ca CAIB 250 2014-05-29 2014-05-29 540563 23970 CAIB 2014-05-27 ca 9366 23972 CAIB text/html ![CDATA[<p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">En relació a l’assumpte de referència, i d’acord amb el Reial Decret Legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel que s’aprova el text refós de la Llei d’Avaluació d’Impacte Ambiental de Projectes, us comuniquem que el Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, en sessió de 30 de gener de 2014 i en el tràmit de consulta preceptiva a l’òrgan ambiental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, </span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">ATÈS</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">1.Que l’àrea d’actuació directa d’aquest projecte d’adquisició sísmica i Full-Fold abraça una àrea del Mediterrani Occidental de 2.240 Km² i que els efectes indirectes al funcionar a ple de rendiment els canons airguns amplien significativament la zona d’actuació i els seus impactes sonors associats.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">2.Que aquests&nbsp; canons estan dissenyats perquè&nbsp; al “disparar”&nbsp; enviïn les ones cap el fons, però l’energia també pot projectar-se horitzontalment per l’aigua podent ser detectada a distàncies majors.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">3.Que per aquest motiu els impactes més significatius derivats de l’adquisició sísmica en 3D seran els relatius a la contaminació acústica i les seves repercussions sobre els organismes pelàgics i bentònics.&nbsp; </span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">4.Que en aquesta campanya, s’operarà a nivells sonors de 249 dB –(259 dB)- 265&nbsp; dB, i que la comunitat científica ha adoptat 180 dB com a nivell d’intensitat acústica a partir de la qual es poden produir danys fisiològics irreversibles a cetacis i per generalització, també, a tortugues marines.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">5.Que les afeccions de l’impacte acústic a aquestes intensitats sobre els organismes poden ser: letals, danys patològics en els sistemes d’oïda, equilibri i posició i canvis d’etologia i interferències amb senyals acústiques que utilitzen els organismes per comunicar-se.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">6.Que hi ha indicis demostrats d’afeccions irreversibles a cetacis, tortugues i espècies de calamars gegants i recursos pesquers després de prospeccions sísmiques en las quals s’han utilitzat pulsacions acústiques d’alta energia i baixa freqüència.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">7.Que per tor l’anterior el Ple de la CMAIB va acordà que aquest projecte et sotmetés a Estudi d’Impacte Ambiental i que aquest hauria d’incloure tota una sèrie de mesures correctores amb la fi de minimitzar els impactes sonors dels airguns, sobre els organismes i comunitats marines, posant especial èmfasi a la no afecció de cetacis, tortugues marines i recursos pesquers.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">8.Que l’Estudi d’Impacte Ambiental presentat, en sentit general, ha recollit els resultats favorables d’una sèrie d’estudis per justificar la valoració dels impactes sonors amb airguns, obviant altres estudis i observacions que exposen amb claredat que aquests impactes sobre els organismes són més significatius tant en intensitat com en magnitud.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">9.Que l’Estudi d’Impacte Ambiental, com que no ho ha considerat de rellevància dins el context d’aquest projecte, no ha inclòs a l’inventari biològic, informació detallada de les comunitats bentòniques d’aigües profundes, que per batimetria, seran les mes afectades, ignorant així, el sol·licitat a l’Acord del Ple de la CMAIB de 4 de juny de 2013.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">10.Que si s’apliquen les mesures correctores presentades en el Estudi d’Impacte Ambiental no es disminueixen significativament els impactes sonors potencials que genera aquest projecte.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">11.Que amb aquestes mesures es redueix mínimament l’afecció sobre els cetacis, les tortugues marines i peixos pelàgics que estiguin dins l’àmbit d’actuació, sense que l’impacte potencial sobre aquests organismes, s’elimini per complet.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">12.Que a l’àrea afectada, a més de haver-hi el rorqual comú, hi ha fins a 9 espècies de cetacis que es poden veure’s afectats i que no es regeixen per pautes migratòries definides (alguns amb altes densitats en la zona d’adquisició com el dofí llistat (Stenella coeruleoalba)&nbsp; i el dofí mular (Tursiops truncatus).</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">13.Que els&nbsp; streamers (que en aquest projecte són 8, de 8 km de longitud) amb els seus flotadors, malgrat tenguin sistemes anti-captura de tortugues marines en les seves boies de coa, són susceptibles de col·lisionar amb les tortugues marines i aquestes poden quedar-se enganxades.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">14.Que els cetacis i tortugues marines estan catalogades com a espècies d’interès comunitari que requereixen d’una protecció estricta a l’Annex IV de la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels Hàbitats Naturals i de la Fauna i Flor Silvestres i alguns com a Vulnerables en el Reial Decret 139/2011, de 4 de febrer, per al desenvolupament del Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">15.Que les aus marines pelàgiques que utilitzen l’àrea afectada coma zona d’alimentació, la majoria s’inclouen a l’annex I de la Directiva 2009/147/CEE, de 30 de novembre, relativa a la Conservació de les Aus Silvestres i, a més, la baldritja balear (Puffinus mauretanicus), espècie endèmica de Balears, està catalogada en Perill d’Extinció en el RD 139/2011.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">16.Que el soft star proposat, quan s’iniciïn els “dispars” amb els airguns no redueix substancialment els impactes sonors sobre la ictiofauna bentònica o demersal, la qual no tendeix a fugir ni a desplaçar-se del seu hàbitat natural, ni tampoc redueix aquests impactes sobre els organismes bentònics que viuen fixos o en&nbsp; contacte amb el fons marí.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">17.Que els bancs d’alevins i peixos pelàgics petits, al no tenir un gran potencial nedador, es veuen afectats greument pels impactes sonors dels airguns, afectant els seus otòlits, línies laterals i bufetes natatòries, encara que es realitzi el soft star.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">18.Que el plàncton i els ous i larves de peixos (ictioplàncton), organismes que per la seva falta de mobilitat no poden fugir de la font emissora, es consideren especialment vulnerables a aquestes ones sonores. </span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">19.Que indirectament aquestes afeccions sobre el zooplàncton, larves i alevins de peixos, sent aquets un nivell tròfic inferior, produirà impactes indirectes&nbsp; d’àmplia magnitud, afectant a cadenes tròfiques i recursos pesquers (l’àrea on es realitzaran els estudis sísmics abraça zones de producció primària en el Mediterrani Occidental). </span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">20.Que s’han catalogat 214 espècies de peixos a la zona d’estudi (10 presenten cert grau de protecció en Convenis- Berna, Bonn, Barcelona i Llibres Vermells- UICN),&nbsp; inclosa la tonyina vermella (Thunnus thynnus) subjecte actualment a un pla de recuperació, per trobar-se les seves poblacions amenaçades i per a la qual el Mar Balear s’ha proposat com a Santuari (la part més oriental de la zona de permisos, coincideix amb l’àrea territorial del santuari que s’ha proposat per a aquesta espècie pelàgica).</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">21.Que l’Estudi d’Impacte Ambiental cita 27 espècies d’interès pesquer que poden veure’s afectades per aquest projecte, com: el lluç (Merluccius merluccius), el moll de fang (Mullus barbatus),&nbsp; la gamba roja (Aristeus antennatus), l’escamarlà (Nephrops norvegicus), el pop (Octupus vulgaris), la sardina (Sardina pilchardus) i l’aladroc (Egraulis echrasicholus). </span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">22.Que l’Estudi d’Impacte Ambiental presentat no ha avaluat els impactes acumulatius, sinèrgics i /o nous impactes que es produiran a les mateixa àrea d’actuació i zones confinants de les pròximes fases de perforació de sondeigs dins els Permisos atorgats (Reals Decrets 1774/2010 y 1775/2010, de 23 de desembre), al·legant que això es matèria d’un altre projecte específic que haurà de ser autoritzat, la qual cosa va en contra de la legislació vigent en matèria d’avaluació d’impacte ambienta,l que prohibeix la fragmentació de projectes de mateixa naturalesa i que es realitzin dins el mateix espai físic.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">23.L’acord del Consell Executiu del Consell d’Eivissa. </span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">24.Els informes de la Direcció General de Medi Rural i Marí de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">25.Els informes dels ajuntaments d’Eivissa, Sant Joan de Labritja, Sant Antoni de Portmany, Sant Josep de Sa Talaia i Santa Eulària des Riu.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">ACORDA </span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">A l’empara de l’article 9.5 del Real Decret Legislatiu 1/2008, &nbsp;d’11 de gener, pel que s’aprova el text refós de la Llei d’Avaluació d’Impacte Ambiental de projectes, proposar al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, en relació al&nbsp; projecte "Campaña de adquisición sísmica 3D en los permisos B, G, AM-1 y AM-2 en el Golfo de Valencia", el següent:</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">1.Informar desfavorablement el projecte, atès el seu impacte negatiu.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">2.La necessitat de que tots els projectes de campanyes sísmiques i/o prospeccions petrolíferes en el Mediterrani Occidental s’incloguin en un pla o programa i que es subjecti a avaluació ambiental estratègica.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">3.La necessitat de que l’òrgan ambiental de l’Administració General de l’Estat acumuli tots els projectes de similars característiques i objectius prevists al Mediterrani occidental per a que s’avaluïn conjuntament.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">4.El posicionament en contra de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears al projecte, tota vegada que els impactes derivats d’aquest es produiran només per a un objectiu: trobar bosses d’hidrocarburs (petroli) en el subsòl submarí de l’àrea a prospectar. En el cas que es trobàs petroli apte per a ser explotat, les repercussions i impactes ambientals dels projectes derivats (contaminacions, perforacions, construccions de plataformes petrolíferes, agents químics…) serien molt més amplis tant en intensitat&nbsp; com en magnitud, i a més, hi ha que tenir en compte el risc inherent a l’operar i extreure cru en grans profunditats i sobretot la gravetat en cas de vessament accidental. Al ser el Mediterrani un mar tancat, la marea negra resultant no només afectaria, en major o menor grau, tots els organismes, ecosistemes marins i litorals i recursos pesquers si no, també, el turisme, principal motor econòmic i font de riquesa de les Illes Balears.&nbsp; No hi ha que oblidar que les Balears, gràcies al turisme, és la comunitat autònoma que més aporta econòmicament a l’estat espanyol, per tant un impacte directe sobre aquesta industria, provocaria impactes socioeconòmics rellevants en tot el territori nacional.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">&nbsp;</span></p> <p style="margin: 0px; text-align: center;"> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"><span style="color: black;">Palma, 8 d’abril de 2014</span></span></p> <p style="margin: 0px; text-align: center;"> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"><span style="color: black;">&nbsp;&nbsp; </span></span></p> <p style="margin: 0px; text-align: center;"> <strong><span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"><span style="color: black;">El president de la CMAIB</span> </span></strong></p> <p style="margin: 0px; text-align: center;"> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">&nbsp;<span style="color: black;">José Carlos Caballero Rubiato</span></span></p> ]] ![CDATA[Acord del Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears de la Campanya sísmica Golf de València. (5422/13)]]