2019-01-12 ![CDATA[Acord del Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears sobre la planta de triatge de RSU i tractament de matèria orgànica Ca Na Putxa, TM Santa Eulària des Riu (210A/18)]] 1107 ca 1115 617591 ca 164 text/html 2019-01-12 CAIB 2019-01-10 250 ![CDATA[<p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">En relació amb l’assumpte de referència, i d’acord amb l’establert a l’article 41.3 de la llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, es publica l’Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 29 de novembre de 2018,</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">El projecte objecte de la present &nbsp;DIA es tramita pel procediment d’avaluació ambiental ordinària segons el grup 9 (Projectes de tractament i gestió de residus) de l’annex I de la Llei 12/2016 (Projectes sotmesos a l’avaluació d’impacte ambiental ordinària), de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">ANTECEDENTS </span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Per Resolució del Conseller de Medi Ambient de data 19 d’abril de 2005 (BOIB núm. 85- 4/06/2005 s’atorga l’ Autorització Ambiental Integrada (AAI) de l’abocador de Ca Na Putxa.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Quant a l’Avaluació d’Impacte Ambiental (AIA), el ple de la CMAIB de 7 de juliol de 2010, Acorda informar favorablement amb condicions, la planta de triatge de residus urbans i tractament de la matèria orgànica d’Eivissa i Formentera.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">El Ple de la CMAIB de 3 de març de 2016, Acorda modificar substancialment l’AAI de l’abocador de Ca Na Putxa consistent en la construcció de la planta de triatge de residus urbans i tractament de la matèria orgànica d’Eivissa i Formentera (en aquesta AAI s’inclou l’Acord del Ple de la CMAIB de 7 de juliol de 2010 quant a l’AIA).</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">El promotor realitza un canvi el qual es considera substancial per l’òrgan substantiu, vol incorporar al projecte, ja avaluat ambientalment, una planta de metanització. Això implica tornar a modificar substancialment l’AIA atorgada i per tant, tornar a realitzar una Avaluació d’impacte Ambiental (en aquest cas ordinària segons la legislació vigent). </span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">L’àmbit d’execució d’aquest projecte se situa en el canal d’en Rosa&nbsp; (Serra des Puig)&nbsp; vora l’abocador de Ca Na Putxa que es troba al Km 5 de la PMV-8 1011 que uneix la parròquia de Jesús amb el nucli urbà de Santa Eulària.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">La UTE GIREF és l’entitat que explota l’abocador. Aquesta entitat vol construir, per llavors gestionar-la, una planta de triatge de RSU i tractament de matèria orgànica vora l’actual abocador. Concretament la nova planta se situarà entre dos comellars ocupats per la part antiga de l’abocador.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Per a aquest projecte, s’han estudiat vàries alternatives (inclosa la 0), finalment s’ha optat per construir la planta vora l’actual abocador. Per poder executar aquesta alternativa, s’hauran d’extreure els residus dipositats, així s’adequaran les actuals instal·lacions segons proposa el Pla Director de Gestió de Residus Urbans d’Eivissa i Formentera i la normativa vigent.&nbsp; </span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Aquest planta que ocuparà una superfície de 5,4 Has (parcel·les 5, 7, 8, 9 i 10 del polígon 21 del TM de Santa Eulària des Riu), s’ha dissenyat amb capacitat per atendre les necessitats previstes per a les illes d’Eivissa i Formentera pels pròxims 25 anys. </span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Els tipus de residus que es tractaran a la planta són:</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-RSU (Residus Sòlids Urbans)</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-FORM (Fracció Orgànica de Recollida Municipal) en fase 2</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-EELL (Envasos Lleugers)</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Residus voluminosos</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Llots de depuradores urbanes</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-RV (Restes verds de podes i jardineria).</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Cal indicar que a partir del segon any de la posada en marxa de la planta, està previst realitzar la recollida orgànica selectiva, per tant es distingeixen dues fases: la Fase 1 sense recollida orgànica selectiva i la Fase 2 amb la recollida del FORM ja en marxa.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">La capacitat de tractament calculada per a la planta tenint en compte les dues fases serà la que s’exposa a la taula següent:</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">&nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; Fase 1&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; Fase 2</span></p> <p style="margin-bottom:0px; margin-left:0px; margin-right:0px; margin-top:0px"><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">RESTO (t/año)&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; 116.984&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; 116,984</span></p> <p style="margin-bottom:0px; margin-left:0px; margin-right:0px; margin-top:0px"><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">FORM (t/año)&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; 0&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; 21,658</span></p> <p style="margin-bottom:0px; margin-left:0px; margin-right:0px; margin-top:0px"><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">LODOS (t/año)&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; 18,916&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; 18,916</span></p> <p style="margin-bottom:0px; margin-left:0px; margin-right:0px; margin-top:0px"><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">EELL (t/año)&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; 4.000&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; 5.000</span></p> <p style="margin-bottom:0px; margin-left:0px; margin-right:0px; margin-top:0px"><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">VOLUMINOSOS (t/año)&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; 1,547&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; 1,547</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Abans de construir la planta s’hauran de condicionar el terrenys, s’hauran d’extreure els residus existents i a més s’haurà de desforestar una superfície d’unes 0,5-0,8 Hes actualment ocupada per garriga eivissenca (Cneoro tricocci- Pistascietum lentisci) amb presència de coscoll (Quercus coccifera) i arbusts típics de brolla calcària del Rosmarino- Ericion i timonedes (Teucrium piifonti- Corydothymetum capitati) i substrat herbaci de pastures de l’Hypocherido- Brachypodietum retusi. Els residus que s’extrauran i que no podran ser reutilitzats,&nbsp; seran dipositats a la cel·la 3 de l’abocador contigu de Ca Na Putxa. Si durant aquest procés es trobassin residus inerts, aquests es reutilitzarien per a fins constructius o per reomplir terrabuits. S’ha calculat que el volum total de residus a retirar serà de 182.176, 52 m³.&nbsp; </span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Quant al moviment de terres el balanç final s’ha calculat:</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Desmunts 349.491,30 m³</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Terraplens 93.166 m³</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Si les terres excavades no fossin aptes per a la construcció de les instal·lacions,&nbsp; s’utilitzarien com a terres de cobertura i execució o segellament de cel·les de l’actual abocador. </span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">La planta a construir tendrà les obres i instal·lacions següents:</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">1. Planta de pretractament (9.396,06 m²) que se divideix en les àrees següents:</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Àrea de recepció i fossats (2.394 m²). Els diferents residus a tractar arriben a les instal·lacions amb el camions de recollida dels residus urbans. Els residus es descarreguen als fossats de recepció de forma diferenciada sigui la seva fracció: RSU, FORM o EELL. Els dos fossats de recepció compten amb pops d’alimentació on es dipositen els residus per iniciar les línies per processar-los. Els residus acumulats dins els diferents departaments dels fossats tendran una capacitat d’emmagatzematge de fins a 2 dies. La profunditat màxima dels fossats serà de 10,20 m. Entre els dos fossats hi haurà la zona d’alimentadors que estaran a una profunditat màxima de&nbsp; 7,20 m respecte a la zona de descàrrega.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Àrea de platja de voluminosos (1.209,06 m²). A la zona de pretractament s’habilitarà una zona on es desviaran aquells residus que, per volum o densitat,&nbsp; no passaran al tractament primari i així s’evitaran danys a la maquinària o als processos posteriors.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Aquesta zona s’anomenarà platja de voluminosos&nbsp; i allà es realitzarà una selecció i separació dels diferents elements (xapa. alumini, coure, cablejat, bateries...). Des de la platja de voluminosos amb un pala s’alimentarà el triturador de voluminosos.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Nau de Selecció (5.679,80 m²). Hi haurà 2 línies de tractament dels RSU (amb capacitat de tractar 25t/h). Hi haurà un cabina de triatge primari, una etapa obri-bosses i un cribat primari per obtenir fraccions de granulometria diferenciada. Cada fracció (&gt; 350 mm de F, entre 200 &lt; F &nbsp;&lt;350 mm y 80 &lt;F &lt; 200 mm, &lt;80 mm F &nbsp;&lt;50 mm F ) tendrà un tractament diferenciat mecànic (separadors balístics, aspiradors film, trómels, separadors fèrrics, óptics, inductius) segons la seva composició.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">A la nau de selecció també hi haurà una línia de tractament de FORM en fase 2. També hi haurà una cabina de triatge primari, una etapa obri-bosses i un cribat primari on s’obtendran dues fraccions de granulometria diferenciada (F &nbsp;&lt;50 &nbsp;mm, m.o. d’alta qualitat que es tractarà mecànicament per eliminar elements metàl·lics) i (F &gt; 50 mm resultat del cribat secundari) que s’enviarà a les línies de RSU.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Una altra línia serà el tractament dels EELL (envasos lleugers). El pretractament serà igual que els RSU i la zona més important serà la de la separació balística, magnètica, òptica i de Focault.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Àrea d’emmagatzematge del rebuig (113,20 m²). Després del triatge dels subproductes realitzat a la nau de selecció, el rebuig es conduït mitjançant cintes transportadores fins una de les toves de les premses de rebuig. L’àrea d’emmagatzematge d’aquest rebuig serà una superfície diàfana ubicada dins la plataforma de selecció, annexa&nbsp; a la nau. </span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">2. Àrea de metanització&nbsp; (4.776,50 m²). La biometanització és un procés que degrada la m.o. en components químics amb condicions anaeròbies (sense oxigen). El procés es produeix mitjançant bacteris metanogèniques que són actius a diferents temperatures i nivells de PH. </span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">El procés produeix :</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Un compost de fibres que es pot compostar més residus líquids.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Biogàs: mescla de metà, CO₂ i vapor d’aigua, que una vegada purificat pot utilitzar-se com a font d’energia.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Els residus reben diferents tractaments mecànics i també microbiològics fins a la metanogènesi. El procés de metanització permet tractar molts de tipus de m.o. (llots de depuració, residus orgànics industrials, residus sòlids municipals, residus comercials i agrícoles...).</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">3. Àrea de compostatge (13.525,90 m²). El procés de compostatge seleccionat per realitzar la fermentació de la fracció orgànica dels residus són el túnels de compostatge. En aquesta planta entraran: la fracció orgànica dels RSU (MOR) i també, la fracció orgànica procedent de la recollida selectiva i els llots de depuradors, ambdós, després de haver sofert un procés de digestió. </span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Recepció de restes verdes. S’habilitarà una àrea de 235 m² adequada. Aquesta s’ubicarà annexa a la nau de metanització a dins hi haurà una trituradora. Tant els llots de depuradora, com la fracció orgànica de la recollida selectiva es mesclaran amb restes verds (de poda, jardineria...).</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">- Nau de fermentació. S’emprarà per al trasllat del material: MOR, mescla de FORM i llots (digerits)- restes de verd triturat, a cada un dels 16 túnels de compostatge.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">- Àrea de túnels. Tendran una longitud de 25 m i 5 m d’altura. 11 túnels s’utilitzaran per a la fermentació del MOR (fase 1) i 10 per a la fase 2 (el restant serà mesclat amb MOR i llots de depuradora). Els residus orgànics es descompondran per acció de bacteri aeròbics i perquè es pugui seguir el procés de compostatge, han d’estar orejats en tot moment. Del procés, que dura 14 dies, se’n desprèn gran quantitat de calor.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">- Àrea de maduració. El producte resultant del túnels de compostatge es dipositarà formant un montícul de 3 m d’altura, el quals se seguirà orejant amb voltejadora perquè vagi madurant.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">- Àrea d’afinament. Una vegada el compost està madur, aquest s’ha d’afinar a fi d’eliminar els elements impropis que poden perjudicar la seva qualitat final.&nbsp; </span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">4.Edificis auxiliars</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Edifici de vestidors (usos; vestidors, menjador, laboratori, amb 2 plantes de 402,53 m2 totals) ▪</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Nau taller (310,00 m2) ▪</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Edifici d'oficines (2 plantes de 674,75 m2 totals) </span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">5. Urbanització i instal·lacions auxiliars</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">- Vials i plataformes:17.592,43 m2, </span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">- Instal·lacions auxiliars (biofiltres, casetes quadres elèctrics, aparcaments. Diferents depòsits, caseta contraincendis , etc).: 4.273,60 m2 </span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Depuració d’aigües residuals dels processos.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">S’instal·larà, vora el vas de coa i no a la zona de la planta, una depuradora per al tractament de les aigües residuals que es generaran a la planta.&nbsp; </span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Es tractaran els lixiviats generats a la planta de tractament de residus que primer s’emmagatzemaran a una bassa de lixiviats a l’efecte, els lixiviats de l'abocador adjacent (vas de coa), les aigües residuals industrials, les aigües de recollida de pluvials de vials i plataformes (potencialment brutes). </span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">A la Fase I es depuraran 45,8 m3/dia, i a la Fase II 82,8 m3/dia, resultant un concentrat del 30% (retirada amb gestor autoritzat).</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Hi haurà una segona línia que tornarà l’aigua depurada a la planta de tractament, per al seu ús als diferents processos.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Xarxa de pluvials</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Es dissenya una instal·lació de canalització de les aigües pluvials exteriors als terrenys d’actuació a fi d'evitar el contacte d'aquestes aigües amb qualsevol part de la planta. Aquesta instal·lació està composta fonamentalment per cunetes revestides de formigó, baixants de formigó prefabricats i canonades de PEAD o formigó. </span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Abastiment energètic</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Hi ha actualment una línia soterrada de MT (GESA – ENDESA) que es connectarà a un CCMT. Des d’aquest discorrerà una estesa en MT soterrada de 442 m de longitud final que es connectarà durant el seu recorregut als 5 CT que es distribuiran dins la parcel·la.&nbsp; Des de cada CT sortiran línies en BT que permetran el proveïment elèctric a les diferents zones de la planta.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Abastiment d’aigua potable</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">La xarxa d’aigua partirà des d’un dipòsit d’acumulació, el qual s’abastirà mitjançant camions cisterna des de l’exterior.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Xarxa de sanejament</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">L’edifici d’oficines-serveis i l’edifici de vestuaris estaran connectats cada&nbsp; un a una depuradora compacta. Baix la zona de banys de la nau de classificació i menjador s’ha previst una altra depuradora compacta. La capacitat d’aquestes depuradores s’ha calculat per a 25 persones. </span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Enllumenat</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">A l’exterior- Lluminàries de 10 m i sobre façanes.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">En el interior Lluminàries industrials.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Tancaments</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Se projecte un tancament perimetral de totes les instal·lacions (1.067 m lineals). Tendrà 2 m d’altura de malla galvanitzada. Per evitar l’impacte paisatgístic es crearan talussos revegetats que envoltaran tota la parcel·la.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Jardineria</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Hi haurà actuacions de jardineria a la glorieta d’entrada i a la plataforma on hi haurà la bassa de pluvials i els edificis. S’utilitzaran espècies cespitoses i Lavandula angustifolia (garlanda).</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Pel control de gavines (Larus michaelis) &nbsp;s’utilitzaran falcons mecànics.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">TRAMITACIÓ (RESULTATS DE L’EXPOSICIÓ PÚBLICA)</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Mitjançant Resolució del president de la CMAIB de 18 de juliol de 2018, s’aplica la tramitació d’urgència al procediment d’Avaluació d’Impacte Ambiental de l’àrea de tractament de residus de Ca Na Putxa consistent en la planta de triatge de residus urbans i tractament de matèria orgànica. Amb aquesta Resolució els procediments pel que fa a l’AIA d’aquest projecte es redueixen a la meitat, d’acord amb l’art. 22 de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental a les Illes Balears. </span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">La CMAIB (IPPC) va exposar aquest projecte i l’estudi d’impacte ambiental durant un període de quinze dies (BOIB núm. 94- 31/07/2018), d’acord amb l’article 36 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre d’avaluació ambiental.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Consta dins l’expedient Certificat de&nbsp; la tècnica superior de la CMAIB- IPPC amb el vist i plau del cap del Departament d’Avaluacions Ambientals, de 3 de setembre de 2018, que exposa que durant aquest període no es va presentar cap al·legació.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Al mateix temps i d’acord a l’article 37 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, des de la CMAIB –IPPC també es varen realitzar les consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades següents:</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera&nbsp; (Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat)- Entrada 27/07/2018.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Ajuntament de Santa Eulària des Riu -Entrada 30/07/2018</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Servei de Protecció d’Espècies de la DG d’Espais Naturals i Biodiversitat (Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca)- Entrada 26/07/2018.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la DG d’Espais Naturals i Biodiversitat (Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca)- Entrada 26/07/2018.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Servei d’Aigües Superficials de la DG de Recursos Hídrics (Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca)- Entrada 26/07/2018.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Servei d’Estudis i Planificació de la DG de Recursos Hídrics (Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca)- Entrada 26/07/2018.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Servei de Residus i Sòls Contaminats de la DG d’Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus (Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca)- Entrada 26/07/2018.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Àrea de Medi Ambient del Consell Insular de Formentera Entrada 26/07/2018</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Departament de Territori i Mobilitat del Consell d’Eivissa – Entrada 31/07/2018</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Departament de Medi Ambient del Consell d’Eivissa –Entrada 26/07/2018</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-GEN GOB&nbsp; Hi ha constància a l’expedient que aquesta entitat a dia d’avui&nbsp; no ha pogut ser notificada de la consulta que des d’IPPC se li ha fet.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">A data d’avui els informes que consten a l’expedient que s’han sol·licitat durant el període d’exposició pública, són els següents:</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Informe del Consell d’Eivissa (Departament de Medi Ambient i Medi Rural i Marí) exposa tota una sèrie d’errades a l’inventari ambiental que s’hi inclou a l’EIA i, a més que falta la matriu d’identificació dels impactes. També realitza un parell de consideracions quant a gestió de residus, aigües pluvials, enllumenat i estalvi energètic.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Informe del Consell d’Eivissa (Departament de Territori i Mobilitat) de 16 d’agost de 2018. Que conclou que aquest projecte no està subjecte al tràmit de declaració d’Interès General ja que aquesta infraestructura està recollida al corresponent PDS (PDSGRUEF) i al mateix PTI (PTEF).</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Consell Insular de Formentera de 31/08/2018. En aquest informe es transcriu literalment l’informe de l’àrea de Medi ambient del Consell Insular d’Eivissa, afegint que cal implementar mesures encaminades a prevenir la proliferació d’espècies vegetals invasores, com ara el Pennisetum, el qual és molt abundant.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Informe del Servei de Residus i Sòls Contaminats de la DG d’Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus (Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca) de 22 d’octubre de 2018, conclou informar favorablement ja que s’han tengut en consideració els impactes que es poden ocasionar durant la seva construcció i explotació, i a més l’EIA recull un pla de seguiment ambiental per tal de valorar de forma continuada els impactes generats i la necessitat de portar a terme mesures correctores per tal de minimitzar-los.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Informe del Servei de Protecció d’Espècies de la DG d’Espais Naturals i Biodiversitat (Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca) de 10 d’agost de 2016, conclou informar favorablement ja que l’espai ocupat és una zona intensament transformada i que no hi ha afecció a recursos naturals que puguin incidir directament o indirectament sobre espècies silvestres i el seus hàbitats.&nbsp; </span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Informe del Servei d’Aigües Superficials de la DG de Recursos Hídrics (Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca) de 10 de setembre de 2018, informa que a l’àmbit on es delimita aquest projecte no està afectat pel domini públic hidràulic ni per zones inundables o potencialment inundables.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Informe del Servei d’Estudis i Planificació de la DG de Recursos Hídrics (Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca) de 5 de setembre de 2018, en el qual es recullen tot una sèrie de recomanacions i modificacions a realitzar al projecte segons les consideracions tècniques i jurídiques que exposa, quant a criteris de qualitat de compost obtingut i presa de mostres, components i tractament del concentrat de la depuradora, tractament de lixiviats, tractament de les aigües negres dels usuaris i característiques de l’equip de depuració, reutilització i control dels paràmetres fisicoquímics i microbiològics de les aigües depurades, sistema de reg i filtres verds, fosses sèptiques, tractament de les aigües d’escorrentia, punts de control d’aigües subterrànies i superficials, estabilització de talussos per evitar processos erosius i mesures per evitar vessaments de la maquinària i accidents per rases obertes durant la fase d’obres.&nbsp; </span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Informe de la cap de la Secció d’Atmosfera del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera (Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat) de 16 d’octubre de 2018. Exposa que pel que fa a l’EIA no hi ha cap comentari nou a fer si no confirmar el ja indicat a l’informe de 4 de setembre de 2018 dins el procediment d’IPPC.&nbsp; Aquest informe exposa tota una sèrie de deficiències com que la documentació aportada no és suficient per poder informar els condicionants d’atmosfera de la modificació substancial de l’AAI de Ca Na Putxa. També indica la documentació que ha de presentar el promotor per poder emetre l’informe. A l’expedient consta un CD on es recull la documentació que s’ha enviat des de la CMAIB (IPPC)&nbsp; al Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera perquè finalment pugui emetre l’informe requerit.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">CONSIDERACIONS TÈCNIQUES</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">La inclusió d’una planta de metanització a la planta de triatge de residus sòlids urbans&nbsp; i tractament de matèria orgànica d’Eivissa i Formentera a Ca Na Putxa, projectada per l’UTE GIREF, ha fet que s’hagi de tramitar una modificació substancial de l’AAI&nbsp; atorgada (BOIB Núm. 40- 29/03/2016). </span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Això també implica que tota la planta i instal·lacions annexes hagin de tornar a ser avaluades ambientalment, les quals ja disposaven d’un Acord favorable condicionat del Ple de la CMAIB de 7 de juliol de 2010. </span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Si ens centram en la situació actual quant a la gestió de residus, cal a dir que a dia d’avui els RSU de les illes d’Eivissa i Formentera s’eliminen dipositant-los a l’abocador controlat de Ca Na Putxa.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Per tant és obvi que en la posada en marxa d’aquesta planta, s’avançarà substancialment amb la gestió de Residus Sòlids Urbans de les Pitiüses, els quals es podran valoritzar, reutilitzar i reciclar. A més, se’ls hi traurà una utilitat, ja que amb la fracció orgànica es farà compost. Aquest potser utilitzat com adob. També,&nbsp; i alhora, es gestionaran el llots de les depuradores, minimitzant així la problemàtica ambiental que generen sobretot en època estival.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Del procés de metanització també s’extreurà biogàs que podrà utilitzar-se com a font d’energia, contribuint així, a disminuir la dependència actual dels combustibles fòssils i, per tant, a minvar l’efecte hivernacle.&nbsp;&nbsp; </span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Els impactes negatius més significatius detectats es produiran durant la fase d’obres. Per poder construir la planta se necessita una superfície de parcel·la de 5,2 Hes. Això farà que s’hagi de desforestar d’0,5 a 0,8 Hes de garriga eivissenca amb presència de coscoll (Quercus coccifera). No obstant això, la resta de parcel·la necessari per a la planta, actualment és una abocador antic sense valors ambientals rellevants, colonitzada per vegetació nitròfila, on hi ha dipositats i soterrats residus de diferent naturalesa. L’acció d’extreure aquests residus i dipositar-los a l’abocador adjacent, reutilitzant els inerts, també es considera una actuació ambiental adequada.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">La creació d’una depuradora vora el vas de coa de l’abocador que a més de&nbsp; tractar els lixivitas dels processos de la planta, també tractarà els lixiviats actuals de l’abocador de coa, també es considera una avanç ambiental pel que fa a funcionament de l’abocador.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">De tots els informes sol·licitats cal a dir que a dia d’avui no n’hi ha cap de desfavorable, aquests proposen tota una sèrie de condicionants o recomanacions les quals han estat ja contestades pel promotor. No obstant això, es tornen a recollir a aquesta proposta de DIA perquè constin a la mateixa quan sigui emesa per l’Organ Ambiental. Quant als informes que encara no s’han emesos pel Servei d’Atmosfera i Canvi Climàtic i pel Servei de Gestió Forestal i Sòls Contaminats (pel que fa a les ZARs), aquests s’haurà de tenir en compte per l’òrgan substantiu quan s’atorgui la modificació substancial de l’AAI.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Conclusions </span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Per tot l’anterior, es formula la declaració d’impacte ambiental favorable del projecte planta de triatge de residus sòlids urbans&nbsp; i tractament de matèria orgànica d’Eivissa i Formentera a Ca Na Putxa- TM de Santa Eulària des Riu (Eivissa) promogut per UTE GIREF, al concloure’s que previsiblement no es produiran impactes ambientals adversos significatius, sempre i quan es compleixen les mesures protectores i correctores incloses a la documentació ambiental presentada (menys les referides a revegetació i enjardinaments), el pla de vigilància ambiental i també els condicionants següents:</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">1.Pels enjardinaments s’utilitzaran les plantes aromàtiques romaní (Rosmarinus officinalis), frigola (Thymbra capitata) o frigola borda (Micromeria inodora) per substituir la Lavandula angustifolia, la qual s’ha proposat i&nbsp; que no és pròpia de les illes. Tampoc és convenient l’ús de gespes ni grama (Cynodon dactylon)</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">2.Per a la revegetació dels talussos s’utilitzaran plantes de les mateixes espècies de la garriga adjacent,&nbsp; en tot cas amb el temps es produirà una colonització natural.&nbsp; No s’utilitzarà per revegetar les espècies proposades Tetraclinis articulata, Sideritis lasiantha i Genista spartioides (ja que no són pròpies de les Illes). Es mirarà de poder replantar als talussos els exemplars de coscoll (Quercus coccifera), ginebró (Juniperus oxycedrus) i sabina (Juniperus phoenicea) que hi ha a la zona a desforestar. </span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">3.Totes les plantes que s’utilitzin pels enjardinaments o per la revegetació de talussos hauran de procedir de vivers autoritzats i amb bon estat fitosanitari. </span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">4.Per a la protecció de les rapinyaires nocturnes i evitar accidents per col·lisió, en cap cas els tancaments aniran coronats amb fil ferro espinós. </span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">5.Per evitar la freqüentació massiva de gavines els residus en tot moment hauran d’estar resguardats, es considera adequada la mesura de utilitzar una falcó mecànic com a element dissuasori, però a la llarga aquesta mesura cal que es complementi amb altres mesures d’eradicació. Caldrà avaluar com evoluciona la situació davant aquesta problemàtica amb el temps i la gestió que es va realitzant per controlar aquestes aus.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">6.L’enllumenat exterior haurà de prevenir la contaminació lumínica d’acord amb la Llei 3/2005, de 20 d’abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears. </span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">7.Instal·lar sistemes i mecanismes d’estalvi energètic i hídric a les edificacions auxiliars a la planta.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">8.El que figura a l’informe&nbsp; de Consell Insular de Formentera de 31/08/2018.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Cal implementar mesures encaminades a prevenir la proliferació d’espècies vegetals invasores cm ara el Pennisetum, el qual és molt abundant a l’abocador de Ca Na Putxa, assegurant en tot moment que el producte final que es produeixi estigui lliures de llavors o parts vives de plantes invasores que permetin la seva proliferació. </span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">9.Els que figuren a l’informe dels Consell Insular d’Eivissa (Departament de Medi Ambient i Medi Rural i Marí) que no s’han recollit prèviament a aquesta Proposta de DIA.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Pel que fa al pretractament l’empresa hauria de garantir la gestió separada de cada una de les fraccions.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Les terres excavades a les quals es fa referència a la P. 114 de la memòria aniran a abocador únicament si no es poden destinar a una altra fi, com restauració de pedreres, venda per a la seva reutilització, etc. En cas d’anar a abocador, aquest serà un abocador de residus inerts.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Es considera important, i per tant es recomana, dotar les comportes manuals d’evacuació d’emergència d’aigües pluvials d’un sistema mecànic d’accionament remot.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Les lluminàries projectades incorporen làmpades VSAP i halogenurs metàl·lics . Donades les elevades potències instal·lades s’hauria d’instal·lar lluminàries tipus LED sempre que sigui possible.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Vista la superfície de cobertes projectades, s’haurien d’incorporar de sistemes de captació i transformació d’energia solar per procediments fotovoltaics sempre que sigui possible.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">10.Els que figuren a l’informe del Servei d’Estudis i Planificació de la DG de Recursos Hídrics (Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca) de 5 de setembre de 2018 (que també incorpora recomanacions).</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">a)Segons el RD 506/2013, sobre productes fertilitzants, el compost obtingut a la Planta de triatge ha de complir amb uns criteris de qualitat. Per això, al projecte s’ha d’incloure un pla de control de qualitat que prevegi els procediments, la periodicitat i la freqüència de la presa de mostres i el seu anàlisi. Els paràmetres de control amb els seus límits i les limitacions d’ús establertes, seran el que figuren a l’annex V de l’esmentat RD.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Per a la presa de mostres del compost s’utilitzarà el corresponent procediment estandaritzat (Manual del Ministeri), recollint diferents submostres a diferents profunditats i en diferents punts de mostreig distribuïts al llarg del material acumulat.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">A més, es complirà amb la resta de requisits prevists a l’esmentat RD: registre, comercialització, etiquetatge,…</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">El seguiment de la qualitat del compost serà objecte d’un apartat específic en el programa de vigilància i control mediambiental.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">b) Els concentrats (concentrat i sulfat d’amoni) obtinguts a la depuradora, segons el corresponent codi LER, s’han de tractar obligatòriament (tractament posterior) a través de gestor autoritzat (retirada en camions), no podent utilitzar la bassa de concentrats situada a l’antic abocador. Es guardaran els resguards de les operacions de manteniment.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">També dintre del procés del tractament (depuradora), es preveu la instal·lació d’un dipòsit d’àcid sulfúric per a la regulació del pH, instal·lació que es tramitarà davant la DGI.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">c) Es recomana fer un control (analítica) dels lixiviats a la bassa de lixiviats, i als 2 dipòsits de la Planta de Triatge (dipòsit de lixiviats de planta i dipòsit de control de lixiviat), segons l’analítica estipulada a la anterior AIA. També s’inclouran mesures de volums de cada un dels dipòsits de lixiviats de la Planta. Els 2 dipòsits de lixiviats de la Planta de Triatge tindran les mateixes característiques constructives, amb un sistema de doble paret. Així mateix, s’haurà de seguir amb els controls establerts a l’anterior AIA per als lixiviats de l’abocador.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">d)A l’apartat corresponent a la depuració d’aigües negres (fecals), segons el Pla Hidrològic de les Illes Balears 2015, s’ha de tenir en compte el següent:</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Càlculs:</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-1 Treballador=1/4 h-e i una dotació per h-e i dia de 200 litres. Segons projecte hi ha 50 treballadors, que equival a 12,5 h-e i un consum per treballador de=50 l/dia. El consum total passa de 3,87 m3/dia a 2,50m3/dia.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Es recomana posar 4 fosses sèptiques d’oxidació total (depuradores compactes), segons el següent:</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-1 fossa séptica d’oxidació total a l’edifici de vestuaris-menjador amb una capacitat de 12,5 h-e.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-1&nbsp; fossa séptica d’oxidació total a l’edifici d’oficines amb una capacitat de 3 h-e.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-1 fossa séptica d’oxidació total a l’edifici de control d’accessos amb una capacitat de 1 h-e.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-1 fossa séptica d’oxidació total a l’edifici de les naus del tractament de residus, del tractament de les aigües i del procés-abocador, amb una capacitat de 7 h-e.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Totes les fosses sèptiques són amb extracció dels fangs excedentaris, per la qual cosa es buidaran periòdicament per una empresa especialitzada, i es guardaran els resguards de les operacions de manteniment.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-El rendiment de l’equip de depuració ha de ser: DBO=85%, DQO=75%, SS=85%, Nitrats&lt;50 mg/l, l’esquema de tractament: OX (fossa séptica amb oxidació total)+V(infiltració per zona verda), i la superfície del sistema d’abocament per OX+V=la que minimitzi les infiltracions en el aquífer amb una superfície de reg &gt;100m2 per h-e.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">- S’ha previst el reg per aspersió de zones enjardinades amb una superfície de reg de 1.212 m2. El reg per aspersió queda prohibit, i s’ha de substituir per un sistema de reg per degoteig, transsudació o similars. La superfície de reg ha de ser, com a mínim, de 100 m2 per h-e x 12,5 h-e=1.250 m2, per la qual cosa s’ha d’ampliar en 38 m2 (de 1.212 m2 a 1.250 m2).</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-L’eventual existència de superfícies sembrades amb gespa, grama o similars, que necessiten d'un reg per aspersió, hauran de regar amb aigua que no procedeixi del sistema de depuració.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Aprofitament d’aigües fecals depurades:</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Es recomana reconduir les aigües fecals depurades de les fosses sèptiques directament a la bassa de pluvials netes (es poden reutilitzar per al reg de les zones enjardinades), o projectar un dipòsit d'emmagatzematge per les aigües depurades, amb un dipòsit d'emmagatzematge, un equip de bombament i una xarxa de reg (degoteig, transsudació o similars).</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">e) Al projecte no s’ha previst un tractament de les aigües potencialment hidrocarburades provinents de la recollida de pluvials de vials i plataformes (potencialment brutes), que segons l’art. 58 del Pla Hidrològic de les Illes Balears, ha de tenir un tractament de decantació i separació d’hidrocarburs (només s’ha previst instal·lar un mesurador de carboni orgànic total (COT)).</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">f) Agafant els valors més desfavorables aplicables als criteris de qualitat que ha de cumplir la depuradora de lixiviats (reutilització de les aigües depurades), s’han de fer les anàlitiques i freqüència mínima de mostreig, segons l’art. 81 del Pla Hidrològic de les Illes Balears, els annexes I.A, I.B, IC del RD 1620/2007 i el Manual para la gestión de vertidos, del Ministeri de Medi Ambient.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">g) Es recomana complementar el RD1620/2007 amb la Guia publicada pel Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí per a l'aplicació del R.D. 1620/2007, posant especial esment amb el punt 4. PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES BÀSIQUES PER A UN SISTEMA DE REUTILITZACIÓ, 4.2 PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PER A LA XARXA DE TRANSPORT (El disseny de les xarxes de distribució d'aigua regenerada serà preferentment mallat).</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">h) Control de les emissions i les immissions al medi hídric.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Control d’aigües subterrànies: incorporació de 2 pous més de control a l’informe anual </span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Com el perímetre de l’àrea de tractament de residus amb la construcció de la nova Planta de Triatge s’ha ampliat, i com els mesuraments hauran de donar informació sobre les aigües subterrànies que puguin veure’s afectades per l’abocament incontrolat de residus, lixiviats, aigües regenerades,…; es recomana la perforació de dos pous més de control, un aigües amunt i l’altre aigües avall del perímetre de la nova Planta de Triatge, amb la següent situación aproximada: Coordenades UTM: Pou 1=X: 368158.72, Y: 4311432.592.&nbsp; Pou 2=X: 368410.074, Y: 4311291.701.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-Control d’aigües superficials: incorporació de 1 pou més de control a l’informe anual</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Com amb la construcció de la nova Planta de Triatge es pot produir un abocament d’aigües residuals de la bassa de pluvials netes a la xarxa de drenatge d'aigües superficials exteriors a la planta i a la llera (a la Fase I hi ha un excedent de 14,02 m3/dia, i a la Fase II hi ha un déficit de 15,61 m3/dia, depenent de les condicions metereològiques (pluja), i com els mesuraments hauran de donar informació sobre la qualitat de les aigües superficials que puguin veure’s afectades per l’abocament de les aigües depurades i qualsevol abocament accidental de lixiviats de la nova Planta, es recomana incloure un punt més de control de les aigües superficials a la bassa de pluvials netes, segons el següent (situació aproximada):</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">&nbsp;Coordenades UTM&nbsp; X=368359.142 i Y=4311315.646.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">-A més, es seguirá amb l’anàlisi de les aigües subterrànies (informe anual) dels punts de control de l’antic abocador S1, S2, S3, i P2, i l’anàlisi de les aigües superficials del punt de control situat a la bassa de pluvials de l’antic abocador, amb les coordenades UTM següents: X 368926.23 i Y 4311101.41. També&nbsp; es seguirà amb el control dels pous A, B, C, D i E (d’abastiment domèstic i agrícola) propers a l’abocador.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">i) L’analítica per al control dels pous de control i la qualitat de les aigües superficials i subterrànies, s’ha de revisar dintre l’any 2019. Aquesta revisió inclourà, a més de l’analítica feta fins ara segons l’establert a&nbsp; l’anterior AIA, les corresponents substàncies prioritàries, preferents i altres establertes a les normes de qualitat ambiental en vigor.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">j) En cas que es vulgui utilitzar l’aigua regenerada de la Planta de Triatge per a reg de tercers, s’ha de tramitar prèviament la corresponent concessió.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">k) Si el projecte suposa excavar talussos de més d’1,0 m, s’han d’estabilitzar mitjançant marges o murs de contenció. A les actuacions que afectin a les zones de major pendent, es tindrà en compte el risc de despreniment de les roques de les cotes superiors.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">l) S’ha de posar esment al control dels processos erosius de la superfície forestal a talar sobretot a l’àrea de la bassa de pluvials i al dipòsit regulador de lixiviats. Si és necessari es realitzaran mesures correctores (drenatges, marges, etc.).</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">m) Els marges i parets seques, existents o de nova creació, s’han de mantenir en bon estat de conservació.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">&nbsp;n) Durant el temps que duri l’obra s’han d’adoptar les precaucions màximes per evitar l’abocament de substàncies contaminants (olis, hidrocarburs, etc.) tant de manera accidental com per dur a terme les tasques de manteniment de la maquinària emprada per executar l’obra.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">o) Les excavacions dels fonaments (i altres excavacions que s’arribin a fer) han de romandre obertes el mínim temps possible.&nbsp; </span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">11. Cal tenir en compte els condicionants de l’Acord del Ple de la CMAIB de 7 de juliol de 2010, que puguin aplicar-se a aquest projecte.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">12.Quant als informes que encara no s’han emesos pel Servei d’Atmosfera i Canvi Climàtic i pel Servei de Gestió Forestal i Sòls Contaminats (pel que fa a les ZARs), aquests s’haurà de tenir en compte per l’òrgan substantiu quan s’atorgui la modificació substancial de l’AAI.</span></p> <p><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">&nbsp;&nbsp;</span></p> <p style="text-align:center"><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Palma, a 10 de desembre de 2018</span></p> <p style="margin-bottom:0px; margin-left:0px; margin-right:0px; margin-top:0px; text-align:center"><strong><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">El president de la CMAIB</span></strong></p> <p style="margin-bottom:0px; margin-left:0px; margin-right:0px; margin-top:0px; text-align:center"><span style="font-family:Times New Roman,Times,serif; font-size:12px">Antoni Alorda Vilarrubias</span></p> ]] CAIB CAIB