima entre cada element de senyalització de 100 metres, d'acord amb els criteris establerts en la normativa estatal bàsica i amb les característiques de senyalització específiques establertes en aquest Decret.

4. Qualsevol sistema de senyalització i comunicació que contengui elements visuals, sonors o tàctils ha d'incorporar els criteris de disseny per garantir l'accés universal a la informació de manera autònoma. Per assegurar la comunicació, la informació s'ha de facilitar per una combinació de dos canals, quan sigui possible, de manera que permeti a la persona usuària obtenir i comprendre tota la informació necessària per a l'ús de l'entorn, independentment de la seva discapacitat o circumstància de mobilitat reduïda.

5. En els espais naturals protegits i en finques públiques on l'adopció de les mesures previstes en aquest títol sigui incompatible amb la conservació i protecció de l'espai natural protegit, les administracions públiques afectades han de cercar mecanismes de col·laboració i coordinació per aconseguir un equilibri entre el dret d'accés i gaudi i la protecció del medi ambient, sens perjudici que es vagin adaptant progressivament a les previsions d'aquest títol.

6. En tot cas, els itineraris de vianants accessibles han d'estar publicats a les webs de les administracions públiques competents en matèria d'accessibilitat universal de manera que puguin ser consultats per la ciutadania en qualsevol moment.

7. Queden excloses de l'àmbit d'aquest Decret:

a) Les informacions de caràcter comercial la supressió de les quals no suposi la impossibilitat d'accés i ús a un espai, bé o servei.

b) Les informacions i senyalitzacions de trànsit, que es regeixen per la seva pròpia normativa.

 

Article 18

Criteris d'ubicació de la senyalització i de qualsevol element de mobiliari urbà a la via pública

1. Amb la finalitat d'evitar els riscs per a la circulació de vianants derivats de la proliferació d'elements de senyalització, il·luminació i altres elements de mobiliari urbà en les àrees de vianants, aquests s'han d'agrupar en el menor nombre de suports i s'han d'ubicar al costat de la banda exterior de la vorera.

2. Quan l'amplada lliure de pas no permeti la instal·lació d'elements de senyalització i il·luminació al costat de l'itinerari de vianants accessible, aquests podran estar adossats a façana, i la vora inferior ha de quedar a una alçada mínima de 2,20 m.

3. En el cas en què els elements de senyalització es col·loquin a una altura inferior, s'han de seguir les pautes generals de disseny i ubicació de mobiliari urbà.

4. En el cas que s'incorpori il·luminació enrasada al paviment, l'acabat ha de ser no lliscant.

Article 19

Criteris d'accessibilitat cognitiva

1. L'accessibilitat cognitiva ha d'estar orientada a millorar la comunicació i la comprensió de la informació per a tota la ciutadania i ha de complir, com a mínim, les característiques següents:

a) Disminuir, tant com sigui possible, la dependència de la memorització com a eina per recordar informació.

b) Utilitzar el major nombre de formats complementaris o de manera combinada (visual, àudio, multigràfic).

c) Reduir la necessitat del destinatari d'utilitzar les seves habilitats organitzatives complexes.

2. Respecte de les condicions d'accessibilitat cognitiva no establertes expressament en aquest Decret, són aplicables les condicions bàsiques previstes en la normativa estatal, de caràcter bàsic, d'acord amb el que preveu la Llei 6/2022, de 31 de març, per establir i regular l'accessibilitat cognitiva i les seves condicions d'exigència i aplicació.

Article 20

Senyalització visual

Les condicions bàsiques de retolació en els rètols, els cartells, els plafons informatius i altres elements de comunicació visual s'han de dissenyar seguint les característiques següents:

a) Tipografia amb un traç de lletra de pal (sense serifs) de caràcter aproximat del 15 % de la seva alçària i espaiat entre caràcters entre un 5 % i un 10 % més gran que el que s'utilitza en la composició amb espaiat automàtic.

b) Si el text ocupa més d'una línia, s'ha d'alinear a l'esquerra. L'interlineat ha de ser del 30 % de la mida del caràcter.

c) Contrast cromàtic entre figura i fons de l'element de senyalització, i entre aquest i el parament en què es troba.

d) Mida mínima de caràcter segons les distàncies de lectura següents:

i. Distància curta (0,50 m - 1 m), mida mínima 14 mm, recomanat 28 mm.

ii. Distància mitjana (1 m - 5 m), mida mínima 70 mm, recomanat 140 mm.

iii. Distància llarga (> 5 m), mida segons la regla H = L/200, en què H és la mida de font en centímetres, i L, la distància de lectura en centímetres.

e) S'han de fer servir pictogrames de coneixement universal, segons la norma UNE 21542 (norma ISO 7001). Com a mínim, s'han de senyalitzar mitjançant pictograma normalitzat els elements següents:

i. Places d'aparcament accessibles.

ii. Ascensors accessibles.

iii. Accessos i recorreguts accessibles alternatius.

iv. Serveis higiènics d'ús general.

v. Serveis higiènics accessibles.

vi. Espais reservats per a persones amb discapacitat física o sensorial.

vii. Instal·lacions per a cans d'assistència.

viii. Instal·lacions dotades amb bucle magnètic o altres sistemes adaptats per a persones amb discapacitat auditiva.

ix. Qualsevol altre element adaptat per a persones usuàries amb discapacitat.

f) Mida de pictograma: 10 cm d'alt i 10 cm d'ample per a distàncies de menys d'un metre, i 20 cm d'alt i 20 cm d'ample per a distàncies de menys de dos metres. Per a distàncies superiors, és recomanable aplicar la regla de dimensionament establerta per a caràcters a distàncies llargues.

g) La superfície d'acabat no ha de produir reflexos ni enlluernament.

h) La senyalització visual s'ha de situar de manera que no suposi un obstacle i s'han d'evitar elements volats a altures de 2,20 m no protegits.

i) Les condicions bàsiques dels elements de senyalització direccional i d'ús són les següents:

i. Senyalització direccional: les fletxes s'han de situar devora el text que acompanyin. S'han de col·locar a l'esquerra del text quan indiquin direcció cap a l'esquerra, a dalt o a baix, i a la dreta quan indiquin direcció cap a la dreta. La mida de la fletxa ha de ser la mateixa del text que acompanya.

ii. Senyalització d'accés: en l'accés als edificis d'ús públic hi ha d'haver una placa identificativa que inclogui, com a mínim, el nom de l'edifici, el nom de l'accés i, de manera opcional, una altra informació rellevant bàsica que sigui d'interès. La placa identificativa ha d'incloure transcripció braille i s'ha d'ubicar en el costat dret de l'accés, a una altura d'1,45 m - 1,75 m.

iii. Directoris: els directoris generals s'han de situar en els accessos a l'edifici i han d'indicar els usos més rellevants de cada planta. Els directoris de planta se situen en els accessos a cada planta (davant cada escala i/o ascensor principal). Poden incloure transcripció braille i/o alt relleu, i han d'estar situats, en aquest cas, dins la zona ergonòmica (1,45 m - 1,75 m).

iv. Número de planta: en els ascensors s'ha de senyalitzar el número de planta en el muntant dret segons el sentit de sortida de la cabina, amb una mida de 10 cm d'ample i 10 cm d'alt. Ha d'incloure transcripció braille i s'ha d'ubicar a una altura d'1,45 m - 1,75 m.

v. Senyalització de serveis higiènics: els serveis higiènics d'ús general s'han de senyalitzar amb pictogrames normalitzats de sexe i els serveis higiènics adaptats per a persones amb discapacitat s'han de senyalitzar mitjançant SIA. En ambdós casos s'ha d'incloure transcripció braille i alt relleu, i s'han d'ubicar al costat dret de la porta, a una altura d'1,45 m - 1,75 m.

vi. Senyalització de dependències interiors: la senyalització d'ús associat a dependències (despatxos, aules, consultes, habitacions, etc.) s'ha d'ubicar en el costat dret de la porta, a una altura d'1,45 m - 1,75 m. Pot incloure transcripció en braille.

j) Les condicions bàsiques de senyalització de paraments transparents són les següents:

i. Aquestes superfícies han d'estar proveïdes, en tota la seva longitud, de senyalització visualment contrastada situada a una altura inferior compresa entre 0,90 m i 1,10 m, i a una altura superior compresa entre 1,50 m i 1,70 m.

ii. La senyalització esmentada no és necessària quan hi hagi muntants separats per una distància de 0,60 m, com a màxim, o si la superfície vidrada disposa almenys d'un travesser situat a l'altura inferior esmentada abans.

iii. Les portes de vidre han de disposar de senyalització conformement al paràgraf anterior. En el cas que es col·loquin en superfícies vidrades, la senyalització que s'ha d'incorporar ha de diferenciar de manera clara les parts fixes de les mòbils que constitueixen el buit de pas a través de l'ús del color o la composició realitzada.

 

Article 21

Senyalització hàptica

1. La informació amb recursos hàptics s'ha de situar en una àrea compresa entre els 0,90 m i 1,75 m d'altura, i preferentment a 1,50 m d'altura.

2. La incorporació del sistema Braille i alt relleu s'ha de fer segons la norma UNE 170002 Requisits d'accessibilitat per a una retolació accessible, o actualitzacions posteriors.

3. Els caràcters impresos i en alt relleu s'han d'ubicar a la part superior del senyal, centrats en el cas que es tracti d'un rètol amb una sola paraula o justificats a l'esquerra quan en contenguin més d'una. Els caràcters en braille s'han d'ubicar a la part inferior i sempre justificats a l'esquerra. Els punts que formin els caràcters en braille han d'estar a una distància mínima de 10 mm i màxima de 30 mm de la vora inferior esquerra del rètol.

4. S'han d'incloure plànols tàctils i visuals en els accessos a edificis públics amb una superfície de 500 m² per planta, així com en terminals de transport públic que disposin de diverses andanes o dàrsenes. S'han de situar als vestíbuls principals dels edificis, pròxims als accessos i punts d'informació, i han de complir les característiques següents:

a) Han de recollir una figura esquemàtica de cada planta de l'edifici i han d'identificar les àrees, els itineraris i les dependències més freqüentment utilitzats o de més interès (punts d'informació, nuclis de comunicació, lavabos…).

b) La informació ha de ser concisa, bàsica i amb símbols senzills.

c) Han de permetre l'aproximació de qualsevol persona (inclosos els usuaris de cadira de rodes). Per això, es proposa instal·lar-los sobre un faristol amb les característiques següents:

i. El plànol de lectura ha d'estar situat a una altura de 85 cm mesurats des del terra. El plànol ha de tenir una inclinació de 40º respecte a l'horitzontal per permetre un accés fàcil a la informació.

ii. Ha de tenir un buit lliure a la part inferior que permeti que s'hi pugui acostar una persona en cadira de rodes. Les mides d'aquest buit lliure han de ser de 70 cm d'altura lliure, per 80 cm d'amplada, per 50 cm de profunditat.

iii. Ha d'incorporar braille i alt relleu.

d) Sempre han d'anar acompanyats de paviment podotàctil d'encaminament des de l'accés més proper o s'han d'ubicar en un àmbit proper o en el punt d'atenció.

e) En accessos el punt d'informació dels quals es trobi molt allunyat de les portes, han d'anar acompanyats, a més, d'un punt de sol·licitud d'assistència dotat d'un bucle d'inducció magnètica.

Article 22

Senyalització podotàctil

1. Els paviments tàctils tenen com a finalitat assegurar trajectòries principals o advertir del perill i permetre que les persones amb discapacitat visual detectin i rebin fàcilment la informació mitjançant el peu o el bastó blanc. El disseny ha de ser normalitzat segons la norma UNE CEN/TS 15209:2009 EX i ha de ser sobre relleu, amb alt contrast, de material no lliscant.

2. Es distingeixen dos tipus de paviment tàctil, segons la seva finalitat:

a) Paviment acanalat o llistat: senyalitza encaminament o guia en l'itinerari per a vianants accessible, així com proximitat a elements de canvi de nivell. Ha d'estar constituït per peces o materials amb un acabat d'estries rectes i paral·leles.

b) Paviment de botons: indica advertència o proximitat a punts de perill. Ha d'estar constituït per botons troncocònics. S'ha de disposar de manera que els botons formin una retícula ortogonal orientada en el sentit de la marxa, de manera que faciliti el pas d'elements amb rodes.

3. El relleu del paviment podotàctil ha de ser de 3 ±1 mm en espais interiors i de 5±1 mm en espais exteriors.

4. Àmbits d'ús:

a) Orientació. Tant en exteriors urbanitzats com en interiors d'edificació s'han de fer servir els paviments següents:

i. Com a guia de direcció: franja d'estria longitudinal en els itineraris que es consideri necessari orientar fins a l'entrada accessible perquè no es disposi de límits físics en l'entorn urbà.

ii. Com a advertència de canvi de nivell: franja d'estria transversal a les zones d'embarcament i desembarcament d'escales, rampes i ascensors.

iii. Com a advertència de perill: paviment de botons per advertir sobre la proximitat de la calçada en els punts d'encreuament de carril de bicicletes o patinets o les vorades d'andana.

iv. Com a advertència de punt d'encreuament de circulacions: paviment de botons amb unes dimensions d'1,20 m d'ample i 1,20 m de profunditat.

v. Com a advertència de l'existència d'un carril de bicicletes quan aquest passi sobre una zona o itineraris per a vianants: paviment d'estria transversal al sentit de la marxa als laterals del carril de bicicletes.

b) Elements de comunicació vertical. En escales, ascensors, rampes i elements mecànics, tant en exteriors urbanitzats com en interiors d'edificació, s'ha de fer servir una franja d'estria transversal amb les dimensions establertes en cada element, segons la normativa vigent aplicable.

Article 23

Criteris bàsics en matèria de senyalització accessible en els procediments d'autoprotecció i emergència

1. Els edificis, els establiments i les instal·lacions d'ús o concurrència pública que hagin de disposar de mesures de seguretat i evacuació d'acord amb la reglamentació vigent han d'incloure en els seus estudis de seguretat d'ús i plans d'autoprotecció i emergència els procediments d'avís accessibles, els protocols d'actuació específics d'evacuació i els mitjans de suport necessaris per a les persones amb discapacitat física, sensorial i intel·lectual amb l'objectiu de garantir-ne la seguretat.

2. Els sistemes d'alarma han de ser perceptibles des de tots els punts habitables mitjançant els senyals acústics i lluminosos o, si no n'hi ha, segons els mitjans alternatius establerts en el pla d'autoprotecció corresponent.

3. Els recorreguts d'evacuació adaptats o les rutes d'evacuació accessibles han d'estar senyalitzats d'acord amb la norma UNE 23034:1988, o la que la substitueixi, acompanyades del SIA (símbol internacional d'accessibilitat per a la mobilitat). Aquesta senyalització ha de ser visible fins i tot en cas de fallada en el subministrament en l'enllumenat normal.

4. En cas que hi hagi zones de refugi o àrees de rescat assistit, han d'anar identificades mitjançant la senyalització específica acompanyades del SIA.

5. Sempre que els plans d'evacuació accessibles siguin obligatoris, aquests s'han de dissenyar d'acord amb els criteris establerts en la norma UNE 23032:2015 Seguretat contra incendis, o actualitzacions posteriors.

 

TÍTOL III DISPOSICIONS RELATIVES A LES OFICINES D'ATENCIÓ AL PÚBLIC I ALS SERVEIS D'ATENCIÓ AL PÚBLIC

Capítol I Oficines d'atenció al públic

Article 24

Criteris i condicions bàsiques d'accessibilitat universal en els serveis públics

1. Les administracions públiques han de prestar el servei d'atenció al públic complint els preceptes de la Llei 8/2017, de 3 d'agost, d'accessibilitat universal de les Illes Balears, i d'aquest Decret.

2. Els òrgans competents de cadascuna de les administracions de les Illes Balears han de determinar les oficines d'atenció al públic que s'han d'ajustar a les condicions d'accessibilitat establertes en aquest capítol.

Article 25

Ubicació de les oficines d'atenció al públic

1. Sempre que sigui possible, l'oficina s'ha de situar a nivell de la via pública. En cas contrari, ha de disposar de rampes d'accés o ascensors que permetin a persones amb discapacitat l'ús autònom i segur d'aquestes instal·lacions.

2. L'oficina ha d'estar correctament senyalitzada visualment des de l'exterior. Aquesta senyalització ha de ser comprensible per les persones amb discapacitat intel·lectual.

3. Almenys un dels itineraris que uneixi els accessos de l'oficina amb la via pública ha de ser accessible en els termes que s'exposen en aquest Decret.

4. En el cas que les oficines disposin de places d'aparcament, un nombre suficient de places han d'estar degudament senyalitzades i han de complir els requisits exposats en aquest Decret.

Article 26

Accés a les oficines d'atenció al públic

1. L'espai adjacent, interior i exterior, a la porta d'accés de l'oficina ha de ser horitzontal i no ha de presentar obstacles.

2. El terra ha de ser continu entre l'espai interior i exterior. Qualsevol element al terra, com per exemple catifes, passafils, etc., ha d'estar arran del paviment.

3. Els intercomunicadors i els sistemes d'avís o trucada han de ser accessibles, tant pel que fa al seu ús (text i veu) com a la seva localització.

4. Les portes d'entrada han de ser accessibles pel que fa al sistema d'obertura, corredissa o abatible, a les dimensions del seu espai de pas lliure, als mecanismes d'obertura i tancament i a la força de maniobra per exercir l'obertura.

5. Si les portes són envidrades o de vidre s'han de protegir i senyalitzar d'acord amb el que disposa el Reial decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s'aprova el Codi tècnic de l'edificació.

6. Els sistemes de control d'accés no han de suposar cap obstacle per a la circulació de persones amb problemes de mobilitat, ni per a la circulació de persones que utilitzin dispositius d'ajuda a la mobilitat com ara cans d'assistència o bastons de mobilitat. Tampoc no han d'interferir amb dispositius personals electromagnètics com ara marcapassos i pròtesis auditives.

7. Els sistemes de seguretat han d'estar degudament senyalitzats i han d'oferir indicacions precises de com s'ha d'actuar en situacions concretes, com en el cas de cadires de rodes, pròtesis auditives o marcapassos.

Article 27

Senyalització interior accessible

1. Els plafons d'informació gràfica, permanents o temporals, han d'estar situats paral·lels al sentit de la marxa i, sempre que sigui possible, adjacents a una paret o superfície, de manera que no estiguin tapats per cap obstacle.

2. La informació rellevant s'ha de disposar, almenys, en dues de les tres modalitats sensorials —visual, acústica i tàctil—, tenint en compte els criteris següents:

— La senyalització visual s'ha d'acompanyar amb símbols i caràcters gràfics, preferentment símbols estàndard internacionals, i el senyal s'ha de diferenciar de l'entorn.

— Per tal d'atendre les persones que utilitzen pròtesis auditives, la senyalització acústica s'ha d'adequar a una gamma audible i no molesta de freqüències i intensitats, i s'ha d'utilitzar un senyal d'atenció, visual i acústic previ al missatge. A més, tota la informació emesa per megafonia s'ha de mostrar també en plafons textuals que siguin visibles. En el cas que utilitzin pròtesis auditives, la senyalització acústica s'ha d'adequar a una gamma audible i no molesta de freqüències i intensitats.

— La senyalització tàctil s'ha de proporcionar mitjançant textures rugoses i caràcters en alt relleu o braille.

 

Article 28

Excepcions

Les condicions d'accessibilitat universal establertes en aquest capítol poden ser parcialment exceptuades quan a l'edifici on s'ubiqui l'oficina, o al seu entorn, concorrin circumstàncies relatives a les infraestructures o de protecció del patrimoni que en facin impossible l'aplicació des d'un punt de vista material o econòmic.

Capítol II Serveis d'atenció al públic

Article 29

Serveis d'atenció al públic en els espais privats de concurrència pública en els quals es duguin a terme activitats o es prestin serveis educatius, artístics, recreatius i d'entreteniment

Totes les activitats o els serveis educatius, artístics, recreatius i d'entreteniment, en els espais privats de concurrència pública, han d'oferir el servei d'atenció al públic i han de garantir les condicions d'accessibilitat universal previstes en la Llei 8/2017, de 3 d'agost, d'accessibilitat universal de les Illes Balears, i en aquest Decret. L'adaptació a aquestes condicions s'ha de fer de manera progressiva en un termini màxim de cinc anys des de l'entrada en vigor d'aquest Decret.

Article 30

Criteris específics en matèria de texts d'interès públic rellevants publicats per les administracions públiques

Les administracions públiques han de garantir i promoure l'edició en el format de lectura fàcil dels texts d'interès públic de més rellevància que aquestes publiquin en qualsevol tipus de format, especialment en les publicades en format digital o electrònic als webs institucionals, aplicant els criteris establerts en la norma UNE 153101: 2018 EX Lectura fàcil. Pautes i recomanacions per a l'elaboració de documents, o actualitzacions posteriors. Igualment han de garantir que els texts d'interès públic rellevants publicats per les administracions públiques siguin també accessibles per a les persones amb discapacitat auditiva que s'expressen en llengua de signes. Aquests texts es poden editar en format digital i adaptats a la llengua de signes.

Aquests criteris s'han de complir en un termini màxim de tres anys des de l'aprovació d'aquest Decret. Així mateix, les administracions públiques competents han d'informar anualment sobre el compliment dels termes d'aquest apartat.

Article 31

Criteris específics en els serveis d'atenció al públic de les administracions públiques en matèria de sistemes augmentatius i alternatius de comunicació

1. Les administracions públiques han de garantir la prestació de serveis d'intèrprets de llengua de signes i/o mediació comunicativa a totes les persones que ho requereixin en els serveis d'atenció al públic per tal de garantir la igualtat d'oportunitats, la no‑discriminació i l'accessibilitat universal. Amb aquest objectiu, han de promoure la formació dels empleats públics sobre discapacitat auditiva i llengua de signes perquè atenguin el públic de manera correcta.

2. Les activitats d'interpretació en llengua de signes en els serveis d'atenció al públic de les administracions públiques es podran dur a terme mitjançant personal que tengui la titulació del grau superior d'intèrpret de llengua de signes o estudis de grau universitari que acreditin que el titular té la capacitació per a la interpretació de la llengua de signes. Les activitats de mediació comunicativa en els serveis d'atenció al públic de les administracions públiques es podran dur a terme mitjançant personal que tengui la titulació del grau superior en mediació comunicativa o estudis de grau universitari que acreditin que el titular té la capacitació per a la mediació comunicativa. Si no, es podran usar sistemes telemàtics o plataformes de videointerpretació de llengua de signes i mitjans de suport a la comunicació que garanteixin l'accessibilitat a la informació en igualtat de condicions durant tot l'horari d'atenció al públic.

3. Els serveis d'atenció al públic de centres hospitalaris i d'urgències públics i privats que optin per la dotació de personal acreditat com a intèrpret de llengua de signes i/o mediador comunicatiu han de disposar, com a mínim, d'un intèrpret de llengua de signes en l'horari d'atenció al públic.

Capítol III Accessibilitat dels llocs web i de les aplicacions de dispositius mòbils en l'àmbit de les administracions públiques

Article 32

Comunicacions sobre requisits d'accessibilitat

1. L'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i els ens que integren el seu sector públic instrumental han d'oferir a les persones usuàries un mecanisme de comunicació que permeti a qualsevol persona física o jurídica informar sobre qualsevol possible incompliment per part dels seus llocs web o de les seves aplicacions per a dispositius mòbils dels requisits d'accessibilitat que estableix el Reial decret 1112/2018, de 7 de setembre, sobre accessibilitat dels llocs web i aplicacions per a dispositius mòbils del sector públic, i també transmetre altres dificultats d'accés al contingut o formular qualsevol altra consulta o suggeriment de millora relativa a l'accessibilitat del lloc web o aplicació per a dispositius mòbils.

2. Les comunicacions a què fa referència l'apartat anterior es poden presentar a través de mitjans electrònics habilitant una adreça electrònica específica o un formulari que permeti la presentació telemàtica. Addicionalment, s'ha d'habilitar almenys un dels següents canals complementaris a l'electrònic: un telèfon o una oficina física d'atenció.

Article 33

Sol·licituds d'informació accessible i queixes

1. Les persones físiques o jurídiques poden sol·licitar a l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i als ens que integren el seu sector públic instrumental la informació relativa a continguts que estan exclosos de l'àmbit d'aplicació del Reial decret 1112/2018, de 7 de setembre, sobre accessibilitat dels llocs web i aplicacions per a dispositius mòbils del sector públic, o exempts del compliment dels requisits d'accessibilitat que s'hi estableixen, i també formular queixes relatives al compliment dels requisits del Reial decret esmentat.

2. Les sol·licituds d'informació accessible i queixes s'han de presentar i registrar d'acord amb els requisits que estableix la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

3. En el cas de les sol·licituds d'informació accessible, la persona interessada ha de concretar, amb tota claredat, els fets, les raons i la petició que permetin constatar que es tracta d'una sol·licitud raonable i legítima.

4. Una vegada rebudes les sol·licituds d'informació accessible i queixes, l'entitat obligada ha de respondre a la persona interessada en el termini de vint dies hàbils.

5. El transcurs del termini esmentat es pot suspendre en cas que s'hagi de requerir la persona interessada perquè, en un termini de deu dies hàbils, formuli els aclariments necessaris per a la tramitació correcta de la sol·licitud d'informació accessible o queixa. Si transcorre el termini esmentat i la persona interessada no ha fet els aclariments oportuns, es continua la tramitació.

6. La resposta ha d'incloure la informació següent:

a) La unitat que emet la resposta.

b) La decisió que s'ha adoptat.

c) Si escau, la informació accessible sol·licitada.

d) Si escau, el termini estimatiu i la unitat responsable de dur a terme les mesures per corregir un possible incompliment, si aquestes no es poden adoptar immediatament.

e) La unitat davant la qual es pot reclamar i el procediment pel qual es pot fer la reclamació.

7. Si transcorre el termini màxim per respondre sense notificació de la resposta, s'entén que la sol·licitud d'informació accessible no ha estat acceptada o que la queixa no ha estat considerada.

Article 34

Procediment de reclamació

1. Si una vegada feta una sol·licitud d'informació accessible o queixa, aquesta ha estat desestimada, no s'està d'acord amb la decisió adoptada o la resposta no compleix els requisits que preveu l'article 33.5, la persona interessada pot iniciar una reclamació per conèixer els motius de la desestimació i oposar-s'hi, instar l'adopció de les mesures oportunes en el cas que no estigui d'acord amb la decisió adoptada, o exposar les raons per les quals es considera que la resposta no compleix els requisits exigits.

Igualment es pot iniciar una reclamació en cas que hagi transcorregut el termini de vint dies hàbils i no s'hagi obtingut resposta.

2. Aquesta reclamació s'ha de presentar i registrar d'acord amb els requisits que estableix la Llei 39/2015, d'1 d'octubre.

La reclamació s'ha d'adreçar a la unitat responsable d'accessibilitat de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o, si la resposta s'ha fet des de la mateixa unitat responsable d'accessibilitat, a la persona jeràrquicament superior.

3. L'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i els ens que integren el seu sector públic instrumental han d'incloure en la declaració d'accessibilitat la unitat a la qual s'han d'elevar les reclamacions juntament amb l'enllaç al sistema de registre en el qual s'ha de fer la reclamació esmentada.

4. Una vegada rebuda la reclamació, la unitat responsable d'atendre-la ha de respondre a la persona interessada en el termini màxim de dos mesos.

5. El transcurs del termini esmentat es pot suspendre en cas que s'hagi de requerir la persona interessada perquè, en un termini de deu dies hàbils, formuli els aclariments necessaris per a la tramitació correcta de la reclamació. Si transcorre el termini esmentat i la persona interessada no ha fet els aclariments oportuns, s'ha de continuar la tramitació de la reclamació.

6. Contra aquesta resolució es poden interposar els recursos administratius que preveuen la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Article 35

Unitat responsable d'accessibilitat

1. La Direcció General de Modernització i Administració Digital és la unitat responsable de garantir el compliment dels requisits d'accessibilitat dels llocs web i les aplicacions per a dispositius mòbils de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

2. Correspon a la unitat responsable d'accessibilitat definir el model de funcionament dins el seu àmbit competencial.

Article 36

Declaració d'accessibilitat

1. La declaració d'accessibilitat s'ha d'elaborar conformement al model de declaració que s'aprovi mitjançant una ordre ministerial. Fins que no s'aprovi aquest model, s'ha d'aplicar la Decisió d'execució (UE) 2018/1523 de la Comissió, d'11 d'octubre de 2018, per la qual s'estableix un model de declaració d'accessibilitat de conformitat amb la Directiva (UE) 2016/2012 del Parlament Europeu i del Consell, de 26 d'octubre, sobre l'accessibilitat dels llocs web i les aplicacions per a dispositius mòbils dels organismes del sector públic.

2. Les revisions d'accessibilitat s'han de dur a terme conformement al model i les condicions específiques que s'estableixin per ordre ministerial.

 

TÍTOL IV OFICINA AUTONÒMICA D'ACCESSIBILITAT UNIVERSAL DE LES ILLES BALEARS

Capítol I Definició i funcions

Article 37

Oficina Autonòmica d'Accessibilitat Universal

1. L'Oficina Autonòmica d'Accessibilitat Universal de les Illes Balears és un òrgan administratiu de caràcter permanent i especialitzat encarregat de promoure la igualtat d'oportunitats i la no-discriminació de la ciutadania en matèria d'accessibilitat universal.

2. L'Oficina Autonòmica d'Accessibilitat Universal de les Illes Balears depèn orgànicament de la Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat (Direcció General de Coordinació, Relacions amb el Parlament, Drets i Diversitat).

3. La direcció de l'Oficina Autonòmica d'Accessibilitat Universal de les Illes Balears l'ha d'exercir un funcionari de carrera pertanyent a un cos del grup A1, que haurà d'acreditar, preferentment, experiència o formació en matèria d'accessibilitat universal.

Article 38

Funcions

Corresponen a l'Oficina Autonòmica d'Accessibilitat Universal de les Illes Balears les funcions següents:

a) Coordinar l'elaboració del Pla Autonòmic d'Accessibilitat Universal, d'acord amb el que preveu l'article 38 de la Llei 8/2017, de 3 d'agost, d'accessibilitat universal de les Illes Balears.

b) Avaluar la realització de plans d'accessibilitat en l'àmbit autonòmic i promoure'n la implantació en l'àmbit insular.

c) Avaluar el compliment normatiu en matèria d'accessibilitat universal de totes les administracions i entitats públiques de la comunitat autònoma i de les entitats privades titulars d'espais de concurrència pública, i vetlar per aquest compliment.

d) Recollir les denúncies per discriminació en matèria d'accessibilitat universal, sens perjudici de les atribucions i les competències dels organismes o les administracions que siguin competents, així com fer el seguiment de les actuacions administratives.

e) A instàncies dels òrgans competents, emetre informes previs a la incoació d'expedients sancionadors prevists en la Llei 8/2017, de 3 d'agost, d'accessibilitat universal de les Illes Balears.

f) Proposar al Govern de les Illes Balears mesures o decisions que promoguin estructuralment o conjunturalment la igualtat d'oportunitats i la no-discriminació en matèria d'accessibilitat universal.

g) Fomentar l'elaboració i la difusió de desenvolupaments tècnics que permetin millorar contínuament els nivells d'accessibilitat universal en l'espai i el servei públic, en el seu vessant físic, sensorial i cognitiu.

h) Donar assessorament amb caràcter facultatiu i no vinculant als òrgans de l'Administració autonòmica i el seu sector públic instrumental que ho requereixin, així com col·laborar amb les oficines d'accessibilitat universal dels consells insulars i dels ajuntaments.

i) Elaborar, amb caràcter anual, una memòria per al Consell de Govern de les Illes Balears sobre la situació de la igualtat d'oportunitats i la no-discriminació de la ciutadania en matèria d'accessibilitat universal, en què també es reculli la informació relativa als expedients informatius oberts i tramitats per l'Oficina com a conseqüència de les consultes, les queixes o les denúncies presentades.

j) Exercir les funcions d'oficina de promoció de l'accessibilitat universal (OPAU) en l'àmbit de competència autonòmica.

 

Capítol II Procediments d'actuació

Article 39

Presentació de denúncies, queixes i suggeriments

Les denúncies, així com les queixes i els suggeriments, s'han de presentar mitjançant formularis específics que s'han de tramitar preferentment per via telemàtica, mitjançant la pàgina web de l'Oficina Autonòmica d'Accessibilitat Universal (OAAU), com també per correu electrònic, correu postal i presencial a l'OAAU. Tota la informació i els procediments que s'han de seguir estaran disponibles a la Seu Electrònica de l'Administració de la Comunitat Autònoma i a la pàgina web de l'OAAU.

Article 40

Actuacions en relació amb les denúncies o queixes

1. L'Oficina Autonòmica d'Accessibilitat Universal de les Illes Balears ha de remetre la denúncia o queixa formulada a l'autoritat competent, i hi ha d'adjuntar, si escau, un informe sobre la normativa aplicable, la presumpta infracció, i altres circumstàncies que es considerin rellevants en relació amb la defensa dels drets a l'accessibilitat universal.

2. L'autoritat competent podrà sol·licitar la col·laboració de l'Oficina Autonòmica d'Accessibilitat Universal de les Illes Balears per elaborar l'informe corresponent per esclarir les circumstàncies derivades d'una denúncia que pugui ser objecte d'infracció, durant la tramitació de l'expedient sancionador corresponent.

3. La resolució definitiva del procediment sancionador que es pugui haver substanciat s'ha de remetre a l'efecte informatiu a l'Oficina Autonòmica d'Accessibilitat Universal de les Illes Balears.

​​​​​​​Article 41

Consultes

1. Les consultes sobre les condicions i els criteris normatius o tècnics en relació amb l'accessibilitat les han de presentar els ciutadans, mitjançant formularis específics que s'han de tramitar preferentment per via telemàtica, a través de la pàgina web de l'Oficina Autonòmica d'Accessibilitat Universal (OAAU), com també per correu electrònic, correu postal i presencial a l'OAAU. Tota la informació i els procediments que s'han de seguir estaran disponibles a la Seu Electrònica de l'Administració de la Comunitat Autònoma i a la pàgina web de l'OAAU.

2. En el supòsit de consultes o informes sol·licitats per les administracions públiques, s'han de presentar d'acord amb el que preveu la normativa vigent.

3. Sempre que sigui necessari o convenient, abans de contestar la consulta, l'Oficina Autonòmica d'Accessibilitat Universal ha de sol·licitar la col·laboració de l'administració o l'òrgan competent més especialitzat.

4. L'Oficina Autonòmica d'Accessibilitat Universal ha de publicar a la seva web les preguntes i respostes freqüents en relació amb l'aplicació de la normativa d'accessibilitat universal.

Article 42

Col·laboració interadministrativa

L'Oficina Autonòmica d'Accessibilitat Universal de les Illes Balears ha d'establir la col·laboració necessària amb la resta d'oficines o serveis de promoció de l'accessibilitat universal de les Illes Balears a l'efecte d'establir criteris comuns d'actuació, i de resolució de consultes o suggeriments en relació amb l'aplicació de les normes vigents.

Així mateix, aquesta col·laboració podrà incloure la detecció de les necessitats de modificació o d'harmonització de les diverses normes sectorials, a l'efecte d'incloure-les en la memòria anual que elabori l'Oficina Autonòmica d'Accessibilitat Universal.

 

TÍTOL V MESURES DE FOMENT, PROMOCIÓ I PARTICIPACIÓ

Capítol I Mesures de foment

Article 43

Ajuts públics

Les administracions públiques de les Illes Balears podran incorporar a les convocatòries de subvencions i ajuts públics la valoració d'actuacions dirigides a la consecució efectiva de la igualtat d'oportunitats, la no-discriminació i l'accessibilitat universal per part de les entitats sol·licitants en els projectes amb un objecte diferent, excepte en els casos en què, per la naturalesa de la subvenció o dels sol·licitants, el fet de no incorporar-la estigui justificat.

Article 44

Accessibilitat en els plans d'estudi

En el termini de dos anys comptador des de l'entrada en vigor d'aquest Decret, els plans d'estudi dels diferents ensenyaments universitaris i de formació professional, així com els dels diferents ensenyaments de primària, secundària i batxillerat als quals es refereixen els articles 45.1 i 45.2 de la Llei 8/2017, de 3 d'agost, respectivament, hauran d'haver incorporat els continguts i els programes que garanteixin els coneixements en matèria d'accessibilitat universal.

Capítol II Consell per a l'Accessibilitat

Article 45

Definició

El Consell per a l'Accessibilitat, adscrit a la Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat, és l'òrgan col·legiat de participació i de consulta en matèria d'accessibilitat.

​​​​​​​Article 46

Funcions

Les funcions del Consell per a l'Accessibilitat són les següents:

a) Informar sobre els projectes de decret que tenguin incidència directa en l'accessibilitat.

b) Debatre sobre l'estat de l'accessibilitat i les mesures per fomentar-la.

c) Informar sobre la proposta de pla autonòmic d'accessibilitat universal, que inclourà els plans del Govern de les Illes Balears, dels consells insulars i, si cal, dels ajuntaments, d'acord amb el que preveu l'article 38 de la Llei 8/2017, de 3 d'agost, d'accessibilitat universal de les Illes Balears.

d) Fer propostes i recomanacions d'actuació en matèria d'urbanisme, edificació, transport, comunicació, productes i serveis, i també dur a terme qualsevol altra actuació informativa i assessora que es consideri convenient.

e) Conèixer les actuacions anuals que han duit a terme les diferents conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i fer-ne una memòria anual, que es publicarà a la pàgina web www.caib.es i que serà accessible.

f) Elaborar els informes en matèria d'accessibilitat universal que li encarregui la conselleria d'adscripció.

g) Participar amb un representant en els òrgans col·legiats de participació ciutadana del Govern de les Illes Balears dels àmbits que són objecte de la Llei 8/2017, de 3 d'agost, i d'aquest Decret.

h) Promoure estudis i iniciatives sobre actuacions i projectes relacionats amb les polítiques d'accessibilitat.

i) Donar a conèixer el nombre de denúncies presentades cada any, així com les causes que en motiven la presentació.

j) Qualsevol altra funció que li encarregui el Govern de les Illes Balears.

 

Article 47

Composició

1. Són membres del Consell per a l'Accessibilitat:

a) El president o presidenta, que és la persona titular de la Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat.

b) El vicepresident o vicepresidenta, que és una persona representant de les entitats socials i dels col·lectius de persones amb discapacitat.

c) En representació de les conselleries del Govern de les Illes Balears, una persona representant per a cadascuna de les matèries competencials següents:

• Coordinació, drets i diversitat
• Territori
• Arquitectura
• Mobilitat
• Serveis socials
• Salut
• Turisme
• Educació
• Administració digital

d) Una persona en representació de l'Administració general de l'Estat, designada pel delegat o delegada del Govern a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

e) Quatre representants dels consells insulars, un per cada consell insular.

f) Una persona en representació de l'Ajuntament de Palma.

g) Una persona en representació de la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears.

h) Una persona en representació de les entitats no lucratives de persones amb mobilitat reduïda.

i) Una persona en representació de les entitats no lucratives de persones amb visibilitat reduïda.

j) Una persona en representació de les entitats no lucratives de persones amb comunicació reduïda.

k) Una persona en representació de les entitats no lucratives de persones amb capacitats cognitives reduïdes.

l) Una persona en representació del col·legi professional d'arquitectura.

m) Una persona en representació dels col·legis oficials d'arquitectes tècnics i aparelladors de Mallorca, de Menorca i d'Eivissa i Formentera.

n) Una persona en representació del col·legi professional d'enginyeria industrial.

o) Una persona en representació del Col·legi Oficial de Pèrits i Enginyers Tècnics Industrials de les Illes Balears.

p) Una persona en representació del col·legi professional d'enginyeria de camins, canals i ports.

q) Una persona en representació del col·legi professional d'enginyeria tècnica d'obres públiques.

r) Una persona en representació del col·legi professional d'advocats.

s) Una persona en representació del col·legi professional d'administradors de finques.

t) Una persona en representació per cada col·legi professional de medicina, psicologia i infermeria.

u) Una persona en representació de cadascuna de les dues organitzacions empresarials que tenen la consideració de més representativa a les Illes Balears.

v) Una persona en representació de cadascuna de les dues organitzacions sindicals que tenen la consideració de més representativa a les Illes Balears.

w) El director o directora de l'Oficina Autonòmica d'Accessibilitat Universal de les Illes Balears, amb veu i sense vot.

2. El secretari o secretària, que assisteix a les sessions amb veu però sense vot, ha de ser designat per la presidència del Consell entre els funcionaris o funcionaries de la conselleria de la qual és titular.

3. Cadascuna de les administracions, entitats, col·legis i associacions ha de designar un titular o una titular i un suplent o una suplent.

4. En compliment del principi de presència equilibrada de dones i homes, previst en l'article 4 de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes, s'han d'establir les mesures de coordinació prèvies necessàries en la convocatòria per vetlar per l'equilibri esmentat.

5. La vicepresidència serà rotatòria, cada dos anys, entre els representants de les associacions o federacions que agrupen les persones amb discapacitat. L'ordre de rotació l'establiran de comú acord les mateixes associacions o federacions. En cas que no hi hagi acord, es determinarà l'ordre per sorteig, a instàncies de la presidència del Consell per a l'Accessibilitat.

6. Qualsevol dels membres designats pot delegar el seu vot en una altra de les persones designades que assisteixi a la sessió. En qualsevol cas, la inassistència injustificada i reiterada de la persona designada pot donar lloc, amb audiència prèvia, a la substitució per una altra persona per mer acord entre la presidència i la vicepresidència.

7. A proposta de qualsevol membre designat, hi poden assistir persones convidades que, amb veu però sense vot, poden participar en les sessions.

Article 48

Règim de sessions

1. El Consell per a l'Accessibilitat s'ha de reunir amb caràcter ordinari almenys cada any i amb caràcter extraordinari a petició motivada d'un terç dels membres.

2. El Consell per a l'Accessibilitat pot actuar en ple i en comissió delegada. El ple pot establir els membres i els assumptes que es poden aprovar en comissió delegada.

Article 49

Convocatòria

El president o presidenta ha de convocar les reunions amb cinc dies d'antelació, com a mínim. El termini de convocatòria es pot reduir a tres dies en cas d'urgència.

Les convocatòries han de contenir l'ordre del dia, la data, l'hora i el lloc en què es durà a terme la sessió i, si escau, s'hi ha d'adjuntar l'acta de la sessió anterior i la documentació suficient per conèixer els temes que s'hi tractaran.

Les convocatòries s'han de remetre als membres per mitjans electrònics.

Article 50

Constitució

1. Perquè el Consell per a l'Accessibilitat es constitueixi vàlidament als efectes de dur a terme sessions, deliberar i prendre acords, es requereix, en primera convocatòria, l'assistència, presencial o a distància, del president o presidenta i del secretari o secretària, o, si escau, de les persones que els substitueixin, i de la meitat dels membres com a mínim.

2. Si no hi ha quòrum, les sessions del Consell per a l'Accessibilitat es poden dur a terme, en segona convocatòria, mitja hora després, i és suficient l'assistència d'un terç dels membres, a més del president o presidenta i el secretari o secretària, o de les persones que els substitueixin.

3. Quan per qualsevol motiu no es dugui a terme la sessió, el secretari o secretària ha de substituir l'acta per una diligència, amb el vistiplau del president o presidenta, en què han de constar la causa per la qual no s'ha realitzat, el nom dels assistents i els dels membres que hagin excusat la seva assistència.

4. Per dur a terme les sessions amb assistència presencial i a distància, s'ha d'informar els membres dels mitjans electrònics que es poden utilitzar, del sistema de connexió i, si escau, dels llocs on estiguin disponibles els mitjans tècnics necessaris per assistir a la reunió i participar-hi, d'acord amb l'article 17.1 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.

Article 51

Acords, votacions i actes

1. Els acords s'han d'adoptar per majoria de vots.

2. Correspon al president o presidenta dirimir els empats amb el seu vot de qualitat.

3. Les actes s'han de regir pel que disposa l'article 18 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, i per les previsions d'aquest article.

4. Es considera aprovada en la mateixa sessió l'acta que, posteriorment a la reunió, sigui distribuïda entre els membres i de la qual es rebi la conformitat per qualsevol mitjà. El secretari o secretària ha de deixar constància d'aquesta circumstància.

5. Els membres que discrepin de l'acord majoritari poden formular un vot particular per escrit en el termini de dos dies, que s'ha d'incorporar al text aprovat.

Article 52

Comissions, grups de treball i compareixences

1. El Consell per a l'Accessibilitat pot constituir comissions, grups de treball o ponències tècniques per preparar reunions o estudiar temes concrets d'interès per al compliment de les seves funcions.

2. Es pot acordar sol·licitar la compareixença davant el Consell per a l'Accessibilitat de les comissions o dels grups de treball i de personal tècnic, assessor, o expert quan es consideri necessària per raó de la matèria que s'ha de tractar.

Article 53

Reglament intern

El Consell per a l'Accessibilitat pot establir, si ho considera necessari, el seu propi reglament intern de funcionament en el marc del que estableixen aquest article, el capítol II del títol preliminar de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, i el capítol V del títol II de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

 

Capítol III Organització institucional i coordinació entre les administracions públiques

Article 54

Comissió Mixta d'Accessibilitat Universal

1. La Comissió Mixta d'Accessibilitat Universal és l'òrgan col·legiat de coordinació interadministrativa en matèria d'accessibilitat.

2. La Comissió Mixta d'Accessibilitat Universal està integrada per un representant polític o una representant política i un altre tècnic o tècnica de les administracions i entitats següents:

• La Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat.
• La conselleria competent en matèria de serveis socials.
• La conselleria competent en habitatge.
• La conselleria competent en matèria d'ordenació del territori.
• El Consell Insular de Mallorca.
• El Consell Insular de Menorca.
• El Consell Insular d'Eivissa.
• El Consell Insular de Formentera.
• L'Ajuntament de Palma.
• La Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears.
• El director o la directora de l'Oficina Autonòmica d'Accessibilitat Universal de les Illes Balears, amb veu i sense vot.

3. La presidència l'exerceix el representant polític o la representant política de la Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat.

4. S'ha de garantir una presència equilibrada d'homes i dones en la composició de la Comissió Mixta.

5. La Comissió Mixta d'Accessibilitat Universal té, des d'un punt de vista polític i institucional, les funcions següents:

a) Supervisar i avaluar l'execució del Pla Autonòmic d'Accessibilitat Universal.

b) Garantir que l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, els consells insulars i els municipis destinen una part del seu pressupost anual al compliment del que disposen els articles 39.1 i 39.3 de la Llei 8/2017, de 3 d'agost, respectivament, i que l'executen.

c) Fer el seguiment i valorar l'execució dels plans d'accessibilitat de les administracions públiques.

d) Proposar les mesures d'acció positiva que hauran de promoure les administracions públiques, en els seus àmbits competencials, i també fer la valoració posterior dels resultats, mitjançant informes públics que han de garantir l'accessibilitat.

e) Qualsevol altra funció que li encarregui el Govern de les Illes Balears.

6. La Comissió Mixta ha d'informar anualment el Consell per a l'Accessibilitat de les seves actuacions.

7. La Comissió Mixta s'ha d'ajustar al que disposen els articles 15 a 18 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, i el capítol V del títol I de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

8. Pel que fa a la constitució, als acords, a les votacions i a les actes, hi és aplicable el que preveuen els articles 50 i 51 d'aquest Decret.

9. La Comissió Mixta està adscrita orgànicament a la Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat, i pot regular el seu funcionament intern reglamentàriament.

Article 55

Comissió Interdepartamental d'Accessibilitat Universal

1. La Comissió Interdepartamental d'Accessibilitat Universal és l'òrgan tècnic per a la implementació interna dels plans d'accessibilitat de l'Administració de la Comunitat Autònoma i del sector públic instrumental.

2. La Comissió Interdepartamental està integrada pels membres següents:

• El secretari o secretària general de cadascuna de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma.
• El director o directora general de Coordinació, Relacions amb el Parlament, Drets i Diversitat.
• El director o directora general de Pressuposts.
• El gerent o la gerent del Servei de Salut de les Illes Balears (IBSALUT).
• Un empleat públic o una empleada pública en representació de cadascuna de les àrees anteriors.
• El director o directora de l'Oficina Autonòmica d'Accessibilitat Universal de les Illes Balears, amb veu i sense vot.

3. Ha d'exercir la presidència la persona que ocupi la Secretaria General de la Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat. La secretaria de la Comissió recaurà en personal funcionari.

4. S'ha de garantir la presència equilibrada d'homes i dones en la composició de la Comissió Interdepartamental.

5. La Comissió Interdepartamental té les funcions següents:

a) Dissenyar els plans d'accessibilitat de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i dels ens del sector públic i fer-ne el seguiment.

b) Coordinar la implantació interna dels plans d'accessibilitat de la Comunitat Autònoma i dels ens del sector públic.

c) Proposar totes les mesures necessàries per a la implementació dels plans de referència.

d) Col·laborar en la redacció de l'informe d'avaluació de la implantació efectiva en cadascun dels àmbits d'aplicació de la Llei 8/2017, de 3 d'agost, d'accessibilitat universal de les Illes Balears, i d'aquest Decret.

e) Identificar, si cal, els òrgans competents en funció de la matèria a l'efecte de l'inici, la tramitació i la resolució dels procediments sancionadors i evitar possibles duplicitats.

f) Qualsevol altra funció que li sigui encarregada.

6. La Comissió Interdepartamental s'ha d'ajustar al que disposen els articles 15 a 18 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, i el capítol V del títol I de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

7. Pel que fa a la constitució, els acords, les votacions i les actes, hi és aplicable el que preveuen els articles 50 i 51 d'aquest Decret.

8. La Comissió Interdepartamental està adscrita orgànicament a la Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat, i pot regular el seu funcionament intern reglamentàriament.

Article 56

Unitats per a l'accessibilitat

1. Per impulsar les mesures necessàries s'ha de constituir o designar a cada conselleria una unitat administrativa per executar el que disposen la Llei 8/2017, aquest Decret i la resta de normativa que s'aprovi en la matèria.

2. Aquestes unitats administratives s'han de coordinar permanentment amb l'Oficina Autonòmica d'Accessibilitat Universal de les Illes Balears.

3. Les unitats administratives han de dur a terme reunions periòdiques per coordinar l'execució conjunta i unificada de les mesures que imposen la Llei 8/2017, aquest Decret i la resta de normativa que s'aprovi en la matèria.

 

Capítol IV Oficines de promoció de l'accessibilitat universal

Article 57

Definició

Les oficines de promoció de l'accessibilitat universal (OPAU) són serveis públics de caràcter tècnic i administratiu dedicats al seguiment, l'assessorament i l'avaluació de les actuacions de les administracions públiques en matèria d'accessibilitat universal, en el marc competencial corresponent.

Els consells insulars i l'Ajuntament de Palma han de disposar de la seva respectiva OPAU en el termini màxim de divuit mesos des de l'entrada en vigor d'aquest Decret.

Article 58

Funcions

Les oficines de promoció de l'accessibilitat universal tenen, en l'àmbit territorial o competencial respectiu, les funcions següents:

a) Formar, assessorar i orientar en matèria d'accessibilitat universal les institucions, les administracions, les empreses i la ciutadania.

b) Assessorar els municipis en la redacció i el seguiment de l'execució dels plans municipals d'accessibilitat, així com en les possibles modificacions o revisions, i recopilar les dades que requereixin a les administracions locals per fer el seguiment de la seva execució.

c) Coordinar l'actuació transversal de les diferents àrees d'actuació administrativa, així com de les entitats locals de cada àmbit insular.

d) Atendre les consultes dels tècnics municipals en matèria d'accessibilitat universal i assessorar-los en la redacció de projectes i en la implementació d'actuacions, en matèria d'accessibilitat.

e) Difondre i promocionar la normativa d'accessibilitat i vetlar perquè es compleixi.

f) Promoure la planificació, el disseny i el desenvolupament d'accions formatives externes en matèria d'accessibilitat universal, així com de les adreçades a empleats públics.

g) Fer el seguiment de l'aplicació efectiva en els municipis de la Llei 8/2017, de 3 d'agost, i d'aquest Decret, i emetre un informe anual, que ha de ser públic, amb els resultats que se'n derivin.

 

Article 59

Relacions interadministratives

En el marc dels principis de cooperació, col·laboració i coordinació, l'Administració de la Comunitat Autònoma i les administracions competents han de vehicular jurídicament la posada en marxa i el funcionament de les oficines de promoció de l'accessibilitat universal, així com la seva consolidació.

TÍTOL VI RÈGIM SANCIONADOR

Article 60

Especificacions de les infraccions lleus de l'article 53.e) de la Llei 8/2017, de 3 d'agost, d'accessibilitat universal de les Illes Balears

1. Són infraccions molt greus, greus o lleus les previstes com a tals en la Llei 8/2017, de 3 d'agost, d'accessibilitat universal de les Illes Balears.

2. De conformitat amb l'article 51.e) de la Llei 8/2017, són infraccions lleus:

— L'incompliment del percentatge mínim de reserva de places per a persones amb discapacitat en actes públics culturals, esportius i d'oci, establert en l'article 9 d'aquest Reglament, sempre que no constitueixin infracció greu o molt greu.

— L'incompliment de la proporció d'unitats accessibles i de les característiques establertes en l'article 18 d'aquest Reglament, sempre que no constitueixin infracció greu o molt greu.

— L'incompliment de les actuacions de senyalització visual, hàptica i pododàctil previstes en els articles 20, 21 i 22 d'aquest Reglament en matèria de comunicacions i en la transmissió d'informació, sempre que no constitueixin infracció greu o molt greu.

— L'incompliment de les previsions en matèria de senyalització accessible en els procediments d'autoprotecció i emergència establertes en l'article 23 d'aquest Reglament, sempre que no constitueixin infracció greu o molt greu.

 

Article 61

Òrgans competents en matèria sancionadora

Són competents per iniciar, tramitar i imposar sancions en l'àmbit de les seves competències els òrgans de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, els òrgans de l'Administració municipal i els òrgans del consell insular corresponent que determinin les seves respectives normes organitzatives.

Article 62

Competència en matèria sancionadora de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

Correspon a l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears:

a) Iniciar, tramitar i imposar sancions en els supòsits de la infracció molt greu tipificada en l'article 53.f) de la Llei 8/2017, de 3 d'agost, d'accessibilitat universal de les Illes Balears.

b) Iniciar, tramitar i imposar sancions quan les conductes infractores es projectin en l'àmbit superior al d'una illa.

c) Iniciar el procediment, si escau, en el cas que un ajuntament o un consell insular no exerceixi les seves competències en matèria sancionadora, en els termes prevists en l'article 65.6 de la Llei 8/2017, de 3 d'agost, d'accessibilitat universal de les Illes Balears.

 

Article 63

Competència en matèria sancionadora dels ajuntaments i dels consells insulars

Correspon als òrgans competents dels ajuntaments i dels consells insulars, segons les seves normes organitzatives, la iniciació, la instrucció i la imposició de sancions de totes les infraccions previstes en la Llei 8/2017, de 3 d'agost, d'accessibilitat universal de les Illes Balears, tret de la conducta tipificada com a infracció molt greu en l'article 53.f) de la norma esmentada, així com de les conductes infractores que es projectin en l'àmbit superior al de l'illa.

Article 64

Òrgans competents per instruir i resoldre els procediments sancionadors en l'àmbit de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

És competent per iniciar, tramitar i imposar sancions en l'àmbit de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears l'òrgan que té la competència en relació amb les matèries sobre les quals incideixen les infraccions previstes en el títol VI de la Llei 8/2017, de 3 d'agost, d'accessibilitat universal de les Illes Balears.

La instrucció del procediment sancionador correspondrà al titular de la direcció general competent per raó de la matèria, i la resolució, al conseller o consellera respectiu.

Article 65

Informació a l'Oficina Autonòmica d'Accessibilitat Universal de les Illes Balears

Tots els procediments sancionadors i les resolucions de competència autonòmica s'han de comunicar a l'Oficina Autonòmica d'Accessibilitat Universal de les Illes Balears, sens perjudici de l'aplicació de la normativa en relació amb la protecció de dades personals.

Disposició addicional primera

Avaluació de la implantació

Com a mínim cada dos anys, des de l'aprovació d'aquest Decret, la Direcció General de Coordinació, Relacions amb el Parlament, Drets i Diversitat de la Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat, amb la col·laboració de totes les conselleries competents, n'ha d'avaluar la implantació efectiva en cadascun dels àmbits d'aplicació de la Llei 8/2017, de 3 d'agost, d'accessibilitat universal de les Illes Balears, i d'aquest Decret.

S'ha d'elevar al Consell de Govern l'informe resultant i informar-ne el Consell per a l'Accessibilitat.

Disposició addicional segona

Conselleries competents del Govern de les Illes Balears

1. La referència en aquest Decret a la Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat s'ha d'entendre referida a la competència de l'impuls de la incorporació de la perspectiva d'accessibilitat universal en les polítiques, els serveis i les actuacions d'àmbit autonòmic, mitjançant la Direcció General de Coordinació, Relacions amb el Parlament, Drets i Diversitat; sens perjudici que, en el futur, pugui modificar-se la denominació de la conselleria o l'adscripció d'aquesta competència, en virtut de les competències de la presidenta del Govern de les Illes Balears, d'acord amb el que preveu l'article 10.d) de la Llei 1/2019, del Govern de les Illes Balears.

2. Les conselleries són competents en relació amb l'execució del que preveu aquest Decret, en funció de les matèries de les quals són competents i que suposin l'eliminació de barreres arquitectòniques i altres mesures d'accessibilitat universal.

Disposició addicional tercera

Condicions específiques d'accessibilitat universal en el transport marítim entre ports o punts de les Illes Balears

1. Les passarel·les d'embarcament i de desembarcament de passatgers han de presentar les característiques següents:

a) El terra ha de ser antilliscant en mullat i ha de disposar d'estriatge o d'un altre sistema que reforci l'antilliscament. No hi pot haver travessers que presentin ressalts.

b) L'embarcador s'ha de dissenyar i dimensionar tenint en compte les mitjanes d'altura de la làmina d'aigua, de manera que la major part de l'any es prevegi una inclinació de les passarel·les al més suau possible, procurant pendents ≤ 12 %.

c) Amplada ≥ 1,20 m entre barreres de protecció.

d) Han de disposar de barreres de protecció en ambdós costats, i s'ha d'instal·lar, almenys, un element paral·lel a terra en tota la seva longitud, a una altura de 10 cm, i passamans a ambdós costats com a suport o guia.

e) S'ha de preveure una amplada de pantalà suficient perquè la rampa passarel·la d'accés al vaixell hi pugui descansar i un espai previ d'1,50 m de diàmetre per permetre l'accés d'una persona usuària de productes de suport. La zona del pantalà pròxima a l'itinerari accessible en la qual es produeixi alt risc de caiguda a causa de les possibles maniobres de gir d'un usuari amb mobilitat reduïda també s'ha de protegir mitjançant barreres.

2. A fi de facilitar el transport de persones amb discapacitat, les terminals de transport marítim han de disposar d'un servei d'acompanyament i suport per a persones amb discapacitat.

Disposició addicional quarta

Posada en funcionament de l'Oficina Autonòmica d'Accessibilitat Universal de les Illes Balears

El Govern de les Illes Balears ha de dotar l'Oficina Autonòmica d'Accessibilitat Universal de les Illes Balears dels mitjans personals i pressupostaris necessaris per a la seva posada en marxa i funcionament, en el termini màxim de sis mesos des de l'entrada en vigor d'aquest Decret.

Disposició addicional cinquena

Informació en relació amb la normativa vigent

1. A l'efecte informatiu, l'annex 2 d'aquest Decret inclou la llista de la normativa estatal respecte de l'accessibilitat dels edificis, en matèria d'accés i la utilització de les formes de transport per a persones amb discapacitat i en matèria d'accessibilitat dels llocs web i les aplicacions per a dispositius mòbils del sector públic, vigent en la data d'aprovació d'aquest Decret.

2. A l'efecte de mantenir la informació en relació amb la normativa vigent en matèria d'accessibilitat, correspon a l'Oficina Autonòmica d'Accessibilitat Universal de les Illes Balears publicar la llista de la normativa vigent en la seva pàgina web.

Disposició addicional sisena

Aplicació del Decret en relació amb els pressuposts de l'any 2023 i de l'any 2024

El que preveu l'apartat 3 de l'article 5 del Decret no serà d'aplicació obligatòria fins als pressuposts de l'any 2024. No obstant això, les entitats locals podran aplicar-ho al pressupost de 2023 si a l'entrada en vigor del Decret l'estat de la tramitació dels pressuposts d'aquestes ho fa possible.

Disposició transitòria única

Mentre no es dugui a terme el desenvolupament normatiu específic previst en la Llei 6/2022, de 31 de març, per establir i regular l'accessibilitat cognitiva i les seves condicions d'exigència i aplicació, que modifica el Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i la seva inclusió social, per a la informació escrita s'han d'aplicar els criteris d'acord amb el que estableix la norma UNE 153101: 2018 EX Lectura fàcil. Pautes i recomanacions per a l'elaboració de documents, o actualitzacions posteriors.

Disposició derogatòria única

1. Es deroga el títol II, «Consell Assessor per a la Millora de l'Accessibilitat i la Supressió de Barreres Arquitectòniques», del Decret 110/2010, de 15 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament per a la millora de l'accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques.

2. En relació amb el capítol III del títol I, «Barreres arquitectòniques en els mitjans de transport», del Decret 110/2010, de 15 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament per a la millora de l'accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques, queden derogades totes les disposicions que contradiguin el que preveu aquest Decret o s'hi oposin.

Disposició final primera

Adaptació a la normativa bàsica més favorable

En el supòsit de modificació de la normativa bàsica estatal i les condicions bàsiques en un sentit més exigent i favorable pel que fa a l'accessibilitat del que preveu aquest Decret, el Govern de les Illes Balears haurà d'adaptar aquest Decret per via d'urgència en un període no superior a sis mesos, tot i que mentrestant s'apliquin els criteris prevists com a condicions bàsiques de la norma estatal.

Disposició final segona

Habilitació reglamentària

S'habiliten tots els consellers o conselleres, dins l'àmbit de les seves competències, perquè dictin les disposicions necessàries per desplegar aquest Decret.

Disposició final tercera

Entrada en vigor

Aquest Decret entra en vigor al cap d'un mes de la data de publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 23 de gener de 2023

	La presidenta
La consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat Mercedes Garrido Rodríquez	Francesca Lluch Armengol i Socias
La consellera d'Afers Socials i Esports Fina Santiago Rodríguez   El conseller de Medi Ambient i Territori Miquel Mir Gual   El conseller de Mobilitat i Habitatge Josep Marí i Ribas

 

 

​​​​​​​ANNEX 1 Característiques de la targeta d'aparcament reservat

1. La targeta ha de tenir les característiques següents:

1. Les dimensions han de ser les següents: 106 mm de longitud i 148 mm d'amplada.
2. El color ha de ser blau clar, amb l'excepció del símbol blanc, que representa, sobre ona de color blau fosc, una cadira de rodes.
3. La targeta d'estacionament per a persones amb discapacitat ha d'estar plastificada, a excepció de l'espai previst per a la signatura del titular o del representant de l'entitat.
4. La targeta d'estacionament per a persones amb discapacitat ha de tenir un anvers i un revers, cadascun dels quals ha d'estar dividit verticalment en dues meitats.

2. Model i dades de l'anvers de les targetes de persones amb discapacitat

A la meitat esquerra de l'anvers hi ha de figurar:

• El símbol de la cadira de rodes en blanc sobre el fons blau fosc.
• La data de caducitat de la targeta.
• El número de la targeta.
• El nom de l'autoritat que expedeix la targeta.

A la meitat dreta de l'anvers hi ha de figurar:

• La inscripció «Targeta d'estacionament per a persones amb discapacitat» en català i en castellà. A continuació, i degudament separada, hi ha d'haver la inscripció «Targeta d'estacionament» en la resta de llengües de la Unió Europea.
• La inscripció «Model de la Unió Europea» en català i en castellà.
• En el fons, la lletra E en majúscula dins el símbol de la Unió Europea (el cercle de dotze estrelles).

3. Model i dades del revers de la targeta de persones amb discapacitat

A la meitat esquerra del revers hi ha de figurar:

• Llinatges de la persona titular.
• Nom de la persona titular.
• Signatura de la persona titular.
• Fotografia de la persona titular.

A la meitat dreta del revers hi ha de figurar:

• En català i castellà, la indicació següent: «Aquesta targeta dona dret a utilitzar les facilitats d'estacionament vigents en qualsevol lloc del país on es trobi el titular».
• En català i castellà, la indicació següent: «Per fer-la servir, s'ha d'exhibir en la part davantera del vehicle de manera que només sigui visible l'anvers de la targeta, per dur a terme el control corresponent».

4. Model i dades de l'anvers de les targetes de transport col·lectiu

L'anvers de la targeta per a persones físiques o jurídiques titulars de vehicles destinats exclusivament al transport col·lectiu de persones amb discapacitat que presten serveis socials de promoció de l'autonomia personal i d'atenció a la dependència ha de ser similar a la descrita en l'apartat segon.

5. Model i dades del revers de les targetes de transport col·lectiu

A la meitat esquerra del revers hi ha de figurar:

• Matrícula
• Raó social
• Signatura de la persona titular.

A la meitat dreta del revers hi ha de figurar:

• En català i castellà, la indicació següent: «Aquesta targeta dona dret a utilitzar les facilitats d'estacionament vigents en qualsevol lloc del país on es trobi el titular».
• En català i castellà, la indicació següent: «Per fer-la servir, s'ha d'exhibir en la part davantera del vehicle de manera que només sigui visible l'anvers de la targeta, per dur a terme el control corresponent».

 

 

​​​​​​​ANNEX 2

A. Llista de la normativa estatal respecte de l'accessibilitat

• Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i la seva inclusió social.
• Llei 6/2022, de 31 de març, de modificació del Text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i la seva inclusió social, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, per establir i regular l'accessibilitat cognitiva i les seves condicions d'exigència i aplicació.
• Llei 15/2022, de 12 de juliol, integral per a la igualtat de tracte i la no-discriminació.
• Reial decret 505/2007, de 20 d'abril, pel qual s'aproven les condicions bàsiques d'accessibilitat i no-discriminació de les persones amb discapacitat per a l'accés i la utilització dels espais públics i edificacions.
• Reial decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s'aprova el Codi tècnic de l'edificació.
• Ordre TMA/851/2021, de 23 de juliol, per la qual es desenvolupa el document tècnic de condicions bàsiques d'accessibilitat i no-discriminació per a l'accés i la utilització dels espais públics urbanitzats.
• Reial decret 1544/2007, de 23 de novembre, pel qual es regulen les condicions bàsiques d'accessibilitat i no-discriminació per a l'accés i la utilització de les formes de transport per a persones amb discapacitat.
• Reial decret 1056/2014, de 12 de desembre, pel qual es regulen les condicions bàsiques d'emissió i ús de la targeta d'estacionament per a persones amb discapacitat.
• Reial decret 1112/2018, de 7 de setembre, sobre accessibilitat dels llocs web i aplicacions per a dispositius mòbils del sector públic.

B. Normativa d'edificació

Quadre d'exigències bàsiques de seguretat d'utilització i accessibilitat (SUA) del Codi tècnic de l'edificació (Reial decret 314/2006)

​​​​​​​C. Normativa d'accés i d'utilització dels espais públics urbanitzats

Quadre de condicions bàsiques d'accessibilitat i no-discriminació per a l'accés i la utilització dels espais públics urbanitzats

(Ordre TMA/851/2021, de 23 de juliol)