<rdf:RDF
    xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
    xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#"
    xmlns:env="https://www.caib.es/eboibfront/rdf/schema/enviament/1.0/"
    xmlns:eli="https://www.caib.es/eboibfront/rdf/schema/eli/1.0/"
    xmlns:rann="https://www.caib.es/eboibfront/rdf/schema/relAnnexe/1.0/" > 
  <rdf:Description rdf:about="https://intranet.caib.es/eboibfront/ca/2016/10583/588303/acord-del-ple-del-consell-insular-d-eivissa-de-dia/xml">
    <dc:date>2016-12-01</dc:date>
    <dc:publisher>CAIB</dc:publisher>
    <env:seccio rdf:resource="https://www.caib.es/eboibfront/ca/seccio/471"/>
    <env:lang>ca</env:lang>
    <env:ordre rdf:parseType="Literal">10</env:ordre>
    <dc:creator>CAIB</dc:creator>
    <env:idEnviament>588303</env:idEnviament>
    <dc:format>text/html</dc:format>
    <rdf:type rdf:resource="https://www.caib.es/eboibfront/rdf/schema/enviament/1.0/"/>
    <env:tipusPublicacio rdf:resource="https://www.caib.es/eboibfront/ca/tipus-publicacio/192"/>
    <dc:language>ca</dc:language>
    <env:html rdf:resource="https://intranet.caib.es/eboibfront/ca/2016/10583/588303/acord-del-ple-del-consell-insular-d-eivissa-de-dia/"/>
    <env:contingut rdf:parseType="Literal">![CDATA[&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Seguidament es fa públic que el Ple del Consell Insular d’Eivissa, en sessió celebrada en data 30 de novembre de 2016, va adoptar, entre d’altres, el següent acord:&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin-left: 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;em&gt;«&lt;strong&gt;1r.-&lt;/strong&gt; Aprovar inicialment, d’acord amb el que s’estableix a l’article 17 de la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d’ordenació territorial, la Norma territorial cautelar per la qual s’adopten mesures per assegurar la viabilitat i l’efectivitat de la modificació del Pla Territorial Insular d’Eivissa, amb l’objecte i abast que defineix la documentació que s’adjunta com annex i forma part d’aquest acord, i que s’integra per Memòria justificativa, Normativa i Memòria-anàlisi dels possibles efectes significatius sobre el medi ambient.&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin-left: 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;em&gt;2n.-&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;&lt;em&gt; Disposar la tramitació de la Norma territorial cautelar, seguint el procediment establert a l’esmentada Llei, i en conseqüència, de conformitat amb l’apartat 2.b de l’article 17 de la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d’ordenació territorial i article 83.2 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, disposar l’obertura d’un termini d’informació pública de TRENTA DIES (30) HÀBILS, mitjançant la publicació d’anuncis en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB), a un dels diaris de major circulació de l’illa d’Eivissa, i a la corresponent seu electrònica del Consell Insular d’Eivissa (www.conselldeivissa.es), per tal que qualsevol persona pugui formular les al·legacions que consideri pertinents. &lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin-left: 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;em&gt;La documentació completa que integra la Norma territorial cautelar aprovada inicialment podrà ser consultada, en horari d’oficina de dilluns a divendres (de 08:00 hores fins a les 15:00 hores), en els serveis del Departament de Territori i Mobilitat del Consell Insular d’Eivissa, ubicats a la seu del Consell Insular d’Eivissa, avinguda d’Espanya, núm. 49, quarta planta, CP.- 07800 Eivissa. &lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin-left: 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;em&gt;Així mateix, la documentació podrà ser consultada a través d’internet, accedint a la següent pàgina web: http://www.conselldeivissa.es/.&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin-left: 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;em&gt;3r.-&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;&lt;em&gt; Sol·licitar els informes previstos en l’article 17.2.b) de la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d’ordenació territorial, amb relació a l’àmbit de les competències respectives, al Govern de les Illes Balears, a tots els ajuntaments de l’illa d’Eivissa i a la Delegació del Govern a la Comunitat Autònoma, informes que hauran de ser emesos dins el termini d’un mes des de la recepció de la sol·licitud.&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin-left: 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;em&gt;4t.-&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;&lt;em&gt; L’aprovació inicial de la norma territorial cautelar suposa la suspensió de l’atorgament de llicències i d’autoritzacions per a totes aquelles actuacions que no s’ajustin a les seues determinacions. &lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin-left: 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;em&gt;Així mateix, l’entrada en vigor de la norma territorial cautelar vincula provisionalment els instruments de planejament urbanístic i, en cas de conflicte, preval sobre aquests instruments.»&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;En compliment de l’acord anteriorment expressat, se sotmet la present Norma territorial cautelar a un període d’informació pública de &lt;strong&gt;TRENTA&lt;/strong&gt; &lt;strong&gt;DIES (30) HÀBILS&lt;/strong&gt; des de l’endemà de la publicació del present anunci en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, per tal que es puguin formular les al·legacions que s’estimin oportunes. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;La documentació completa que integra la Norma territorial cautelar aprovada inicialment podrà ser consultada, en horari d’oficina de dilluns a divendres (de 08:00 hores fins a les 15:00 hores), en els serveis del Departament de Territori i Mobilitat del Consell Insular d’Eivissa, ubicats a la seu del Consell Insular d’Eivissa, avinguda d’Espanya, núm. 49, quarta planta, CP.- 07800 Eivissa. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Així mateix, la documentació podrà ser consultada a través d’internet, accedint a la següent pàgina web: http://www.conselldeivissa.es/.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Finalment, en cas de discrepància entre la redacció en les versions castellana i catalana, prevaldrà la redacció en la versió catalana. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
&lt;/p&gt;
&lt;p align="center"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Eivissa, 30 de novembre de 2016&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p align="center"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;El secretari tècnic&amp;nbsp;de l’Àrea de Turisme, Interior, Territori i Mobilitat&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;
	Ramón Roca Mérida&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
&lt;/p&gt;
&lt;p align="center"&gt;
	&lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;ANNEX&lt;br /&gt;
	Memòria justificativa, Normativa i Memòria-anàlisi&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;MEMÒRIA JUSTIFICATIVA&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;span style="color: windowtext;"&gt;1.-&lt;/span&gt;&lt;span style="color: windowtext;"&gt; El Pla Territorial Insular d’Eivissa i Formentera (PTI), va ser aprovat definitivament pel Ple del Consell en data 21 de març de 2005 (BOIB núm. 50, de dia 31 de març de 2005).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;2.- &lt;/strong&gt;En el BOIB núm. 169, de 4 de desembre de 2008, es publicà l’acord del Ple del Consell Insular d’Eivissa de dia 28 de novembre de 2008, d’aprovació definitiva d’una norma territorial cautelar per la qual s’adopten mesures provisionals per assegurar la viabilitat i l’efectivitat de la modificació del Pla Territorial Insular d’Eivissa.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;D’altra banda, en el BOIB núm. 113, de 31 de juliol de 2010, es publicà l’acord del Ple del Consell Insular d’Eivissa de dia 30 de juliol de 2010, d’aprovació inicial de la modificació del Pla Territorial Insular d’Eivissa i la seua publicació, el qual va ser revocat per acord del Ple del Consell Insular d’Eivissa, en sessió de dia 25 d’octubre de 2010 (BOIB núm. 162, de 6 de novembre de 2010), indicant que la qual cosa comporta la derogació de la Norma Territorial Cautelar aprovada el 28 de novembre de 2008.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;span style="color: windowtext;"&gt;3.-&lt;/span&gt;&lt;span style="color: windowtext;"&gt; Atès que h&lt;/span&gt;&lt;span style="color: windowtext;"&gt;an passat ja més de deu anys des de l’entrada en vigor de l’esmentat Pla, i que el context normatiu sota el qual s’aprovà el Pla no és el mateix d’aquell moment, es planteja en el si del Consell, sense perjudici del procediment de la seva revisió l’adopció de determinades mesures cautelars en ordre a assegurar una modificació puntual del mateix. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Efectivament, respecte del marc normatiu desprès de deu anys, entre moltes d’altres, s’ha de fer esment, a nivell estatal, a l’entrada en vigor de la Reial decret Legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana (BOE núm. 261, de 31 d’octubre de 2015) on es manifesta que les polítiques públiques relatives a la regulació, ordenació, ocupació, transformació i ús del sòl tenen com a finalitat comú la utilització d'aquest recurs conforme a l'interès general i segons el principi de desenvolupament sostenible. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Assenyalant-se que en virtut del principi de desenvolupament sostenible, les esmentades polítiques han de propiciar l'ús racional dels recursos naturals harmonitzant els requeriments de l'economia, l'ocupació, la cohesió social, la igualtat de tracte i d'oportunitats, la salut i la seguretat de les persones i la protecció del medi ambient, contribuint en particular a:&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin: 0px 0px 0px 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;a) L'eficàcia de les mesures de conservació i millora de la naturalesa, la flora i la fauna i de la protecció del patrimoni cultural i del paisatge.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin: 0px 0px 0px 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;b) La protecció, adequada al seu caràcter, del mitjà rural i la preservació dels valors del sòl innecessari o inidóni per atendre les necessitats de transformació urbanística.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin: 0px 0px 0px 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;c) La prevenció adequada de riscos i perills per a la seguretat i la salut públiques i l'eliminació efectiva de les pertorbacions d'ambdues.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin: 0px 0px 0px 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;d) La prevenció i minimització, en la major mesura possible, de la contaminació de l'aire, l'aigua, el sòl i el subsòl.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Per la seva banda, a nivell Balear, la Llei 2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús del sòl (BOIB núm. 43, de 29 de març de 2014) pel que fa a les finalitats i atribucions de l'activitat urbanística assenyala que les esmentades polítiques públiques, a més, han de contribuir, entre d’altres, a assumir i concretar els objectius i principis establerts en la Carta Europea d’Ordenació del Territori; a l’eficàcia de les mesures de conservació i millora de la natura, la flora i la fauna i de la protecció del patrimoni cultural i del paisatge; a vincular els usos del sòl a la utilització racional i sostenible dels recursos naturals, tenint en compte la capacitat de creixement insular limitada i l'escassesa de recursos hídrics; a evitar l’especulació del sòl i garantir la disponibilitat de sòl per a usos urbanístics, una previsió de dotacions i equipaments urbans adequada i l’accés a un habitatge digne; a valorar les funcions agràries, ramaderes, forestals, territorials, ecològiques i paisatgístiques de les àrees rurals o a considerar els efectes paisatgístics en tota actuació urbanística.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Així mateix, es podrien esmentar altres normes sectorials posteriors a l’entrada en vigor d’aquell Pla i on resulta necessari la seva adaptació a les disposicions d’aquelles lleis. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Per exemple, la Llei 3/2005, de 20 d'abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears o la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears (BOIB núm. 106, de 21 de juliol de 2012), o la Llei 10/2014, d’1 d’octubre, d’ordenació minera de les Illes Balears (BOIB núm. 138, de 9 d'octubre de 2014), la Llei 11/2014, de 15 d’octubre, de comerç de les Illes Balears (BOIB número 143, de 18 d'octubre de 2014) o la Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears (BOIB núm. 175, de 23 de desembre de 2014).&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Finalment, cal fer esment del Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística (BOIB núm. 6, de 13 de gener de 2016) on a l’article segon estableix la modificació de la matriu d’ordenació d’usos de l’annex 1 de la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les directrius d’ordenació territorial i de mesures tributàries, i recupera gran part de la vigència que tenia abans de l’entrada en vigor de la Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears amb alguna modificació en la regulació dels usos.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;4.-&lt;/strong&gt; En compliment, entre d’altres, dels anteriors requeriments normatius, en aquesta legislatura l’equip de govern d’aquesta Corporació vol impulsar una revisió global del PTI i en aquest sentit ja s’han començat els treballs per dur-ho a terme. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Així, en el BOIB número 122, de 24 de setembre de 2016 s’ha publicat l’edicte corresponent a l’anunci de licitació del contracte del servei per a l’elaboració del diagnòstic per a la revisió del Pla Territorial Insular d’Eivissa.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;span style="color: windowtext;"&gt;No obstant l’anterior, com s’ha dit, es planteja en aquests moments la necessitat de modificar el vigent PTI -sense esperar la revisió global que serà molt més àmplia- en determinats aspectes concrets que afecten únicament al sòl rústic.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;span style="color: windowtext;"&gt;Efectivament, l'equip de govern d'aquesta corporació ha arribat a un acord amb uns objectius concrets que afecten a aspectes puntuals de la regulació actual continguda en el PTI vigent.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;span style="color: windowtext;"&gt;Així, en primer lloc, es vol dur a terme una reducció de les condicions d'edificació dels habitatges en sòl rústic, amb l'objectiu de reduir la pressió edificatòria i l'especulació existent sobre el sòl rústic i mitigar l'impacte que els habitatges de grans proporcions hi provoquen. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;span style="color: windowtext;"&gt;En efecte, la combinació d'un marc jurídic molt flexible -únic a Balears- que permet, d'una banda, la construcció d'habitatges de grans dimensions en el sòl rústic, prèvia segregació de les finques si n'és el cas, i, d'una altra, que aquests habitatges es destinin a estades turístiques, amb la gran popularitat de l'illa d'Eivissa com a destí turístic internacional, provoca una forta atracció de grups d'inversió que construeixin habitatges en sòl rústic -on l'ús hi està permès- que esgoten els paràmetres urbanístics per destinar-los a allotjament temporal lligat a usos turístics i no per albergar i/o satisfer les necessitats pròpies d'una família, tal i com inicialment preveu la legislació balear del sòl rústic, que admet només aquest ús d'habitatge lligat a les la residència permanent d'una família. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Així, des de l’equip de govern es vol invertir aquesta tendència edificatòria i especulatòria al sòl rústic, tot limitant els paràmetres d’edificació i ocupació màxims actualment establerts pel que fa als habitatges a edificar en el sòl rústic per adequar-los a la finalitat que realment haurien de tenir i així intentar dissuadir la seva construcció per dedicar-los a l’ús turístic.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;En segon lloc, es vol evitar l’excessiva fragmentació de les parcel·les i consegüent urbanització difusa del sòl rústic, impedint que es pugui seguir edificant sobre les parcel·les segregades o dividides a partir d'una determinada data -el dia 1 de novembre de 2016-, per tal de donar seguretat jurídica i, a l'hora evitar especulacions, una vegada que s'ha avançat públicament el contingut d'una norma territorial cautelar a través dels mitjans de comunicació local.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;A la vegada que es vol impedir seguir edificant sobre les finques segregades a partir del dia 1 de novembre de 2016, es vol mantenir la possibilitat de seguir edificant sobre les parcel·les que es segreguin en virtut de títol hereditari o donació de pares a fills, sempre que es compleixi amb les condicions assenyalades en el vigent Pla territorial insular.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;La norma s'aplicaria, així, a les segregacions efectuades a partir del dia 1 de novembre que no provenguin de títol hereditari entre parents o donació de pares a fills i que compleixin amb les condicions assenyalades en el vigent Pla territorial insular.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;En tercer lloc, l'equip de govern vol evitar que es segueixin construint nous habitatges en terrenys que compten amb la màxima protecció ambiental derivada de les directives comunitàries, com els inclosos en la Xarxa Natura 2000, o bé en llocs on l'ús d'habitatge tradicionalment no s'hi ha implantat per tractar-se de zones boscoses i/o amb un alt risc d'incendi. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Amb aquesta mesura es pretén evitar l'impacte paisatgístic i ambiental que aquests habitatges provoquen en aquests terrenys més mereixedors de protecció. D'altra banda, la construcció de nous habitatges en el SRC Forestal (SRC-F) o en el SRP-ARIP i APR d'incendis, no només pot provocar un major risc d'incendi, sinó també dificultar la seva extinció, una vegada declarat, atès que els mitjans de lluita contra els incendis es destinen sovint amb preferència a impedir els danys a les persones i als habitatges existents en les masses forestals.&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;I, finalment, en quart lloc, aquest equip de govern vol introduir tota una sèrie de mesures positives d'integració paisatgística i ambiental.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Dins aquest paquet de mesures paisatgístiques i ambientals, es vol, en primer lloc, aprofundir en les ja previstes en el Pla territorial insular vigent, en relació a la conservació de les finques i elements etnogràfics existents, ampliant-les i fent que es facin complir amb l'exigència de què la sol·licitud de construcció de noves edificacions en sòl rústic inclogui projecte tècnic que reculli aquestes mesures, de manera que no es pugui atorgar el certificat final d’obra municipal de l’edificació sense verificar el compliment d’aquestes mesures d’integració paisatgística i ambiental.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;En segon lloc, es vol impedir la construcció de nous tancaments de finques i edificacions amb bloc i elements aliens als sistemes tradicionals, de forma que els nous tancaments siguin amb pedra seca, de la forma tradicional en què a Eivissa s'han construït les parets i amb unes dimensions màximes -1 metre d'altura- per evitar la formació de pantalles visuals&lt;em&gt;. &lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Efectivament, en els darrers vint anys hem assistit a un progressiu i continu procés de compartimentació del sòl rústic i amb aquesta mesura es vol impedir que es segueixin construint tancaments amb materials i dimensions impròpies del sòl rústic, que causen un impacte molt negatiu sobre el paisatge rural atès que provoquen la seva fragmentació amb pantalles visuals impròpies d'aquesta classe de sòl. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Amb aquesta mesura es vol recuperar la contemplació del paisatge i el manteniment de la identitat territorial de camp obert, pròpia de l’àmbit rural d’aquesta illa. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;I, finalment, donada la greu i prolongada sequera que patim en el marc del canvi climàtic en què es troba el planeta, aquest equip de govern vol introduir una sèrie de mesures tendents totes elles a un millor aprofitament i estalvi de l’aigua, de forma que els nous projectes de construcció d’edificacions en sòl rústic hagin de preveure la recollida de les aigües pluvials de les cobertes per a la seva reutilització en les necessitats de l’edificació i/o de la finca; que tan sols es pugui construir una piscina per habitatge, que la làmina de mirall d’aigua de les noves piscines en sòl rústic no pugui excedir d'unes mesures proporcionades als nous paràmetres d'ocupació dels habitatges i que es prevegi la construcció d'un aljub amb una capacitat mínima per a cada nou ús d'habitatge.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Per tot l’anteriorment dit, s’ha considerat necessari incorporar en una Norma Territorial Cautelar (NTC) prèvia a aquesta modificació puntual d’unes normes d’aplicació directa i cautelar, que es consideren prioritàries en ordre a implementar mesures per a garantir la protecció del sòl rústic de l’illa, fins que es procedeixi a la tramitació i aprovació de l’esmentada modificació del PTI i per assegurar les seves determinacions futures, sense perjudici del contingut que resulti de la revisió global del pla que, repetim, segueix la seva tramitació administrativa. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Finalment, cal dir que totes aquestes mesures relatives a la protecció del sòl rústic han estat consensuades entre els diferents partits polítics integrants del govern d'aquesta corporació.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;5.- &lt;/strong&gt;Una vegada redactada la Norma Territorial Cautelar, aquesta és el reflex normatiu del que s’ha motivat a l’apartat 4 anterior i consta d’un total de vuit articles, una Disposició Transitòria i una Disposició Final. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;L’objecte de la Norma (article 1) és assegurar la viabilitat i efectivitat de la modificació del vigent Pla Territorial Insular de l’any 2005, a l'àmbit de l'illa d'Eivissa; l’àmbit d’aplicació de la Norma (article 2) es limita als àmbits de sòl rústic existents a l’illa d’Eivissa, en disposar l’illa de Formentera del seu propi instrument d’ordenació territorial; pel que fa a les determinacions relatives a les condicions d’edificació relatives a l’ús d’habitatge unifamiliar en sòl rústic (article 3) es redueixen els paràmetres relatius a la superfície construïble màxima, al percentatge màxim d'ocupació de parcel·la i el volum màxim del conjunt de les edificacions; pel que fa a les determinacions relatives a les segregacions en sòl rústic (article 4) es prohibeix cautelarment l’ús d’habitatge unifamiliar aïllat en aquelles parcel·les procedents d’una segregació, divisió o fragmentació, efectuades en document públic a partir del dia 1 de novembre de 2016 –data estaberta en ordre a evitar moviments d’últim moment no desitjables des de que ha transcendit a l’opinió pública i s’ha publicat al mitjans de comunicació el contingut de les presents mesures cautelars-, excepte que aquestes provenguin d’actes de donació de pares a fills o a causa d’herència entre persones vinculades per relació de parentiu, sempre que compleixin amb les condicions previstes en el vigent Pla Territorial Insular; pel que fa a les determinacions relatives la implantació de noves edificacions i usos en determinats terrenys (article 5) s’estableix una sèrie d’espais dignes de conservació (els inclosos en la Xarxa Natura 2000, els qualificats com a Sòl Rústic Protegit Àrea Rural d’Interès Paisatgístic (SRP-ARIP) i, a l'hora, inclosos dins les Àrees de Prevenció de Riscos (SRP-APR) d'Incendi i els qualificats Sòl Rústic Comú Forestal (SRC-F) on cautelarment s’estableix que no resulta factible ubicar-hi nous habitatges unifamiliars aïllats (ni es permet la seva ampliació o canvi d’ús) en ordre a preservar aquells indrets de la seva transformació, no obstant establint que aquells terrenys computen als efectes d’edificar fora d’aquells espais si la categoria subjacent dels terrenys ho permet; pel que fa a les mesures d’integració paisatgística i ambiental relatives a la recuperació i conservació de la finca (article 6) s’estableix l’obligació de presentar juntament amb la sol·licitud de construcció de noves edificacions en sòl rústic, amb independència del seu ús, un projecte tècnic que reculli tota una sèrie de mesures d’integració paisatgística i ambiental que s’han de portar a terme en la totalitat de la finca on es vol edificar i que el seu estricte compliment s’ha de verificar en la corresponent certificació municipal final d’obres; pel que fa a les mesures d’integració paisatgística relatives als tancaments (article 7) s’estableix que els tancaments, tant de les finques com de les edificacions a sòl rústic que es duguin a terme han de ser efectuats amb pedra seca i de la manera constructiva tradicional a la zona o bé amb tanques cinegètiques que permeten el pas de la fauna, tot limitant-se la seva alçada total a un metre en ordre a evitar l’efecte pantalla que actualment es produeix amb els tancaments; pel que fa a les mesures d’estalvi d’aigua (article 8) s’estableix la necessitat d’aprofitar al màxim aquest recurs tant escàs a les nostres illes del qual no és aliena l’illa d’Eivissa castigada greument en els últims anys per la sequera que es pateix, tot establint-se mesures en ordre a la recollida de les aigües pluvials de les cobertes per a la seva reutilització en les necessitats de l’edificació i/o de la finca i el seu emmagatzematge, que no es puguin construir més d’una piscina per finca o limitar la mida d’aquestes en ordre a l’estalvi d’aquest recurs; pel que fa al règim transitori de la Norma (Disposició transitòria), cal dir que aquesta Norma Territorial Cautelar no afecta a les llicències d’edificació municipals ja concedides i s’adapta al règim general vigent respecte de la normativa aplicable als expedients que es troben actualment en tramitació, si bé es permet que els expedients de llicència urbanística d’edificació que resultin afectats per les determinacions introduïdes per la Norma puguin adaptar el corresponent projecte tècnic a les noves determinacions establertes a la mateixa i no impedir la finalització de la seva tramitació; finalment, pel que fa a l’entrada en vigor i termini de vigència de la Norma (Disposició final) es recull el règim legal establert a l’article 17 de la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d'ordenació territorial.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Vist que, en virtut de l’article 70.13 de la llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears (BOE núm. 52, de dia 1 de març de 2007), i dels punts 1 i 4 de l’article 1 de la llei 2/2001, de 7 de març, d'atribució de competències als consells insulars en matèria d'ordenació del territori (BOIB núm. 32 de 15 de març de 2001) són competències pròpies dels consells insulars les relatives a l'elaboració i l'aprovació dels plans territorials insulars i les relatives a l'elaboració i l'aprovació de les normes territorials cautelars que hagin de precedir la formulació, la revisió o la modificació dels instruments d'ordenació territorial que correspon aprovar als consells insulars.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Així, i a l’efecte d’evitar que les futures mesures que pugui determinar la modificació del vigent Pla Territorial Insular no sorgeixin ja limitades quant a la seua efectivitat per situacions consolidades contradictòries amb la futura ordenació, es considera del tot necessari l’adopció de les mesures d’ordre cautelar que s’estableixen a la següent normativa. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;NORMATIVA&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;Article 1. Objecte.&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;És objecte d'aquesta Norma, d'acord amb allò assenyalat a l'article 17 de la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d'ordenació territorial, l'establiment de determinacions cautelars d'ordenació territorial dirigides a assegurar la viabilitat i efectivitat de la modificació del Pla territorial insular d'Eivissa i Formentera, publicat al BOIB número 50, de 31 de març de 2005 (vigent Pla Territorial Insular), a l'àmbit de l'illa d'Eivissa (Pla Territorial Insular d’Eivissa).&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;Article 2. Àmbit d'aplicació.&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Les determinacions establertes en la present norma resultaran d’aplicació als diferents àmbits de sòl rústic existents a l’illa d’Eivissa que se relacionen als articles següents, amb independència de la classificació assignada pel planejament municipal vigent.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;Article 3. Determinacions relatives a les condicions d’edificació relatives a l’ús d’habitatge unifamiliar en sòl rústic.&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;A les edificacions destinades a l’ús d’habitatge unifamiliar en el sòl rústic, inclosos els annexos, els hi resultaran d’aplicació els següents paràmetres segons les categories&amp;nbsp; recollides en el vigent Pla Territorial Insular o en el planejament urbanístic adaptat a aquest instrument, i que el planejament general podrà fixar més restrictivament: &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin-left: 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;a) Superfície construïble màxima: &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin-left: 80px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;A Sòl Rústic Protegit Àrea Rural d’Interès Paisatgístic -SRP-ARIP- i Sòl Rústic Comú Forestal -SRC-F- 0,0084 m&lt;sup&gt;2&lt;/sup&gt;/m&lt;sup&gt;2&lt;/sup&gt; i a la resta de categories de sòl rústic 0,014 m&lt;sup&gt;2&lt;/sup&gt;/m&lt;sup&gt;2&lt;/sup&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin-left: 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;b) Percentatge màxim d'ocupació de parcel·la: &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin-left: 80px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;A SRP-ARIP i SRC-F 1,2 % i a la resta de categories de sòl rústic 2 %.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin-left: 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;c) Volum màxim del conjunt de les edificacions: 900 m&lt;sup&gt;3&lt;/sup&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;Article 4. Determinacions relatives a les segregacions en sòl rústic.&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;A les parcel·les procedents d’una segregació, divisió o fragmentació, efectuades en document públic a partir del dia 1 de novembre de 2016, queda prohibit l’ús d’habitatge unifamiliar, excepte que provenguin de donació de pares a fills o a causa d’herència entre persones vinculades per relació de parentiu i que compleixin amb les condicions previstes en el vigent Pla Territorial Insular.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;Article 5. Determinacions relatives a la implantació de noves edificacions i usos en determinats terrenys.&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;1. En els següents terrenys no es podran ubicar nous habitatges unifamiliars aïllats:&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin: 0px 0px 0px 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;a) els inclosos en la Xarxa Natura 2000.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin: 0px 0px 0px 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;b) els qualificats com a Sòl Rústic Protegit Àrea Rural d’Interès Paisatgístic (SRP-ARIP) i, a l'hora, inclosos dins les Àrees de Prevenció de Riscos (SRP-APR) d'Incendi delimitades en el plànol 3 (Àrees de prevenció de riscos) del vigent Pla Territorial Insular. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin: 0px 0px 0px 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;c) els qualificats pel vigent Pla Territorial Insular o pels instruments de planejament adaptats al mateix com a Sòl Rústic Comú Forestal (SRC-F). &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Aquests terrenys computaran a efectes de l’aplicació de la regla de proporcionalitat establerta a la Norma 14 del vigent Pla Territorial Insular per a les finques subjectes a distintes qualificacions, sempre que la categoria subjacent ho permeti.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;2. Respecte dels habitatges existents en aquests terrenys a l'entrada en vigor de la present norma territorial, no es permeten la seva ampliació ni canvi d'ús.&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;Article 6. &lt;/strong&gt;&lt;strong&gt;Mesures d’integració paisatgística i ambiental relatives a la recuperació i conservació de la finca. &lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;1. La sol·licitud de construcció de noves edificacions en sòl rústic, amb independència del seu ús, haurà d’incloure projecte tècnic que reculli totes les mesures d’integració paisatgística i ambiental que s’han de portar a terme en la totalitat de la finca, en funció de les seves característiques, tendents a: &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin: 0px 0px 0px 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;a) Recuperar i mantenir la totalitat dels terrenys en bon estat segons les seves característiques naturals (mantenir la massa boscosa en condicions que minimitzin l'extensió d'incendis forestals i de forma que no perjudiquin les espècies protegides que s’hagin de preservar i, en zones agrícoles, el manteniment dels cultius tradicionals i de les plantacions de fruiteres o bé, el manteniment de l’explotació agrària existent).&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin: 0px 0px 0px 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;b) Recuperar i mantenir tots els elements de valor etnogràfic o cultural existents a la finca (feixes, parets, altres elements de pedra seca...).&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin: 0px 0px 0px 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;c) Eliminar els elements tals com tancaments, murs etc..., construïts sense seguir els sistemes i materials tradicionals d’Eivissa.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin: 0px 0px 0px 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;d) Reduir l’impacte de l’edificació sobre el cel nocturn, tot garantint-ne el compliment de la legislació vigent en matèria de contaminació llumínica. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;2. No es podrà atorgar el certificat final d’obra municipal de l’edificació sense verificar el compliment d’aquestes mesures d’integració paisatgística i ambiental.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;Article 7. Mesures d’integració paisatgística relatives als tancaments.&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Els tancaments de les finques i edificacions només es podran realitzar amb pedra seca i de la manera tradicional a la zona o bé amb les tanques cinegètiques que permeten el pas de la fauna.&amp;nbsp; La seva altura total no podrà superar un metre.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;Article 8. Mesures d’estalvi d’aigua. &lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;1. Els projectes de construcció d’edificacions en sòl rústic, amb independència del seu ús, hauran de preveure la recollida de les aigües pluvials de les cobertes per a la seva reutilització en les necessitats de l’edificació i/o de la finca. Així mateix, s'haurà de preveure el seu emmagatzematge en un aljub amb capacitat suficient per a aquest ús, amb una capacitat mínima de quinze (15) m&lt;sup&gt;3&lt;/sup&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;2. L’ús d’habitatge unifamiliar en sòl rústic no podrà donar lloc a la construcció de més d’una piscina per finca. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;La làmina de mirall d’aigua de les noves piscines en sòl rústic no podrà excedir de trenta-cinc (35) m&lt;sup&gt;2 &lt;/sup&gt;i el seu volum, els seixanta (60) m&lt;sup&gt;3&lt;/sup&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;Disposició transitòria. Règim transitori.&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;1.&amp;nbsp; Les determinacions cautelars contengudes en aquesta Norma no seran d’aplicació a les sol·licituds de llicència urbanística d’edificació que comptin amb la documentació completa i respecte de les quals al temps d’entrada en vigor d’aquelles hagués transcorregut ja el termini màxim legal per resoldre el corresponent procediment administratiu.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;2.&amp;nbsp; Les sol·licituds de llicència urbanística d’edificació en tramitació que resultin afectades per la present Norma, podran continuar amb la seva tramitació si adapten el corresponent projecte al previst a la mateixa.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;Disposició final. Entrada en vigor i termini de vigència.&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Aquesta Norma entrarà en vigor, una vegada aprovada definitivament, l’endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i, des d’aleshores, regirà durant un termini màxim de tres anys, o fins a l’aprovació inicial de la modificació del Pla Territorial Insular d’Eivissa si aquesta es produeix abans d’esgotar-se el termini esmentat.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Tot l’anterior, sense perjudici dels efectes legals produïts per l’acte de la seua aprovació inicial, a l’empara de l’apartat 3 de l’article 17 de la Llei 14/2000, de 21 de desembre, d’ordenació territorial.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;Memòria-anàlisi ambiental&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;1- Objectius i marc jurídic:&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;La present memòria pretén analitzar els possibles efectes significatius sobre el medi ambient de la Norma Territorial Cautelar per la qual s’adopten mesures provisionals per tal d’assegurar la viabilitat i efectivitat de la modificació del Pla territorial insular de l’illa d’Eivissa. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;La Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears, determina que els plans i programes estan sotmesos a avaluació ambiental estratègica. En particular, per a les Normes territorials cautelars estableix una tramitació específica, regulada al seu article 13. Té el següent contengut literal:&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin-left:35.4pt;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;em&gt;«&lt;strong&gt;Article 13&lt;/strong&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin-left:35.4pt;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;em&gt;Particularitat de l’avaluació ambiental estratègica de les normes territorials cautelars&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin-left:35.4pt;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;em&gt;1. Les normes territorials cautelars prèvies a la formulació, la revisió o la modificació d’un instrument d’ordenació territorial han d’incloure una memòria-anàlisi dels possibles efectes significatius sobre el medi ambient, que s’ha de sotmetre al tràmit d’informació pública i a la consulta de les administracions públiques afectades, juntament amb la norma territorial cautelar.&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin-left:35.4pt;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;em&gt;2. La intervenció de l’òrgan ambiental s’ha d’efectuar després de la informació pública i de la consulta a les administracions públiques, i abans de l’aprovació definitiva. A aquest efecte, l’òrgan substantiu ha de remetre a l’òrgan ambiental tot l’expedient administratiu, amb la norma territorial cautelar, la memòria-anàlisi, els informes de les administracions públiques afectades, les al·legacions i la valoració.&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin-left:35.4pt;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;em&gt;3. La declaració ambiental estratègica s’ha de formular dins el termini màxim d’un mes comptador des de l’entrada de la sol·licitud i de tota la documentació en el registre de l’òrgan competent per emetre-la, i s’ha de publicar dins el termini de quinze dies hàbils en el Butlletí Oficial. Aquesta declaració no és impugnable, sens perjudici dels recursos que, si n’és el cas, pertoquin de les Illes Balears contra l’acte o la disposició d’aprovació o adopció de la norma territorial cautelar.»&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;En funció de l’anterior es redacta la Memòria-anàlisi dels possibles efectes significatius sobre el medi ambient de la Norma cautelar prèvia a la modificació del PTI, amb la finalitat d'analitzar els potencials efectes ambientals sobre la realitat biològica i territorial que pugui produir.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;2- Descripció de la norma cautelar a avaluar: objectius i continguts: &lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Els principals objectius de la norma cautelar que ha de precedir la futura modificació del Pla Territorial d’Eivissa són els següents: &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;“&lt;em&gt;1.- Redueixi significativament les condicions d’edificació dels habitatges en sòl rústic (els percentatges de superfície màxima construïble, ocupació de la parcel·la i volum màxim previstos en el vigent PTI). Així, les condicions d’edificació previstes fins ara en el PTI per al sòl rústic protegit ANEI s’haurien de traslladar a les zones qualificades pel PTI com a sòl rústic protegit ARIP i SRC-Forestal i en la resta de sòl del PTI -SRC de règim general i SRC Àrea de Transició- s’haurien de reduir aquestes condicions d’edificació de forma proporcional. El volum màxim de les edificacions destinades a l’ús d’habitatge s’hauria de reduir en totes les categories de sòl rústic fins a 900 m&lt;sup&gt;3&lt;/sup&gt;. &lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;em&gt;2.- Eviti l’excessiva fragmentació de les parcel·les i consegüent urbanització difusa del sòl rústic, impedint que es pugui seguir edificant sobre les parcel·les segregades o dividides a partir del dia 1 de novembre de 2016, per tal de donar seguretat jurídica i a l'hora evitar especulacions una vegada transcendit el contingut de la norma, i sempre que aquestes fragmentacions no provinguin de títol hereditari o donació de pares a fills, amb les condicions que assenyala el PTI.&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;em&gt;3.- Eviti la construcció de nous habitatges en els terrenys inclosos dins la Xarxa Natura 2000, els qualificats com a &lt;/em&gt;&lt;em&gt;Sòl Rústic Protegit ARIP&lt;/em&gt;&lt;em&gt; (SRP-ARIP) i grafiats com a Àrea de Prevenció de Riscos d'Incendi en el PTI d'Eivissa i en el sòl qualificat pel PTI o pels instruments de planejament adaptats com a SRC Forestal (SRC-F), oferint la major seguretat jurídica possible. &lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;4&lt;em&gt;.- S’aprofundeixi en les mesures d’integració paisatgística i ambiental previstes en el PTI, de forma que:&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin-left:42.55pt;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;· &lt;em&gt;siguin efectives i es facin complir en la totalitat de la finca on es preveu la construcció de noves edificacions, &lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin-left:42.55pt;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;· &lt;em&gt;s’impedeixi la construcció de nous tancaments de finques de bloc i elements aliens als sistemes tradicionals, i&amp;nbsp; es fixi una altura màxima total en un metre d'aquests,&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin-left:42.55pt;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;· &lt;em&gt;donada la sequera que patim, es contemplin mesures tendents a un millor aprofitament i estalvi de l’aigua, de forma que els nous projectes de construcció d’edificacions en sòl rústic hagin de preveure la recollida de les aigües pluvials de les cobertes per a la seva reutilització en les necessitats de l’edificació i/o de la finca; que tan sols es pugui construir una piscina per habitatge, que la làmina de mirall d’aigua de les noves piscines en sòl rústic no pugui excedir dels 35 m&lt;sup&gt;2&lt;/sup&gt; i el volum de la piscina els 60 m&lt;sup&gt;3&lt;/sup&gt; i que es prevegi la construcció d'un aljub de quinze metres cúbics per a cada nou ús d'habitatge.”&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Per tal d’aconseguir aquests objectius marcats per la norma cautelar presentada es redacten les següents disposicions:&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;I- Condicions d'edificació per a l'ús d'habitatge unifamiliar:&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;em&gt;"A les edificacions destinades a l’ús d’habitatge unifamiliar en el sòl rústic, inclosos els annexos, els hi resultaran d’aplicació els següents paràmetres segons les categories&amp;nbsp; recollides en el &lt;/em&gt;&lt;em&gt;vigent Pla Territorial Insular &lt;/em&gt;&lt;em&gt;o en el planejament urbanístic adaptat a aquest instrument, i que el planejament general podrà fixar més restrictivament: &lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin-left: 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;em&gt;a) Superfície construïble màxima: &lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin-left: 80px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;em&gt;A Sòl Rústic Protegit &lt;/em&gt;&lt;em&gt;Àrea Rural d’Interès Paisatgístic -&lt;/em&gt;&lt;em&gt;SRP-ARIP- i &lt;/em&gt;&lt;em&gt;Sòl Rústic Comú Forestal -&lt;/em&gt;&lt;em&gt;SRC-F- 0,0084 m&lt;sup&gt;2&lt;/sup&gt;/m&lt;sup&gt;2&lt;/sup&gt; i a la resta de categories de sòl rústic 0,014 m&lt;sup&gt;2&lt;/sup&gt;/m&lt;sup&gt;2&lt;/sup&gt;.&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin-left: 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;em&gt;b) Percentatge màxim d'ocupació de parcel·la: &lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin-left: 80px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;em&gt;A SRP-ARIP i SRC-F 1,2 % i a la resta de categories de sòl rústic 2 %.&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin-left: 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;em&gt;c) Volum màxim del conjunt de les edificacions: 900 m&lt;sup&gt;3&lt;/sup&gt;&lt;/em&gt;&lt;sup&gt;"&lt;/sup&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;II- &lt;/strong&gt;&lt;strong&gt;Regles de segregacions en sòl rústic:&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;"&lt;em&gt;A les parcel·les procedents d’una segregació, divisió o fragmentació, efectuades en document públic a partir del dia 1 de novembre de 2016, queda prohibit l’ús d’habitatge unifamiliar, excepte que provenguin de donació de pares a fills o a causa d’herència entre persones vinculades per relació de parentiu i que compleixin amb les condicions previstes en el vigent Pla Territorial Insular".&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;III- Determinacions relatives la implantació de noves edificacions i usos en Xarxa Natura 2000, al Sòl Rústic Comú Forestal i al Sòl Rústic Protegit- ARIP i, alhora, APR d'incendis:&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;"&lt;em&gt;1. En els següents terrenys no es podran ubicar nous habitatges unifamiliars aïllats:&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin: 0px 0px 0px 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;em&gt;a) els inclosos en la Xarxa Natura 2000,&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin: 0px 0px 0px 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;em&gt;b) els qualificats com a &lt;/em&gt;&lt;em&gt;Sòl Rústic Protegit &lt;/em&gt;&lt;em&gt;Àrea Rural d’Interès Paisatgístic (SRP-ARIP) i, a l'hora, inclosos dins les Àrees de Prevenció de Riscos (SRP-APR) d'Incendi delimitades en el plànol 3 (&lt;/em&gt;&lt;em&gt;Àrees de prevenció de riscos) de&lt;/em&gt;&lt;em&gt;l vigent Pla Territorial Insular. &lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin: 0px 0px 0px 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;em&gt;c) els qualificats pel vigent Pla Territorial Insular o pels instruments de planejament adaptats al mateix com a Sòl Rústic Comú Forestal (SRC-F). &lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;em&gt;Aquests terrenys computaran a efectes de l’aplicació de la regla de proporcionalitat establerta a la Norma 14 del vigent Pla Territorial Insular per a les finques subjectes a distintes qualificacions, sempre que la categoria subjacent ho permeti.&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;em&gt;2. Respecte dels habitatges existents en aquests terrenys a l'entrada en vigor de la present norma territorial, no es permeten la seva ampliació ni canvi d'ús".&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;em&gt;IV- &lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;&lt;strong&gt;Mesures d’integració paisatgística i ambiental relatives a la recuperació i conservació de la finca: &lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;em&gt;“1. La sol·licitud de construcció de noves edificacions en sòl rústic, amb independència del seu ús, haurà d’incloure projecte tècnic que reculli totes les mesures d’integració paisatgística i ambiental que s’han de portar a terme en la totalitat de la finca, en funció de les seves característiques, tendents a: &lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin: 0px 0px 0px 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;em&gt;a) Recuperar i mantenir la totalitat dels terrenys en bon estat segons les seves característiques naturals (mantenir la massa boscosa en condicions que minimitzin l'extensió d'incendis forestals i de forma que no perjudiquin les espècies protegides que s’hagin de preservar i, en zones agrícoles, el manteniment dels cultius tradicionals i de les plantacions de fruiteres o bé, el manteniment de l’explotació agrària existent).&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin: 0px 0px 0px 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;em&gt;b) Recuperar i mantenir tots els elements de valor etnogràfic o cultural existents a la finca (feixes, parets, altres elements de pedra seca...).&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin: 0px 0px 0px 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;em&gt;c) Eliminar els elements tals com tancaments, murs etc..., construïts sense seguir els sistemes i materials tradicionals d’Eivissa.&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin: 0px 0px 0px 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;em&gt;d) Reduir l’impacte de l’edificació sobre el cel nocturn, tot garantint-ne el compliment de la legislació vigent en matèria de contaminació llumínica. &lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;em&gt;2. No es podrà atorgar el certificat final d’obra municipal de l’edificació sense verificar el compliment d’aquestes mesures d’integració paisatgística i ambiental&lt;/em&gt;".&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;em&gt;V- &lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;&lt;strong&gt;Mesures d’integració paisatgística i ambiental relatives als tancaments:&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;"&lt;em&gt;Els tancaments de les finques i edificacions només es podran realitzar amb pedra seca i de la manera tradicional a la zona o bé amb les tanques cinegètiques que permeten el pas de la fauna.&amp;nbsp; La seva altura total no podrà superar un metre".&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;VI- &lt;/strong&gt;&lt;strong&gt;Mesures d’estalvi d’aigua i dimensions de les piscines:&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;"&lt;em&gt;1. Els projectes de construcció d’edificacions en sòl rústic, amb independència del seu ús, &lt;/em&gt;&lt;em&gt;hauran de preveure la recollida de les aigües pluvials de les cobertes per a la seva reutilització en les necessitats de l’edificació i/o de la finca. Així mateix, s'haurà de preveure el seu emmagatzematge en un aljub amb capacitat suficient per a aquest ús, amb una capacitat mínima de quinze (15) m&lt;sup&gt;3&lt;/sup&gt;.&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;em&gt;2. L’ús d’habitatge unifamiliar en sòl rústic no podrà donar lloc a la construcció de més d’una piscina per finca. &lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;em&gt;La làmina de mirall d’aigua de les noves piscines en sòl rústic no podrà excedir de trenta-cinc (35) m&lt;sup&gt;2 &lt;/sup&gt;i el seu volum, els seixanta (60) m&lt;sup&gt;3"&lt;/sup&gt;&lt;/em&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;De manera resumida, es considera que el conjunt de les disposicions redactades per a la consecució dels objectius de la norma cautelar determinaran les següents accions sobre el territori: &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;Acció 1: Condicions d’edificació:&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Reducció molt significativa respecte a la situació actual dels percentatges, d'una banda, de volum màxim de totes les edificacions, i d'altra, d’ocupació i superfície construïble màxima dels d'habitatges a sòl rústic, en relació a la superfície de la parcel·la. Amb els límits establerts, la superfície màxima construïble de l’habitatge, inclosos els annexos, mai podria superar la superfície de 320m&lt;sup&gt;2&lt;/sup&gt; i el volum, els 900 m&lt;sup&gt;3&lt;/sup&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;Acció 2: Regles de segregacions:&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Inedificabilitat de les parcel·les segregades amb l’única excepcionalitat de que provenguin de donacions de pares a fills, o de títol hereditari entre parents. Això es tradueix en reduir molt significativament la divisió o fragmentació de les parcel·les per a usos edificatoris, evitant-ne la urbanització difusa del sòl rústic.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;Acció 3: Prohibició de nous habitatges en Xarxa Natura 2000, &lt;/strong&gt;&lt;strong&gt;sols forestals i ARIP delimitats com a APR d'incendi.&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Es prohibeix ubicar nous habitatges i també l'ampliació i canvi d'us dels habitatges existents al conjunt dels espais integrats a la Xarxa Natura 2000 i al sòl Sòl Rústic Comú Forestal i al Sòl Rústic Protegit- ARIP i, alhora, delimitat com a APR d'incendis pel vigent PTI. Això fa que es redueixin significativament els riscos d’incendi forestal, afeccions i molèsties sobre els seus valors naturals, i es contribueixi al manteniment de la integritat ecològica dels espais naturals protegits per les directives comunitàries.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;Acció 4: &lt;/strong&gt;&lt;strong&gt;Mesures d’integració paisatgística i ambiental relatives a la recuperació i conservació de la finca: &lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;S’incideix en el manteniment de les condicions agràries i elements tradicionals de la finca i de la seva massa boscosa, amb la qual cosa es determina la reducció del nivell de risc per incendi forestal, a més de potenciar significativament els valors del paisatge del sòl rústic. També es promou la reducció de la contaminació lumínica al sòl rústic.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;Acció 5: &lt;/strong&gt;&lt;strong&gt;Mesures d’integració paisatgística i ambiental relatives als tancaments de les finques:&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;S’impedeix la construcció de nous tancaments amb tipologies alienes i, per tant, discordants amb els sistemes tradicionals. Això es reflectirà en una millora paisatgística de l’entorn rústic de l’illa i, així mateix, evitarà la impermeabilitat territorial amb la disposició dels adequats passos de fauna. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;Acció 6: Mesures d’estalvi d’aigua i dimensions de les piscines:&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;En funció de la situació de sequera i especialment la situació de sobreexplotació de quasi la totalitat dels aqüífers de l’illa d’Eivissa, aquesta mesura contribuirà a la minimització del consum d’aigua per part de l’urbanisme dispers i, per tant, a la recuperació dels recursos hídrics. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;3- Característiques ambientals de les zones afectades per la norma:&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;De cara a l’anàlisi de les afeccions ambientals de la present norma cautelar es detallen de forma resumida les principals condicions i característiques ambientals del territori potencialment afectat per l’esmentada norma.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Aquesta diagnosi ambiental es realitza diferenciant les diferents classificacions de sòl, ja que es considera que en funció de les seva classificació presentaran distintes tipologies o característiques ambientals. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color: rgb(0, 0, 10);"&gt;- &lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;strong&gt;Espais integrats a Xarxa Natura 2000:&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Es tracta d’un conjunt d’espais naturals protegits sota l’àmbit de la directiva comunitària Directiva Hàbitats, i que conforma un conjunt d’espais naturals protegits a nivell europeu: Xarxa Natura 2000.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;La delimitació dels diferents espais que conformen la Xarxa ve determinada per la presència d'hàbitats i espècies de interès europeu (definits en una sèrie de annexos de l’esmentada directiva comunitària).&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;A l’illa d’Eivissa, la quasi totalitat dels espais protegits de la Xarxa Natura 2000 es constitueixen per a albergar les masses forestals millor conservades, i amb un nivell d’estructuració i grau desenvolupament forestal molt elevat. Aquests boscos estan composats per pinar savinar, i en funció del seu grau d'humitat ambiental i potència de perfil edàfic presenten altres espècies arbòries com l'Arbocera (&lt;em&gt;Arbutus unedo&lt;/em&gt;) o el Coscoll (&lt;em&gt;Quercus coccifera&lt;/em&gt;). &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Altres espais protegits de la Xarxa presenten característiques singulars, com alguns a prop de la costa que presenten un savinar litoral molt representatiu, ambients amb sistemes dunars com el del Parc natural de ses Salines, o altres ambients de plataformes litorals.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;A nivell florístic destaquen dues zones d’un elevat grau de singularitat i riquesa ecològica, ja que s'hi concentra una gran quantitat d’espècies endèmiques, bé de caràcter rupícola com altres d’ambients ombrívols. Aquestes zones són la dels Amunts al nord, i la de les Roques Altes-sa Talaia al sud-oest. Es constitueixen com un reservori florístic reconegut a nivell internacional. En aquestes àrees es troben les espècies endèmiques i de caràcter protegit com la Silene d’ifac (&lt;em&gt;Silene hifacensis&lt;/em&gt;), Aspèrula d'en Pau (&lt;em&gt;Asperula paui)&lt;/em&gt;, la Frígola de penya (&lt;em&gt;Thymus richardii&lt;/em&gt;), la Col de penya &lt;em&gt;(Scabiosa cretica&lt;/em&gt;), &lt;em&gt;Allium grossi&lt;/em&gt; i les espècies arbustives de Genista d’Eivissa (&lt;em&gt;Genista dorycnifolia&lt;/em&gt;) i la Violeta de penyal (&lt;em&gt;Hippocrepis grosii)&lt;/em&gt;, entre d'altres.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;D'altra banda, a la major part d’aquests espais trobem els hàbitats d’interès prioritari recollits a la Directiva Hàbitat (que pertanyien a la categoria: Zones subestèpiques de gramínies i anuals de &lt;em&gt;Thero-Bracypodietea&lt;/em&gt;), comunitats de aigües dolces com els baladrars i murteres als fons de torrents presents.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;A nivell faunístic destaca la presència com a espècies nidificants recollides a la Directiva Hàbitats com d’interès europeu: Xabel·lí (&lt;em&gt;Burhinus oedicnemus&lt;/em&gt;), Cogulla (&lt;em&gt;Galerida theklae&lt;/em&gt;), Terrol·la&lt;em&gt; (Calandrella brachydactyla) &lt;/em&gt;i l’endemisme balear Enganyapastors balear&lt;em&gt; (&lt;/em&gt;Sylvia balearica).&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;També a moltes d’aquestes zones s’alberga la presència del Falcó peregrí (&lt;em&gt;Falco peregrinus&lt;/em&gt;) i Falcó marí (&lt;em&gt;Falco eleneorae&lt;/em&gt;), que utilitzen l’espai com àrea de nidificació i caça i de manera potencial, als penya-segats que es troben a alguns dels indrets més inaccessibles especialment de la zona dels Amunts mantenen un elevat potencial per la recolonització d’exemplars nidificants de l’Àliga Peixatera (&lt;em&gt;Pandion haliaetus&lt;/em&gt;).&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;A nivell de fauna terrestre, com a principal singularitat trobem l’existència de les principals poblacions de la Geneta (&lt;em&gt;Genetta genetta&lt;/em&gt;) amb una raça endèmica pròpia de l’illa, a més de comptar amb diferents espècies de micro-fauna rosegadora, espècies de ratpenats i la comuna però singular espècie Sargantana d’Eivissa (&lt;em&gt;Podarcys pityusensis&lt;/em&gt;), protegida a nivell europeu.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;La gran majoria dels espais que integren la Xarxa Natura 2000 presenten un alt nivell de naturalitat i concentració de valors de flora i fauna molt importants, amb la presència d’elements que tenen un elevat grau de fragilitat ecològica per presentar àrees de distribució molt reduïda.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;D’aquesta manera, són espais altament sensibles a l’alteració del seus hàbitats per l’activitat humana, especialment pels efectes de la urbanització, obertura de nous camins, freqüentació humana etc. Així mateix, donada la seva gran cobertura forestal, són altament vulnerables davant el risc d’incendis forestals.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color: rgb(0, 0, 10);"&gt;- &lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;strong&gt;Sòl Rústic Protegit-Àrees Rurals de Interès paisatgístic (&lt;/strong&gt;&lt;strong&gt;SRP-ARIP):&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Existeix certa variabilitat dels diferents terrenys classificats amb aquesta categoria de sòl rústic. Per una part tenim els que estan conformats per terrenys de zones interiors amb presència del sistema parcel·lari tradicional composat per cultius de secà conjuntament amb terrenys afeixats. Els plans de Corona, de Sant Gelabert, d'Albarca, i altres sectors de l'est de l'illa, com al voltant de sa Talaia de Sant Carles o el pla de la zona de Pou des Lleó, són exemples d'aquesta tipologia territorial d'ARIP.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;En general aquest sectors presenten uns valors paisatgístics molt elevats pel seu grau de naturalitat, singularitat i l'efecte de continuïtat territorial entre aquests i les zones amb vegetació natural o forestal, presentant un efecte de mosaic que els dóna una gran qualitat del seu paisatge intrínsec.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;A nivell de vegetació presenten espècies d'arbrat de secà i altres de característiques agrícoles que juguen un paper important com a recurs tròfic per a la fauna terrestre i ornítica circumdant. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;El conjunt d'aquestes àrees ha patit processos de deteriorament, principalment per la&amp;nbsp; creixent consolidació d'habitatges unifamiliars de grans dimensions amb característiques arquitectòniques en general molt dissonants amb la singularitat rural, i presència d'altres elements associats també distorsionadors del paisatge com grans piscines, jardins amb espècies al·lòctones, tancaments amb estructures impròpies, etc.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;El progressiu abandonament dels cultius tradicionals i elements rurals és un altre factor d’afecció ja que determina la progressiva desaparició d'elements potenciadors dels paisatge rural de l'illa d'Eivissa.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Altres zones classificades com a ARIP estan condicionades per la seva coberta forestal en forma de pinar savinar amb certes peculiaritats en funció de l'orientació geogràfica del sector en qüestió.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Així, a les ARIP de les zones dels Amunts i de les rodalies de la carretera de Sant Joan a Sant Vicent, el seu elevat grau d'humitat determina la presència de l'Arbocera (&lt;em&gt;Arbutus unedo&lt;/em&gt;), Coscoll (&lt;em&gt;Quercus coccifera&lt;/em&gt;), i a nivell de sotabosc el Càrritx (&lt;em&gt;Ampelodesmos mauritanica&lt;/em&gt;) com a comunitats que acompanyen al pinar savinar. Aquestes espècies arbustives no acompanyen els pinars savinars d'orientació més sud com les ARIP de la zona de Sant Carles i de les rodalies de Santa Eulària. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Es destaca com a elements singulars la presència de dos hàbitats d’interès prioritari recollits a la Directiva Habitat (que pertanyien a la categoria: Zones subestèpiques de gramínies i anuals de &lt;em&gt;Thero-Bracypodietea&lt;/em&gt;), i comunitats de aigües dolces com els baladrars i murteres als fons de torrents presents.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;A nivell florístic es pot destacar la presencia d’espècies endèmiques o micro-areals com la&amp;nbsp; Genista d'Eivissa (&lt;em&gt;Genista dorycnifolia&lt;/em&gt;) i el Sacorrell (&lt;em&gt;Hypericum balearicum&lt;/em&gt;) a les ARIP prop de Portinatx i Xarraca, &lt;em&gt;Allium grossi i Cyclamen balearicum&lt;/em&gt; als sectors des Amunts i l'Argelaga peluda (&lt;em&gt;Genista hirsuta&lt;/em&gt;) a l’ARIP de les rodalies de Santa Eulària.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;La composició faunística d'aquests sectors d'ARIP composats per pinar savinar, tenen en comú tots ells la presència d'espècies d’aucells forestals, com el Pica-formatges, (&lt;em&gt;Parus major&lt;/em&gt;), Formiguer (&lt;em&gt;Jynx torquilla&lt;/em&gt;), Torcaç (&lt;em&gt;Columba palumbus&lt;/em&gt;), Tórtora (&lt;em&gt;Streptopelia turtur&lt;/em&gt;),&amp;nbsp; Mussol (&lt;em&gt;Otus scop&lt;/em&gt;) Garrafó (&lt;em&gt;Serinus serinus&lt;/em&gt;), com a espècies nidificants més representatives. Entre aquestes destaquen l’Enganyapastors de bosc (&lt;em&gt;Sylvia balearica&lt;/em&gt;) espècie endèmica de Balears i amb caràcter protegit. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Com a fauna terrestre, a part de micromamífers forestals i espècies de ratpenats de bosc, destaca la presència de la Geneta (&lt;em&gt;Genetta genetta&lt;/em&gt;) que presenta una subespècie endèmica a nivell insular i la Sargantana d’Eivissa (&lt;em&gt;Podarcys pityusensis&lt;/em&gt;), protegida a nivell europeu.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;En aquestes zones el principal factor d'impacte es la creixent urbanització amb la presència d’habitatges de grans dimensions, inclosa l'obertura de nous vials o accessos, amb la qual cosa eleva de manera molt considerable els riscos d'incendi forestal. A més, aquests assentaments es constitueixen com un impacte directe damunt la fauna forestal.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color: rgb(0, 0, 10);"&gt;- &lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;strong&gt;Sòl Rústic Comú-Forestal (SRC-F): &lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Es tracta de terrenys ocupats pel sistema forestal climàcic, conformat per pinar savinar, però en general amb un menor nivell d’extensió i continuïtat de la massa forestal, i també menor estructuració del component arbori. Com que es donen en llocs amb sòls més esquelètics i de menor grau d'humitat, no solen presentar les altres espècies arbòries acompanyants com són l'arbocera (&lt;em&gt;Arbutus unedo&lt;/em&gt;) ni el coscoll (&lt;em&gt;Quercus coccifera&lt;/em&gt;).&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;A les clarianes dels diferents boscos qualificats amb aquesta categoria del sòl sí que es dóna la presència de l’hàbitat d’interès prioritari recollit a la Directiva Hàbitat, que pertanyien a la categoria: Zones subestèpiques de gramínies i anuals de &lt;em&gt;Thero-Bracypodietea&lt;/em&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Es poden destacar a nivell florístic la presència de la ja esmentada espècie endèmica Genista d’Eivissa (&lt;em&gt;Genista dorycnifolia&lt;/em&gt;) en alguns sistemes forestals del sud-oest de l’illa, &lt;em&gt;Allium grossi&lt;/em&gt; i la violeta de penyal (&lt;em&gt;Hippocrepis grosii&lt;/em&gt;) a sectors de la zona nord, i l’espècie d’orquídia, &lt;em&gt;Gennaria diphylla&lt;/em&gt;, amb una distribució escassa i ubicada en alguns d'aquests sectors forestals.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;A la zona de llevant d’Eivissa sí que es destacable la conformació d’un extens sistema forestal, amb una gran continuïtat i estructuració forestal més propi fins i tot que el de qualsevol de les ANEIs presents a Eivissa, i que es troba ubicat entre el nucli de Jesús i fins a la zona de cala Llonga, conegut com la Serra Verda. A més de ser notori l’elevat grau de maduració del bosc, hi trobem una de les escasses àrees de distribució de l’espècie endèmica Sacorrell (&lt;em&gt;Hypericum balearicum&lt;/em&gt;). &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;A nivell faunístic trobem les típiques espècies d’aucells forestals nidificants com Pica-formatges, (&lt;em&gt;Parus major&lt;/em&gt;), Formiguer (&lt;em&gt;Jynx torquilla&lt;/em&gt;), Torcaç (&lt;em&gt;Columba palumbus&lt;/em&gt;), Tórtora (&lt;em&gt;Streptopelia turtur&lt;/em&gt;),&amp;nbsp; Mussol (&lt;em&gt;Otus scop&lt;/em&gt;), Garrafó (&lt;em&gt;Serinus serinus&lt;/em&gt;), destacant, per una part l’ Enganyapastors balear (&lt;em&gt;Sylvia balearica&lt;/em&gt;), espècie endèmica de Balears i amb caràcter protegit, i la presència en alguns dels boscos inclosos en aquesta categoria de sòl rústic del Mussol banyut (&lt;em&gt;Asio otus&lt;/em&gt;).&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Com a fauna terrestre i, com als casos anteriors, trobem diferents espècies de micromamífers forestals i espècies de ratpenats de bosc, i també l’espècie protegida Sargantana d’Eivissa (&lt;em&gt;Podarcys pityusensis&lt;/em&gt;). A la zona de la Serra Verda trobem una de les poblacions més importants a nivell insular de Geneta (&lt;em&gt;Genetta genetta&lt;/em&gt;). &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;A la majoria del conjunt d’aquests sòls forestals es presenta com a major nivell d’afectació el progressiu grau d’urbanització dispersa en forma d’habitatges unifamiliars, a més de camins, accessos i infraestructures antròpiques resultants de l'edificació dispersa. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Això, a més de constituir un impacte sever damunt la vegetació i la fauna, modifica la naturalitat i valor del paisatge típicament forestal, i sobretot constitueix un dels principals factors de risc davant l’inici d’incendis forestals, agreujant la dificultat en les tasques d’extinció i elevant el nivell de danys i riscos per a les persones. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color: rgb(0, 0, 10);"&gt;- &lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;strong&gt;Sòl Rústic comú de regim general (SRC) i Sòl rústic comú Àrea de Transició (SRC-AT): &lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Les característiques dels sectors que encara mantenen les seves tipologies originals d’aquests tipus de sòl rústic són terrenys amb un elevat grau d’ocupació de cultius tant de secà com de regadiu, incloent-hi alguns sectors amb terrenys afeixats amb un sistema de parcel·lari de cultiu de secà tradicional. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Aquests sistemes encara agrícoles presenten certs valors paisatgístics elevats pel seu grau de naturalitat, singularitat i per oferir un efecte de mosaic que els dóna una gran qualitat del seu paisatge intrínsec.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;En general aquests sectors presenten espècies vegetals d'arbrat de secà i altres espècies agrícoles de regadiu que poden jugar un paper important com a recurs tròfic per a la fauna terrestre i ornítica circumdant. De fet, molts dels depredadors de la cadena tròfica illenca com les diferents espècies de falcons, rapinyaires nocturnes o la Geneta troben les seves preses en aquests indrets.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Existeixen altres sectors de sòl rústic comú que presenten un major grau d’antropització amb major presència de construccions i infraestructures, amb un major gradient d'humanització conforme es troben en les proximitats dels nuclis poblacionals, com és el cas sobretot de les àrees de transició. Aquestes tenen un nivell molt elevat de desnaturalització i únicament s’hi dóna la presència d’espècies vegetals bàsicament ruderals i altra fauna més pròpia dels ambients urbans com espècies rosegadores.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;En general, en el conjunt d’aquestes àrees amb aquesta categoria de sòl rústic s’està produint un creixent procés d’urbanització donades les potencials possibilitats derivades de la superfície mínima d’edificació i la gran demanda del sector immobiliari.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Aquesta situació està produint una molt elevada transformació de la realitat territorial d’Eivissa i el conseqüent grau de deteriorament per una pèrdua, tant del seu valor visual i paisatgístic, com de la seva productivitat agrícola i de la seva funcionalitat ecològica.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;D'altra banda, l’abandonament del camp està determinant un progressiu emboscament amb un grau d’estructuració molt baix o ocupat per vegetació arbustiva o de matoll, amb un índex de inflamabilitat molt elevat i la conseqüent capacitat de propagació. A més, aquesta nova ocupació determina la connexió entre aquesta vegetació i les masses forestals madures, la qual cosa determina que la magnitud i el grau d’extensió dels incendis forestals siguin molt elevats produint-se incendis de caràcter explosiu.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;4- Avaluació de les afeccions més significatives sobre el medi natural:&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;En relació al procés d’avaluació de les afeccions potencialment significatives sobre el medi natural, s'analitzaran de manera qualitativa les diferents afeccions damunt de les diferents variables ambientals.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Amb aquesta finalitat, es detallaran els impactes tant negatius com aquells que presenten un efecte positiu i no es mencionaran els impactes que no presentin afecció significativa damunt determinada variable ambiental.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Es realitzarà un procés d'avaluació per a cadascuna de les accions derivades de les diferents disposicions determinades a la norma cautelar. I si es fa necessari, es determinaran les mesures correctores adients per tal de minimitzar els impactes que resultin ser negatius. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;El conjunt de les variables ambientals sobre les quals s'analitza la seva potencial afectació son les següents: &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin: 0px 0px 0px 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color: rgb(0, 0, 10);"&gt;- &lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;Medi físic: Qualitat de l’aire i del sòl.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin: 0px 0px 0px 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color: rgb(0, 0, 10);"&gt;- &lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;Hidrologia.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin: 0px 0px 0px 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color: rgb(0, 0, 10);"&gt;- &lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;Paisatge.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin: 0px 0px 0px 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color: rgb(0, 0, 10);"&gt;- &lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;Medi biòtic: Vegetació i fauna.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin: 0px 0px 0px 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color: rgb(0, 0, 10);"&gt;- &lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;Espais naturals protegits.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin: 0px 0px 0px 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color: rgb(0, 0, 10);"&gt;- &lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;Risc d’incendi forestal.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin: 0px 0px 0px 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color: rgb(0, 0, 10);"&gt;- &lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;Medi socioeconòmic.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Les accions de la norma cautelar que poden afectar les diferents variables ambientals i derivades de les disposicions de l’esmentada norma són les següents:&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin: 0px 0px 0px 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color: rgb(0, 0, 10);"&gt;- &lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;Condicions d’edificació.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin: 0px 0px 0px 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color: rgb(0, 0, 10);"&gt;- &lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;Regles de segregacions.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin: 0px 0px 0px 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color: rgb(0, 0, 10);"&gt;- &lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;Prohibició de nous habitatges en Xarxa Natura 2000, sòls forestals i ARIP delimitats com a APR d'incendi. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin: 0px 0px 0px 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color: rgb(0, 0, 10);"&gt;- &lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;Mesures de recuperació i conservació de la finca.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin: 0px 0px 0px 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color: rgb(0, 0, 10);"&gt;- &lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;Mesures relatives als tancaments.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p style="margin: 0px 0px 0px 40px;"&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color: rgb(0, 0, 10);"&gt;- &lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;Mesures d’estalvi d’aigua i dimensions de les piscines.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;- Acció 1:&lt;/strong&gt;&lt;strong&gt; Condicions d’edificació:&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;Reducció molt significativa respecte a la situació actual dels percentatges, d'una banda, de volum màxim de totes les edificacions, i d'altra,&amp;nbsp; d’ocupació i superfície construïble màxima dels d'habitatges a sòl rústic, en relació a la superfície de la parcel·la. Amb els límits establerts, la superfície màxima construïble de l’habitatge, inclosos els annexos, mai podria superar la superfície de 320m&lt;sup&gt;2&lt;/sup&gt; i en volum els 900m&lt;sup&gt;3&lt;/sup&gt;.&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Ens donen efectes significativament positius en reduir de forma molt significativa tant la superfície com el volum màxim de les edificacions. Així els impactes geomorfològics o sobre el sòl quedaran bastant minimitzats donat que el nivell d’excavació o desmunts en general serà molt menor en la fase de construcció.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;En el mateix sentit, la superfície d’ocupació de les estructures edificatòries també serà menor i per tant la substitució dels sòls originals quedaran reduïts.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;També en relació a la qualitat del sòl es produeixen efectes positius, especialment a les zones de pendents importants, ja que en minimitzar la superfície d’assentament de l'edificació es produeix una reducció potencial dels processos d’erosió.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;A nivell de paisatge es produiran impactes molt positius, especialment a les zones d’interès paisatgístic, ja que es limitarà la superfície de l’edificació a l’entorn rural. Així es reduirà la pèrdua de naturalitat que produeix l’assentament de grans habitatges a les zones rurals.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Aquests impactes positius encara seran majors a les zones de major altitud, ja que el nivell d'observadors potencials és molt elevat.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;En reduir-ne les superfícies de construcció, serà significativament menor el nivell d’ocupació del terrenys originals, en molts de casos ocupats per vegetació natural, per la qual cosa es donaran menors afectacions sobre la vegetació en la fase de construcció de les edificacions. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;En aquest mateix sentit, en ser menors les superfícies transformades per les edificacions l’afectació damunt de la fauna serà també molt menor.&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;S’avalua l’acció de Condicions d’edificació com a molt positiu sobre el paisatge, significativament positiu sobre el medi físic, i positius sobre la vegetació i fauna.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;- Acció 2: Regles de segregacions:&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;Inedificabilitat de les parcel·les segregades amb l’única excepcionalitat que provenguin de donacions de pares a fills o de títol hereditari entre parents. Això es tradueix en reduir molt significativament la divisió o fragmentació de les parcel·les per usos edificatoris, evitant la urbanització difusa del sòl rústic.&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;La reducció de les possibilitats edificatòries que aquesta norma implica una menor ocupació del sòls naturals a més d'una menor transformació d’aquests per les actuacions en el procés d’edificació, excavacions, desmunts, etc. Així mateix, a les zones de major pendent els processos erosius també queden molt reduïts.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;En relació a l’altra variable relacionada amb el medi físic: qualitat d’aire i ambient sonor, la mesura suposa una millora molt positiva, en reduir els processos de contaminació lumínica i impactes sonors a l’entorn rural.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;En ser la creixent ocupació d'habitatges a l’entorn rural una de las principals problemàtiques relacionades amb la sobreexplotació dels recursos hidrològics, la reducció del nivell d’urbanització determinarà una gran reducció del consum i dels nivells d’aprofitaments de les aigües subterrànies, per la qual cosa es tradueix en uns efectes molt positius sobre aquesta variable ambiental.&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Paisatgísticament la mesura determina una afecció molt positiva damunt del paisatge en disminuir el grau de urbanització de l'entorn rural, En general es reduiran els elements distorsionadors del paisatge rural com són les edificacions i altres elements no tradicionals.&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;A un nivell de major escala es reduirà la sensació de l'urbanisme dispers totalment dissonant amb el paisatge rural de l’illa d'Eivissa.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;A nivell biòtic la reducció urbanística determina efectes significativament positius sobre la fauna en disminuir el conjunt de les activitats antròpiques i la freqüentació sobre el conjunt territorial, a més de minimitzar-ne els efectes de la fragmentació territorial que determinen les ocupacions edificatòries.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;La reducció del nivell d’urbanització determina la reducció de la pèrdua de vegetació natural per la nova ocupació d’elements arquitectònics.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Especialment a l’entorn rural de sòl rústic ocupat per masses forestals, la reducció del potencial urbanístic determina una disminució significativa del nivell de risc forestal, donat que les activitats humanes són les principals responsables de la creixent incidència d’inici d’incendis forestals.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Si bé en un principi es poden derivar impactes negatius sobre el medi socioeconòmic derivat de les limitacions del desenvolupament urbanístic, a mig i llarg termini la norma pot suposar establir principis de sostenibilitat territorial. A més, aquesta mesura es veu compensada amb l’excepcionalitat que provenguin de donacions directes o de títol hereditari entre parents. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Donat el caràcter insular amb un territori limitat en l’espai, els principis de sostenibilitat territorial es tradueixen de forma directa en el manteniment econòmic del conjunt dels sectors en termes de sostenibilitat.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;S’avalua l’acció de Regles de segregacions com a efecte molt positiu sobre el medi físic, la hidrologia, el paisatge, significativament positiu sobre la vegetació i fauna i sobre el risc d’incendi forestal, i variable sobre el medi socioeconòmic: de forma puntual i transitòria negatius, i positius en quant a la consecució del manteniment del sector socioeconòmic en termes de sostenibilitat.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;- Acció 3: Prohibició de nous habitatges&lt;/strong&gt;&lt;strong&gt; en Xarxa Natura 2000, &lt;/strong&gt;&lt;strong&gt;sòls forestals i ARIP delimitats com a APR d'incendi&lt;/strong&gt;&lt;strong&gt;.&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;Es prohibeix ubicar nous habitatges i també l'ampliació i canvi d'us dels habitatges existents al conjunt dels espais integrats a la Xarxa Natura 2000 i al sòl &lt;/strong&gt;&lt;strong&gt;Sòl Rústic Comú Forestal i al Sòl Rústic Protegit- ARIP i, alhora, delimitat com a APR d'incendis pel vigent PTI.&lt;/strong&gt;&lt;strong&gt; Això fa que es redueixin significativament els riscos d’incendi forestal, afeccions i molèsties sobre els seus valors naturals, i es contribueixi al manteniment de la integritat ecològica dels espais naturals protegits per les directives comunitàries.&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;La inedificabilitat i la impossibilitat d'ampliar o canviar l'ús dels habitatges existents en aquest tipus de categoria de sòl rústic determina la disminució molt important dels efectes sobre el sòl produïts per l’adequació del terreny per a l’assentament de les edificacions com són excavacions, desmunts, etc. A les zones de major pendent, a més, els riscos d’erosió es redueixen de manera molt important.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;A més d'impedir noves edificacions i ampliacions, el fet d'impedir&amp;nbsp; el canvi d'ús dels existents&amp;nbsp; produeix la reducció de tot el conjunt d’afeccions relacionades amb l’activitat antròpica. Així la qualitat de l’aire i de l’ambient sonor es veurà molt millorada per la disminució de la contaminació lumínica i remors.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Si bé la capacitat urbanística d’aquest tipus de sòls és menor que al sòl rústic comú, la inedificabilitat determinarà un impacte positiu significatiu donada la disminució del consum d’aigües i, per tant, dels aprofitaments d’aigües subterrànies.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Les característiques forestals d’aquestes zones determinen l’assentament humà com un factor totalment dissonant amb el paisatge intrínsec d’aquestes, això fa que la seva inedificabiliat es determina com un impacte molt positiu sobre l’element del paisatge. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Les masses forestals concentrades en aquestes zones determina que la seva inedificabiliat i la impossibilitat d’ampliació d’assentaments produeix la reducció molt important de l’eliminació dels ecosistemes forestals amb major nivell d'estructuració. A la vegada en aquest tipus d’ambients és on es concentren els principals elements florístics de caràcter protegit o endèmic. Faunísticament també es dóna la presència d’espècies d'interès comunitari i el conjunt forestal juga un important paper com a zona de nidificació i refugi, per la qual cosa a nivell biòtic la mesura presenta impactes molt positius donada la minimització del nivell d’assentament antròpic i de les activitats humanes determinades per un canvi d'ús d'habitatges existents.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;La impossibilitat d'assentament d’edificacions, de les ampliacions de les existents i la prohibició de canvis d'ús per a implantar sobre habitatges existents activitats recreatives o turístiques, elimina el principal factor d'impacte sobre els espais integrats a Xarxa Natura 2000, donat que els elements i valors naturals de flora i fauna que han determinat el seu grau de protecció en general són especialment sensibles davant el conjunt de l’activitat humana. A nivell d’hàbitats protegits es contribueix al manteniment del seu estat de conservació favorable i a la pròpia integritat ecològica de cadascun dels espais que integren la Xarxa Natura 2000. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Aquesta mesura es considera com la més efectiva i determinant de cara a minimitzar el nivell de riscs forestals. L’assentament humà en aquest tipus de zones, que tradicionalment mai s’utilitzaven per a aquesta finalitat, és la principal causa de la perillositat d’aquest factor, a més que dificulta enormement l’eficàcia i capacitat en la extinció dels incendis forestals.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;A nivell del medi socioeconòmic, en principi es poden derivar impactes negatius derivats de les limitacions del desenvolupament urbanístic, encara que aquest desenvolupament és relativament recent. A mig i llarg termini la norma pot suposar efectes positius ja que estableix principis de sostenibilitat territorial. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;S’avalua l’acció relativa a la prohibició de nous habitatges, d'ampliacions i canvi d'us dels habitatges existents en aquests espais com a efecte molt positiu sobre el medi físic, el paisatge, la vegetació i fauna, espais naturals protegits i sobre el risc d’incendi forestal, significativament positiu sobre la hidrologia i variable sobre el medi socioeconòmic: de forma puntual i transitòria negatius, i positius quant a la consecució del manteniment del sector socioeconòmic en termes de sostenibilitat.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;- Acció 4: Mesures de recuperació &amp;nbsp;i conservació de la finca.&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;S’incideix en el manteniment de les condicions agràries i elements&amp;nbsp; tradicionals de la finca i de la seva massa boscosa, amb la qual cosa es determina la reducció del nivell de risc per incendi forestal, a més de potenciar significativament els valors del paisatge del sòl rústic. També es promou la reducció de la contaminació lumínica al sòl rústic.&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;La mesura determinarà una millora relacionada amb la variable ambiental del medi físic donat que es promou la reducció de la contaminació lumínica derivada dels nous assentaments a sòl rústic, traduint-se en un impacte positiu damunt d’aquesta variable.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;El paisatge interior de l’illa d’Eivissa, que presenta una qualitat i valor molt elevat donada la seva singularitat, naturalitat i harmonia amb els paisatges naturals circumdants, es troba en procés de deteriorament pels efectes d’abandó de les activitats agrícoles i rurals de les finques. D’aquesta manera, aquestes mesures de recuperació i manteniment determinen una potenciació i millora d’aquests elements amb el resultat de ser un impacte molt positiu damunt del paisatge.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;La conservació dels cultius agrícoles tradicionals determina el manteniment de l'efecte mosaic entre aquest tipus de coberta arbrada i la vegetació natural i forestal, que suposen oferir una major varietat de recursos tròfics sobre la fauna silvestre.&amp;nbsp; Això és fonamental per al manteniment de la biodiversitat produint-se una afecció significativament positiva sobre la fauna.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;El manteniment de les masses boscoses, si existeixen, així com el manteniment dels cultius agrícoles tradicionals suposaran una afecció molt positiva respecte al risc d’incendi forestal, donat que l'emboscament progressiu del territori rural determinat per l’abandó de les terres de cultiu és una de les principals causes que determinen l'alt nivell de perillositat. De la mateixa manera, les característiques agrícoles dels terrenys són un dels principals tallafocs davant l’existència d’un incendi forestal i així són vitals per a evitar la propagació dels focs forestals.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;A nivell socioeconòmic l'efecte de lligar el compromís d’un projecte edificatori amb el manteniment de les característiques rurals tradicionals, produeix la conservació i potenciació dels principals valors del paisatge interior de l’illa, valors que es constitueixen com un complement al turisme actualment desenvolupat a les zones litorals. Així, es considera com a un efecte significativament positiu sobre aquesta variable.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;S’avalua l’acció de Mesures de recuperació i conservació de la finca com a efecte molt positiu sobre el paisatge i sobre el risc d’incendi forestal, significativament positiu sobre la fauna i sobre el medi socioeconòmic i positiu sobre el medi físic. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;- Acció 5&amp;nbsp; Mesures relatives als tancaments de les finques.&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;S’impedeix la construcció de nous tancaments amb tipologies alienes i, per tant, discordats amb els sistemes tradicionals. Això es reflectirà en una millora paisatgística de l’entorn rústic de l’illa i així mateix evitarà la impermeabilitat territorial amb la disposició dels adequats passos de fauna. &lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Una de les estructures rurals molt present als terrenys agrícoles o rurals és el sistema de tancaments que ocupen de manera lineal el paisatge interior de l'ambient rústic. Així, el manteniment dels sistemes de construcció amb tipologia tradicional determina, encara que de manera concreta, impactes significativament positius sobre el paisatge.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;La disposició de passos de fauna en aquestes estructures lineals redueix els efectes de fraccionament del territori en especial sobre la fauna terrestre. Així, la mesura determina una afecció positiva damunt aquesta variable ambiental.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;A nivell socioeconòmic, el manteniment harmoniós d’una de les infraestructures definitòries del nostre paisatge rural, contribueix a la potenciació del turisme interior a la nostra illa, el que es tradueix en un impacte positiu sobre el medi socioeconòmic.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;S’avalua l’acció de Mesures relatives als tancaments de les finques com efectes significativament positius sobre el paisatge i positius sobre la fauna i medi socioeconòmic.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;- Acció 6&amp;nbsp; Mesures d’estalvi d’aigua i dimensions de les piscines.&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;En funció de la situació de sequera i especialment la situació de sobreexplotació de quasi la totalitat dels aqüífers de l’illa d’Eivissa, aquesta mesura contribuirà a la minimització del consum d’aigua per part de l’urbanisme dispers i, per tant, a la recuperació dels recursos hídrics. &lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;L’aplicació de les mesures d’estalvi d’aigua com la reutilització de les aigües pluvials recollides i la limitació del nombre i superfície de les piscines, determinen minimitzar el consum de les aigües captades dels aqüífers subterranis. Donat el nivell de sobreexplotació d’aquestos es considera un impacte significativament positiu sobre el sistema hidrològic subterrani.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;A nivell paisatgístic, l’existència d'un gran nombre de piscines, així com la presència de piscines de gran superfície, són elements discordants amb el paisatge rural de l’illa d’Eivissa. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;D’aquesta manera, limitar aquestes infraestructures produeix una afecció positiva damunt el paisatge intrínsec dels terrenys rurals.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;S’avalua l’acció de Mesures d’estalvi d’aigua com a significativament positives respecte a la hidrologia i positives respecte el paisatge.&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color: rgb(0, 0, 10);"&gt;-&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;strong&gt; Matriu d'afeccions&lt;/strong&gt;&lt;strong&gt;:&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Com a resum, la següent taula recull el conjunt de les diferents afeccions previstes i la seva intensitat que resulten de l’aplicació de la norma cautelar:&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;table border="1" cellpadding="0" cellspacing="0" width="606"&gt;
	&lt;thead&gt;
		&lt;tr&gt;
			&lt;th scope="col" style="width: 143px;"&gt;
				&lt;p style="margin-left: 0.05pt; text-align: center;"&gt;
				&lt;/p&gt;
			&lt;/th&gt;
			&lt;th scope="col" style="width: 61px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
					&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:10px;"&gt;Qualitat d’aire i del sòl &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/th&gt;
			&lt;th scope="col" style="width: 73px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
					&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:10px;"&gt;Hidrologia&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/th&gt;
			&lt;th scope="col" style="width: 60px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
					&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:10px;"&gt;Paisatge&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/th&gt;
			&lt;th scope="col" style="width: 70px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
					&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:10px;"&gt;Vegetació i fauna&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/th&gt;
			&lt;th scope="col" style="width: 57px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
					&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:10px;"&gt;Espais naturals &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/th&gt;
			&lt;th scope="col" style="width: 67px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
					&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:10px;"&gt;Risc d’incendi forestal&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/th&gt;
			&lt;th scope="col" style="width: 75px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
					&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:10px;"&gt;Medi&amp;nbsp; soci-econòmic&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/th&gt;
		&lt;/tr&gt;
	&lt;/thead&gt;
	&lt;tbody&gt;
		&lt;tr&gt;
			&lt;td style="width:143px;"&gt;
				&lt;p style="margin-left: 0.05pt; text-align: left;"&gt;
					&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:10px;"&gt;Condicions d’edificació&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:61px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
					&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:10px;"&gt;++&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:73px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
				&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:60px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
					&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:10px;"&gt;+++&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:70px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
					&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:10px;"&gt;+&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:57px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
				&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:67px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
				&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:75px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
				&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
		&lt;/tr&gt;
		&lt;tr&gt;
			&lt;td style="width:143px;"&gt;
				&lt;p style="margin-left: 0.05pt; text-align: left;"&gt;
					&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:10px;"&gt;Regles de segregacions &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:61px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
					&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:10px;"&gt;+++&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:73px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
					&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:10px;"&gt;+++&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:60px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
					&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:10px;"&gt;+++&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:70px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
					&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:10px;"&gt;++&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:57px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
				&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:67px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
					&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:10px;"&gt;++&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:75px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
					&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:10px;"&gt;-/+&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
		&lt;/tr&gt;
		&lt;tr&gt;
			&lt;td style="width:143px;"&gt;
				&lt;p style="margin-left: 0.05pt; text-align: left;"&gt;
					&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:10px;"&gt;Prohibició de nous habitatges en Xarxa Natura 2000, sols forestals i ARIP delimitats com a APR d'incendi &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:61px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
					&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:10px;"&gt;+++&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:73px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
					&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:10px;"&gt;++&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:60px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
					&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:10px;"&gt;+++&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:70px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
					&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:10px;"&gt;+++&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:57px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
					&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:10px;"&gt;+++&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:67px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
					&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:10px;"&gt;+++&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:75px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
					&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:10px;"&gt;-/+&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
		&lt;/tr&gt;
		&lt;tr&gt;
			&lt;td style="width:143px;"&gt;
				&lt;p style="margin-left: 0.05pt; text-align: left;"&gt;
					&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:10px;"&gt;Mesures de recuperació i conservació de la finca&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:61px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
					&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:10px;"&gt;+&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:73px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
				&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:60px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
					&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:10px;"&gt;+++&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:70px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
					&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:10px;"&gt;++&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:57px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
				&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:67px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
					&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:10px;"&gt;+++&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:75px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
					&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:10px;"&gt;++&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
		&lt;/tr&gt;
		&lt;tr&gt;
			&lt;td style="width:143px;"&gt;
				&lt;p style="margin-left: 0.05pt; text-align: left;"&gt;
					&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:10px;"&gt;Mesures relatives als tancaments de les finques&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:61px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
				&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:73px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
				&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:60px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
					&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:10px;"&gt;++&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:70px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
					&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:10px;"&gt;+&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:57px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
				&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:67px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
				&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:75px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
					&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:10px;"&gt;+&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
		&lt;/tr&gt;
		&lt;tr&gt;
			&lt;td style="width:143px;"&gt;
				&lt;p style="margin-left: 0.05pt; text-align: left;"&gt;
					&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:10px;"&gt;Mesures d’estalvi d’aigua i dimensions de les piscines&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:61px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
				&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:73px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
					&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:10px;"&gt;++&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:60px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
					&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:10px;"&gt;+&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:70px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
				&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:57px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
				&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:67px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
				&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
			&lt;td style="width:75px;"&gt;
				&lt;p style="text-align: center;"&gt;
				&lt;/p&gt;
			&lt;/td&gt;
		&lt;/tr&gt;
	&lt;/tbody&gt;
&lt;/table&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;--- Molt negatiu&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;-- Significativament Negatiu&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;- Negatiu&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp; Inapreciable&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;+ Positiu&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;++ Significativament Positiu&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;+++ Molt Positiu&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;5- Mesures correctores i estudi d’alternatives:&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Donada la nul·la afectació ambiental negativa de la Norma Cautelar sobre les diferents variables ambientals analitzades dels sectors afectats, no es preveu l’aplicació de mesures correctores, en no ser necessàries.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;Com a norma cautelar no es correspon incloure-hi alternatives, excepte l'alternativa zero, que consistiria en la no aplicació de la present norma cautelar i, per tant, en el manteniment de les condicions actuals dels diferents sectors ambientals.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;En aquest sentit, l’alternativa escollida, que resulta de l’aplicació de les diferents determinacions, presenta una gran millora respecte a l’alternativa zero, donada la consecució d'una important quantitat d’efectes positius.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;&lt;strong&gt;6- Conclusió final:&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;La Norma Cautelar presenta tot un conjunt d’efectes positius, sobre la pràctica totalitat de les variables ambientals analitzades. Són especialment rellevants sobre el paisatge, vegetació i fauna, i risc d’incendis forestals. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;En especial, la norma pot determinar el manteniment de la integritat ecològica del conjunt dels espais naturals que conformen la Xarxa Natura 2000, donant compliment a allò que obliga la Comunitat Europea. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;A la vegada pot contribuir de manera decisiva a la recuperació del principal recurs necessari per al manteniment tant de la realitat ambiental com de l’activitat econòmica i social de l’illa, com són les reserves hídriques. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;A més, es considera que la norma cautelar indueix a la instauració d’una planificació territorial sostenible en el temps.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;
	&lt;span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"&gt;La presència d’algunes afeccions negatives damunt el medi socioeconòmic es consideren com a puntuals i transitòries. A mig i llarg termini, aquestes poden esdevenir com positives en establir-se mecanismes de sostenibilitat econòmica i social.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p align="center"&gt;
&lt;/p&gt;
]]</env:contingut>
    <env:organisme rdf:resource="https://www.caib.es/eboibfront/ca/organisme/1143"/>
    <env:numPaginaFinal rdf:parseType="Literal">35759</env:numPaginaFinal>
    <env:dataPublicacio>2016-12-01</env:dataPublicacio>
    <env:dataRegistre>2016-11-30</env:dataRegistre>
    <env:enviatTo rdf:resource="https://www.caib.es/eboibfront/ca/2016/10583"/>
    <env:numPaginaInicial rdf:parseType="Literal">35743</env:numPaginaInicial>
    <dc:description>CAIB</dc:description>
    <env:sumariEnviament rdf:parseType="Literal">![CDATA[Acord del Ple del Consell Insular d’Eivissa de dia 30 de novembre de 2016, d’aprovació inicial d’una norma territorial cautelar per la qual s’adopten mesures provisionals per assegurar la viabilitat i l’efectivitat de la modificació del Pla Territorial Insular d’Eivissa, i obertura del període d’informació pública]]</env:sumariEnviament>
    <env:numeroRegistre>13597</env:numeroRegistre>
  </rdf:Description>
</rdf:RDF>
