![CDATA[<p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">En relació a l’assumpte de referència, i d’acord amb el Reial Decret Legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel que s’aprova el text refós de la Llei d’Avaluació d’Impacte Ambiental de Projectes, us comuniquem que el Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, en sessió de 30 de gener de 2014 i en el tràmit de consulta preceptiva a l’òrgan ambiental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, </span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">ATÈS</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">1.Que l’àrea d’actuació directa d’aquest projecte abraça una àrea del Mediterrani Occidental- Mar Balear d’uns 99.600 km²&nbsp; i que els efectes indirectes al funcionar a ple de rendiment els airguns amplien significativament la zona d’actuació i els seus impactes associats.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">2.Que aquests sistemes sonors estan dissenyats perquè quan emeten la pulsació enviïn les ones cap el fons, però l’energia també pot projectar-se horizontalment per l’aigua i ser detectada a distàncies majors.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">3.Que per aquest motiu els impactes més significatius derivats de les prospeccions sísmiques en 2D seran els relatius a la contaminació acústica i les seves repercussions sobre els organismes pelàgics i bentònics.&nbsp; </span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">4.Que en aquesta campanya, segons la documentació presentada, s’ha establert operar majoritàriament a un rang de nivells sonors d’uns 215 dB.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">5.Que les afeccions de l’impacte acústic a aquestes intensitats sobre els organismes poden ser: letals, danys patològics en els sistemes d’oïda, equilibri i posició i canvis d’etologia i interferències amb senyals acústiques que utilitzen els organismes per comunicar-se.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">6.Que les ones&nbsp; afectaran, en major o menor intensitat, a tots els organismes marins presents tant en el neuston, plancton, necton i bentos que estiguin fixats o en moviment a l’àrea d’actuació.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">7.Que la comunitat científica ha adoptat 180 dB com a nivell d’intensitat acústica a partir de la qual es poden produir danys fisiològics irreversibles a cetacis i per generalització, també, a tortugues marines.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">8.Que hi ha indicis demostrats d’afeccions irreversibles a cetacis , tortugues i espècies de calamars gegants i recursos pesquers després de prospeccions sísmiques en las quals s’han utilitzat pulsacions acústiques d’alta energia i baixa freqüència.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">9.Que&nbsp; els impactes sonors sobre els organismes augmenten o disminueixen en intensitat segons&nbsp; la distància a la que&nbsp; es trobin de la font emissora i la capacitat que tenguin de fugir de la mateixa.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">10.Que per aquest motiu&nbsp; el plàncton y&nbsp; els ous i larves de peixos (ictioplàncton),&nbsp; es consideren especialment vulnerables a aquestes ones sonores.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">11.Que indirectament l’afecció sobre el zooplàncton i&nbsp; les larves de peixos, sent aquets un nivell tròfic inferior, produirà impactes indirectes&nbsp; d’àmplia magnitud, afectant a cadenes tròfiques i recursos pesquers.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">12.Que en la zona 1 on se realitzaran les prospeccions, s’ubica una proposta de ZEPIM- corredor de migració de cetacis, entre el quals hi ha que destacar el rorqual comú&nbsp; (Balaenoptera physalus). Que&nbsp; les àrees seleccionades són zones d’alta probabilitat de presencia de tortuga babaua (Caretta caretta) i,&nbsp; a més, són zones d’alimentació de fins a 11 espècies d’aus marines pelàgiques, destacant l’endèmica baldritja balear (Puffinus mauretanicus)&nbsp; que conforma colònies de cria en totes les Illes.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">13.Que a l’àrea afectada, a més de haver-hi el rorqual comú (Balaenoptera physalus), també hi ha altres cetacis, que poden veure’s afectats, i que no es regeixen per pautes migratòries definides, com: dofí llistat (Stenella coeruleoalba),&nbsp; dofí comú (Delphis delphis), catxalot&nbsp; (Physeter macrocephalus),&nbsp; cap d’olla negre Globicephala melas),&nbsp; cap d’olla gris (Grampus griseus) i zífid de Cuvier (Ziphius cavirostris).</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">14.Que els cetacis i tortugues marines estan catalogades com a espècies d’interès comunitari que requereixen d’una protecció estricta a l’annex IV de la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels Hàbitats Naturals i de la Fauna i Flor Silvestres i alguns com a Vulnerables en el Reial Decret 139/2011, de 4 de febrer, per al desenvolupament del Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">15.Que les aus marines pelàgiques que utilitzen l’àrea afectada coma zona d’alimentació, la majoria s’inclouen a l’annex I de la Directiva 2009/147/CEE, de 30 de novembre, relativa a la Conservació de les Aus Silvestres i, a més, la baldritja balear (Puffinus mauretanicus), espècie endèmica de Balears, està catalogada en Perill d’Extinció en el RD 139/2011.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">16.Que les tortugues marines són especialment sensibles a quedar atrapades amb els cables i boies del streamer de 10 Km de longitud que arrossega el vaixell.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">17.Que a la zona existeixen espècies d’interès pesquer com, entre altres: el lluç&nbsp; (Merluccius merluccius),&nbsp; la bruixa (Lepidorhombus spp.), l’escamarlà (Nephrops norvegicus) i algunes espècies de gambes i, també, la tonyina vermella (Thunnus thynnus) subjecte actualment a un pla de recuperació per trobar-se les seves poblacions amenaçades i per aquesta espècie la comunitat científica ha proposat que el mar Balear actuï com a santuari.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">18.Que les mesures correctores que incorpora la documentació presentada són bastant insuficients per garantir que no es produeixin impactes irreversibles sobre el medi biòtic y especialment sobre cetacis i tortugues.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">19.Que el soft star proposat, quan s’iniciïn les pulsacions acústiques, no redueix substancialment els impactes sonors sobre la ictiofauna bentònica o demersal, la qual no tendeix a fugir ni a desplaçar-se del seu hàbitat natural, ni tampoc redueix aquests impactes sobre els organismes bentònics que viuen fixos o en&nbsp; contacte amb el fons marí.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">20.Que els bancs d’alevins i peixos pelàgics petits, al no tenir un gran potencial nedador, es veuen afectats greument pels impactes sonors, els quals afecten els seus otòlits, línies laterals i bufetes natatòries, encara que es realitzi el soft star.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">21.Que el document ambiental presentat no estudia alternatives fora del marc tecnològic de les pulsacions acústiques per a les adquisicions sísmiques, sense esmentar i avaluar altres tipus de tecnologies més innovadores, que segons bibliografia consultada, pareix a ser que són menys impactants sobre els organismes marins que les ones sonores produïdes per aire comprimit.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">22.Que a l’inventari biològic no s’esmenten les comunitats bentòniques d’aigües profundes que seran les més afectades en el context d’aquest projecte.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">23.Que no s’han identificat i valorat el impactes additius i sinèrgics que es produiran sobre l’àrea 1 i les seves immediacions si, a aquest projecte, se li suma el que vol executar&nbsp; SeaBird Exploration FZ-LL de les mateixes característiques.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">24.Que el document ambiental ni identifica ni avalua els impactes acumulatius, sinèrgics i /o nous impactes que es produiran a les mateixes àrees d’actuació i zones confinants en les successives fases per a l’explotació dels hidrocarburs que s’hagin trobat (adquisició sísmica 3D, sondeigs i perforacions).</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">25.Que no s’han avaluat de forma conjunta la totalitat dels projectes de prospeccions sísmiques al Mar Balear.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">26.L’acord del Consell Executiu del Consell d’Eivissa. </span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">27.L’informe de la Direcció General de Medi Rural i Marí de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">28.L’informe del Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca.</span></p> <p style="text-align: center;"> <strong><span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">ACORDA</span></strong></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">Proposar al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, en relació al&nbsp; projecte "Campaña sísmica 2D en áreas libres del Mediterráneo Noroccidental- Mar Balear" el següent:</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">1.Que es subjecti a avaluació d’impacte ambiental. L’Estudi d’Impacte Ambiental (EIA) haurà de tenir, com a mínim, el següent contingut:</span></p> <ol style="list-style-type:lower-alpha;"> <li> <span style="font-size:9.0pt;">Les mesures correctores més eficients que les que figuren a la documentació ambiental presentada, que hauran de garantir la mínima afecció de l’impacte sonor del projecte sobre els organismes i comunitats marines de la zona d’incidència, posant especial èmfasi a la no afecció de cetacis, tortugues marines, aus marines pelàgiques i recursos pesquers.</span></li> <li> <span style="font-size:9.0pt;">Mencionar i avaluar si hi ha un altre tipus de tecnologies més&nbsp; innovadores que es puguin aplicar per a aquest projecte fora del marc tecnològic de les pulsacions acústiques per a les adquisicions sísmiques.</span></li> <li> <span style="font-size:9.0pt;">Incloure filmacions mitjançant ROV traçant transectes en zones aleatòries de les zones 1 i 2 delimitades, tant en talús (zona superior i base) com en plana abissal per poder visualitzar realment quines comunitats poden veure’s afectades i els organismes bentònics que presenten.</span></li> <li> <span style="font-size:9.0pt;">El conjunt d’accions derivades de les següents fases posteriors a la trobada de jaciments d’hidrocarburs: l’adquisició sísmica en 3D també amb air-guns, sondeigs i perforacions, així com la identificació i valoració dels impactes acumulatius, sinèrgics i/o nous impactes a les mateixes àrees d’actuació i zones adjacents tant sobre el medi abiòtic, biòtic com socioeconòmic, proposant les mesures correctores i compensatòries adequades. </span></li> <li> <span style="font-size:9.0pt;">Valorar l’existència de raons imperioses d’interès públic de primer ordre, incloses raons d’índole social o econòmica, amb l’adopció de les mesures compensatòries necessàries per garantir que la coherència global de Natura 2000 quedi protegida, d’acord amb l’article 45.5 de la Llei 42/2007, de Patrimoni Natural i Biodiversitat, per l’existència d’espècies catalogades en perill d’extinció i de l’annex II de la Llei esmentada.</span></li> </ol> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">2.La necessitat de que tots els projectes de campanyes sísmiques i/o prospeccions petrolíferes en el Mediterrani Occidental s’incloguin en un pla o programa i que es subjecti a avaluació ambiental estratègica.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">3.La necessitat de que l’òrgan ambiental de l’Administració General de l’Estat acumuli tots els projectes&nbsp; de similars característiques i objectius prevists al Mediterrani occidental per a que s’avaluïn conjuntament.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">El posicionament en contra de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears al projecte, tota vegada que els impactes derivats d’aquest es produiran només per a un objectiu: trobar bosses d’hidrocarburs (petroli) en el subsòl submarí de l’àrea a prospectar. En el cas que es trobàs petroli apte per a ser explotat, les repercussions i impactes ambientals dels projectes derivats (contaminacions, perforacions, construccions de plataformes petrolíferes, agents químics…) serien molt més amplis tant en intensitat&nbsp; com en magnitud, i a més, hi ha que tenir en compte el risc inherent a l’operar i extreure cru en grans profunditats i sobretot la gravetat en cas de vessament accidental. Al ser el Mediterrani un mar tancat, la marea negra resultant no només afectaria, en major o menor grau, tots els organismes, ecosistemes marins i litorals i recursos pesquers si no, també, el turisme, principal motor econòmic i font de riquesa de les Illes Balears.&nbsp; No hi ha que oblidar que les Balears, gràcies al turisme, és la comunitat autònoma que més aporta econòmicament a l’estat espanyol, per tant un impacte directe sobre aquesta industria, provocaria impactes socioeconòmics rellevants en tot el territori nacional.</span></p> <p> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;">&nbsp;</span></p> <p style="text-align: center;"> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"><span style="color: black;">Palma, 8 d’abril de 2014</span></span></p> <p style="margin: 0px; text-align: center;"> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"><strong><span style="color: black;">El president de la CMAIB,</span></strong></span><br /> </p> <p style="margin: 0px; text-align: center;"> <span style="font-family:times new roman,times,serif;font-size:12px;"><span style="color: black;">José Carlos Caballero Rubiato</span></span></p> ]] 2014-05-29 CAIB 2014-05-29 2014-05-27 ![CDATA[Acord del Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears de la Campanya sísmica 2D en àrees lliures del Mediterrani Nord-Occidental. (44271/13)]] 540562 9365 23969 23967 ca text/html 240 ca CAIB CAIB