2685 CAIB ![CDATA[<p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">En relació amb l'assumpte de referència, i en el tràmit de consulta preceptiva a l’òrgan ambiental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears d’acord a l’establert a l’article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 22 de desembre de 2016,</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">“DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">El projecte objecte del present informe està inclòs a l’epígraf 2 (Instal·lacions de tractament de residus no perillosos que facin operacions d’eliminació de la D1 a la D12 de l’annex I o operacions de valorització de la R1 a la R11 de l’annex II de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, amb una capacitat de tractament superior a 50 t/dia)&nbsp; del grup 9 (Projectes de tractament i gestió de residus) de l’annex I de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears (BOIB núm. 106 de 20/08/2016).</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">Amb caràcter previ a la seva autorització administrativa, procedeix formular la seva declaració d'impacte ambiental d'acord amb l'article 41 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluacions ambientals. </span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">1. Antecedents</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">El Consorci de Residus i Energia, va iniciar la tramitació de la modificació substancial de l’autorització ambiental integrada de l’abocador de Milà II consistent en el projecte de Millora de les instal·lacions de tractament i valorització a l’àrea de tractament d’Es Milà mitjançant presentació de projecte i estudi d’impacte ambiental davant la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears en data 21 d’abril de 2016. En data 28 d’abril de 2016 es sotmet a exposició pública el projecte i l’estudi d’impacte ambiental (BOIB núm. 53). De forma paral·lela, en data 14 de juny de 2016, es demana informe a les administracions afectades.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">2. Informació del projecte</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">El promotor del projecte és el Consorci de Residus i Energia de Menorca i l’òrgan substantiu competent per a l’autorització del projecte és la mateixa Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">L’objecte del projecte és la millora de les instal·lacions de tractament i valorització de residus situades a l’àrea de tractament de residus de Milà. En concret, es tracta de la planta de tractament de Residus Sòlids Urbans, la planta de compostatge, la planta de preparació per al reciclatge de recollida selectiva i la planta d’incineració de residus d’origen animal i MER. Les instal·lacions existents ocupen una superfície aproximada de 31.000 m².</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">1. Les instal·lacions existents consisteixen en els següents edificacions: caseta de bàscula i control, oficines i edifici de personal, taller, nau de recepció, línia de gruixos, selecció manual i premsa de rebuig, nau de refinament, magatzem de compost, túnels de descomposició forçada i era de maduració, biofiltre, forn d’animals i planta se selecció i condicionament de recollida selectiva.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">Únicament l’edifici d’oficines i tallers es troba en bon estat, mentre que la resta d’edificacions presenten greus deficiències tant als tancaments, com a la maquinària, com, fins i tot, a elements de l’estructura.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">La planta projectada consta de les següents instal·lacions i serveis:</span></p> <p style="margin-left: 40px;"> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">-Control d'entrada, amb identificació, admissió i pesatge (es mantenen els actualment existents). Compta amb una bàscula de 60 t de capacitat, 16 m de longitud, i una caseta d'una sola planta quadrada de 9,86 m² de superfície.</span></p> <p style="margin-left: 40px;"> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">-Fossats de descàrrega per a les fraccions resta / unitària, paper i cartró i envasos (de nova implantació). S'inclouen en un únic edifici de 11,6 m d'alçada i 627,15 m² de superfície.</span></p> <p style="margin-left: 40px;"> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">-Nau de recepció i preparació per a les fraccions FORM i FV (adaptant l'actual edifici dedicat a la classificació dels envasos lleugers), edifici d'estructura metàl·lica porticada i superfície 788,89 m².</span></p> <p style="margin-left: 40px;"> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">-Zona i troje de descàrrega per al vidre (de nova implantació), amb una superfície de 142,32 m².</span></p> <p style="margin-left: 40px;"> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">-Nucli de selecció, de nova implantació, compost per un conjunt de naus, en el que es realitzarà la selecció mecànica dels materials reciclables de la fracció unitària/resta, dels envasos lleugers i es premsaran tots els subproductes, inclòs el paper i cartró de la recollida selectiva. Les estructures de les tres nau configuren diferents alçades, adaptades a les necessitats dels equips instal·lats, amb estructures aporticades, ocupen un total de 2107,28 m².</span></p> <p style="margin-left: 40px;"> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">-Nucli de processos biològics, que ocuparà el mateix lloc en el qual actualment es duen a terme, però amb una actualització basada en la construcció de 7 nous túnels i la millora de la ventilació de fons, sectoritzant la maduració en 5 trinxeres. Es mantindran els 7 túnels existents, de menor longitud que els previstos. El conjunt dels 14 túnels i els seus passadissos ocuparan aproximadament la meitat de l'espai ocupat per l'actual nau de compostatge (2619,54 m²), que es desproveirà de l'actual estructura. La resta de la nau es mantindrà per als processos de maduració. La nau actual compta amb una estructura porticada, amb suports intermedis amb una llum total de 70 m. La zona per maduració i de reserva ocuparà una superfície total de 2701,37 m².</span></p> <p style="margin-left: 40px;"> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">-Edifici per a la preparació i emmagatzematge intermedi de MOR I FORM, amb una superfície de 788,89 m².</span></p> <p style="margin-left: 40px;"> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">-Edifici per al emmagatzemat dels combustibles derivats de residu. Disposa també de moll amb rampes d'accés per a la càrrega en camions a granel. La superfície destinada al magatzem és, aproximadament, 144 m², en tant que la destinada a allotjar la caixa del camió de transport és de 111 m² aproximadament. La superfície ocupada és de 320,99 m².</span></p> <p style="margin-left: 40px;"> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">-Nucli d'afinament i magatzem de compost, de nova implantació, que albergarà aquests processos. Formada per sengles estructures metàl·liques en pòrtic, cobreixen sengles superfícies de 730,47 i 1179,22 m².</span></p> <p style="margin-left: 40px;"> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">-Tractament d'animals morts i MER, per incineració, que es durà a terme al mateix edifici i condicions que en l'actualitat. Es tracta d'un edifici d'estructura porticada de 9 m d'alçada, planta quadrada de 17,7 m i 313,29 m² de superfície. Alberga el forn incinerador, una cambra frigorífica i dependències per a lavabo i guarda d'eines i consumibles. En el seu exterior compta amb un dipòsit de gasoil de 12.000 l de capacitat que subministra el combustible per al forn (aquest també es conserva).</span></p> <p style="margin-left: 40px;"> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">-Oficines, que s'ubicaran en el mateix lloc que en l'actualitat, en una sola planta de 178,45 m² de superfície, sent reformades, dins del propi edifici, ocupant la zona actualment dedicada als vestidors i menjador del personal.</span></p> <p style="margin-left: 40px;"> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">-Edifici d'aula ambiental, vestuaris i menjador del personal, de nova implantació, que recollirà els usos indicats, compta amb una superfície de 287,57 m².</span></p> <p style="margin-left: 40px;"> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">-Edifici de taller i centre de transformació de 800 kVA, ja existents, en una sola planta, que seguiran destinats als mateixos usos. Ocupa una superfície total de 122,55 m², i la superfície destinada al centre de transformació de 12,85 m².</span></p> <p style="margin-left: 40px;"> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">-Estació meteorològica.</span></p> <p style="margin-left: 40px;"> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">-Dipòsits i basses d'aigua, tots ells de nova implantació, que recolliran l'aigua necessària per proveir el sistema de protecció contra incendis amb 225 m³ de capacitat, el subministrament d'aigua potable, amb 22,5 m³ de capacitat i permetran apilar aigua pluvial de les cobertes, amb 300 m³ de capacitat. També es preveu una bassa d'aigües pluvials de 400 m³ de capacitat per retenir les aigües potencialment contaminades de les pluges sobre el paviment.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">2. Els residus de la fracció "tot un" o de la fracció "resta", segueixen un procés mecànic.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">Després de la recepció i pesatge dels camions, aquests procedeixen a realitzar la descàrrega al fossat corresponent de la FR.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">El residu es carrega mitjançant un pop electrohidràulic el qual realitzarà la retirada dels elements voluminosos o pesats.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">Després de l'alimentador es troba el tròmel encarregat de realitzar la separació granulomètrica.</span></p> <p style="margin-left: 40px;"> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">-El flux de granulometria inferior a 80 mm amb una composició rica en matèria orgànica es transporta mitjançant cintes als processos de tractament biològic, previ pas per un separador magnètic.</span></p> <p style="margin-left: 40px;"> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">-El flux amb una granulometria compresa entre 80 i 200 mm, amb un alt contingut en envasos, paper i film, serà transportat a la primera línia de separació densimètrica.</span></p> <p style="margin-left: 40px;"> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">-El flux amb una granulometria compresa entre 200 i 350 mm passaran per un obridor de bosses i es dirigirà a la segona línia de separació densimètrica.</span></p> <p style="margin-left: 40px;"> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">-El flux compost per residus de dimensions més grans de 350 mm, serà considerat com a rebuig.</span></p> <p style="margin-left: 40px;"> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">La separació densimètrica es compon de dos separadors balístics que donaran lloc a tres fraccions:</span></p> <p style="margin-left: 40px;"> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">-El cribratge del primer separador balístic, que presentarà una granulometria &lt;80 mm i s'unirà al enfonsat del garbell d'idèntiques característiques, seguint el mateix recorregut fins al procés de bioestabilització de MOR.</span></p> <p style="margin-left: 40px;"> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">-El cribratge del segon separador balístic, amb una granulometria menor de 50 mm, considerat en principi un producte no apte per al seu tractament que es destinarà a rebuig.</span></p> <p style="margin-left: 40px;"> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">-La fracció de rodants i pesats, de tots dos separadors balístics, es portarà al procés de selecció automàtica d'envasos.</span></p> <p style="margin-left: 40px;"> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">-La fracció de planars i lleugers es dirigirà a la separació automàtica de la fracció paper mitjançant separadors òptics.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">La separació s'inicia amb la retirada dels metalls fèrrics mitjançant un separador magnètic des d'on seran conduïts fins a una premsa final, després de passar per una cabina de triatge. El sistema per a la recuperació dels residus valoritzables mitjançant la separació òptica produirà una separació entre els productes plàstics (PET, PEAD) i no plàstics (brick) de la resta dels envasos.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">La recuperació de paper i cartró de la fracció plana es realitza mitjançant dos separadors òptics i la selecció es durà mitjançant una cinta transportadora al corresponent sitja després el seu control de qualitat al seu pas per la cabina.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">A partir dels rebutjos obtinguts en el pretractament de residus es pot obtenir CDR i CSR mitjançant la seva granulació en una trituradora i el seu posterior emmagatzematge en una sitja.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">Tots els subproductes obtinguts en les diverses seleccions, a excepció del combustible, s'acumularan en nou sitges. La funció d'aquest emmagatzematge intermedi és aconseguir un volum mínim de subproductes del mateix tipus que permetin el seu enviament a premsa d’embalat mitjançant dues premses automàtiques</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">3. El procés de tractament biològic de la MOR es porta a terme en túnels de fermentació, els mateixos en què també es porta a terme la fermentació que inicia el compostatge de la FORM.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">Després de l'entrada de la MOR a la nau de tractament biològic mitjançant una pala carregadora serà portada fins als túnels. El material que s'obtingui del túnel, en una única etapa de descomposició amb una durada de 28 dies, sota un control exhaustiu de temperatura, reg i ventilació i sempre amb el túnel tancat, acabarà en un procés de afinament on s'obtindrà un producte bioestabilitzat.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">L'aire utilitzat en la reacció serà tractat amb una etapa de rentat dels gasos, abans de depurar-se en el biofiltre.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">Finalitzada l'etapa de bioestabilització, el material serà transportat des dels túnels fins l'alimentador d'afinament&nbsp; a on es poden obtenir: bioestabilizat amb separació inerts, bioestabilizat sense separació inerts i rebuig que, normalment, s'enviarà a abocador.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">L'àrea d'emmagatzematge del bioestabilitzat refinat disposarà de solera pavimentada i coberta i permetrà un temps de retenció de quatre mesos, temps durant el qual es realitzarà un volteig quinzenal amb pala.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">D'altra banda, la instal·lació disposarà de dues zones de recepció: una per a matèria vegetal i una altra per a la FORM.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">La fracció vegetal serà sotmesa a una operació de reducció de partícula, gràcies a un equip especialitzat de trituració. Per realitzar la barreja s'utilitzarà un equip especialitzat en barreja, la qual serà de, com a mínim, vuit parts de vegetal per cada part de FORM.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">El procés de fermentació es desenvoluparà sempre amb els túnels tancats i amb una durada màxima 17 dies. La càrrega de la barreja dins del túnel es realitzarà fins a una alçada màxima de 3 m.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">El afinament intermedi és un procés de reducció d'impropis mitjançant un tròmel i donarà tres fluxos: rebuig major de 80 mm, enfonsat orgànic superior a 80 mm i fèrrics valoritzables.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">Continuarà fins a la maduració l’enfonsat orgànic, al qual es proporcionarà una ventilació forçada des de la solera i regs puntuals. La durada aquesta etapa dependrà de l'estacionalitat dels residus tractats, no obstant això, mai tindrà una durada menor de vuit setmanes.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">Finalitzada etapa de maduració, el material es transportarà a l'alimentador de la línia d'afinament del compost.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">De la fracció menor de 12 mm s'obtindrà compost, i de la fracció entre 12 i 30 mil·límetres s'obtindrà un mulch. Tots dos productes són comercialitzables.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">Així mateix, de la fracció major de 30 mm s'obtindrà una fracció de residus vegetals, parcialment compostats, que es recircularan en el procés.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">4. L'inici del tractament per a envasos lleugers serà el mateix que per a la FR utilitzant els mateixos equips.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">Després del procés d'alimentació, el sedàs rotatiu de separació granulomètrica únicament s'utilitzarà per descartar els residus més grans de 350 mm.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">La principal diferència amb el tractament de la de FR radica que tots els fluxos obtinguts en el tròmel són unificats i enviats a la segona línia de separació densimètrica (entre 200 i 350 mil·límetres).</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">A continuació es realitzarà la separació balística, obtenint com a resultat de tractament tres fraccions:</span></p> <p style="margin-left: 40px;"> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">-Un producte cribat amb una granulometria menor de 50 mm considerat rebuig.</span></p> <p style="margin-left: 40px;"> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">-Una fracció de rodants/pesats que es conduirà al procés de selecció automàtica d'envasos.</span></p> <p style="margin-left: 40px;"> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">-Una fracció plana/lleugera que es dirigirà a la separació automàtica de film.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">La fracció rodant i pesada obtinguda en el separador balístic, es tractarà en la separació</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">El procés de selecció automàtica estarà format per un separador de metalls fèrrics, una cascada de separadors òptics, un separador d'inducció i un conjunt de cintes transportadores.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">El procés i la tècnica per a la recuperació individual dels productes plàstics (PET, PEAD i mixtes) així com no plàstics (brick) de la resta dels envasos, són els mateixos que per a la FR.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">5. La preparació per al reciclatge de la fracció de vidre funcionarà com una mera transferència. La sitja estarà construït en formigó armat i la capacitat d'emmagatzematge serà de 600 m³, amb una alçada de 2,5 m.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">6. Com en el cas del vidre, l'operativa de preparació per al reciclatge de la fracció de paper i cartró funcionarà com una transferència, això sí, amb la diferència que el paper cartró entrarà en planta solt, i s'obtindrà una bala premsada, per el que es requerirà un procés d'embalatge.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">Les bales de Paper/cartró obtingudes seran emmagatzemats temporalment en una àrea dins de la instal·lació, amb la finalitat de ser expedides mitjançant camió de gran capacitat.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">7. Actualment, ja hi ha un forn incinerador per tractament i eliminació d'animals morts, incloent els MER, amb una capacitat de tractament de 560 kg/h el qual s'adaptarà per a la recepció i procés de residus origen animal de diversa procedència i grandària, des d'animals sencers de fins a 560 quilos, residus d'escorxadors, MER i altres teixits orgànics.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">El trasllat d'animals morts es durà a terme mitjançant vehicles refrigerats i es podran rebre peces senceres. Hi haurà en la instal·lació una cambra frigorífica equipada de sistemes de recollida de lixiviats i sistemes de neteja per emmagatzemar els residus que es rebin</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">Els residus alimentaran al forn mitjançant diferents sistemes de càrrega en funció del volum o estat del residu. En tot cas, es minimitzaran les fuites de calor i les entrades d'aire no controlat al forn.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">Un cop introduïts els residus en la càmera de cremació, té lloc la combustió dels residus, gràcies a la calor subministrat pels cremadors de gasoil instal·lats al lateral de la càmera en un ambient reductor i una temperatura constant de 850 °C.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">Un dels cremadors de gasoil es substituirà per un cremador de biogàs, utilitzant biogàs produït a l'abocador.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">Els gasos formats durant la cremació seran conduïts a la cambra de reacció tèrmica on es barrejaran amb la quantitat necessària d'aire per garantir l'oxidació total. La calor necessari per a l'oxidació total serà aportat per un cremador que garantirà una temperatura de postcombustió de 1100 °C durant un temps mínim de 2 segons.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">Les cendres i escòries s'han d'extreure a forn parat. Es col·locaran en contenidors de plàstic de tancament hermètic i es destinaran a l'abocador.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">3. Elements ambientals significatius de l’entorn del projecte</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">3.1 Diagnòstic territorial</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">Segons el PTI de Menorca, el projecte es desenvolupa a l’ANEI de s’Albufera a la Mola i a APR d’erosió amb un risc mig. A més es troba al LIC i ZEPA ES0000235 de s’Albufera a la Mola.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">En tot cas, també està definida com a Equipaments pel mateix PTI i ja s’està desenvolupant l’activitat objecte del projecte.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">3.2 Diagnòstic ambiental</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">Tot i que l’àmbit d’actuació té uns alts valors naturals i així es demostra amb la seva inclusió al LIC i ZEPA, la zona concreta d’actuació del projecte ja està completament antropitzada.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">Amb aquest projecte no s’ampliarà l’àrea d’ocupació de les instal·lacions però si que hi podria haver afeccions molt reduïdes i puntuals sobre els valors naturals. A més, algunes espècies d’interès comunitari es troben dins de l’àrea de gestió i, per tant, podrien veure’s afectades per les obres i per l’explotació de les instal·lacions.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">4. Resum del procés d’avaluació</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">4.1 Actuacions prèvies</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">El promotor no va sol·licitar l’elaboració d’un document d’abast de l’estudi d’impacte ambiental.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">a) Fase d’informació pública i de consultes</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">La Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears va sotmetre a exposició pública el projecte i l’estudi d’impacte ambiental (BOIB núm. 23) en data 28 d’abril de 2016. Així mateix es va consultar a les Administracions públiques afectades. A continuació es resumeixen els aspectes ambientals més rellevants assenyalats a les respostes de les administracions públiques afectades consultades. Les conclusions sobre les mateixes i la forma en que el promotor ha donat resposta estan a l’apartat 5 (integració de l’avaluació).</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">b) Consultes administracions públiques</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">En data 14 de juny de 2016, l’òrgan substantiu va sol·licitar informe a les següents administracions que va considerar afectades:</span></p> <p style="margin-left: 40px;"> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">-Servei de Residus i Sòls Contaminats de la Direcció General d’Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus.</span></p> <p style="margin-left: 40px;"> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">-Departament de Gestió de Domini Hidràulic de la Direcció General de Recursos Hídrics.</span></p> <p style="margin-left: 40px;"> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">-Servei de Planificació al Medi Natural de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">L’informe de data 9 d’agost de 2016 del servei de Residus i Sòls Contaminats de la Direcció General d’Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus conclou favorablement condicionat a la posada en marxa d’un programa de control i seguiment de rates i gavines.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">L’informe de data 30 de setembre de 2016 del servei d’Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics és únic tant pel tràmit ambiental com per al tràmit substantiu (autorització ambiental integrada). Pel que fa al tràmit ambiental informa favorablement sense fer més consideracions, tot i que imposa una sèrie de condicionants a l’autorització ambiental integrada.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">L’informe de data 3 de novembre de 2016 del servei de Planificació al Medi Natural de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat conclou favorablement sempre i quan el Pla de Vigilància Ambiental incorpori i verifiqui el compliment de les mesures correctores incloses a l’estudi de repercussions ambientals.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">c) Al·legacions</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">No s’han efectuat al·legacions durant la informació pública del projecte.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">5. Integració de l’avaluació</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">5.1 Alternatives</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">L’estudi d’impacte ambiental analitza, a part de l’alternativa 0, dues alternatives a la solució finalment escollida.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">L’alternativa 0 consistiria en no realitzar cap tipus d’actuació perseverant en les greus mancances actuals tant a nivell dels riscos ambientals que representa actualment com al desaprofitament de material reciclable que el procés actual no és capaç de tractar.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">Respecte de l’àmbit d’aplicació, l’alternativa a l’escollida, planteja situar l’aula ambiental a l’edifici d’oficines actual i la bassa de pluvials recreixen la existent a l’ampliació de l’abocador. Aquesta alternativa proposada no ha estat valorada.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">L’alternativa de funcionalitat contempla mantenir el sostre i la configuració actual de les edificacions. Una vegada analitzada respecte de l’alternativa escollida, es conclou que no suposa cap tipus de benefici ambiental i sí que limita els processos de tractament impedint la implantació de diversos subprocessos de recuperació.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">5.2 Principals impactes de l’alternativa escollida i la seva correcció</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">a) Població i salut humana</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">Les instal·lacions es limiten a l’àmbit interior de la planta actual als entorns ja urbanitzats, sent compatibles amb el planejament vigent. Aquest projecte permetrà un tractament dels residus més eficaç en el consum de recursos i la gestió d’externalitats. </span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">Aquesta millora de la gestió de les externalitats comportarà, de forma indirecta, una millora territorial i per a la població.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">b) Flora i fauna</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">La vegetació actual existent a la zona correspon a matoll dens propi de la primera etapa de la vegetació clímax (Quercus rotundifolia). La zona d’ampliació es troba englobada dins de la Xarxa Natural 2000. Tot i això, la vegetació a l’interior del recinte es localitza als marges i a la zona nord de la instal·lació. Les obres es localitzen dins d’àmbits ja alterats i urbanitzats. En funció dels possibles ajustos en fase d’obra es podria afectar a les diferents comunitats vegetals dels marges amb pèrdua de biomassa vegetal.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">La zona també allotja nombroses espècies de fauna i per tant, susceptibles de veure’s afectades pel projecte. Tot i això, a l’interior de les instal·lacions, llevat d’un parell de milanes. la fauna és la pròpia d’aquest tipus d’instal·lació amb la proliferació de gavines i rates.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">De cara a la protecció de la vegetació, la principal mesura preventiva és, com s’ha explicat, l’actuació dins de la zona ja urbanitzada amb una actuació mínima (bassa de pluvials i aula ambiental) sobre la zona no urbanitzada. A més, s’implantaran una sèrie de mesures per evitar el risc d’incendis forestals, com ara la prohibició d’encendre foc entre el dia 15 de març i el 15 d’octubre, l’ús de bufadors per tenir un perímetre net de vegetació de 2 metres i la disposició en obra d’un equip d’intervenció immediata.&nbsp; Per a la protecció de la fauna prèviament a l’inici de les obres es localitzaran els exemplars de fauna que poguessin trobar-se a la zona d’actuació i s’evitarà deixar rases o sèquies obertes. En cas de deixar-ne qualcuna, es prospectaran quan es reiniciï l’activitat.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">c) Sòl i subsòl</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">El projecte contempla de destrucció de 820 m² de sòl corresponents a la construcció de la bassa de pluvials (570 m²) i l’aula ambiental (250 m²). La resta de les instal·lacions es construiran sobre la zona ja urbanitzada. Tampoc es preveu l’ocupació temporal de sòl (fora de la zona urbanitzada) durant el decurs de les obres.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">Per evitar una ocupació superior a la prevista, el projecte contempla la delimitació d’un perímetre.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">d) Aire i factors climàtics</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">Les instal·lacions actuals presenten certes deficiències respecte de les emissions a l’atmosfera de gasos i olors i, per tant, suposen un dels principals objectius de millora del projecte avaluat. Les emissions atmosfèriques de la planta provenen de: gasos generats pel procés d’incineració al forn incinerador; gasos generats als processos de fermentació i maduració (compostatge); pols produïda pels processos d’afinament de les matèries orgàniques i el seu emmagatzematge. A més, donada l’existència d’un cert volum de terres i enderrocs a mobilitzar, serà previsible la circulació de maquinària sobre superfícies desestabilitzades, augmentant els sòlids en suspensió durant la fase de construcció.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">La implantació dels biofiltres i el control atmosfèric de totes les naus (llevat del magatzem de mulch i compost) serveix per controlar els gasos fugitius i, molt especialment, el control de les olors. El dimensionament dels emissors, xemeneies i els biofiltres, tenen per objecte la dispersió dels gasos i la seva depuració. Durant la fase d’obres, es proposa tota una sèrie de mesures correctores encaminades a la minimització de les emissions difuses com ara: compactació dels vials, control dels vehicles (velocitat, tubs escapament...), emmagatzematge acurat dels materials pulverulents, etc.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">e) Paisatge</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">No es preveuen efectes directes sobre el paisatge. A gran escala, es mantenen les condicions actuals tot i l’augment de volum originat pel projecte ja que incorre en una compacitat de les instal·lacions més que en un augment perceptible visualment del volum de les mateixes. Només l’aula ambiental suposa una nova implantació visualment perceptible.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">Com a mesura correctora es planteja la utilització als tancaments d’una gama de colors similar a l’entorn (verd clar, crema i verd fosc). Pel que fa a l’aula ambiental, aquesta prendrà les formes de les edificacions tradicionals utilitzant elements constructius tradicionals com ara el marès als tancaments o la fusta a la fusteria.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">f) Hidrologia</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">Segons l’estudi, a la zona no es desenvolupa cap aqüífer d’interès. A més, el projecte no contempla perforacions a una fondària suficient per poder afectar al freàtic. Ara bé, l’activitat en si, donada la matèria primera amb la que es tracta, pot provocar una contaminació per lixiviats. Per una altra banda, la instal·lació es troba entre dues conques de cursos fluvials molt curts els quals es poden veure afectats tant per la contaminació per sòlids en suspensió durant la fase d’obres provocat per l’arrossegament dels mateixos des de la zona d’actuació, com per la contaminació durant la fase d’explotació per l’arribada als cursos fluvials de lixiviats provinents de les instal·lacions.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">Per evitar la contaminació al subsòl, tota la zona de les instal·lacions es trobarà pavimentada amb una xarxa de sanejament. A més, els fossars de recepció i emmagatzemament de residus, s’impermeabilitzaran amb una capa de PEAD. Durant les obres es controlaran el drenatge per evitar la contaminació dels cursos fluvials per sòlids en suspensió i, en casos extrems, s’instal·laran barreres de sediments. Pel que fa al control de les aigües internes, es refaran totes les conduccions sota les noves naus per la circulació dels lixiviats els quals es dirigiran, juntament amb les aigües de neteja de la zona d’incineració d’animals morts, cap a la bassa de lixiviats. També es refarà la xarxa de drenatge de la instal·lació portant tota l’aigua recollida a la urbanització al voltant de les noves naus, a una nova bassa de pluvials dimensionada per rebre les primeres pluges i, per tant, amb la major càrrega contaminant. Les aigües de pluja de la teulada es conduiran cap a un nou dipòsit i es faran servir a la pròpia instal·lació.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">5.3 Seguiment ambiental</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">L’estudi d’impacte ambiental inclou un programa de vigilància ambiental que té com a objectius garantir la correcta execució i compliment de les mesures preventives i correctores proposades i comprovar la seva eficàcia, detectar impactes no previstos i veure l’evolució dels elements del medi més significatius.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">En aquest seguiment, el promotor estableix una sèrie de controls genèrics en la fase de construcció, verificant aquelles actuacions que generen més impactes i que les obres es realitzen segons el projecte i s’apliquen les mesures correctores i preventives de l’estudi.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">Pel que fa a la fase d’explotació i manteniment post clausura, també implanta una sèrie de controls respecte de les entrades, les dades meteorològiques, les aigües, l’atmosfera, etc. En tot cas, la instal·lació quedarà integrada dins de l’autorització ambiental integrada de l’abocador de Milà II i, d’acord amb el punt 1.i de l’article 22 de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, l’autorització ambiental integrada haurà d’establir l’obligació del titular de comunicar a l’òrgan ambiental al menys una vegada a l’any la informació basada en els resultats del control de les emissions.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">6. Condicions al projecte</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">Es compliran totes les mesures preventives, correctores (i compensatòries si n’hi ha) proposades i acceptades per el promotor durant el procés d’avaluació d’impacte ambiental, incloses en l’estudi d’impacte ambiental i en la resposta del promotor a les al·legacions formulades en la fase de consultes i informació pública.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">Particularment s’hauran de complir les condicions establertes per les següents administracions:</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">6.1 Segons el servei de Residus i Sòls Contaminats de la Direcció General d’Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus:</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">En el termini màxim de 3 mesos s’haurà de posar en funcionament un programa de control i seguiment de la població de rats i gavines. Les accions portades a terme seran incloses dins el programa de seguiment ambiental i el seu resultat serà presentat dins la memòria anual.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">6.2 Segons el servei de Planificació al Medi Natural de la DG d’Espais Naturals i Biodiversitat:</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">El progama de vigilància ambiental haurà d’incorporar les mesures correctores incloses a l’EARA i s’haurà de verificar el seu compliment.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">Per tot l’anterior, es proposa formular la declaració d’impacte ambiental favorable a la realització del projecte de Millora de les instal·lacions de tractament i valorització a l’àrea de tractament d’Es Milà, al concloure’s que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius, sempre que es compleixin les mesures anteriorment esmentades.” </span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">&nbsp; </span></p> <p style="text-align: center;"> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">Palma, 11 de gener de 2017</span></p> <p style="margin: 0px; text-align: center;"> <strong><span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">El president de la CMAIB</span></strong></p> <p style="margin: 0px; text-align: center;"> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">Antoni Alorda Vilarrubias</span></p> ]] ca 2017-01-30 737 2679 590249 2017-02-02 CAIB CAIB 2017-02-02 ![CDATA[Acord del Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears sobre les instal·lacions de valorització a l'abocador Milà II, TM Maó. (100A/2016)]] ca 110 text/html